La recuperació de la Vinya a Santa Coloma de Gramenet

1 Juliol 2016

foto_news_vinya_perfil_1

Catalunya és terra de vinyes, vins i caves i tenim 2.700 anys d’història al voltant d’aquestes. Va arribar al nostre territori pel nord a través dels grecs i romans i pel sud a través dels fenicis. Els romans varen introduir el concepte de casa de pagès voltada de conreus i els cultius mediterranis: cereals, oli i vi, com s’ha trobat en totes les vil·les romanes¹.

A més del vincle que ve de lluny, les dades, tant a nivell de producció com de repercussió econòmica, també ens mostren com el territori català és un referent a nivell nacional pel que fa al conreu de la vinya i la seva explotació. A l’any 2009, per exemple, Catalunya, junt amb Castella – La Manxa, aglutinava el 50% del valor total de les exportacions espanyoles de vi, tenint present, però, que Catalunya era la comunitat que liderava el rànquing en valor (no en volum).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La formació i el canvi productiu

5 Juliol 2013

A Catalunya i Espanya, segons un ampli consens, cal una estructura de qualificació més competitiva que consisteix en augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell acadèmic baix i potenciar els estudis de formació professional. Com a exemples d’aquest consens, els recents “III Pla General de Formació Professional a Catalunya. 2013-2016” elaborat pel Consell Català de Formació Professional i l’“Education at a Glance 2013. OECD Indicators”, elaborat per l’OCDE.

Abans d’incidir en les diferències entre els diversos territoris de la UE (Població activa 25-64 segons nivell acadèmic. Regions i Estats UE) veiem un apunt sobre visualització de la informació. La primera font d’informació ens mostra el següent gràfic on es veu clarament que l’estructura de qualificació de la població activa a Catalunya i a Espanya és totalment la contrària a la de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea.

estructura de la qualificació

Tot i així el gràfic no és del tot correcte perquè les amplades de les formes geomètriques per a cada nivell acadèmic no representen bé les xifres. Exemple: Les xifres dels “estudis fins ESO” i els “estudis terciaris” són diferents a Catalunya, però l’amplada del dibuix és igual, no hi ha proporcionalitat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Durada de l’atur segons nivell formatiu i gènere

14 Octubre 2011

A més formació reglada més probabilitat d’ocupar-se, o dit d’altra manera, a menys nivell acadèmic major risc d’atur i/o més temps a l’atur.

L’afirmació anterior, en diverses versions, és un mantra que apareix en molts estudis. És un mantra en el sentit que es repeteix indefinidament per tal d’aportar-nos assossec i tranquil·litat que ens permet justificar les polítiques educatives, que a llarg termini són la millor política social. En els estudis esmentats es fa sovint referència a l’Enquesta de Població Activa (EPA), per exemple, on s’observa que la taxa d’atur entre els menys formats duplica a la dels universitaris.

L’objectiu d’aquest article no és pas rebatre l’afirmació, sinó confirmar-la, si és al cas, amb dades locals. El cert és que a nivell municipal tenim menys alternatives per mostrar la relació entre nivell acadèmic i ocupabilitat, si més no amb dades recents, periòdiques i de fàcil accés.

Un indicador alternatiu es pot realitzar a partir de la “durada de l’atur segons nivell formatiu i gènere”. Són dades que estan fàcilment a l’abast des de fa dos anys, fins a un nivell de detall municipal, a les Taules de dades (atur registrat) de l’Observatori de Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En aquest article analitzem la relació entre nivell acadèmic i durada de l’atur al conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat.

A partir de la distribució de la durada de l’atur en trams de mesos es pot fer una estimació de la durada mitjana del conjunt d’aturats que hi ha en un mes determinat. La població aturada registrada actualment en el conjunt de municipis del Perfil de Ciutat  porta una mitjana de 12 mesos a l’atur en el cas de les dones i 10 en el cas dels homes. Cal remarcar que es tracta d’estimacions i que aquests valors mitjans amaguen segurament diferents dispersions. En tot cas es pot afirmar clarament que és major la durada de la situació de l’atur entre les dones respecte els homes.

També es pot afirmar en ambdós casos que la durada mitjana de l’atur és més gran entre els grups amb menys nivell acadèmic. Així, en el cas de les dones la durada mitjana amb estudis fins a primaris seria de 13-15 mesos, 13 per l’educació general, 10-11 per la formació professional (mitjana i superior) i 8 pels estudis universitaris.

De la mateixa manera en el cas dels homes les durades aproximades serien 11-12 mesos fins a estudis primaris, 10 a l’educació general, 9 mesos a la formació professional, i 8-9 amb estudis universitaris.

L’efecte del nivell formatiu és major entre les dones, és a dir, hi ha més diferències de durada a l’atur entre dones amb diferent nivell acadèmic  que les diferències entre homes de diferent nivell acadèmic. El mercat de treball i en general tot l’àmbit social, doncs, “penalitza” relativament més el fet de ser dona i tenir nivell acadèmic baix.

Finalment per a cada nivell d’estudis es confirma que la durada mitjana a l’atur és major entre les dones respecte els homes, excepte pels estudis universitaris, on l’indicador és força similar, fins i tot amb durades superiors en el cas del homes.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


%d bloggers like this: