Mobilitat per raó de treball. Aproximació inframunicipal de Sabadell

El Cens és una operació estadística que, amb periodicitat decennal, proporciona el recompte de la població resident en el territori d’un país i la seva distribució geogràfica. També proporciona informació sobre les principals característiques demogràfiques i socials de la població i de les llars i famílies. A diferència dels censos anteriors, el de 2011 no va ser exhaustiu, fet que no permet obtenir dades amb el mateix nivell de desagregació territorial (per manca de significació en els resultats que s’obtindrien).

Un dels elements que es recull en el cens és la mobilitat obligada, ja sigui per motius de feina o per estudi. En aquest cas, l’Idescat ha publicat recentment les dades de mobilitat obligada per raó de treball i estudi dels municipis de més de 200.000 habitants, segons el codi postal de residència de la població ocupada i dels alumnes, i la localització del centre de treball o estudi.

En la següent anàlisi es presenten els resultats observats a Sabadell en relació a la mobilitat obligada per raó de treball.

Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.

La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

Emigració: crònica de la realitat esperada

Fa més de tres anys varem reflexionar sobre quina era l’emigració de les persones residents en els municipis del Perfil de la Ciutat.

Les dades ens mostraven que des de l’any 2009, el primer amb dades del padró d’habitants residents a l’estranger, fins al 2011 no parava de créixer any rere any el nombre de persones que havien de deixar el seu país de residència.

Doncs bé, un cop ha passat un temps prudencial hem decidit tornar a fer el mateix exercici i veure quina ha estat l’evolució en els anys següents. Primer de tot, creiem important recordar i fer present novament el que recull el registre administratiu del padró d’habitants residents a l’estranger, que trobareu aquí.

Seguint la línia de l’anterior article, al realitzar un breu repàs pels mitjans de comunicació comprovem com es mantenen els titulars que parlen, remarquen i reflexionen sobre el volum migratori exterior de les persones residents a Espanya.

• La emigración española a Alemania se dispara al nivel de hace 40 años (Font: El País)
• La emigración española en lo que va de crisis (infografía) (Font: El Blog Salmón)
• El flujo de emigración de la población de nacionalidad española aumenta un 15’5% (Font: El Mundo)
• Expatriados por la crisis (Font: El País)

De moment, la primera cerca ens mostra que tot continua igual que ara fa tres anys. Veiem en xifres palpables si es reafirmen les primeres impressions. Modulant la llista de municipis per tal d’adaptar-la a les ciutats membres integrants de la Xarxa del Perfil de la Ciutat en l’actualitat, obtenim els següents resultats:

Les variacions (2009-2014 i 2013-2014) constaten que lluny de disminuir el número de persones que es veuen obligades a emigrar aquest s’ha incrementat de manera notòria. Destaca l’augment, des de l’any 2009, del nombre de persones emigrants de les ciutats de Vic (+116%), Mollet del Vallès (+106%), Rubí (+87%) i Granollers (+83%), sent els tres primers municipis indicats els que també registren un major increment de migracions en l’evolució interanual de 2013 fins a 2014.

La diferència absoluta a nivell de la Xarxa mostra que hi ha 9.410 persones que abans de la crisi tenien la seva residència en un municipi del Perfil i que ara la tenen a l’estranger, passant el número dels 16.544 en l’any 2009 als 25.954 del 2014.

En el següent enllaç, teniu a la vostra disposició quins són els països de destinació de les persones migrades a data d’1 de gener de 2014. França, Argentina, Alemanya, Andorra i Bèlgica, en aquest ordre, són les principals destinacions que han escollit les persones residents en els municipis del Perfil de la Ciutat.

La informació i les dades que surten en el mapa reflecteixen quina és la situació de l’efecte sortida la tendència de sortida els municipis del Perfil a inicis de 2014. Una aproximació a la tendència migratòria la podem trobar en la següent taula. En ella, comprovem com gairebé la meitat dels catalans han emigrat a algun país de la Unió Europea, i prop d’un 17% a un país d’Europa no pertanyent a la UE. Paral·lelament a això, també observem com de les prop de 26 mil migracions registrades, un 44% d’aquestes responen a un procés de retorn als països de naixement. Aquestes, tot i que la informació aquí disponible no permeti ser totalment contundents, es podrien considerar com a conseqüència de la crisi econòmica que provoca que les poques oportunitats laborals del mercat de treball català i espanyol facin retornar als països d’origen a persones que van immigrar a l’Estat Espanyol en plena bonança econòmica. En contraposició, un 47% de les persones nascudes a territori espanyol han hagut de marxar a d’altres països, segons les dades de 2014.

Les dades ens permeten constatar una cosa: que no sabem si, tal i com diuen algunes veus en les darreres setmanes, la crisi ja va de baixada i l’economia està remuntant, però que el que sí és irrefutable és que cada cop hi ha més persones que fins fa poc vivien en un dels municipis del Perfil de la Ciutat i que ara ho fan en un altre país. Digueu-li ‘esperit d’aventura’, digueu-li ‘mobilitat exterior’. La realitat és que les persones cada cop emigren en major número.

Sergio López Ordovás – Grameimpuls, SA
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?…

L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població

L’any 2006, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) varen promoure la realització de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ), per primera vegada, per al conjunt del país (en les dues anteriors edicions, aquesta s’havia centrat en l’àmbit territorial metropolità).

Aquesta operació estadística, inclosa en el Pla Estadístic de Catalunya, constitueix la primera producció dedicada específicament al coneixement de la mobilitat de la població catalana. En concret, i a partir d’una mostra integrada per 106.091 individus, l’EMQ 2006 fa factible un doble enfocament en l’anàlisi de la mobilitat de la població, mitjançant, d’una banda, la possibilitat de caracterització de la mobilitat en general, i de l’altra, a partir d’aquesta, aprofundir en l’anàlisi de les relacions i dinàmiques territorials. Així mateix, la EMQ 2006 també possibilita aprofundir en la dimensió perceptiva de la mobilitat de la població. L’explotació és estadísticament representativa per al municipis de més de 50.000 hab. i/o capitals comarcals.

Informació ampliada:
L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població (article elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa)

Estudi per a Terrassa:
La mobilitat dels residents a Terrassa. Explotació de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 (estudi elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa).

Normalització del comportament modal dels residents a diferents ciutats metropolitanes en dia feiner. Mitjana = 0 (línia negra); desviació = 1