Quina és la realitat de les dones i els homes de Granollers?

 

Coneixent la ciutadania de Granollers: la realitat de les dones i dels homes és el títol de l’estudi sociològic sobre la igualtat de gènere que s’ha presentat aquest juliol de 2016 al municipi. Mostra la invisible asimetria que separa la vida i les oportunitats de les dones i els homes de Granollers i la reproducció d’un sistema patriarcal androcèntric i sexista.

Es tracta del primer estudi que radiografia aquesta realitat des de la perspectiva de gènere i que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.

L’estudi s’inclou en les accions previstes pel II Pla d’Igualtat de Gènere de l’Ajuntament de Granollers per conèixer les desigualtats de gènere a la ciutat. Els resultats aporten una informació molt útil a l’hora de seguir abordant polítiques municipals per la igualtat de gènere, doten d’informació l’Observatori Local de Gènere i permeten tenir un històric per anar avaluant l’impacte de la política municipal.

Les fonts d’informació han estat tant quantitatives com qualitatives. Dades de l’Idescat, padró d’habitants i altres fonts estadístiques oficials s’han complementat amb informació dels serveis municipals de l’Ajuntament a través de la Comissió d’Igualtat de Gènere. Cal ressaltar que s’han fet 790 enquestes telefòniques de 15 minuts de durada, a parts iguals a homes i dones a partir del 18 anys, a principis d’aquest any 2016. La mostra ha estat representativa pel que fa a edat, origen, barri de residència, ocupació, situació familiar, habitatge, formació… i les dades s’han complementat amb la formació d’un grup de discussió amb 9 granollerines i granollerins destacats d’àmbits de la cultura, l’educació, la salut o el treball.

Gràfic 1. Distribució per grups d’edat i sexe de les persones enquestades

L’endeutament municipal 2013

Com ha evolucionat l’endeutament municipal?

Ara fa 3 anys, en un moment en què es parlava sovint en els mitjans de comunicació dels termes deute sobirà i deute municipal, i es difonien comparatives del nivell d’endeutament dels municipis, vàrem fer un article intentant afinar una mica la lectura d’aquestes comparatives, començant per la més utilitzada i alhora més “elemental”: deute (euros) per habitant.

Qüestionàvem la informació difosa i ens preguntàvem si era adequat imposar mesures generalitzades sobre l’endeutament municipal.

Fent repàs ràpid recordem: que les dades utilitzades per parlar del deute dels ens locals eren les publicades al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH); que si els ajuntaments contrastaven les dades que constaven a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidirien i explicàvem les raons (la principal que el MEH no inclou el deute d’empreses públiques i d’entitats públiques empresarials).

Aleshores (31/12/2010), s’observava una diferència important entre la xifra de deute real de Granollers i la de la publicació del MEH basada en la informació del CIRBE (22% superior el càlcul de l’ajuntament). Actualment la diferència és molt menor i apuntem que la diferència prové de la supressió d’empreses municipals (intent de racionalització de la despesa) i la seva inclusió en els pressupostos de l’ajuntament. Concretament, a Granollers, el Servei de Planificació econòmica informa que el deute viu municipal a 31/12/2013 es xifra en 42.878 milers d’euros, en lloc dels 41.174 milers del MEH. Ens continuem preguntant per què es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent.

Per intentar trobar alguna lògica als resultats proposàvem fer una mirada diferent. Buscar informació

Per un perfil open data?

Els darrers anys ha aparegut amb força dins l’agenda de projectes de molts ajuntaments el desplegament de projectes open data. Aquests s’han agrupat en l’àmbit de govern obert, perseguint valors com la transparència, la col·laboració i la participació.

A Catalunya s’han produït iniciatives destacables, tant a nivell nacional amb “Catalunya dades” com a nivell local. Dins les iniciatives locals Terrassa ha estat pionera i diversos ajuntaments mitjans i grans han impulsat projectes propis. La iniciativa “Cloud Barcelona” és especialment interessant per la voluntat d’establir paràmetres compartits entre diversos ajuntaments. No en va Cloud Barcelona agrupa en un sol portal dades de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Viladecans i Manresa.

Els qui comencem partim d’inventaris de dades que inclouen una diversitat important de dades sobre ocupació, formació, naus i solars, padrons, censos, escoles, expedients, informació comptable, llicències, ajuts, plànols i un llarg etcètera. Aquest llarg etcètera és el que ens obliga a prioritzar i a situar la decisió a nivell polític. No obstant, cada vegada més, constatem que el debat entre l’obertura de dades es decanta a nivell tècnic amb l’obertura de dades per defecte (vegeu Alorza)

Amb aquests antecedents tenim un repte important. Com enfoquem el tema de l’obertura de dades des del perfil de la ciutat? Creiem que el treball acumulat es pot capitalitzar obrint dades del perfil i aplegant-les a iniciatives existents. Sumem?

Sergi Morera. Servei Planificació estratègica. Ajuntament de Granollers.

ELS SERVEIS DE SALUT PÚBLICA MUNICIPALS

En aquest moment s’està debatent la llei del règim local i entre d’altres aspectes s’analitzen les competències pròpies i impròpies de les administracions locals. Per això considerem necessari fer una breu síntesi d’un d’aquests serveis d’atenció a les persones que la nova llei pot considerar com a competència impròpia.

La Salut Pública és una gran desconeguda. Per moltes persones aquest servei vol dir sanitat pública, és a dir, els serveis d’atenció pública (Centre d’Atenció Primària, Hospitals), i no és així, la salut pública la conformen les actuacions que es dirigeixen a protegir i promoure la salut de les persones, prevenir la malaltia i tenir cura de la vigilància de la salut.

Les seves principals activitats són:
1. Protegir la població dels efectes negatius que poden tenir certs elements del medi sobre la salut i el benestar de les persones.
2. Promoure la salut i prevenir les malalties, especialment aquelles per a les quals hi ha proves de l’eficàcia de les seves actuacions.
3. Vigilar la salut pública i actuar en cas de brots i emergències.

PROTECCIÓ DE LA POBLACIÓ

Un Servei de Salut Pública exerceix la vigilància i control sanitari dels establiments alimentaris: bars, restaurants, forns de pa i pastisseries, carnisseries, peixateries i establiments de venda de queviures, per tal de garantir que les activitats que es duen a terme no suposen un risc per a la salut de la població.

Mesurant la salut ambiental de les nostres ciutats

La valoració de la salut ambiental local ja s’adreça des de fa uns anys amb els indicadors de sostenibilitat del Perfil de la Ciutat, on s’analitza el context territorial o model de ciutat (amb l’indicador d’artificialització del sòl), els fluxos d’entrada o sortida del metabolisme municipal (amb indicadors de consums energètics, d’emissions de CO2 i de gestió de residus), i la qualitat dels recursos naturals al terme municipal (l’aire que respirem).

Granollers, juntament amb Barcelona, Vitòria, Saragossa i Granada, han participat en el projecte europeu Informed cities, que també ha tingut per objectiu comparar la sostenibilitat ambiental entre cinquanta tres ciutats europees, a partir del conjunt d’indicadors d’Ecosistema urbà a Europa. Alguns dels indicadors calculats presenten similituds als de perfil de ciutat, i d’altres els complementen i apunten cap a possibles canvis o ajustos en l’apartat de sostenibilitat en l’informe anual.

Mapa amb la localització de les ciutats participants

Emissions per càpita de CO2 i consums energètics associats

Els valors de les emissions anuals de tones de CO2eq/hab calculades a Europa, són molt inferiors a les del perfil de ciutat calculades per Granollers (7 tones per habitant al 2008) degut a la conversió utilitzada. En canvi, amb factors de conversió diferenciats segons mix elèctric per una banda i gas natural per l’altra, es calcula per Granollers l’any 2008 vora les 4 tones d’emissions de CO2eq per habitant i fins a 5, un cop afegits els consums per automoció, tractament de residus i Gasos Liquats del Petroli. Però la comparativa entre ciutats sempre és possible si es manté la metodologia de conversió.

Independentment de les tones per habitant calculades segons factors de conversió aplicats, les emissions anuals de CO2 per habitant en el projecte Informed cities, situa Granollers (2009) per sota la mitjana europea, amb una tendència els darrers anys a reduir emissions molt per damunt de Bremen o Amsterdam, segurament impulsada, a més de per les politiques locals, per la crisi econòmica que pateix el país. No obstant, en el Perfil de la Ciutat, Granollers es guanya la tercera posició (darrera de Barberà del Vallès i Girona), en el rànquing dels municipis amb més emissions. La causa més probable apunta cap als elevats consums industrials de gas i electricitat, ja que en la ciutat hi ha importants empreses del sector químic i alimentari. També cal tenir en compte la localització al municipi de plantes comarcals de tractament de residus els quals provenen també d’altres municipis (planta de compostatge, o l’estació depuradora d’aigües residuals).

Per això, aquest posicionament de Granollers en les emissions per capita del perfil de ciutat, apunta a un biaix, provocat pels consums industrials tan elevats, d’un pes relatiu del 57.9% amb les dades del perfil de ciutat, i fins el 74% segons els indicadors de l’agenda 21 local, l’any 2008. A més, les emissions fruit del consums energètics globals es divideixen pel nombre d’habitants, nombre un 15% superior a Granollers que a Mollet per exemple, mentre en xifres absolutes els consums industrials de Granollers són 50% superiors als de Mollet.

Pel que fa a l’anàlisi dels consums elèctrics de les llars a les ciutats europees estudiades, Granollers se situa per sota la mitjana, a l’igual que Barcelona, Saragossa, o la ciutat de Vitòria.

Consum d’electricitat a la llar per habitant

Vic  (4.950 kwh/hab),  Manresa  (4.520 kwh/hab)  o  Lleida (4.026,6 kwh/hab) destacaven pels consums d’energia en el grup del Perfil de la Ciutat, influenciades pel clima més sever que en d’altres indrets. Fent un exercici de càlcul comparatiu per destriar els consums de gas natural, dels elèctrics i d’acord a les poblacions de cada ciutat, els kWh de consum d’electricitat per habitant a les llars de les tres ciutats es situen també, com Granollers, amb valors per sota de la mitjana europea (Manresa amb 1652.31 kwh/hab, Lleida amb 1550,24 kwh/hab, i Vic amb 1547.18 kwh/hab)..

Residus

Al Perfil de la Ciutat, l’any 2010 les ciutats de mitjana recuperaven un 35.3% dels residus generats, i Granollers es situa per sota la mitjana amb una recuperació del 32%. Al projecte europeu també entre els indicadors més desfavorables hi ha la recuperació i reciclatge de residus (per sota de la mitjana de les ciutats europees estudiades) que amb la seva metodologia es calculava del 36.3% mentre a Granollers era del 30% (semblant a la recuperació de Vitòria amb un 29%). Ciutats com Barcelona, Granada, Helshinki, Bremen o Torino arriben a percentatges que igualen o superen el 48.4%. En la banda més negativa, contrasta Saragossa amb taxes de recuperació de l’ordre del 14%.

Percentatge de recuperació de residus amb recollida selectiva

Consums d’aigua per habitant

La comparativa de l’indicador de consums d’aigua en les llars per habitant i dia, que no es troba entre els indicadors de perfil de ciutat, mostra Granollers (104 litres/hab/dia l’any 2010) amb consums d’aigua per sota la mitjana de les ciutats participants (menys inclús que Vitòria, European Green Capital 2012, amb 118 litres/hab i dia, i del l’ordre dels consums per habitant que té Saragossa).

Per comparar aquests consums d’aigua en les llars, segons tipologia de ciutats ( més petites de 100.000 habitants, entre 100.000 i 200.000, entre 200.000 i 500.000, de més de 500.000 habitants) Podeu consultar la taula, en la pàgina 73 de la publicació “Sostenibilidad local: una aproximación urbana y rural” de l’OSE (Observatorio de sostenibilidad en España).

Contaminació atmosfèrica

Al Perfil de la Ciutat Granollers presenta un 47.5% de dies amb qualitat de l’aire millorable, per damunt de la mitjana de les ciutats estudiades que es situa en el 36.7%. La comparativa amb la contaminació atmosfèrica per partícules i per NOx a les ciutats europees estudiades, situa a Granollers per sota les mitjanes calculades per l’estudi, i en el rànquing de puntuació de qualitat de l’aire que respirem, obté una nota de 6.16 (sobre deu), superior a ciutats com Florència (1.66), Praga (4.1), Barcelona (4.57) o Nàpols (4.93).

Altres indicadors

El moure’s a peu o en bicicleta i el conjunt d’indicadors relacionats amb rutes i carrils per bicicletes es troba per sota de la mitjana a la nostra ciutat. Si més no, Granollers té més arbres pels carrers que en la majoria de ciutats europees estudiades per damunt de Dublin i Torino, i similar a Rotterdam i Porto.

Posicionament i nota resum dels indicadors calculats per Granollers

Més informació disponible a l’espai web d’Europa
http://informed-cities.iclei-europe.org/map/
(recomanable la navegació amb google chrome)

Marta Chillida i Munguet
Ajuntament de Granollers. Servei de Medi Ambient

OBSERVATORI MUNICIPAL DE CONSUM DE DROGUES DE GRANOLLERS

Existeixen nombrosos estudis i fonts d’informació sobre drogues en el nostre país. Però pel que fa a observatoris de drogues d’àmbit local, les iniciatives són escasses. Per aquest motiu, farà 4 anys vam endegar el desenvolupament d’un Observatori Municipal de Consum de Drogues (a partir d’ara OMCD). L’OMCD és una proposta de treball que s’activa a finals de 2007, paral•lelament a la posada en marxa de l’estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en e Consum de Drogues que desenvolupa tot un seguit d’iniciatives: creació de serveis, implementació de projectes, atenció a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin presentar-se. La iniciativa és del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers*, que alhora exerceix de responsable tècnic de tot el projecte.

L’OMCD té com a finalitat convertir-se en un sistema estable de informació que monitoritza la incidència i evolució del consum de drogues i dels problemes associats. Ha de ser un instrument de coneixement útil per identificar, prevenir i donar respostes als problemes i necessitats dels consumidors de drogues, de forma individual i col•lectiva. Al mateix temps, ens ajudarà a (1) disposar d’un sistema de informació estable; (2) generar els indicadors i estudis necessaris; (3) avaluar els programes d’ intervenció; i (4) adequar les intervencions a les necessitats detectades.

Experiències com aquesta s’han dut a terme en altres municipis com Mataró, Reus, i Rubí. De fet, la proposta que es presenta a continuació es basa en principis de funcionament semblants. Amb la idea de coordinar-se i adherir-se a la xarxa que aquests mateixos municipis han creat amb el nom de Projecte Interciutats.

Tot i que el “producte final” és un informe que s’emet cada dos anys, volem que l’OMCD es constitueixi com una eina informativa, dinàmica i que generi opinió, pel que tenim en compte elements que van més enllà que la recollida d’informació. Per això, està estretament lligat a la pàgina web www.sobredrogues.net en la que constantment publiquem informació relativa al funcionament del projecte (programes, publicacions, estudis, memòries, entre d’altres), alhora que donem a conèixer informació significativa sobre l’abordatge del consum de drogues. Es destaca tot el treball paral•lel vinculat als diferents canals 2.0 -xarxes i mitjans socials-.

La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació oberta dels resultats anuals de l’OMCD. Considerem oportú facilitar l’accés a la informació, a més de possibilitar un canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals.

El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i les seves conseqüències.

Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de l’informe final. Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts d’informació.

L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica del consum de drogues. Cooperen diferents serveis de la ciutat i està formada per representants de diferents serveis que intervenen en el territori en l’àmbit del consum de drogues:
    Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament.
    Equips d’Atenció Primària del municipi.
    El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències.
    Una persona representant del col·lectiu de Farmàcies del municipi.
    Serveis Socials de l’Ajuntament (Atenció Primària).
    Mossos d’Esquadra.
    Policia Local.
    Centre de Salut Mental Adults.
    Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
    Hospital. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties Infeccioses.
    Altres serveis de la ciutat col·laboradors:
    Servei de Joventut de l’Ajuntament.
    Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD).
    Programa d’atenció a les treballadores del sexe comercial.
    Centres educatius d’ensenyament secundari.

Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot en aquesta etapa inicial. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control de l’oferta.

Actualment disposem de dos informes elaborats (un al 2008 i l’altre sobre el 2010, a punt de sortir). Paral•lelament, aquest darrer ens ha servit per a realitzar una anàlisi de la realitat per a la redacció de la nova estratègia Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues 2010-2014.

L’últim informe ha estat redactat segons el següent esquema d’indicadors:

* Aquest projecte esdevé una de les accions clau d’aquesta estratègia. Pertany a l’Eix VI Recerca i Investigació i al programa Observatori de Consum

Jordi Bernabeu Farrús
Servei de Salut Pública i Consum. Ajuntament de Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat – 93.842.66.68

L’endeutament municipal

Un dels temes més candents de l’actualitat econòmica és l’anomenat deute sobirà i hem vist com la seva valoració quantitativa i qualitativa afecta enormement el nivell de vida dels estats. El deute sobirà traslladat a l’àmbit més proper s’esdevé el deute municipal. Des de fa mesos tots els mitjans han parlat de l’endeutament públic municipal amb frases com “El deute públic aixeca polseguera…”, “Mesures d’urgència als ajuntaments…” o “Pla financer per eixugar el deute…”.

Segurament és innecessari explicar perquè té interès incloure i parlar d’aquesta magnitud com a indicador del perfil de les ciutats, del seu paper com a eina per al desenvolupament socioeconòmic i, per tant, de qualitat de vida. Si parlem d’incidència del deute haurem de parlar d’inversió municipal però també de despesa corrent.

Els ajuntaments estan subjectes a uns llindars d’endeutament, per sobre dels quals, per a l’exercici 2011, no es poden contractar noves operacions de crèdit i això retalla les possibilitats de nova inversió. Els sectors que temen per la incerta sostenibilitat de les inversions, aplaudeixen la iniciativa, encara que potser n’hi hauria prou exigint criteris d’eficiència en els diferents trams del procés: des de l’anàlisi de necessitats, l’estudi d’alternatives de finançament, la selecció de inversions de més gran impacte i com no, la capacitat de retorn del deute i la consideració de la despesa corrent futura associada a les inversions presents.

D’altra banda, per a nivells elevats de deute, sembla prudent i necessari imposar polítiques d’austeritat. Hi ha hagut al sector públic català una reacció i “implicació” en la presa de mesures per retallar la despesa corrent molt generalitzada, més quan els nivells elevats de deute van acompanyats d’una caiguda dels ingressos tributaris associats a l’activitat immobiliaria i constructora, quan als nous pressupostos no es pot fer previsions d’ingrés per transferències, ni corrents ni de capital, de diputacions, comunitat autònoma o estat perquè aquests, al seu torn, també estan posant en pràctica retallades pressupostàries (el peix que es mossega la cua), o quan l’estat reclama la devolució de l’excés ingressat als municipis en concepte de participació en els tributs de l’estat. El premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz diu que l’austeritat no és el camí que ha de seguir Europa (01/10/2011).

Es imprescindible i bo el tractament generalitzat de l’endeutament municipal? Preguntem-nos si és adequada i suficient la informació difosa. Intentem respondre tornant al començament. La informació utilitzada per parlar del deute dels ens locals és la publicada al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH).

Si els municipis contrasten les dades d’endeutament que consten a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidiran. Les raons de les discrepàncies són:

• La informació del MEH s’ha obtingut, segons la seva nota metodològica, de la Central de Información de Riesgos del Banco de España (CIRBE). Aquesta base de dades inclou deutes financers amb entitats de crèdit, però no deutes financers que les entitats puguin haver concertat amb altres administracions públiques.
• El MEH només inclou al concepte de “deuda pública” el deute del sector “administraciones públicas” i, per tant, en queda fora el deute financer que puguin tenir empreses públiques o entitats públiques empresarials que sí formen part del sector públic local però no del sector “administració local”.

Podem afirmar doncs que, com passa a Granollers, el deute real de gairebé tots els municipis deu ser superior al de la publicació. Per fer-nos una idea a Granollers, el Servei de Planificació econòmica, informa que el deute viu municipal a 31/12/2010 es xifra en 51,8 milions d’euros en lloc dels 40,4 milions del MEH. Perquè es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent?

Aprofitem la possibilitat de comparativa que ofereix. La primera operació que realitzen els analistes és calcular la ràtio deute per habitant per tal de ponderar els valors en funció de la grandària del municipi. A partir d’aquí comencen, és clar, les “comparacions”.

Al conjunt de municipis de la xarxa el volum de deute per habitant es situa per sota del valor de Catalunya i per sota de la mitjana dels 15 municipis amb més població. I ara què? Doncs ara segurament els ulls anirien a buscar els extrems de la taula. Quins municipis estan molt per sobre o per sota de les mitjanes?

En aquest cas hem volgut fer l’ordenació per grandària de població. Intentem trobar una correlació entre deute i grandària de població. En principi, sembla que efectivament a nivell català els municipis més grans tenen un deute per habitant superior i també baixa la ràtio catalana si descomptem el municipi de Barcelona del total. Això però no es confirma si observem les dades de la xarxa del Perfil, al contrari.

Ajuntaments com Sabadell o Terrassa presenten les xifres més baixes del grup. Podem quedar-nos amb aquestes xifres o intentar esbrinar si el fet que el MEH no compti les operacions de crèdit concertades amb altres administracions públiques (Caixa de Crèdit de la Diputació, Institut Català de Finances, Programa Avanza…) i sobretot, que no compti les operacions vigents de les empreses públiques o entitats públiques empresarials, afecta en major mesura els municipis més grans on el pes d’aquests ens és segurament més gran (altre aspecte per a l’anàlisi).

Es pot trobar correlació amb la capitalitat que han d’exercir alguns municipis i nivells de deute per habitant superiors? La taula de sota confirma que per al conjunt de capitals de comarca la ràtio és lleugerament més elevada, però novament les diferències són molt grans entre capitals.

Potser per trobar alguna lògica als resultats ens cal girar la mirada cap a una informació més “personalitzada”. La realitat no és la mateixa: ni les característiques, ni les capacitats.

Hem intentat fer un exercici amb les dades, que ens acosta als dos indicadors de càlcul obligatori per a la concertació d’operacions de crèdit al món local, utilitzant les dades del MEH de liquidacions de pressupostos municipals a 31/12/2010.

Els dos indicadors són:

Ràtio Estalvi Net= DR(cap 1a 5) – OR(cap 1,2,4) no finanç. RT – Anualitat Teòrica / Drets Liquidats cap. 1 a 5 ing. (sense deduccions)

Ràdio Deute viu = Deute viu previst a curt i llarg (incloses op. Projectades) / Drets liquidats cap. 1 a 5 Ing.Consolidats (sense deduccions)

Per disposar de més informació sobre endeutament vegeu el bloc del racó financer municipal

Com es dedueix de la formulació de cada indicador, es contempla el nivell de deute municipal però també la capacitat de cada ajuntament per a fer front a les obligacions derivades de l’endeutament, perquè es té en compte l’estructura econòmica d’ingressos i despeses corrents de cada ajuntament i les característiques del deute com ara el termini i els tipus d’interès (amb el càlcul de l’anualitat teòrica).

També podem comentar que aquestes ràtios de Tutela Financera no recullen aspectes qualitatius com quin és el grau de coresponsabilitat de cada municipi en despeses no obligatòries i fiscalitat o fins a quin punt augmenta l’endeutament per manca de capacitat de negociació del deute i/o de credibilitat de l’ens o per l’ús d’altres fonts de finançament per a la inversió (quotes urbanístiques, alienació de sòl, transferències de capital), aspectes subjectes a límits i normatives específiques sectorials, si n’hi ha.

És precís enunciar les limitacions dels nostres càlculs que, en rigor, són qüestionables i innecessaris (El MEH compta amb la informació al màxim nivell de desglòs). Podeu trobar el detall de les diferències al link del Portal d’Indicadors de Granollers.

Aquestes diferències, que no són menyspreables, poden resultar insignificants si tenim en compte que els canvis normatius canvien d’un moment a l’altre, i significativament, les condicions que determinen si un ajuntament està en teòrica situació d’endeutar-se, o no, donada la seva situació financera.

Això és el que passa amb les Lleis Generals de Pressupostos anuals que, fins al 2009 fixaven la ràtio de deute viu dels municipis en el 110% dels ingressos corrents, que el 2010 puja el percentatge al 125% i que, per al 2011, el torna a rebaixar però ara fins al 75%. A més afegeix un altre canvi substancial: abans, era el límit a partir del qual era preceptiva l’autorització per concertar un nou préstec, mentre que a partir de 2011 superar el 75% impedeix concertar noves operacions.

(1) Ingressos corrents – despeses corrents – deute públic(Grup funció 0)/ ingressos corrents. Dades MEH, “Liquidaciones de los presupuestos de las entidades locales 2010”.

(2) deute viu / Ingressos corrents. Per al càlcul del deute viu s’ha utilitzat les dades MEH “Deuda viva de los ayuntamientos a 31/12/2010. Per al càlcul dels ingressos corrents, MEH“Liquidaciones de los presupuestos de las entidades locales 2010”.

S’han calculat les ràtios per a les agrupacions de municipis del Perfil de la ciutat i de Catalunya, però també s’ha volgut comparar amb les dades de Catalunya sense Barcelona donat que els valors de la ciutat de Barcelona generen una distorsió important en les xifres del conjunt català. La ciutat té una ràtio d’estalvi net del 16%, més elevada que la majoria dels municipis. Així doncs, mentre el Deute per habitant millora (disminueix) a Catalunya si deduïm Barcelona, les ràtios d’Estalvi Net i Deute Viu empitjoren disminuint del 9,1% al 6,5% i augmentant del 62,7% al 66,3% respectivament.

Al contemplar més informació el posicionament dels municipis respecte els valors de referència ha canviat.

La informació hi és. Mentre no canviïn les coses animem als ajuntaments a obrir les dades públicament. Més val avançar-se. El Perfil de la ciutat ho té clar.

Podeu consultar les dades aquí.

Servei de Processos estratègics i Servei de Planificació econòmica de l’Ajuntament de Granollers

Ciutats intel·ligents. Open Data i altres opcions de Govern Obert

Donant continuïtat al post publicat en aquest mateix bloc “Opendata: obrir les dades estadístiques (I)” i a algun dels comentaris i respostes que aquest ha rebut, ens sembla interessant fer un link a l’article que ha publicat Manel Olano, el responsable tecnològic del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) aquí, que ens parla de la jornada de divendres passat, Innovació en els serveis públics, organitzada per ESADE i LOCALRET.

L’article ens proporciona una breu descripció personal del concepte de l’Open Data tractat a les exposicions i reflexions fetes en el transcurs de la jornada. Comenta també les intervencions del senyor Corbett (CEO d’iStrategyLabs de Washington DC), del Sr. Esteve Almirall (professor associat d’ESADE) sobre Innovació oberta en el sector públic, i els casos de Berlín, Barcelona, París, Helsinki, Amsterdam i la Generalitat de Catalunya. Afegeix una llista de links d’interès.

Les administracions públiques estan treballant amb l’Open data i darrerament apareixen informacions com la de la Paeria de Lleida aquí.

Un dels pilars de l’Open data és la reutilització de la informació del sector públic (Risp) i, lligant amb aquest concepte, aprofitem per presentar-vos el Portal d’indicadors de l’Ajuntament de Granollers. Es tracta d’un projecte que, sent d’una altra magnitud, també respon a criteris de transparència, ordenació interna de la informació, universalitat de l’accés i reutilització de les dades.

El Portal d’indicadors de Granollers es planteja com una eina interna de treball col·laboratiu, que permet elaborar el conjunt d’indicadors socioeconòmics de la ciutat i també, progressivament, anar desenvolupant els quadres de comandament de les diferents àrees gestores de l’Ajuntament, del Pla d’Actuació Municipal o, fins i tot, del Pla estratègic, establint el cicle de vida dels indicadors clau de rendiment (KPI).

La creació i manteniment periòdic d’aquests KPIs permet a l’organització disposar d’un sistema per mesurar si les estratègies establertes per assolir determinades fites han donat o no els seus fruits. Es per això que per a la identificació dels KPIs de l’organització es necessari tenir clars els objectius, disposar d’unes mesures quantitatives dels resultats, comparable amb els objectius i investigar les variacions d’aquestes mesures en el temps, per tal d’ajustar els processos i recursos necessaris per a convergir amb l’objectiu prefixat.

Utilitzant com a àtoms els KPIs, es creen quadres de comandament, que són representacions jeràrquiques d’aquests indicadors. Dintre la representació, cada indicador té una posició en l’arbre i un pes específic, determinat per la seva ubicació i importància relativa dintre del conjunt.

Per tal de precisar els esforços necessaris per a la consecució dels objectius, és desitjable disposar de nivells de desagregació a la informació base de cadascun dels indicadors. Aquests nivells de desagregació permeten endinsar-se en el detall i veure quins elements són els principals responsables de la no consecució de l’objectiu.

Donat que els indicadors poden ser molt diferents entre ells, es fa necessari disposar d’un format homogeni d’emmagatzemament de les dades base. Aquest format homogeni facilita la tasca d’actualització a temps als responsables dels mateixos.

Amb les característiques d’aquesta mena d’eines, les organitzacions que volen fer transparents els seus models i les seves estratègies poden publicar la informació a Internet. En aquest cas, el format homogeni de les dades base les fa reutilitzables per a terceres persones.

Fins a la presentació del Portal d’indicadors, l’Ajuntament ha exposat els indicadors socioeconòmics de la ciutat mitjançant la publicació anual d’un document penjat al web. El Portal d’indicadors representa una millora qualitativa important en el sentit que, a partir de les dades disponibles, l’eina utilitzada possibilita la consulta de qualsevol combinació de les mateixes, a la mida de les necessitats de cada usuari i ofereix, a més, la possibilitat d’accés directe a les dades. D’aquesta manera entenem que, a més de facilitar el coneixement, s’està afavorint la reutilització posterior i s’evita o redueix l’elaboració de documents que sovint, per tal de poder oferir el màxim d’informació desagregada, resulten molt extensos i costosos.

Al marge de la disponibilitat, l’accés i la reutilització de les dades, el Portal contribuirà a millorar aspectes de gestió interna de la informació. Volem aconseguir, i l’eina ho fa més fàcil tot i que sabem que no és condició suficient, que s’esdevingui un sistema d’informació corporativa. A més, ha d’ajudar a que, des de tots els àmbits de l’organització, es tingui coneixement de quines dades tenim, on estan disponibles, com s’hi accedeix, en quin format, quin significat tenen, quina vigència i validesa tenen i, sobretot, ens permeti agilitzar l’actualització periòdica de les dades de manera que l’esforç inicial de formulació quedi compensat.

La informació que es pot visualitzar avui al Portal d’indicadors de Granollers es distribueix en tres representacions: la majoritària, referida als indicadors de ciutat, la dels indicadors de l’agenda 21 local i la corresponent a indicadors econòmics i financers del propi ajuntament. El Portal conté també un directori útil d’enllaços, de publicacions i d’altres recursos d’informació relacionats amb els indicadors.

En etapes futures s’ha de poder visualitzar la informació referida a objectius i al seu estat d’assoliment, així com altres grups de dades d’interès.

Sense confondre els termes, pensem que el Portal pot ser una petita iniciativa que encamina l’ajuntament cap al Govern Obert. Potser a través del portal l’Ajuntament troba l’espai i l’eina per a promoure i recollir iniciatives per a la preparació d’altres conjunts de dades noves a exposar que, vetllant per la utilitat pública de les mateixes, puguin generar usos i serveis derivats.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació

L’atur juvenil, treballar en el present per millorar el futur

L’efecte de la crisi econòmica s’ha deixat notar en totes les capes de la societat, des dels menys preparats fins els que més, en els pares de família i en els joves, i tot i que els homes l’han patit en major mesura que les dones (també la taxa d’activitat d’ells és major que la de les dones), ambdós sexes l’han viscut sense remei.

En l’actual post ens centrarem, però, en l’atur juvenil, que agafaria el rang d’edat des dels 16 fins els 24 anys. Es tracta d’un problema amb unes casuístiques ben diferents i atomitzades, ja que un gran grup de l’atur juvenil es concentra en els joves sense massa o cap formació, i un altre gran grup important són els que estan molt formats però no troben sortida en els sectors en els que han estudiat. I és que, malgrat que el fet de posseir una titulació superior fa disminuir les probabilitats d’entrar en l’atur, actualment, a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol, el fet d’estar més format no significa que estiguis treballant. Per això, per un costat tenim a les persones aturades que, com a tònica general, tenen la formació mínima obligatòria (graduats en ESO) i que necessiten començar a formar-se en diferents sectors dels que treballaven abans de la crisi o bé especialitzar-se i desenvolupar noves aptituds en el sector en el que treballaven abans d’engrossir les llistes d’atur. Pel costat dels joves amb formació superior el principal problema el trobaríem en la incapacitat del mercat laboral d’oferir llocs de treball de qualitat i que els permetin desenvolupar les capacitats adquirides en el procés formatiu.

Els resultats globals del que significa en xifres, a data de setembre del 2010, aquest atur juvenil per als municipis integrants del Perfil de Ciutat, els presentem en la següent taula ordenats de major a menor taxa d’atur juvenil, sent Vic i Vilanova i la Geltrú els que es desmarquen per damunt de la resta, mentre que en sentit menys negatiu està Granollers que queda clarament per sota del la mitjana d’atur dels municipis del Perfil.