Repunt dels preus dels pisos

11 Agost 2016

La mediana i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) dels preus dels pisos d’un municipi ens aporta una informació, parcial, del perfil del parc d’habitatges [amb les mesures de posició no central permet conèixer altres punts característics de la distribució de preus que no són els valors centrals]. Òbviament amb variables afegides (densitat d’habitatges, any de construcció, distància a Barcelona …) aquest perfil serà més acurat.

L’objectiu d’aquest post, però, més modest, és veure l’evolució de la mediana dels preus i dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus copsats a finals de juliol de 2016 són els següents:

00 mediana preus

Aquests valors corroboren que els preus dels pisos han augmentat en el darrer any. Així ha estat en tots els municipis de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, excepte en un. En aquest, però, a la passada edició hi havia una incorporació d’obra nova que va fer que augmentés el nombre de pisos amb preu alt. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La complexa identificació dels habitatges buits

23 Setembre 2015

Per a dur a terme polítiques d’habitatge o de planificació urbanística resulta fonamental conèixer el parc d’habitatges del municipi i, a partir d’aquí, un aspecte essencial és saber distingir entre pisos ocupats i pisos buits. Previ en aquesta anàlisi, cal definir un seguit de termes que, a priori, podrien semblar trivials. Si tan sols es pretén fer una diagnosi superficial, no cal gastar gaires energies en definir de forma acurada els conceptes a treballar. Però en cas de requerir una diagnosi ben precisa, caldrà fer una aturada a l’estació de les definicions.

Moragas 36 64 c

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els preus dels pisos, punt d’inflexió

1 Agost 2015

“Existeixen localitzacions on el preu continua baixant, altres en què es manté estable i altres on ja comença a pujar”, és la conclusió segurament més encertada de l’article “Els pisos ja porten un any pujant”. Diari Ara. 10/06/15 més enllà que el titular, per sintètic, mostri una visió parcial de la situació dels preus dels pisos. L’afirmació “Els pisos ja porten un any pujant” està basada en dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), concretament mostren que els preus van pujar un 1,8% interanual a Catalunya el primer trimestre de 2015 i 1,5% a tot l’Estat.

Aprofitant l’exercici realitzat justament fa un any per copsar la mediana dels preus dels pisos i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) a partir d’un dels principals portals immobiliaris, l’hem repetit en les mateixes condicions. L’hem realitzat amb l’objectiu de veure l’evolució dels preus dels pisos dels municipis de la Xarxa, amb un mètode senzill: ordenant els preus dels pisos i agafant 5 preus la llista, el que correspon a la mediana i els altres percentils esmentats.

Val a dir que s’estan desenvolupant mètodes basats en el web scraping, com el mostrat en aquest mateix bloc recentment.

L’objectiu, a més de veure l’evolució de la mediana dels preus, també consisteix en copsar la dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus a juliol de 2015 són els següents:

21.07.15
Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un llast del boom immobiliari: l’habitatge desocupat

29 Desembre 2014

El mercat de l’habitatge, i especialment el relatiu a l’habitatge de nova construcció o d’obra nova, és segurament un dels àmbits en els quals s’ha deixat sentir amb més força l’impacte associat a la nova conjuntura econòmica lligada a l’esclat de la crisi econòmica.

La caiguda tant de la construcció residencial com del preu de venda d’aquestes noves promocions n’és una de les repercussions més evidents d’aquesta nova conjuntura: a Terrassa, on l’impacte de la crisi en el mercat immobiliari ha resultat especialment cruent, l’alentiment en el ritme constructiu anual ha arribat a assolir l’any 2013 el 95,7% (dels 3.102 habitatges acabats de 2007 als 132 de l’any passat), mentre la davallada de preu, en termes reals, s’ha situat propera al 60% (dels 4.519,6€/m2 assolits en el seu punt culminant als 1.848,3€/m2 d’enguany).

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 Juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 Juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El sistema de localització territorial municipal de l’Ajuntament de Girona: La Base de Referència Territorial

2 Mai 2014

El territori, a banda de premetre’ns localitzar fets o esdeveniments, ens serveix de referència única i ens permet coordinar diferents bases de dades que, a l’Ajuntament de Girona, es gestionen per separat des de diferents àrees.

Des d’aquí la Unitat d’Anàlisi Territorial (UMAT) es gestiona la Base de Referència Territorial (BRT en endavant) de l’Ajuntament: és el sistema de geocodificació, és a dir l’estructura de codificació del territori per tal de poder localitzar correctament qualsevol lloc o esdeveniment que ocorri a la ciutat. La gestió de la BRT inclou tant el manteniment cartogràfic com alfanumèric i va des del límit municipal fins als locals, passant per carrers i edificis entre d’altres. Per tant, aquesta base que descriu el territori, tant gràficament com en codi, és la ròtula de tot el sistema a partir del qual és possible la coordinació del conjunt d’informació corporativa.

Dins d’aquesta BRT, hi té un pes molt important el Cens d’Edificis i Locals de la Ciutat. El Cens descriu tots els edificis i locals, amb indicació de la seva adreça completa (carrer, número, escala pis i porta) i informació addicional com referència cadastral sobre la qual es troba l’edifici, l’ús o les delimitacions administratives a les quals pertany (Àrea Bàsica de Salut que li correspon, zones escolars, zones policials etc.)

Aquesta base es nodreix bàsicament a partir del control de les llicències d’obres i dels expedients cadastrals: s’incorporen els enderrocs, nous edificis, rehabilitacions i altes i modificacions cadastrals.

Aquest cens, doncs, és el continent on s’hi pot ubicar els diferents fets que ocorren a la ciutat, a partir de la seva adreça: el lloc on un persona s’empadrona, el lloc on es dóna d’alta una activitat, el lloc on es dóna una llicència d’obres… ja que la majoria d’aquests fets tenen lloc en una edificació o solar urbanitzable (ja sigui de la zona urbana o de la rústica).imatge 2

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (II)

28 Juny 2013

En l’anterior post és va explicar quina informació conté l’arxiu 11 que es pot descarregar del Cadastre. A continuació s’explicarà la informació que conté la resta d’arxius que es poden descarregar del Cadastre: els arxius 13, 14, 15, 16 i 17.

• L’arxiu 13 conté els registres d’unitats constructives per cada parcel·la cadastral. En línies generals el concepte d’unitat constructiva coincideix amb el d’edifici, tot i que es poden admetre configuracions diferents a l’haver-hi en el mateix edifici diferents unitats constructives si aquest s’ha realitzat en diferents fases de construcció, o si presenta estats de conservació o zones de valors-trams de ponència diferents. A més, cada unitat constructiva potser urbana o rústica, segons la naturalesa del sòl ocupat (i l’any de la ponència). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (I)

26 Juny 2013

Presentació

En la “I Jornada de Govern Obert de Terrassa” que va tenir lloc el proppassat dia 20 de juny, en el torn de preguntes de la “Taula de debat sobre Open Data: realment s’estan obrint les dades per a ser reutilitzades?” es va comentar que el Cadastre espanyol és un dels millors del món en quant a l’obertura de dades que ofereix, afirmació amb la qual hi van estar d’acord els quatre components de la taula de debat; de la mateixa manera també és va posar el Registre Mercantil com exemple de que no és obertura de dades.

Durant els següents dos posts –el que es publica avui i el que sortirà divendres vinent– el Sr. Antoni Peiret de l’empresa Cylstat, ens donarà una visió general de les possibilitats que ens ofereix l’accés a les dades cadastrals, tant alfanumèriques com cartogràfiques, que es poden obtenir des del Web del Cadastre Virtual.

La possibilitat de disposar d’una informació que s’actualitza els mesos de febrer, juny i octubre, sobre dades relatives a finques, unitats constructives, construccions, immobles, elements comuns o conreus, és d’un gran interès per analitzar l’estructura de les nostres ciutats i els seus entorns periurbans. Més encara si es tracta de dades que es poden creuar amb altres variables. La gran varietat de dades i la seva complexitat, ha fet que s’hagi hagut de publicar en dos posts, per tal de poder donar una mínima visió que inciti a endinsar-nos en aquesta urb de dades que ofereix el Cadastre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Càlcul de l’habitatge buit a Girona: Una proposta metodològica (II). Evolució dels resultats 2005-2012

18 gener 2013

A partir de la metodologia anteriorment exposada, la UMAT (Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial) de l’Ajuntament de Girona, està duent a terme  des de 2005 el càlcul dels habitatges buits al municipi, així com l’estimació de les diferents variables que s’hi poden associar,  amb la següent sèrie de resultats:

taula 1El volum del parc vacant d’habitatges a Girona, es situa l’any 2012 voltant del 3 % del total del parc d’habitatges; xifra que s’ha incrementat progressivament des de 2005 (moment del primer estudi de l’Ajuntament) i de manera prou significativa a partir de 2009.

grafic_post180113

No obstant l’increment, aquestes xifres s’allunyen extraordinàriament de la que oferia el resultat del Censo de Población y Vivienda de 2001  (17,98 %) i això pot venir explicat  en certa mesura per una sobreestimació de l’habitatge buit que en el seu moment va fer el Censo (possiblement fruit dels problemes metodoògics apuntats en el post anterior) així com per la notable dinàmica del creixement demogràfic produïda al municipi en aquests anys,  que pot haver contribuit a reduir considerablement  el nombre d’habitatges buits existents a 2001.

Cal tenir present, que en aquests 10 anys (2001-2011), la població al municipi s’ha incrementat un 28% (de 74.879 habitants segons el Censo 2001 a  96.113 segons els resultants del recent Censo 2011) , mentre que el parc d’habitatges ha augmentat un  16%.

Sens dubte, l’actual context de crisi econòmica està contribuint a l’increment de l’habitatge buit al municipi, sobretot a partir de 2010, possiblement en bona part degut a  la no ocupació dels nous habitatges construïts ja que un cop localitzats aquests habitatges a partir de l’illa censal, en la majoria es detecta una coincidència amb promocions finalitzades en els darrers anys.

El fet de disposar del cens d’edificis i locals, amb l’adreça completa dels diferents habitatges, ens permet localitzar-los a nivell de carrer, edifici i/o illa censal que correspongui  i obtenir-ne cartografia.

mapa_habxilla_2011

Són nombroses les variables que es poden representar doncs, a partir d’aquest punt d’inici,  creuant la informació amb dades provinents d’altes bases de gestió municipal i que ens donaran idea de les característiques d’aquest parc vacant d’habitatge. Per exemple, el cadastre ens permetrà relacionar els habitatges buits amb l’any de la construcció dels edificis on es troben,  o altres característiques com ara els metres quadrats construïts o si han estat reformats.

Si hi esteu interessats, els estudis concrets realitzats des de 2005, estan disponibles per ser consultats, amb tots els mapes complementaris-  a l’Observatori de l’Ajuntament de Girona.

Els estudis anuals amb els resultats pormenoritzats del càlcul de l’habitatge buit, les dades i la seva representació cartogràfica, els podeu consultar a l’Observatori de l’Ajuntament de Girona clicant  aquí.

El càlcul de l’habitatge buit realitzat a partir de la metodologia exposada, ens permetrà a més,  –encara que sigui de manera estimada- acostar-nos a la realitat del municipi a través d’altres aspectes, com ara seria la població real més enllà de la que consta al padró d’habitants. En aquest sentit podem arribar a localitzar aquells habitatges sense persones empadronades, però que se’ns revelen ocupats pel consum d’aigua que s’hi produeix:

taula 2

Així, posant en relació el nombre d’habitatges amb consum d’aigua però sense població empadronada i la mitjana d’ocupació de l’habitatge al municipi, obtindrem de manera estimada  la  xifra corresponent a la població real que viu al municpi.

 Aquesta xifra és sens dubte molt interessant per quant  pot ajudar a dimensionar la càrrega  de població real que suporta el municipi.  Es tracta en una xifra que s’ha mantingut pràcticament estable en els darrers 7 anys: al voltant de 29.000 persones, que venen a representar aproximadament un increment del 25% respecte la població empadronada. Sens dubte, aquesta dada posa de manifest el paper de Girona com a  capital administrativa i ciutat terciària i de serveis, que actua com a pol d’atracció laboral i per estudis i que podria ser  per si sol objecte d’un post a part.

Podeu consultar un estudi que es va realitzar l’any 2007 per tal d’establir les característiques i motivacions d’aquesta població establerta al municipi sense empadronar-s’hi.

Mònica Serra Sambola
Unitat Municipal d’Ànàlisi Territorial. Ajuntament de Girona

%d bloggers like this: