Una proposta metodològica d’aproximació a la despesa total comercialitzable de l’Eix de la Riera de Caldes (II)

8 Març 2013

En l’anterior post es va explicar com realitzar una aproximació estadística actual i territorialitzada a la renda familiar disponible bruta de les unitats familiars residents a l’eix de la Riera de Caldes, i al volum agregat de despesa comercialitzable que poden demandar.

En aquesta segon post, es compararan els resultats obtinguts en l’estimació de tres grups de despesa (alimentació, calçat i vestit i hostaleria i restauració) amb l’oferta actualment existent, a fi de detectar possibles desajustos entre oferta i demanda, així com valorar possibilitats de futurs creixements d’oferta en un context com l’actual, de reducció sostinguda de la capacitat de consum.

Balanç entre oferta i demanda

Per determinar el volum i localització de l’oferta existent al territori, procedirem a realitzar una primera estimació de traç gruixut, basada en l’ocupació localitzada a cadascun dels municipis (sumant assalariats i autònoms) durant el primer trimestre de 2012 (dades INSS), en les activitats de comerç al detall (codi CCAE[1] 47) i d’hostaleria (codis CCAE 55 i 56).

Tenint en compte que les dades INSS dels treballadors autònoms només es faciliten amb un desglòs de 2 dígits de la CCAE, s’ha efectuat una hipòtesi de distribució dels mateixos basada en una proporció similar a la dels treballadors assalariats, la distribució dels quals és facilitada per l’INSS amb un nivell de desagregació a 3 dígits de la CCAE.

El criteri de distribució ha estat el següent:

-Grups 1+2 de despesa (alimentació, begudes i tabac), equivalent als codis CCAE 471 i 472.

-Grup 3 de despesa (vestit i calçat), equivalent als codis CCAE 475, 477, 478 i 479.

-Grup 11 de despesa (hostaleria), equivalent als codis CCAE 55 i 56.

L’atribució de treballadors basada en aquests criteris, per grup de despesa i municipi, és la que s’expressa al quadre següent. En resum, els grups de despesa 1, 2, 3 i 11 donen feina a un volum estimat de 3.477 persones a l’eix de la Riera de Caldes, a l’entorn del 8% de l’ocupació total localitzada al territori.

Quadre 6

Quadre 6. Distribució de l’ocupació per municipis i codis CCAE, 1r trimestre de 2012. Font: INSS.

La facturació mínima necessària per garantir la viabilitat dels negocis actualment existents al territori és la que s’expressa al quadre 7. De forma agregada, cal que facturin un mínim de 307,7 milions d’euros anuals.

Els criteris emprats per a la confecció del quadre han estat els següents:

-cost salarial mitjà, d’acord amb els respectius convenis sectorials.

-cost de les despeses generals, 1,2 vegades el cost salarial.

-cost de la matèria primera, 3 vegades el cost salarial per al sector de l’hostaleria i 2,5 vegades per a la resta de sectors.

-benefici empresarial, 7% del conjunt de costos anteriors.

Quadre 7. Facturació mínima necessària, per components del cost de funcionament de l’empresa.

Quadre 7. Facturació mínima necessària, per components del cost de funcionament de l’empresa.

Tenint en compte, com es va estimar en la primera part del treball, que la despesa total comercialitzable per a aquests grups de despesa és de 331,2 milions d’euros, la viabilitat teòrica de les activitats actualment existents està garantida, sense perjudici que aquesta dada global pugui ocultar diferències sectorials molt acusades. El marge per a futurs creixements és, de forma agregada, de 23,5 milions d’euros anuals.

Desagregació territorial i sectorial del balanç oferta-demanda

En els grups 1 i 2 (quotidià alimentari) el balanç és francament positiu, mostrant-se una capacitat de creixement agregada de 88 milions d’euros. Els municipis amb major potencial de creixement són Santa Perpètua i La Llagosta en termes absoluts, i Polinyà en termes relatius. Cal tenir present, però, que aquesta metodologia no avalua les tendències de fuga ni els hàbits de compra de la població, i per tant caldria complementar aquesta informació amb una anàlisi actualitzada dels mateixos.

Quadre 8.  Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 1+2 de despesa (alimentació, begudes i tabac). En milions d’euros.

Quadre 8. Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 1+2 de despesa (alimentació, begudes i tabac). En milions d’euros.

En el grup 3 (quotidià no alimentari, bàsicament sectors de vestit i calçat), es detecta sistemàticament un excés d’oferta, llevat dels municipis de Sant Feliu de Codines i Polinyà, on els marges de creixement moderat encara són possibles. La reconversió d’aquests sectors comercials madurs i sobredimensionats, però, només serà possible per la via de l’increment de l’atractivitat comercial del territori. Amb tot, l’excés d’oferta agregat del territori és en aquests moments d’uns 17 milions d’euros.

Quadre 9.  Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 3 de despesa (vestit i calçat). En milions d’euros.

Quadre 9. Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 3 de despesa (vestit i calçat). En milions d’euros.

En el grup 11 (hostaleria) el sobredimensionament del sector és encara més acusat i aclaparador, assolint un volum agregat de 47,3 milions d’euros. Per bé que el caràcter turístic de Caldes de Montbui i el caràcter predominantment industrial de la resta de municipis faciliten la rendibilitat monetària de l’activitat degut al servei que presta als no residents, seria prudent iniciar una reflexió estratègica de llarg recorregut per garantir-ne la seva viabilitat futura.

Quadre 10.  Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 11 de despesa (hostaleria). En milions d’euros.

Quadre 10. Estimació: Balanç entre oferta i demanda. Grups 11 de despesa (hostaleria). En milions d’euros.

Consideracions finals

Des dels serveis de promoció econòmica local detectem dificultats importants per donar suport a una part significativa de les iniciatives emprenedores, centrades en l’oferiment de béns i serveis al consumidor final, a l’hora de cercar emplaçaments atractius per al desenvolupament La realització d’una aproximació estadística al volum de despesa total comercialitzable en el territori per tipologies de producte hauria de permetre un millor coneixement sobre els eventuals desequilibris que puguin existir entre oferta i demanda, tant pel que fa a tipologia de producte com pel que fa a format i localització més eficients dels punts de venda.

Carles Feiner i Roser Triay

Observatori de l’Economia Local (OEL) – Santa Perpètua de Mogoda


[1] CCAE, Classificacó Catalana d’Activitats Econòmiques. Per més detalls, vegeu http://www.idescat.cat/Classif/?TC=4&V0=1&V1=87

Anuncis

Una proposta metodològica d’aproximació a la despesa total comercialitzable de l’Eix de la Riera de Caldes (I)

6 Març 2013

Presentació

En Ramon Culleré, en el seu post Sense restriccions, ens deia que la manca de dades a nivell local no ens havia d’impedir obtenir estimacions creibles i útils. Un bon exemple de la premisa que invoca en Ramon és l’estudi sobre la capacitat de consum de les famílies a l’Eix de la Riera de Caldes.

Des del Perfil de la Ciutat ens ha semblat interessant aquest treball que han dut a terme companys que no pertanyen a la xarxa del Perfil, i per això hem demanat a en Carles Feiner i la Roser Triay, de l’Observatori de l’Economia Local de Santa Perpètua de Mogoda, i autors d’aquest estudi, si ens podien explicar la metodologia emprada i els resultats obtinguts en l’estudi. Aquestes explicacions són les que apareixeran en aquest i el següent post.

Introducció i objectiu del treball

Les principals sèries estadístiques macroeconòmiques que mesuren la capacitat de consum i estalvi no mostren encara la tendència a l’empobriment de la població detectada en l’àmbit ocupacional i en diverses observacions qualitatives d’ençà 2009. En canvi, les estadístiques relacionades amb l’anàlisi de la despesa han començat a mostrar significatives variacions, amb una dràstica reducció de la despesa absoluta vinculada a l’habitatge i un increment petit però ja perceptible en la proporció de despesa bàsica en alimentació sobre la despesa total.

Aquestes sèries (singularment la renda familiar disponible bruta i l’enquesta de pressupostos familiars) presenten algunes dificultats metodològiques per a la seva aplicació actualitzada, de forma que actualment es disposa tot just de les dades de 2009 pel que fa a renda familiar i de 2011 pel que fa a despesa familiar. Així mateix, aquestes sèries estadístiques es construeixen de forma que la seva aplicació territorialitzada en marcs locals de petita dimensió demogràfica genera dificultats metodològiques afegides.

En aquest treball ens proposem analitzar el comportament d’aquests indicadors per al conjunt dels municipis de l’eix de la Riera de Caldes[1], tot construint una proposta metodològica d’actualització provisional de la renda familiar disponible bruta (d’ara en endavant RFDB) per a aquest àmbit territorial, i al volum agregat de despesa comercialitzable que poden demandar.

Aproximació a la capacitat de consum de les famílies

A fi i efecte de dimensionar adequadament les variacions de la RFDB, cal construir un factor de correcció ad hoc per adaptar la darrera dada publicada (2009) a les variacions de conjuntura socioeconòmica experimentades en els darrers tres anys. Hem tingut en compte a aquest efecte: la variació experimentada per l’atur registrat (%) i la proporció de la població aturada que no percep cap prestació pública (%).

Ponderant aquests dos elements, i aplicant un escenari constant per a la resta de variables, es conclou que la renda agregada disponible en el territori s’ha reduït en un 9,8% de mitjana en relació a 2009.

Quadre 1. Variacions conjunturals experimentades entre 2009 i 2012. Font per a les dades de base, sistema HERMES.

Aplicant aquest coeficient de ponderació a les dades de 2009, s’obté el resultat que s’expressa al quadre 2, que dóna una estimació de RBDF, l’any 2012, de 13.791 € per habitant i any per al conjunt del territori de l’eix.

Quadre 2. Estimació RBDF 2012 per a l’eix de la Riera de Caldes. Font per a les dades de base, IDESCAT.

Per poder aplicar aquesta informació a una estimació del volum de despesa total comercialitzable, ens cal transformar la RBDF per càpita en RBDF per unitat de consum domèstic (família). Hem aplicat per a La Llagosta i Polinyà una ocupació mitjana de 2,8 persones per llar i per a la resta de 2,6, ateses les estructures d’edat diferencials d’aquests dos municipis. El resultat agregat d’aquesta operació per a tot el territori de l’eix és que hi comptabilitzem unes 35.450 unitats domèstiques amb una RBDF de 36.461 € anuals, amb les variacions de caràcter municipal que s’expressen al quadre 3.

Quadre 3. Unitats de consum domèstic (llars) i RBDF per llar per a 2012, per municipis. Font: Estimació pròpia.

Aproximació a la despesa comercialitzable del territori

L’Enquesta de Pressupostos Familiars de l’INE[2], en els seus resultats per a Catalunya, mostra una despesa agregada per unitat domèstica de 30.923 € anuals l’any 2010 i de 31.729 € l’any 2011.

El quadre 4 mostra la distribució de la despesa en una família catalana tipus, per als dos anys esmentats, per tipologies. S’aprecia, comparant 2010 i 2011, una dràstica disminució de la despesa en el grup 4 (habitatge i energia), un increment percentual significatiu (encara que no perceptible en números absoluts) de la despesa en alimentació i un notable increment de la despesa associada al transport.

Quadre 4. Comparativa EPF Catalunya 2010-2011. Despesa anual per grups d’una unitat familiar tipus. Font: INE.

A efectes de càlcul de la despesa total comercialitzable a l’eix de la Riera de Caldes, i en absència de disponibilitat de factors de correcció locals, aplicarem de forma linial els valors que es desprenen de l’EPF per a Catalunya de 2011 al conjunt d’unitats familiars estimades al territori. La matriu de càlcul s’expressa al quadre 5, i d’ella es desprèn que la despesa agregada anual de les famílies residents al territori és de 1.124,6 milions d’euros, i la capacitat d’estalvi familiar estimada de 167,7 milions anuals.

Quadre 5

Quadre 5. Estimació de la despesa total de les llars per grups de despesa. Base, EPF 2011.

Atès que la despesa comercialitzable es restringeix a aquella ocasionada per la compra de béns que són oferts en establiments comercials, en aquesta proposta metodològica focalitzarem l’anàlisi en els grups de despesa 1, 2, 3 i 11 (alimentació i begudes, hostaleria i vestir). La despesa total comercialitzable vinculada a aquests grups de despesa és de 331,2 milions d’euros anuals al conjunt dels municipis de l’eix.

En el següent post, compararem aquests resultats amb l’oferta actualment existent al territori, a fi de detectar possibles desajustos entre oferta i demanda, així com valorar possibilitats de futurs creixements d’oferta en un context com l’actual, de reducció sostinguda de la capacitat de consum.

Carles Feiner i Roser Triay

Observatori de l’Economia Local (OEL) – Santa Perpètua de Mogoda


[1] L’eix de la riera de Caldes és una unitat econòmica de tipus territorial que s’estén de Nord a Sud al llarg d’aquesta llera fluvial, i està constituïda pels termes municipals de Sant Feliu de Codines, Caldes de Montbui, Sentmenat, Palau-Solità i Plegamans, Polinyà, Santa Perpètua de Mogoda i La Llagosta.

[2] Podeu accedir a les dades i a la descripció metodològica de l’EPF a l’adreça:

http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft25%2Fp458&file=inebase&L=0


OBSERVATORI MUNICIPAL DE CONSUM DE DROGUES DE GRANOLLERS

13 Juliol 2012

Existeixen nombrosos estudis i fonts d’informació sobre drogues en el nostre país. Però pel que fa a observatoris de drogues d’àmbit local, les iniciatives són escasses. Per aquest motiu, farà 4 anys vam endegar el desenvolupament d’un Observatori Municipal de Consum de Drogues (a partir d’ara OMCD). L’OMCD és una proposta de treball que s’activa a finals de 2007, paral•lelament a la posada en marxa de l’estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en e Consum de Drogues que desenvolupa tot un seguit d’iniciatives: creació de serveis, implementació de projectes, atenció a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin presentar-se. La iniciativa és del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers*, que alhora exerceix de responsable tècnic de tot el projecte.

L’OMCD té com a finalitat convertir-se en un sistema estable de informació que monitoritza la incidència i evolució del consum de drogues i dels problemes associats. Ha de ser un instrument de coneixement útil per identificar, prevenir i donar respostes als problemes i necessitats dels consumidors de drogues, de forma individual i col•lectiva. Al mateix temps, ens ajudarà a (1) disposar d’un sistema de informació estable; (2) generar els indicadors i estudis necessaris; (3) avaluar els programes d’ intervenció; i (4) adequar les intervencions a les necessitats detectades.

Experiències com aquesta s’han dut a terme en altres municipis com Mataró, Reus, i Rubí. De fet, la proposta que es presenta a continuació es basa en principis de funcionament semblants. Amb la idea de coordinar-se i adherir-se a la xarxa que aquests mateixos municipis han creat amb el nom de Projecte Interciutats.

Tot i que el “producte final” és un informe que s’emet cada dos anys, volem que l’OMCD es constitueixi com una eina informativa, dinàmica i que generi opinió, pel que tenim en compte elements que van més enllà que la recollida d’informació. Per això, està estretament lligat a la pàgina web www.sobredrogues.net en la que constantment publiquem informació relativa al funcionament del projecte (programes, publicacions, estudis, memòries, entre d’altres), alhora que donem a conèixer informació significativa sobre l’abordatge del consum de drogues. Es destaca tot el treball paral•lel vinculat als diferents canals 2.0 -xarxes i mitjans socials-.

La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació oberta dels resultats anuals de l’OMCD. Considerem oportú facilitar l’accés a la informació, a més de possibilitar un canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals.

El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i les seves conseqüències.

Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de l’informe final. Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts d’informació.

L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica del consum de drogues. Cooperen diferents serveis de la ciutat i està formada per representants de diferents serveis que intervenen en el territori en l’àmbit del consum de drogues:
    Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament.
    Equips d’Atenció Primària del municipi.
    El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències.
    Una persona representant del col·lectiu de Farmàcies del municipi.
    Serveis Socials de l’Ajuntament (Atenció Primària).
    Mossos d’Esquadra.
    Policia Local.
    Centre de Salut Mental Adults.
    Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
    Hospital. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties Infeccioses.
    Altres serveis de la ciutat col·laboradors:
    Servei de Joventut de l’Ajuntament.
    Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD).
    Programa d’atenció a les treballadores del sexe comercial.
    Centres educatius d’ensenyament secundari.

Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot en aquesta etapa inicial. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control de l’oferta.

Actualment disposem de dos informes elaborats (un al 2008 i l’altre sobre el 2010, a punt de sortir). Paral•lelament, aquest darrer ens ha servit per a realitzar una anàlisi de la realitat per a la redacció de la nova estratègia Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues 2010-2014.

L’últim informe ha estat redactat segons el següent esquema d’indicadors:

* Aquest projecte esdevé una de les accions clau d’aquesta estratègia. Pertany a l’Eix VI Recerca i Investigació i al programa Observatori de Consum

Jordi Bernabeu Farrús
Servei de Salut Pública i Consum. Ajuntament de Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat – 93.842.66.68


%d bloggers like this: