Repunt dels preus dels pisos

11 Agost 2016

La mediana i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) dels preus dels pisos d’un municipi ens aporta una informació, parcial, del perfil del parc d’habitatges [amb les mesures de posició no central permet conèixer altres punts característics de la distribució de preus que no són els valors centrals]. Òbviament amb variables afegides (densitat d’habitatges, any de construcció, distància a Barcelona …) aquest perfil serà més acurat.

L’objectiu d’aquest post, però, més modest, és veure l’evolució de la mediana dels preus i dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus copsats a finals de juliol de 2016 són els següents:

00 mediana preus

Aquests valors corroboren que els preus dels pisos han augmentat en el darrer any. Així ha estat en tots els municipis de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, excepte en un. En aquest, però, a la passada edició hi havia una incorporació d’obra nova que va fer que augmentés el nombre de pisos amb preu alt. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La complexa identificació dels habitatges buits

23 Setembre 2015

Per a dur a terme polítiques d’habitatge o de planificació urbanística resulta fonamental conèixer el parc d’habitatges del municipi i, a partir d’aquí, un aspecte essencial és saber distingir entre pisos ocupats i pisos buits. Previ en aquesta anàlisi, cal definir un seguit de termes que, a priori, podrien semblar trivials. Si tan sols es pretén fer una diagnosi superficial, no cal gastar gaires energies en definir de forma acurada els conceptes a treballar. Però en cas de requerir una diagnosi ben precisa, caldrà fer una aturada a l’estació de les definicions.

Moragas 36 64 c

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els preus dels pisos, punt d’inflexió

1 Agost 2015

“Existeixen localitzacions on el preu continua baixant, altres en què es manté estable i altres on ja comença a pujar”, és la conclusió segurament més encertada de l’article “Els pisos ja porten un any pujant”. Diari Ara. 10/06/15 més enllà que el titular, per sintètic, mostri una visió parcial de la situació dels preus dels pisos. L’afirmació “Els pisos ja porten un any pujant” està basada en dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), concretament mostren que els preus van pujar un 1,8% interanual a Catalunya el primer trimestre de 2015 i 1,5% a tot l’Estat.

Aprofitant l’exercici realitzat justament fa un any per copsar la mediana dels preus dels pisos i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) a partir d’un dels principals portals immobiliaris, l’hem repetit en les mateixes condicions. L’hem realitzat amb l’objectiu de veure l’evolució dels preus dels pisos dels municipis de la Xarxa, amb un mètode senzill: ordenant els preus dels pisos i agafant 5 preus la llista, el que correspon a la mediana i els altres percentils esmentats.

Val a dir que s’estan desenvolupant mètodes basats en el web scraping, com el mostrat en aquest mateix bloc recentment.

L’objectiu, a més de veure l’evolució de la mediana dels preus, també consisteix en copsar la dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus a juliol de 2015 són els següents:

21.07.15
Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un llast del boom immobiliari: l’habitatge desocupat

29 Desembre 2014

El mercat de l’habitatge, i especialment el relatiu a l’habitatge de nova construcció o d’obra nova, és segurament un dels àmbits en els quals s’ha deixat sentir amb més força l’impacte associat a la nova conjuntura econòmica lligada a l’esclat de la crisi econòmica.

La caiguda tant de la construcció residencial com del preu de venda d’aquestes noves promocions n’és una de les repercussions més evidents d’aquesta nova conjuntura: a Terrassa, on l’impacte de la crisi en el mercat immobiliari ha resultat especialment cruent, l’alentiment en el ritme constructiu anual ha arribat a assolir l’any 2013 el 95,7% (dels 3.102 habitatges acabats de 2007 als 132 de l’any passat), mentre la davallada de preu, en termes reals, s’ha situat propera al 60% (dels 4.519,6€/m2 assolits en el seu punt culminant als 1.848,3€/m2 d’enguany).

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 Juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 Juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El sistema de localització territorial municipal de l’Ajuntament de Girona: La Base de Referència Territorial

2 Mai 2014

El territori, a banda de premetre’ns localitzar fets o esdeveniments, ens serveix de referència única i ens permet coordinar diferents bases de dades que, a l’Ajuntament de Girona, es gestionen per separat des de diferents àrees.

Des d’aquí la Unitat d’Anàlisi Territorial (UMAT) es gestiona la Base de Referència Territorial (BRT en endavant) de l’Ajuntament: és el sistema de geocodificació, és a dir l’estructura de codificació del territori per tal de poder localitzar correctament qualsevol lloc o esdeveniment que ocorri a la ciutat. La gestió de la BRT inclou tant el manteniment cartogràfic com alfanumèric i va des del límit municipal fins als locals, passant per carrers i edificis entre d’altres. Per tant, aquesta base que descriu el territori, tant gràficament com en codi, és la ròtula de tot el sistema a partir del qual és possible la coordinació del conjunt d’informació corporativa.

Dins d’aquesta BRT, hi té un pes molt important el Cens d’Edificis i Locals de la Ciutat. El Cens descriu tots els edificis i locals, amb indicació de la seva adreça completa (carrer, número, escala pis i porta) i informació addicional com referència cadastral sobre la qual es troba l’edifici, l’ús o les delimitacions administratives a les quals pertany (Àrea Bàsica de Salut que li correspon, zones escolars, zones policials etc.)

Aquesta base es nodreix bàsicament a partir del control de les llicències d’obres i dels expedients cadastrals: s’incorporen els enderrocs, nous edificis, rehabilitacions i altes i modificacions cadastrals.

Aquest cens, doncs, és el continent on s’hi pot ubicar els diferents fets que ocorren a la ciutat, a partir de la seva adreça: el lloc on un persona s’empadrona, el lloc on es dóna d’alta una activitat, el lloc on es dóna una llicència d’obres… ja que la majoria d’aquests fets tenen lloc en una edificació o solar urbanitzable (ja sigui de la zona urbana o de la rústica).imatge 2

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: