Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa.

Notes de tall i inserció laboral

El passat 10 de juliol la Secretaria d’Universitats i Recerca feia pública la nota de premsa on informava que més de 47.708 estudiants, un 5,48% més que l’any anterior, s’havien preinscrit per accedir a les universitats públiques  i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. La Secretaria d’Universitats i Recerca defineix la preinscripció universitària com “ un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés i d’admissió al primer curs dels estudis de grau “. Tots els estudiants que vulguin accedir a qualsevol de les 7 universitats públiques catalanes o a la Universitat de Vic-Central de Catalunya han de participar en aquest procés de preinscripció. La UOC i la resta d’universitats privades catalanes tenen el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

El procés de preinscripció universitària té com a resultat les notes de tall, notes mínimes que han d’obtenir els estudiants per accedir al centre sol·licitat en primera opció. Aquestes varien d’un any a un altre depenent de les places de cada centre d’estudis i de les preferències dels futurs universitaris, d’aquí la importància de la nota obtinguda pels aspirants, la seva nota d’accés, resultat de sumar la nota mitjana de l’expedient acadèmic de batxillerat (60%) i de les PAU, més conegudes com a selectivitat (40%).

El percentatge d’aprovats de les PAU ha anat incrementant-se en els darrers anys. El mateix ha succeït amb les notes mitjanes, com es pot veure en la següent taula:

Segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquest proper curs, gairebé 7 de cada 10 estudiants podran estudiar l’ensenyament triat en primera preferència. Els centres d’estudi més sol·licitats en 1a preferència en la preinscripció d’aquest any han estat Medicina (UB) amb 1.080 sol·licituds, Psicologia (UB) amb 992 i Administració i direcció d’empreses (UB). Tot i que no sempre coincideixen els centres d’estudi més sol·licitats amb les notes de tall més altes.

Nivell acadèmic de mares i pares. Estudies o treballes … ?

Fa tot just un any l’Idescat va incorporar noves dades a les estadístiques sobre moviment natural de la població, entre altres, les de “Nascuts vius segons el nivell d’instrucció de la mare i el pare”. Aquestes noves estadístiques recullen les xifres municipals dels naixements i les seves característiques, i completen, juntament amb els matrimonis i les defuncions, les dades bàsiques del moviment natural de la població de Catalunya. Són a l’abast pels municipis de 5.000 i més habitants i disponibles a partir de 2007.

Són poques les fonts que aporten informació actualitzada i exhaustiva del nivell acadèmic de la població quan volem fer anàlisis a escala municipal. La que hem esmentat al paràgraf previ permet l’anàlisi del nivell d’instrucció d’un col·lectiu de la població, els que han estat mares i pares en un any determinat. En aquest cas permet veure la relació entre el nivell acadèmic de la mare i del pare, és a dir, si és fruit de l’atzar o no.

L’Idescat publica la informació desglossada en 9 nivells acadèmics, que hem agrupat en 4: fins a primaris, secundaris obligatoris, secundaris no obligatoris i universitaris. L’agrupació permet comparar nivells suficientment diferents. Seria menys rellevant, per exemple, el cas en el que els membres de la parella tenen un Cicle formatiu mitjà i un superior, respectivament. D’altra banda, amb l’agrupació de nivells l’anàlisi és més consistent, atès que hi ha més casos per a cada combinació (nivell de la mare – nivell del pare).

A la taula precedent s’observa com els casos més freqüents es donen en aquelles combinacions en el que el nivell acadèmic de mare i pare coincideix (representats per les caselles en gris). Quanta més diferència entre nivells acadèmics, la freqüència és menor. Els casos menys freqüents es donen en els extrems, tres nivells acadèmics de diferència. Corresponen a pares universitaris i mares amb estudis de primària o menys, 63 casos, i a l’inrevés, 102 casos.

Agrupant els casos segons la diferència de nivell acadèmic (gràfic següent) i fent la distribució, s’observa com al voltant del 55% de naixements són de mares i pares amb el mateix nivell d’instrucció (si aquests estan aplegats en quatre grans grups). Aquesta proporció es similar tant a escala de Catalunya com del conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat. Entre els municipis de la Xarxa els valors es mouen entre el 50% i el 62%, diferències en bona part degudes a la dimensió.

És més rellevant comparar la distribució de la Xarxa, o Catalunya, respecte aquella en que el nivell d’instrucció de mares i pares fos fruit de l’atzar (vegeu gràfic següent). En aquesta distribució atzarosa, en el 25% de combinacions tindrien el mateix nivell acadèmic. També, per exemple, només en el 6,3% la mare tindria 3 nivells acadèmics més que el pare, atès que només pot succeir quan la mare és universitària i el pare no té els estudis obligatoris.

No descobrim res, ni és l’objectiu d’aquest article, dient que hi ha correlació entre el nivell acadèmic dels membres d’una parella, més encara entre les que tenen fills en comú, només cal veure la distribució observada per Catalunya i la Xarxa Perfil Ciutat i la distribució esperada en cas que aquesta es produís per l’atzar.

En quina mesura, però, no és fruit de l’atzar ? O d’altra manera, quin és el llindar que ens diu que una distribució observada és significativament diferent a una distribució esperada ? O quin és la bondat d’ajust entre ambdues distribucions ? Per a comprovar-ho es pot fer ús d’un contrast d’hipòtesis utilitzant la distribució de Ji-Quadrat. Aquest estadístic es calcula amb l’agregació de les diferències entre els valors observats i esperats (elevats al quadrat i dividits pels valors esperats per a relativitzar-ho). En el cas de la Xarxa Perfil Ciutat el valor del Ji-Quadrat seria 8.517,78, valor superior a 12,95 (corresponent a un nivell de confiança del 95%, amb 6 graus de llibertat). Només si fos inferior a aquest valor, amb aquest nivell de confiança, podríem acceptar la hipòtesi de que el nivell acadèmic dels membres de la parella és fruit de l’atzar. Sent el valor tant superior se’n pot deduir que encara és vigent allò de “estudies o treballes ?”.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Per quins set sous la mitjana està de moda ?

Aquesta setmana l’INE ha publicat els resultats provisionals sobre l’enquesta d’estructura salarial de 2010. Per a mostrar quin és el valor al voltant del qual es distribueixen els salaris més habituals, és bo informar-ne mitjançant els indicadors més habituals, no només la mitjana aritmètica o valor mitjà, sinó també la mediana i la moda:

– El salari mitjà brut anual a Espanya en 2010 va ser de 22.790,20 €.

– La mediana va ser de 19.017,09 €. El valor de la mediana ens indica el salari, si els ordenéssim tots, que divideix els perceptors en dos grups, en un grup el 50% percep més que el citat salari i en l’altre el 50% percep menys. Com a “representant” del valor central, la mediana pot ser més interessant perquè els salaris extrems eleven la mitjana, distorsionant la percepció del que serien els “valors centrals” o “valors més habituals”. Dóna més informació de com es distribueixen els salaris.

– La moda o valor més freqüent, en aquest cas salari més freqüent, va ser de 16.489,96 €. Donat el nombre de salaris analitzats i la distribució d’aquests, aquest és un indicador molt vàlid per representar el valor central.

Una aportació d’aquesta enquesta és que no només es proporcionen valors de salari mitjà sinó també de la seva distribució, i en conseqüència, permet l’estudi de la desigualtat dels salaris. A la darrera taula es mostra una anàlisi sobre la distribució.

Les dades següents sobre salaris bruts anuals els hem acolorit segons la següent escala de colors, des del vermell quan són iguals o inferiors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), que va ser de 8.866,20€ en 2010, el groc quan és el doble del SMI, i fins al verd quan és el triple del SMI o més.

És sabut que a més nivell acadèmic més alt el salari mitjà (vegeu primera taula), i que és més alt entre els homes que entre les dones per a cada nivell acadèmic. Això ens diu poc sobre la distribució de salaris, no ens indica res sobre quants vermells (SMI) hi pot haver.

Nota: Fer clic a les taules per visualitzar millor.

De la mateixa manera les dues següents taules sobre salaris mitjans, l’una relativa als grups principals d’ocupació i l’altra sobre les seccions d’activitat econòmica.

La informació sobre la distribució dels salaris, però, és un complement fonamental d’aquesta enquesta, demandat des de fa molt per analistes i usuaris en general. La normativa europea sobre enquestes de treball a la UE indica des de 2009 que cal tenir en compte la distribució de les variables (expressant-se en forma de decils, quartils, medianes).

Pel càlcul dels decils salarials s’ordenen tots els assalariats segons la quantia de salari percebut, i es divideixen en 10 grups iguals, és a dir, amb el 10% dels salaris en cada grup. El primer decil salarial correspon al primer grup (1r decil o percentil 10, segons diverses denominacions), és a dir, correspon al 10% amb menors salaris; i el segon decil al 10% següent; així fins arribar al darrer decil (percentil 90) , el 10% de treballadors amb més ingressos.

En relació als quartils, el primer (o inferior) correspondria al salari per sota el qual hi hauria el 25% dels assalariats. El segon quartil (o mediana) correspondria a la xifra per sobre la qual hi ha el 50% d’assalariats, de la que ja hem fet esment al començament. El tercer quartil (o superior) és la xifra de salari per sobre el qual hi ha el 25% de salaris més alts.

Així doncs a la següent taula, més enllà de la mitjana o valor mitjà (primer columna) és interessant veure les xifres per sota (o per sobre) les quals hi ha el 10% dels perceptors de salaris. Això a més de les comparacions per gènere i per CCAA que se’n poden extreure.

Val a dir que en aquests primers resultats de l’enquesta inclouen conjuntament les ocupacions de jornada complerta i parcial, raó per la qual es poden observar salaris per sota els 8.866,20 €, quantia del SMI de 2010.

En definitiva, utilitzar només la mitjana per mostrar el nivell de salaris d’un país, sense complementar la informació amb indicadors com la mediana (i els quartils i/o decils) i la moda, ja està més que demodé.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès