La realitat de la racionalització bancària

banc_nacional_dinamarcaFoto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

Un cop passats més de 27 mesos des d’aquella noticia ens fem la pregunta: s’ha avançat en el camí de reorganitzar i dotar de major eficiència el sistema bancari i la seva estructura dins l’Estat Espanyol?
Per tal d’apropar-nos a la resposta, hem volgut recórrer a l’evolució de les xifres d’oficines bancàries des de l’any 2007 fins a l’any 2012. En aquest cas, no analitzarem el comportament per cada municipi de l’evolució de les entitats, ja que volem revisar de manera conjunta la situació global del sistema bancari.

En la següent taula presentem l’estudi comparatiu necessari per posar llum als principis bàsics amb els que s’havia d’afrontar la racionalització bancària per tal d’ajustar-se als indicadors que presentaven els països veïns de la UE-15.

comparativa_paisos_bancs

La taula ens permet constatar que:

  • S’ha reduït en més d’un 16% el número d’oficines bancàries en l’Estat Espanyol des de l’any 2007. Això no obstant, tot i la necessitat plantejada, no es tracta del país amb un major ajust, ja que Dinamarca i Països Baixos han aplicat una major racionalització.
  • En el conjunt de la UE-15, el número d’oficines de les entitats bancàries s’ha reduït en un 8’1% des de l’any 2007.
  • Tot i que l’Estat Espanyol ha reduït la ràtio d’oficines per 10.000 habitants en més de dos punts des de l’any 2007, aquesta encara es situa prop de dos vegades per sobre de la ràtio europea a l’any 2012.

Aquesta informació ens ofereix una visió global del model de negoci de les entitats bancàries de cada país, i de la decisió de disposar de més oficines amb la derivada de costos propis de manteniment de cadascuna. Al respecte d’això, presentem les següents dades en comparació amb les xifres que presenta Alemanya.

  • A l’any 2012, Alemanya disposava de 36.239 oficines bancàries (1.903 menys que a Espanya), però el sector bancari englobava a un total de 659.100 treballadors (424.808 treballadors més que a Espanya).
  • Aquestes xifres ens permeten veure com en el cas d’Alemanya surt un promig de 18’2 treballadors per cada oficina bancària, mentre que a l’Estat Espanyol aquest promig es queda en un 6’1.
  • A l’any 2007, per als mateixos països, els resultats eren de 17’4 treballadors per oficina a Alemanya i 6 a Espanya.
  • Persones treballadores a la banca per cada 10.000 habitants:
    • Alemanya, 2007: 84; 2012: 80’5
    • Espanya, 2007: 61’5; 2012: 50

Després de veure aquestes xifres, podem concloure que el sistema financer de l’Estat Espanyol està portant a terme un procés de racionalització però que aquest encara necessita recórrer un llarg camí, ja que les ràtios es situen molt allunyades del promig dels països UE-15. Això no obstant, del conjunt de dades presentades es desprèn que aquest procés de racionalització ha de venir més per el costat d’un replantejament de la idea de negoci que no pas per la banda l’acomiadament i pèrdua de llocs de treball del sector, com està passant, ja que el cas d’Alemanya ens demostra que un país amb un sector bancari aparentment fort i sense les mateixes necessitats que l’espanyol, té 30 treballadors més per cada 10.000 habitants que no pas Espanya.

A banda d’això, recentment s’ha publicat un estudi per part de COMFA-CCOO en el que s’analitzen les retribucions dels sistema financer espanyol, factor també fonamental per conèixer l’eficiència del sistema, tema, però, que no tractarem aquí i sobre el que animem perquè s’analitzi en un altre post.

Sergio López Ordovás – Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: