Repunt dels preus dels pisos

11 Agost 2016

La mediana i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) dels preus dels pisos d’un municipi ens aporta una informació, parcial, del perfil del parc d’habitatges [amb les mesures de posició no central permet conèixer altres punts característics de la distribució de preus que no són els valors centrals]. Òbviament amb variables afegides (densitat d’habitatges, any de construcció, distància a Barcelona …) aquest perfil serà més acurat.

L’objectiu d’aquest post, però, més modest, és veure l’evolució de la mediana dels preus i dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus copsats a finals de juliol de 2016 són els següents:

00 mediana preus

Aquests valors corroboren que els preus dels pisos han augmentat en el darrer any. Així ha estat en tots els municipis de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, excepte en un. En aquest, però, a la passada edició hi havia una incorporació d’obra nova que va fer que augmentés el nombre de pisos amb preu alt. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


A voltes amb els sistemes d’indicadors

26 febrer 2016

Una recent experiència a l’entorn de la Norma UNE-ISO 37120 “Desarrollo sostenible de las ciudades. Indicadores para los servicions urbanos y la calidad de vida”, ens ha portat a reflexionar a l’entorn  del que suposa el plantejament de qualsevol sistema d’indicadors, i quina ha de ser la visió que podem aportar des de la perspectiva de la gestió municipal i la seva millora.

En aquest sentit són nombrosos i coneguts els “Sistemes d’Indicadors de qualitat de vida urbana”,  plantejats per d’altres tantes institucions i organitzacions a nivell mundial:  des dels GCI (Global City indicators) definits pel Banc Mundial, passant pels Urban Audit d’Eurostat definits per la UE o els UN – Habitat de l’ ONU.

 De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.

L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La sostenibilitat del sistema de pensions

29 gener 2016

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els residus et diran com està l’economia

14 Desembre 2015
Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

El comportament econòmic d’un territori el mesurem, normalment, a través d’indicadors directes del mercat de treball, com poden ser l’atur o el número de persones afiliades a la seguretat social, per la facturació de les empreses o pels indicadors que m’agrada anomenar de paper (ningú els veu, ningú els toca, ningú acaba sabent ben bé com es defineixen), com poden ser el PIB, IPC, etc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

8 Juny 2015

cuentame

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió …”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un llast del boom immobiliari: l’habitatge desocupat

29 Desembre 2014

El mercat de l’habitatge, i especialment el relatiu a l’habitatge de nova construcció o d’obra nova, és segurament un dels àmbits en els quals s’ha deixat sentir amb més força l’impacte associat a la nova conjuntura econòmica lligada a l’esclat de la crisi econòmica.

La caiguda tant de la construcció residencial com del preu de venda d’aquestes noves promocions n’és una de les repercussions més evidents d’aquesta nova conjuntura: a Terrassa, on l’impacte de la crisi en el mercat immobiliari ha resultat especialment cruent, l’alentiment en el ritme constructiu anual ha arribat a assolir l’any 2013 el 95,7% (dels 3.102 habitatges acabats de 2007 als 132 de l’any passat), mentre la davallada de preu, en termes reals, s’ha situat propera al 60% (dels 4.519,6€/m2 assolits en el seu punt culminant als 1.848,3€/m2 d’enguany).

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La piràmide que ja no és piràmide

27 Juny 2014

Aquesta setmana el Instituto Nacional de Estadística feia públics els resultats (provisionals) del Moviment Natural de la Població per l’any 2013. I aquests continuen mostrant la mateixa dinàmica del darrer quinquenni, la caiguda de la natalitat. Pel conjunt de Catalunya, la xifra se situaria en els 71.730 naixements, un 7,4% inferior a la xifra registrada l’any 2012 i un 19,6% inferior respecte del màxim obtingut l’any 2008 (89.249 naixements). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Pugen o baixen els sous?

21 Març 2014

Hom té certa tendència a analitzar si el sou li ha pujat o li ha baixat només observant la diferència del que cobra en un cert moment i el que cobrava en el mateix moment de l’any anterior. És un exercici lògic, però no real, del que realment ha variat el seu poder adquisitiu. En aquest post intentarem explicar cóm fer millor aquest càlcul i, alhora, fer veure com d’equivocats hem estat moltes vegades … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Evolució de la població activa: canvi de tendència

14 Març 2014

Fa un any i mig aproximadament publicàvem aquest article en el que fèiem una anàlisi de l’evolució de la població activa dels municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat. Ara, un cop passat tot aquest temps i que disposem de dades actualitzades (fins l’any 2013), sembla que estem en condicions de poder afirmar que algunes de les hipòtesis que s’hi plantejaven es poden corroborar. O consolidar. Veiem-ho.

Evolució població activa

Fins l’any 2011, l’augment de la població activa era una constant en els municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat. Un període de creixement més intens, el comprés entre el 2005 i el 2008, va anar seguit d’un de més contret, entre els anys 2008 i 2011. De fet, tal i com s’explicava en l’article en qüestió, l’evolució de la població activa en el darrer any analitzat (2011) ja apuntava a un cert refredament en aquest ritme de creixement (o possible reducció del nombre de persones en edats actives).

Amb les dades disponibles fins l’any 2013, es constata aquest canvi de tendència que s’assenyalava aleshores: La davallada del nombre d’efectius en edat de treballar i que tenen intenció de fer-ho és una constant, llevat d’algunes excepcions, en la majoria de municipis analitzats.

Mollet del Vallès i Santa Coloma de Gramanet són els municipis que registren una caiguda de la població activa, en termes relatius, més intensa, amb un –3,67% i un –3,05%, respectivament. Els segueixen, amb taxes inferiors al 3%, Granollers (amb un –2,73%), Manresa (amb un –2,68%) i Vilafranca del Penedès (-2,36%). En canvi, Vic seria l’únic municipi que manté constant el nombre de persones actives en el període observat (2011-2013). Pel conjunt de municipis que integren la xarxa del Perfil de la Ciutat[1], entre els anys 2011 i 2013 la població activa ha minvat un –2,16%.

Així doncs, entrem en un període de contracció de la població activa, que s’explicaria per diversos factors, com ara una major sortida que entrada d’efectius en edat de treballar (dinàmica que tindrà continuïtat en els propers anys per l’estructura per edats de la població) i l’emigració, tant dels autòctons que busquen feina com dels nouvinguts en la primera dècada del nou segle. El que caldrà veure, a partir d’ara, és quin efecte té sobre el mercat de treball aquestes dinàmiques, i si es consoliden, també, algunes de les hipòtesis plantejades en articles publicats en el blog.

Observatori de l’Economia Local


[1] El total està calculat sense incloure Girona, ja que no es disposen les dades per l’any 2013.


La realitat de la racionalització bancària

2 gener 2014

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: