“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l´Informe 2016

18 Novembre 2016

presentaci-del-perfil-de-ciutat-2016_30917368151_o

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

La seva ponència “Opinió pública, opinió publicada” que podeu veure sencera en aquest enllaç i al peu d´aquest paràgraf, la volem analitzar detalladament en aquest article, per a poder extreure’n tot el fonament teòric que va desprendre i desgranar-ne els continguts, de forma ordenada i sintètica, mitjançant l’abstracció d’“IDEES FORÇA”.

Així, en paraules del Dr. Gabriel Colomé:

INDICADORS ESTADÍSTICS I ENQUESTES D’OPINIÓ, L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA NECESSITA DELS DOS MÓNS.

Les ciutats de més de 75.000 habitants necessiten realitzar estudis quantitatius i qualitatius per a testejar quina és la percepció ciutadana de les coses. Per a realitzar les enquestes i estudis qualitatius, cal analitzar acuradament els indicadors estadístics dels que disposem, per tal de realitzar les preguntes adequades.

Pel que fa les enquestes quantitatives, cada vegada existeixen més entrebancs, per començar tenim el problema de les enquestes telefòniques, ja que no tothom té telèfon fix, especialment el segment de 18 a 25 anys, cosa que a EUA resolen combinant-les amb enquestes de telèfon mòbil. Allà funciona però aquí no podem emprar aquesta tècnica, ja que allà es poden comprar a les companyies telefòniques les bases de dades, mentre que aquí la LOPD no ho permet. En canvi les enquestes personals face-to-face són molt complicades a EUA, per l’aïllament i perillositat d’algunes zones, mentre que aquí es poden realitzar amb més facilitat.

Cada vegada s’està optant més per les enquestes qualitatives perquè ens permeten descobrir, seleccionant una mostra representativa acurada, una cosa que les enquestes quantitatives no poden, que és “El clima d’opinió”.

EL CLIMA D’OPINIÓ. EN POLÍTICA LA PERCEPCIÓ ÉS LA REALITAT

Una ciutat pot fer les millors polítiques, però si aquestes no són percebudes pels ciutadans, com a bones polítiques, és que no ho són. Els ciutadans tenen una percepció de la realitat, totalment diferent de la que tenen els que gestionen la ciutat.
No podem confondre el “Clima d’Opinió” amb l’”Opinió Pública”. El Clima d’Opinió és el que fa que ens mantinguem dins del grup, sense sortir-nos-en, per exemple la moda, si volem ser acceptats, intentarem pertànyer al grup, seguint unes directrius. Els Climes d’Opinió en política, en societat, fixen allò que pot convertir-se en Opinió Pública, positiva o negativa. El que pretenem amb els estudis qualitatius és detectar aquests Climes d’Opinió, que poden convertir-se en Opinió Pública positiva o negativa.

Quan ja tens el Clima d’Opinió detectat, ho has de passar a Enquesta Quantitativa, per veure si allò realment té o no, “pes” i si has de començar o no a preveure polítiques per a reconduir les tensions que s’en facin paleses.

Els estudis qualitatius són caríssims, perquè s’ha de segmentar molt acuradament. Tots els segments que apliquem a les enquestes quantitatives i indicadors estadístics, edat, professió, etc., són els mateixos segments a utilitzar, segons necessitat, en els estudis qualitatius per a construir els grups a analitzar.

LA OPINIÓ PUBLICADA, NO ÉS L’OPINIÓ PÚBLICA

No tenen res a veure. La Opinió Publicada són aquells que pensen que són Opinió Pública, però que en realitat el que són és “Creadors d’Opinió”, que és diferent. Els “Todólogos”, el tertulians, els pol.lemistes.

El 1944 el matemàtic i físic, posteriorment sociòleg Paul Felix Lazarsfeld, en l’època que va aparèixer la Ciència Política, la Sociologia, la conducta, l’època del Behaviureisme” o “Conductisme” va començar a fer les primeres enquestes anomenades “Panels”. Els Panels són enquestes que al llarg del temps, es fan als mateixos individus, veient l´evolució de les respostes . Va descobrir amb aquests estudis, que els mitjans de comunicació no canvien el vot dels ciutadans, però sí que fan una cosa molt més important, que és refermar la intenció de vot.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO CANVIEN LA INTENCIÓ DE VOT, PERÒ SÍ LA REFERMEN

Els humans apliquem mecanismes de bloqueig en els temes que creiem que són importants, com per exemple la política, però no ho fem amb altres que pensem intranscendents, com veure una sèrie de televisió i aquí és per on entra el missatge, on ens difon la ideologia. Els mitjans de comunicació fixen, reforcen, la predisposició favorable a votar una o altra cosa.

COMPORTAMENT ELECTORAL: COHESIÓ FAMILIAR EN LA INTENCIÓ DE VOT

Lazarsfeld descobreix també en els seus estudis, que en la correlació de vot, existeix el factor de la cohesió familiar o “Model de Columbia”, que després evolucionarà cap el “Model de Michigan”. Aquests estudis foren molt importants perquè donen lloc als anys 60 al concepte “Cultura Política” o “Cultura Cívica”. Com a exemple dir que si pintem les províncies espanyoles amb els resultats de les darreres eleccions abans de la guerra i amb les primeres de l’any 1977, els colors havien variat relativament molt poc.

La història de les diferents zones d’Espanya està molt marcada pel Carlisme, molt determinada pel recolzament que d’aquest s’hi feia. Isabel II va fer una reforma de l’administració en la qual els “Regnes de les Espanyes” passaven a ser les “Províncies d’Espanya” i els donà el nom de les capital no properes al Carlisme. El País Basc, Navarra, Aragó, País Valencià i Catalunya eren Carlines, la resta no ho eren i per tant no van notar pràcticament el canvi.

A Catalunya la columna vertebral de les ciutats carlines, que va des de Tortosa a la Seu d’Urgell -si les analitzem des del sufragi universal de 1890 fins ara-, mai han votat un partit d’esquerres, mai. Parlem de “Comportament Electoral”. El Comportament Electoral explica perquè canvien els noms dels partits, però no la ideologia en el territori.

Ara bé, a partir de l’arribada de la immigració, el Comportament Electoral es basarà també en el canvi demogràfic, quan la gent canvia el seu lloc de residència de forma massiva, s’emporta la seva ideologia amb ella. Així, quan Catalunya passa de 3 milions d’habitants, a 17 milions, la Cultura Política, fixa el comportament social i el polític de la ciutadania de forma diferent en els municipis amb més immigració que en la resta i això cal tenir-ho també en compte.

UN MANDAT: ESTRATÈGIA, PLANIFICACIÓ I CRONOGRAMA

Totes aquestes anàlisis no serveixen de res si no es converteixen en idees, en propostes, per part dels que gestionen les ciutats. Tot mandat s’ha de composar de 3 potes: Estratègia, Planificació i Cronograma.

Cal fer una estratègia en base a tots aquests indicadors i Climes d’Opinió que has detectat en els estudis quantitatius i qualitatius, pensar quines polítiques faràs, com ho faràs i com ho pautes en el temps durant els 4 anys de govern. Tot això serveix per saber quin Model de Ciutat es vol.

Un alcalde té una avantatge, que si la seva gestió és el seu programa i si té estratègia, la té planificada i pautada en el temps, tot és molt més fàcil.

BIG DATA

Avui en dia el Big Data ho pot pràcticament tot, hi ha campanyes electorals guanyades gràcies a utilitzar-lo com a eina, sense anar més lluny, la primera victòria de Barack Obama, es va construir emprant ingents quantitats de dades per a calcular la intenció de vot.

presentaci-del-perfil-de-ciutat-2016_25369578589_o

Aquestes són les IDEES-FORÇA fonamentals sorgides de la ponència. De totes formes, com que aquesta intervenció fa pensar i molt en moltes coses, cal veure-la sencera, reflexionar i extreure’n cadascú les seves pròpies conclusions, perquè el Dr. Gabriel Colomé amb el seu hilarant humor anglès i com algú em va dir, “no va deixar títere con cabeza”.

Des de l´ajuntament de Rubí fem una valoració molt positiva de l´acte de presentació de l´Informe de la Xarxa El Perfil de la Ciutat 2016 i agraïm a tots els assistents, membres de la Xarxa, ponents i públic en general, la seva presència.

Enrica Bornao i Barceló

GABINET D´ESTUDIS I ESTADÍSTIQUES

AJUNTAMENT DE RUBÍ


Acte de presentació de l’informe “Perfil de la Ciutat. Edició 2016″ a Rubí

8 Novembre 2016

invitació


Ubicació del Museu Municipal Castell (Rubí): mapa.

Programa:

18:00h Benvinguda i acreditacions

18:15h Inici de l’acte i presentació institucional

18:30h Ponència “Opinió Pública, Opinió Publicada” a càrrec del senyor Gabriel Colomé, professor de Ciència Política i Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB

19:30h Presentació de l’informe 2016, per part del senyor Raúl D. González del Pozo, Director de Cooperació Territorial i Pla Estratègic de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

20:00h Cloenda de l’acte

(Els horaris poden veure’s lleugerament alterats depenent de la participació del públic assistent al final de la ponència i/o de la presentació de l’informe).



Gabriel Colomé

GABRIEL COLOMÉ

Professor titular de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB/1981). Doctor en Ciència Política (UAB/1988). Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB. Viatge d’estudis convidat pel Departament d’Estat per seguir la campanya presidencial nord-americana de 1988. Assistència al Seminari de la revista Campaigns & Elections a Washington DC, (1996 y 2002). Assistència al Seminari d’anàlisi post-electoral de les eleccions Presidencials organizat per l’Associació Internacional de Consultors Polítics a Washington DC (2000). International Visiting Program del Departament d’Estat per seguir les campanyes primàries americanes de 2000 i de 2008. Membre fundador de la Associació de Comunicació Política (ACOP). Membre del Consell Assessor del CIS (2010-2011). Membre del Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa. Membre de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración (AECPA). Membre acadèmic de l’American Association of Political Consultants (AACP). Director de la Fundació Rafael Campalans (1996-2004). Secretari de l’Institut Ciències Polítiques i Socials/ICPS (1988-2004). Director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya (2005-2011).



Us preguem confirmació de la vostra assistència o peticions d´informació de l’acte a aquest mateix mail gabinetestudisestadistics@ajrubi.cat o al telèfon 93.588.70.00 ext. 3007/3102.



Escut RubíPerfil de la Ciutat


Balances fiscals

23 Setembre 2016

Resulta habitual que els territoris que generen més riquesa exigeixin a qui recapta els impostos que faci públiques les dues bandes dels comptes: les despeses i els ingressos. La indefectible petició catalana al govern espanyol per a que publiqui les balances fiscals n’és un exemple clàssic, però el tema de la petició de la publicació de les balances fiscals també es dóna en d’altres escales territorials, com per exemple l’àmbit local.

balanca Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La recuperació de la Vinya a Santa Coloma de Gramenet

1 Juliol 2016

foto_news_vinya_perfil_1

Catalunya és terra de vinyes, vins i caves i tenim 2.700 anys d’història al voltant d’aquestes. Va arribar al nostre territori pel nord a través dels grecs i romans i pel sud a través dels fenicis. Els romans varen introduir el concepte de casa de pagès voltada de conreus i els cultius mediterranis: cereals, oli i vi, com s’ha trobat en totes les vil·les romanes¹.

A més del vincle que ve de lluny, les dades, tant a nivell de producció com de repercussió econòmica, també ens mostren com el territori català és un referent a nivell nacional pel que fa al conreu de la vinya i la seva explotació. A l’any 2009, per exemple, Catalunya, junt amb Castella – La Manxa, aglutinava el 50% del valor total de les exportacions espanyoles de vi, tenint present, però, que Catalunya era la comunitat que liderava el rànquing en valor (no en volum).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Enquestes que fan ciutadania

17 Juny 2016

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 Febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La sostenibilitat del sistema de pensions

29 gener 2016

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: