La sostenibilitat del sistema de pensions

29 gener 2016

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

21 desembre 2015

PENTAHO

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els residus et diran com està l’economia

14 desembre 2015
Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

El comportament econòmic d’un territori el mesurem, normalment, a través d’indicadors directes del mercat de treball, com poden ser l’atur o el número de persones afiliades a la seguretat social, per la facturació de les empreses o pels indicadors que m’agrada anomenar de paper (ningú els veu, ningú els toca, ningú acaba sabent ben bé com es defineixen), com poden ser el PIB, IPC, etc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

28 agost 2015

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.


La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

Enquestes de mobilitat

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Notes de tall i inserció laboral

17 juliol 2015

El passat 10 de juliol la Secretaria d’Universitats i Recerca feia pública la nota de premsa on informava que més de 47.708 estudiants, un 5,48% més que l’any anterior, s’havien preinscrit per accedir a les universitats públiques  i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. La Secretaria d’Universitats i Recerca defineix la preinscripció universitària com “ un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés i d’admissió al primer curs dels estudis de grau “. Tots els estudiants que vulguin accedir a qualsevol de les 7 universitats públiques catalanes o a la Universitat de Vic-Central de Catalunya han de participar en aquest procés de preinscripció. La UOC i la resta d’universitats privades catalanes tenen el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

El procés de preinscripció universitària té com a resultat les notes de tall, notes mínimes que han d’obtenir els estudiants per accedir al centre sol·licitat en primera opció. Aquestes varien d’un any a un altre depenent de les places de cada centre d’estudis i de les preferències dels futurs universitaris, d’aquí la importància de la nota obtinguda pels aspirants, la seva nota d’accés, resultat de sumar la nota mitjana de l’expedient acadèmic de batxillerat (60%) i de les PAU, més conegudes com a selectivitat (40%).

El percentatge d’aprovats de les PAU ha anat incrementant-se en els darrers anys. El mateix ha succeït amb les notes mitjanes, com es pot veure en la següent taula:

1
Segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquest proper curs, gairebé 7 de cada 10 estudiants podran estudiar l’ensenyament triat en primera preferència. Els centres d’estudi més sol·licitats en 1a preferència en la preinscripció d’aquest any han estat Medicina (UB) amb 1.080 sol·licituds, Psicologia (UB) amb 992 i Administració i direcció d’empreses (UB). Tot i que no sempre coincideixen els centres d’estudi més sol·licitats amb les notes de tall més altes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

8 juny 2015

cuentame

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió …”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’endeutament municipal 2013

6 març 2015

Com ha evolucionat l’endeutament municipal?

Ara fa 3 anys, en un moment en què es parlava sovint en els mitjans de comunicació dels termes deute sobirà i deute municipal, i es difonien comparatives del nivell d’endeutament dels municipis, vàrem fer un article intentant afinar una mica la lectura d’aquestes comparatives, començant per la més utilitzada i alhora més “elemental”: deute (euros) per habitant.

Qüestionàvem la informació difosa i ens preguntàvem si era adequat imposar mesures generalitzades sobre l’endeutament municipal.

Fent repàs ràpid recordem: que les dades utilitzades per parlar del deute dels ens locals eren les publicades al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH); que si els ajuntaments contrastaven les dades que constaven a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidirien i explicàvem les raons (la principal que el MEH no inclou el deute d’empreses públiques i d’entitats públiques empresarials).

Aleshores (31/12/2010), s’observava una diferència important entre la xifra de deute real de Granollers i la de la publicació del MEH basada en la informació del CIRBE (22% superior el càlcul de l’ajuntament). Actualment la diferència és molt menor i apuntem que la diferència prové de la supressió d’empreses municipals (intent de racionalització de la despesa) i la seva inclusió en els pressupostos de l’ajuntament. Concretament, a Granollers, el Servei de Planificació econòmica informa que el deute viu municipal a 31/12/2013 es xifra en 42.878 milers d’euros, en lloc dels 41.174 milers del MEH. Ens continuem preguntant per què es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent.

Fig deute hab gràfic

Fig deute hab teranyina

Per intentar trobar alguna lògica als resultats proposàvem fer una mirada diferent. Buscar informació Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 802 other followers

%d bloggers like this: