A voltes amb els sistemes d’indicadors

Una recent experiència a l’entorn de la Norma UNE-ISO 37120 “Desarrollo sostenible de las ciudades. Indicadores para los servicions urbanos y la calidad de vida”, ens ha portat a reflexionar a l’entorn  del que suposa el plantejament de qualsevol sistema d’indicadors, i quina ha de ser la visió que podem aportar des de la perspectiva de la gestió municipal i la seva millora.

En aquest sentit són nombrosos i coneguts els “Sistemes d’Indicadors de qualitat de vida urbana”,  plantejats per d’altres tantes institucions i organitzacions a nivell mundial:  des dels GCI (Global City indicators) definits pel Banc Mundial, passant pels Urban Audit d’Eurostat definits per la UE o els UN – Habitat de l’ ONU.

 De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.

L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans.

Està clar que, com en qualsevol estudi social, un sistema d’indicadors és una convenció que respondrà a una determinada concepció del món: triar «el que es vol mesurar» i definir quins són els «trets més característics» que ens en poden donar informació no és un afer ni simple ni neutre; i en aquest sentit, la intencionalitat i els objectius que es plantegen (què i per a què es vol mesurar) i un determinat enfocament teòric seran els aspectes que han de sostenir l’elecció o elaboració d’un sistema d’indicadors, començant per la selecció de les seves variables.

 Perquè aquesta semblaria sense gaires dubtes la clau de la qüestió, que cal no perdre de vista per evitar que “els arbres no ens deixin veure el bosc”: Saber si allò que d’altres han elaborat d’acord amb les seves necessitats i plantejaments,  s’adapta a les nostres necessitats, respon als nostres objectius i ens pot ser útil per alguna cosa més enllà d’aparèixer en un rànking de ciutats que estan molt lluny de nosaltres, no només per la distància física que ens separa.

Per tant, quin hauria de ser el seu sentit en el marc de l’administració a nivell de ciutats com les nostres, amb unes dimensions, característiques, competències  i possibilitats prou determinades ?

 És ben conegut que un sistema d’indicadors ha de permetre condensar la informació continguda en les estadístiques existents per donar compte dels principals trets de la societat o d’un àmbit concret, les seves interrelacions i els possibles canvis.

Queda clar també, que ha de respondre a unes funcions bàsiques de simplificació, quantificació i comunicació però també ha de permetre la simulació, modelització, predicció i seguiment i control d’objectius preestablerts

No hi ha dubte que hauria de ser de lectura ràpida i permetre comparacions temporals i/o espacials.

Però, com encaixen aquests plantejaments en la gestió quotidiana dels nostres municipis ?. Es tracta d’un simple element de suport ? , d’unes dades que convenientment presentades puguin servir de justificació al que convingui?, o més aviat hauria d’èsser considerat pels responsables de la gestió municipal com un recurs principal per al seguiment i supervisió de les actuacions realitzades, en el marc de polítiques, plans o estratègies municipals prèviament definits i clars?.

 I el que és més important, de quina manera podem des de l’una vesant tècnica contribuir a que això sigui d’una o altra manera ?

La perfecció en la selecció d’indicadors és difícil, i sovint es veu dificultada per les limitacions derivades de la manca de dades.

En el nostre cas diria que ha de ser una bona combinació d’idealisme (el que ens agradaria saber) i realisme/pragmatisme  (el que tenim capacitat per mesurar) sense perdre de vista mai uns  mínims criteris de selecció, que per obvis que puguin semblar no està de més revisar:

• Representativitat: tant de cada indicador, referit a un aspecte concret, com del sistema sencer, que ha de respondre a un interès genèric i de totalitat. D’aquesta manera l’anàlisi combinat dels diferents elements pot donar una visió acurada de l’estat de la qüestió.
• Mesurabilitat: a partir de paràmetres ben definits i concrets, de manera que sigui possible la comparabilitat
• Continuïtat: ha de permetre medicions continuades comparables en el temps.
• Economia de Medició: La medició s’ha de generar de manera econòmicament viable (preferentment dins de la rutina de la gestió si es tracta de dades quantitatives)
• Accionabilitat: cal tenir capacitat operativa per accionar quan els valors no siguin els desitjables i influir sobre les variables que els generen (ja sigui directament o indirectament) dissenyant polítiques publiques que tendeixin a augmentar la qualitat de vida de les persones
• Utilitat : en el plantejament d’estratègies i polítiques municipals així com en el seguiment i supervisió de les actuacions realitzades i els resultats d’aquestes polítiques

Aquestes premises inicials semblen evidenciar que la selecció d’un sistema d’indicadors en l’àmbit municipal, ha de ser el resultat d’un treball col.laboratiu, reflex d’un conjunt de necessitats, que només es pot obtenir a partir del consens tècnic-polític entre les diferents àrees o serveis municipals que intervenen en el procés de control i avaluació de les accions de gestió.

Alerta doncs, a caure en la temptació de sobrevalorar la “cara bonica i superficial” del que és una bona eina per a l’anàlisi i la diagnosi. Un sistema d’indicadors és un instrument que caldrà anar adaptant i perfeccionant en funció dels objectius per als quals ha estat concebut, i només tindrà sentit  i persistirà en tant que sigui resultat, i alhora generador, d’una estratègia d’aquells que l’han impulsat .

Mònica Serra Sambola

Unitat Municipal d’Ànàlisi Territorial. Ajuntament de Girona