Còctel de metadades de polígons industrials

21 Abril 2017

La nova informació fa possible les noves idees. Aquesta  frase d’en Zig Ziglar, escriptor, venedor i orador motivacional nord americà, recull esplèndidament l’evolució de l’accés i la presentació de dades dels últims anys. En aquest web s’han abordat diferent aspectes de la nova informació, com el recent Big Data, Open Data i Informació Pública; però en comú tenen la capacitat dels nous sistemes informatius de relacional dades o metadades i fer-ho d’una forma molt descriptiva.

metadatoEl concepte de metadades, encara  no forma part dels diccionaris acadèmics de les llengües catalanes i castellanes, no així dels diccionaris anglesos com (Collins English Dictionary – Complete & Unabridged 2012 Digital Edition) que la definineix com: information that is held as a description of stored data. Si s’aborda el significat del metadada en altres webs especialitzades i menys acadèmiques, com: tota aquella informació descriptiva sobre el context, qualitat, condició o característiques d’un recurs, dada o objecte amb la finalitat de facilitar la seva recuperació, autentificació, avaluació, interoperatibilitat i preservació. metadato2Aquest conjunt de dades que s’interrelacionen per oferir als usuaris una major informació i utilitat de la informació té el seu avanç en les bases de dades i serveis en el camp dels catàlegs i fitxers bibliogràfics, i un gran desenvolupament posterior, per la seva aplicabilitat a tota la producció de la informació geogràfica amb la aplicació de recursos informatius de múltiples consultes als seus usuaris en múltiples i diferents camps professionals i, també, d’accés  a aspectes i tasques de la vida quotidiana, com el portal de metadades del Ministeri de Foment.

geometadatos

En aquest punt, no està de més accedir al web Inisig on hi poden trobar un recull de diferents agències cartogràfiques privades i públiques, nacionals i internacionals, que posen els seus recursos al servei de l’usuari.

Però, un dels aspectes més interessants d’aquesta informació de la metadada (sistemes de dades i serveis) geogràfica està en la derivació cap a l’àmbit de la promoció econòmica i amb gran utilitat en la informació i serveis dels polígons industrials. Actualment hi ha diversos sistemes de metadades que ofereixen la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques.  Aquests bases de metadades dels polígons d’activitat econòmica representen una eina imprescindible per a la promoció econòmica i un espai de concertació d’esforços cooperatius on conflueixen els propietaris, els industrials, les empreses de serveis, les administracions i  els treballadors i les treballadores.

sueloindustrialA  nivell espanyol, Sueloindustrial recull la col·laboració de la FEMP i la CEPE per crear una base de dades de sòl industrial que faciliten el coneixement del context on es desenvolupen les empreses. Aquesta base de dades aporta els paràmetres de condicions i preu del sòl, la disponibilitat de recursos humans, la localització geogràfica i infraestructures de l’entorn, els agents dinamitzadors del territori i la qualitat dels serveis, infraestructures i equipaments dels espais industrials; com aprofitar les economies d’escala per la concentració empresarial; i les possibilitats d’interrelacionar amb universitats, administracions públiques i centres de formació.

IDECA Catalunya, la Generalitat té com el referent en aquest camp és sistema de referència és el SIPAE (sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya) és una eina fonamental per a les ciutats que afronten l’activitat econòmica amb nous projectes. El SIPAE és un sistema impulsat des de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que ofereix una recopilació de dades  dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya. Aquesta extensa de dades ofereix la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques. Aquest projecte conjuga la disposició d’una base de dades geogràfiques dels polígons industrials de Catalunya de forma cooperativa amb organismes dels territoris que puguin compartir, integrar i actualitzar les seves dades. Amb el projecte, conclòs al 2011, es van geolocalitzar tots els polígons, sobre una escala 1:5.000,  i acordar un codi identificador per oferir les dades de delimitació, i els seus atributs: identificació, localització i entorn geogràfic, mobilitat, tecnologies de la informació, abastament i sanejament, i residus. A l’any 2011 hi estaven recollides les dades de 1930 polígons que representaven 36.231 ha de 540 municipis catalans.

Aquest sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya forma part de les classificacions i dels marcs de treball del conjunt d’administracions i industrials de Catalunya. Bona part dels ajuntaments de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan servir aquest sistema en els seus portals de promoció industrials, com per exemple Mataró, Terrassa, Barberà o Mollet.

També, apuntar que hi ha d’altres iniciatives més parcials i territorials que fan aquesta tasca de presentar les dades i serveis dels espais industrials, com el recull una part de l’empresariat català, on estan els polígons de Mollet del Vallés i Vic,  a la  Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), integrada per entitats que representen polígons industrials de Catalunya, les tretze càmeres de comerç catalanes i el Consell General de Comerç de Catalunya. Ofereix la base de dades de polígons industrials amb la voluntat de millorar aquestes àrees productives, per reduir les deslocalitzacions i, a la vegada, atraient nous inversors.metadato3

Finalment, aquests sistemes de metadades orientades a donar accés als usuaris interessats a la informació i als serveis relacionals, queda molt ben resumida en les paraules de l’actor Chris Hardwick, quan va dir que “Ja no estem a l’era de la informació. Estem a l’era de la gestió de la informació”.

Raúl D. González. Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025. Ajuntament de Mollet del Vallès.


Startups, empreses i nous models de negoci

13 gener 2017

El passat 2016, Creacció va dur a terme un estudi del sector TIC de la comarca d’Osona. En tant que sector transversal, present a la majoria de cadenes de valor i sector potencialment transformador d’empreses i mercats, el sector TIC demana una atenció especial més enllà del pes específic que pugui tenir en la realitat empresarial d’una comarca (en aquest cas un 2% de la facturació de la comarca i un 4% del nombre total d’empreses).

Fruit d’aquest estudi i de les accions de contrast amb el sector es va aconseguir una fotografia acurada del perfil de les 440 empreses tecnològiques presents a Osona, amb algunes singularitats com presència d’un petit subsector d’infrastructures de telecomunicacions únic a Catalunya o un pes del grup Tic-Industrial superior a la mitjana catalana.

L’estudi també posa de manifest algunes febleses i necessitats que calia treballar amb accions alineades amb les oportunitats que presenten tant la comarca com determinades tendències als mercats on apareixen nous models i empreses que estan canviant la manera de produir i consumir productes i serveis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Big Data, Open Data i informació pública

7 gener 2017

En una sessió formativa recent que tenia per finalitat donar a conèixer el projecte d’implantació del nou sistema integrat d’informació estadística de Catalunya (SIIE) [1], el director de l’Idescat avançava que, a banda de treballar en l’arquitectura d’un nou servidor força més funcional amb les dades generades a partir dels diferents registres administratius (censos, padrons, enquestes i estimacions,… públics), s’estava sospesant la possibilitat d’incorporar al sistema informació estadístiques originàries de fonts privades, tals com bancs, asseguradores, empreses subministradores, empreses de telecomunicacions o grans companyies comercials, etc, com ja ho estaven fent altres instituts d’estadística públics de l’Estat.

El Gran Iceberg de la informació estratègica, a OESST, “Dades: la teva caixa d’eines. L’ús estratègic de la informació per millorar la gestió pública”, conferència a la sèrie Reptes de l’Ajuntament de Terrassa en l’aprenentatge organitzatiu, 25 feb 2014.

El Gran Iceberg de la informació estratègica, a OESST, “Dades: la teva caixa d’eines. L’ús estratègic de la informació per millorar la gestió pública”, conferència a la sèrie Reptes de l’Ajuntament de Terrassa en l’aprenentatge organitzatiu, Terrassa, 25 feb 2014.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Cants de sirena del mercat immobiliari

16 Desembre 2016
ulisses-i-les-sirenes-herbert-james-draper-1910

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

En les darreres setmanes venim sentit i llegint en diferents espais de premsa que el sector i mercat immobiliari s’està recomponent i que els preus mitjans dels pisos s’està recuperant, tirats per l’alça de preus en les grans ciutats. Aquestes publicacions, però, no acostumen a portar al darrera la situació de l’altra part de l’equació, que és la disponibilitat i capacitat de les persones per fer front al pagament dels habitatges.

Ara ja fa més de dos anys vàrem realitzar un petit anàlisi de la situació de l’habitatge en els municipis del Perfil de la Ciutat en el que es creuaven les dades d’ingressos familiars i el cost d’adquirir un lloc on viure. En aquell article volíem veure quin era l’estrès de les famílies en l’obligació de pagar per l’habitatge en el que vivien. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Quina és la realitat de les dones i els homes de Granollers?

6 Setembre 2016

 

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i dels homes és el títol de l’estudi sociològic sobre la igualtat de gènere que s’ha presentat aquest juliol de 2016 al municipi. Mostra la invisible asimetria que separa la vida i les oportunitats de les dones i els homes de Granollers i la reproducció d’un sistema patriarcal androcèntric i sexista.

Es tracta del primer estudi que radiografia aquesta realitat des de la perspectiva de gènere i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’estudi s’inclou en les accions previstes pel II Pla d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Granollers per conèixer les desigualtats de gènere a la ciutat. Els resultats aporten una informació molt útil a l’hora de seguir abordant polítiques municipals per la igualtat de gènere, doten d’informació l’Observatori Local de Gènere i permeten tenir un històric per anar avaluant l’impacte de la política municipal.

Les fonts d’informació han estat tant quantitatives com qualitatives. Dades de l’Idescat, padró d’habitants i altres fonts estadístiques oficials s’han complementat amb informació dels serveis municipals de l’Ajuntament a través de la Comissió d’Igualtat de Gènere. Cal ressaltar que s’han fet 790 enquestes telefòniques de 15 minuts de durada, a parts iguals a homes i dones a partir del 18 anys, a principis d’aquest any 2016. La mostra ha estat representativa pel que fa a edat, origen, barri de residència, ocupació, situació familiar, habitatge, formació… i les dades s’han complementat amb la formació d’un grup de discussió amb 9 granollerines i granollerins destacats d’àmbits de la cultura, l’educació, la salut o el treball.

1

Gràfic 1. Distribució per grups d’edat i sexe de les persones enquestades

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Enquestes que fan ciutadania

17 Juny 2016

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Mobilitat per raó de treball. Aproximació inframunicipal de Sabadell

3 Juny 2016

tranvia

El Cens és una operació estadística que, amb periodicitat decennal, proporciona el recompte de la població resident en el territori d’un país i la seva distribució geogràfica. També proporciona informació sobre les principals característiques demogràfiques i socials de la població i de les llars i famílies. A diferència dels censos anteriors, el de 2011 no va ser exhaustiu, fet que no permet obtenir dades amb el mateix nivell de desagregació territorial (per manca de significació en els resultats que s’obtindrien).

Un dels elements que es recull en el cens és la mobilitat obligada, ja sigui per motius de feina o per estudi. En aquest cas, l’Idescat ha publicat recentment les dades de mobilitat obligada per raó de treball i estudi dels municipis de més de 200.000 habitants, segons el codi postal de residència de la població ocupada i dels alumnes, i la localització del centre de treball o estudi.

En la següent anàlisi es presenten els resultats observats a Sabadell en relació a la mobilitat obligada per raó de treball.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El mercat de treball en el sector industrial

20 Mai 2016

El Prat IV-7

En aquest temps de crisi moltes han estat les veus que proclamaven que la nostra economia no es podia sustentar en sectors considerats “poc productius” i que es caracteritzen per tenir un creixement de tipus estacional. És així que, desprès de molts anys en els quals va predominar una certa indiferència davant el deteriorament del sector industrial, tothom apunta ara a la necessitat d’incrementar el pes de la indústria com a sector clau per al desenvolupament econòmic. Si més no, la crisi econòmica ha posat de manifest que els països amb una economia essencialment industrial resisteixen millor els efectes de la crisi que els que tenen una economia basada en els serveis.

En aquest context, per primera vegada en molt temps, hi ha un consens polític gairebé unànime que aposta per la reindustrialització a nivell europeu com a mesura per sortir de la crisi i generar ocupació. El gener de 2014 la Comissió Europea va presentar la comunicació Per un renaixement industrial europeu, que marca entre les seves prioritats treballar per invertir la tendència recessiva de la indústria i assolir l’objectiu del 20% del PIB per a les activitats manufactureres l’any 2020.

La indústria ha estat sempre una font de creixement i desenvolupament econòmic. Tradicionalment ha generat ocupació de més qualitat, sous més elevats i una major estabilitat laboral. Tanmateix, és un sector clau, tant en la generació com en l’aplicació d’innovacions tecnològiques.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

6 Mai 2016

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

lliurament-Infoparticipa-alcaldes

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: