Cants de sirena del mercat immobiliari

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

En les darreres setmanes venim sentit i llegint en diferents espais de premsa que el sector i mercat immobiliari s’està recomponent i que els preus mitjans dels pisos s’està recuperant, tirats per l’alça de preus en les grans ciutats. Aquestes publicacions, però, no acostumen a portar al darrera la situació de l’altra part de l’equació, que és la disponibilitat i capacitat de les persones per fer front al pagament dels habitatges.

Ara ja fa més de dos anys vàrem realitzar un petit anàlisi de la situació de l’habitatge en els municipis del Perfil de la Ciutat en el que es creuaven les dades d’ingressos familiars i el cost d’adquirir un lloc on viure. En aquell article volíem veure quin era l’estrès de les famílies en l’obligació de pagar per l’habitatge en el que vivien.

“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l’Informe 2016

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

Acte de presentació de l’informe “Perfil de la Ciutat. Edició 2016″ a Rubí

---

---

Ubicació del Museu Municipal Castell (Rubí): mapa.

Programa:

18:00h Benvinguda i acreditacions

18:15h Inici de l’acte i presentació institucional

18:30h Ponència “Opinió Pública, Opinió Publicada” a càrrec del senyor Gabriel Colomé, professor de Ciència Política i Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB

19:30h Presentació de l’informe 2016, per part del senyor Raúl D. González del Pozo, Director de Cooperació Territorial i Pla Estratègic de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

20:00h Cloenda de l’acte

(Els horaris poden veure’s lleugerament alterats depenent de la participació del públic assistent al final de la ponència i/o de la presentació de l’informe).

---

---

GABRIEL COLOMÉ

Professor titular de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB/1981). Doctor en Ciència Política (UAB/1988). Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB. Viatge d’estudis convidat pel Departament d’Estat per seguir la campanya presidencial nord-americana de 1988. Assistència al Seminari de la revista Campaigns & Elections a Washington DC, (1996 y 2002). Assistència al Seminari d’anàlisi post-electoral de les eleccions Presidencials organizat per l’Associació Internacional de Consultors Polítics a Washington DC (2000). International Visiting Program del Departament d’Estat per seguir les campanyes primàries americanes de 2000 i de 2008. Membre fundador de la Associació de Comunicació Política (ACOP). Membre del Consell Assessor del CIS (2010-2011). Membre del Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa. Membre de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración (AECPA). Membre acadèmic de l’American Association of Political Consultants (AACP). Director de la Fundació Rafael Campalans (1996-2004). Secretari de l’Institut Ciències Polítiques i Socials/ICPS (1988-2004). Director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya (2005-2011).

---

---

Us preguem confirmació de la vostra assistència o peticions d´informació de l’acte a aquest mateix mail gabinetestudisestadistics@ajrubi.cat o al telèfon 93.588.70.00 ext. 3007/3102.

---

---

Balances fiscals

Resulta habitual que els territoris que generen més riquesa exigeixin a qui recapta els impostos que faci públiques les dues bandes dels comptes: les despeses i els ingressos. La indefectible petició catalana al govern espanyol per a que publiqui les balances fiscals n’és un exemple clàssic, però el tema de la petició de la publicació de les balances fiscals també es dóna en d’altres escales territorials, com per exemple l’àmbit local.

La recuperació de la Vinya a Santa Coloma de Gramenet

Catalunya és terra de vinyes, vins i caves i tenim 2.700 anys d’història al voltant d’aquestes. Va arribar al nostre territori pel nord a través dels grecs i romans i pel sud a través dels fenicis. Els romans varen introduir el concepte de casa de pagès voltada de conreus i els cultius mediterranis: cereals, oli i vi, com s’ha trobat en totes les vil·les romanes¹.

A més del vincle que ve de lluny, les dades, tant a nivell de producció com de repercussió econòmica, també ens mostren com el territori català és un referent a nivell nacional pel que fa al conreu de la vinya i la seva explotació. A l’any 2009, per exemple, Catalunya, junt amb Castella – La Manxa, aglutinava el 50% del valor total de les exportacions espanyoles de vi, tenint present, però, que Catalunya era la comunitat que liderava el rànquing en valor (no en volum).

Enquestes que fan ciutadania

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa.

La sostenibilitat del sistema de pensions

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys.

La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir.

Els residus et diran com està l’economia

Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

El comportament econòmic d’un territori el mesurem, normalment, a través d’indicadors directes del mercat de treball, com poden ser l’atur o el número de persones afiliades a la seguretat social, per la facturació de les empreses o pels indicadors que m’agrada anomenar de paper (ningú els veu, ningú els toca, ningú acaba sabent ben bé com es defineixen), com poden ser el PIB, IPC, etc.