2 anys i mig de funcionament del programa d’ocupació Girona Actua

Girona Actua és un programa liderat per l’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb el Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS), que inclou 30 entitats del tercer sector i altres agents socials com organitzacions sindicals i patronals que treballen per millorar la situació dels col·lectius en risc de vulnerabilitat.

L’acció s’estructura a partir de 2 eixos de treball: d’una banda, la prospecció d’empreses que podrien contractar els perfils competencials de les persones participants i, de l’altra, les accions de suport i acompanyament al procés d’inserció laboral.

Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió

El Projecte General Entrepreneurship Monitor (GEM) és un projecte d’investigació sobre la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països, que es va engegar el 1998 pel Babson College i la London Business School. A l’edició 2011-12 ja hi intervenien més de 70 països. Catalunya hi participa des del 2007.

L’informe GEM analitza diferents aspectes que van de l’estimació de la contribució del sector empresarial al creixement econòmic, fins la relació existent entre les oportunitats de creació empresarial i la implicació de la població adulta en aquest procés.

L’informe GEM Catalunya 2014 calcula, entre d’altres, la taxa d’activitat emprenedora (TEA), una taxa per determinar la magnitud de l’emprenedoria i la seva evolució. La TEA estima les iniciatives empresarials de la població d’un determinat territori.

A Catalunya el 2014 la TEA s’ha estimat en un 7,54%,  per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,9%). La TEA per demarcacions nacionals es situa en un 7,30% a Barcelona, un 7,40% a Girona,  un 12,97% a Lleida i un 6,30% a Tarragona. Som doncs, un país prou emprenedor.

Raspant dades útils a Internet: Web scraping i informació local

Avui en dia constituiria un exercici poc innovador i atractiu, de cara al lector, abordar l’inici d’aquest article aprofundint en el bast volum d’informació, de tota índole, que l’accés a Internet proporciona als seus usuaris, sigui quina sigui la seva naturalesa, sigui quina sigui la finalitat per la qual hi accedeixen. Simplement, n’hi haurà prou donar una ullada a la següent infografia de Domo per fer-nos una idea de la veritable magnitud d’allò que estem parlant: què hi passa a la Xarxa, en termes de creació de continguts i de trànsit d’informació, en tan sols 60 segons?:

Data never sleeps. Font: Domo

En la mateixa direcció, la pàgina Worldometers.info, en el seu apartat dedicat a la Societat i Mitjans de Comunicació, aventura quina és la progressió en temps real de tota aquella informació que tenim accessible a un sol clic.

La B30 és aquest múscul econòmic que necessita exercitar-se a través de la inversió.

La B30 és aquest múscul econòmic que necessita exercitar-se a través de la inversió.

El president de l’Associació Àmbit B30 i alcalde de Mollet, Josep Monràs, ha fet una analogia amb el món de l’esport: “La B30 és aquest múscul econòmic que necessita exercitar-se a través de la inversió; si no es debilita i, per tant, perd capacitat econòmica”.

Així doncs, per primera vegada, 54 entitats públiques i privades (empreses, centres tecnològics i de recerca, universitats, organitzacions empresarials, sindicals i ajuntaments) de 23 municipis amb una superfície de 485 km2 i una població de 1.018.166 habitants, treballen des de fa més d’un any conjuntament.  A l’Associació Àmbit B30, hi formen part alguns dels municipis  del Perfil de la Ciutat –Barberà del Vallès, Granollers, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell i Terrassa-,  s’han posat d’acord per, des d’una perspectiva global i col·laborativa, proposar i prioritzar actuacions amb un objectiu comú: convertir l’eix de la B30, tram de via d’uns 50 km,  en un territori econòmicament més competitiu, fet que repercutirà també en la competitivitat de Catalunya, l’Estat Espanyol i el Sud d’Europa.

Fa poc més d’un any de treball i l’associació ja concretar les seves prioritats i els seus projectes.  Cal tenir present que l’Àmbit B30 es troba en una situació geogràfica estratègica dins d’una de les megaregions europees, Barcelona-Lió, amb més activitat. Aquest potencial, clarament definit i desenvolupat en l’àmbit de la manufactura avançada, que ja va ser presentat al Saló de Internacional de Logística, permet acordar i proposar 62 actuacions prioritàries  en matèria de mobilitat i infraestructuras per afavorir el creixement i el desenvolupament econòmic del territori

Aquestes 62 actuacions, 30 sobre transport públic i 32 a la xarxa viària, cerquen afavorir el creixement i el desenvolupament econòmic del territori. La base d’aquestes actuacions prioritàries ha estat l’estudi del Grup de Treball de Territori, que ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona.  Aquest estudi va partir del conjunt de plans sectorials de mobilitat (el Pla General d’Infraestructures i serveis de Catalunya, PGI, el PDI de l’ATM, o el Pla de Rodalies), que estan en marxa al territori.

Algunes de les actuacions més destacades i proposades que s’agrupen en cinc línies:

• Millora del transport de mercaderies.
  • Connexió amb ample ferroviari europeu UIC de la terminal de La Llagosta per facilitar la sortida de mercaderies cap a Europa i la resta de l’Estat
  • Completar la connectivitat a la xarxa viaria d’alta capacitat AP7 i A2

• Millora de la capacitat i transversalitat de la xarxa de transport públic.
  • Increment de freqüències i capacitat de les linies R8 (Martorell – Granollers), R4(Sant Vicenc de Calders-Manresa), desdoblament R3 (l’Hospitalet de Llobregat-Puigcerdà) i Metro del Vallès.
  • Completar la xarxa en àrees deficitàries de transport públic. Acabant el perllongament del Metro del Vallès a Terrassa i Sabadell; iniciant les plataformes reservades de l’Eix de Caldes i de Montcada – UAB; i construcció de l’antena i nova estació de FGC de Can Amat a Martorell

• Completar la connectivitat amb les infraestructures d’alta capacitat.
  • Implementar nova línia llac Martorell-Granollers per Barcelona prevista al PTVC
  • Ronda del Vallès. Acabar el tram Abrera-Terrassa i continuar-lo fins a Castellar del Vallès

• Apostar pel funcionament integrat de l’àmbit B30 com a zona única.
  • Revisió de les corones tarifaries de transport metropolità, trencant el model radial
  • Alliberament de peatges en autopistes per als moviments dins l’àmbit B30

• Descongestionar la xarxa viària.
  • Desenvolupar les calcades laterals de la C58, al tram Barbera-Terrassa. Prioritzar tram Terrassa sud-Sabadell-sud i enllaços de Sant Quirze
  • Desenvolupar la variant de la C-17, al tram Mollet-Lliçà de Munt, amb nou accés a Montmeló
  • Tram Interpolar El Papiol-Rubí

Fer avançar aquests projectes permetrà al territori disposar d’un sistema d’infraestructures i de serveis de mobilitat competitiu que permeti la connectivitat i la cohesió socioeconòmica com a factors primordials per a la integració d’aquest territori en l’economia global.

El conjunt de propostes, mapes en les xarxes de mobilitat i de transport públic suggerits el podeu consultar integrament a: http://www.b30i.cat/B30/p/CG_26_09_14_cat.asp

Josep Monràs i Galindo, Alcalde de Mollet del Vallès i President de l’Associació Àmbit B30

INTERNACIONALITZAR L’EMPRESA I

Des de fa uns anys tothom que tingui alguna relació amb recursos humans o el món dels negocis parla de dos grans temes: Un molt dirigit a les persones amb conceptes com l’auto- ocupació, iniciar noves empreses, emprenedoria, etc… i un altre molt dirigit a les empreses com és el de la internacionalització, obrir nous mercats, joint venture, filials…

A Rubí tenim tres projectes que volen fomentar i ajudar a la internacionalització de les empreses en les tres etapes: Iniciació, Diversificació i Consolidació.

La greu crisi per la que està passant la nostra economia ha fet que treballadors i empreses endeguin diferents formules per tal de créixer, no deixar de treballar i de trobar nous mercats als quals dirigir la seva acció comercial.

En aquest article no parlarem d’emprenedoria, d’iniciar start ups o iniciatives similars sinó que ens centrarem en com des de l’Ajuntament de Rubí, s’està impulsant i promocionant la cultura empresarial d’internacionalització de l’empresa.

És important tenir present les diferències de les tres etapes anteriorment nombrades i que l’empresari ha de tenir en compte a l’hora de fer negocis amb països tercers, ja siguin aquest membres de la UE com de la resta del món. Això no és baladí si volem acomplir amb èxit el nostre objectiu i que la nostra expansió sigui lo més beneficiosa per a l’organització.

És per això que la primera fase és el projecte d’Iniciació a la internacionalització. El que pretén és dotar a l’empresari de les eines necessàries per tal de que tingui en compte una sèrie de variables que es poden trobar present quan s’inicia en el comerç internacional.

 S’ha de tenir molt clar quina és la motivació que ens porta a obrir nous mercats fora del mercat domèstic, com és l’actual model de negoci i com ha d’evolucionar per tal de que l’empresa s’adapti als nous entorns, quins seran els canals de comercialització i tenir molt clar quines seran les eines de comunicació i promoció dels nostres productes i/o serveis. Aquest últim apartat haurem de tenir molt en compte els aspectes culturals i lingüístics d’allà a on anem a comercialitzar.

Una vegada l’empresa com a organització s’ha plantejat tot aquest seguit d’aspectes sobre com iniciar la internacionalització hem d’estar atents a una segona fase on hem de tenir en compte aspectes clau del nostre producte i servei donat que ha de prestar un valor afegit respecte als productes autòctons  amb els quals començarem a competir, la competitivitat del nostre producte i/o servei ha de ser clara ja sigui en termes de preu o de diferenciació de producte.

No podem oblidar i deixar de tenir en compte les barreres d’entrada que ens trobarem i que dificultaran o retardaran la posada en circulació dels nostres bens i/o serveis. Tenir molt clar quins passos cal seguir des de el punt de vista jurídic i fiscal i de la operativa de la logística internacional són també factors clau i que marcaran l’èxit o no de la nova empresa.

Finalment, hem d’estudiar molt detingudament la segmentació dels potencials clients, com ara les seves costums a l’hora d’escollir un producte, missatges que poden ser receptius i comprensibles, els mitjans de comunicació més adients per al nostre públic objectiu, etc…

Des de l’Oficina de Servei a l’Empresa tenim molt present que ajudar i fomentar la cultura de la internacionalització és un factor clau per a que les nostres empreses creixin, evolucionin i diversifiquin i redueixin la dependència a un únic tipus de mercat.

David Gutiérrez López

AODL Oficina de Servei a l’Empresa

Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca.

Canviant de paradigma econòmic

Ja fa més de tres anys que des d’aquesta Web plantejàvem i parlàvem sobre una nova perspectiva d’anàlisi de l’economia i l’activitat dels països. Des del principi bàsic i senzill, però ple del sentit comú, que estar aturat en un embús durant hores o fumar-se dos paquets de tabac al dia mai pot contribuir al benestar d’una societat, però que en canvi sí contribueixen en l’increment del PIB, cada cop hi ha més veus que aposten per la necessitat d’aplicar una alternativa d’indicadors que mesurin de manera més efectiva l’estat global de les persones.

La realitat de la racionalització bancària

Foto: Banc Nacional de Dinamarca

Ara ja fa més de dos anys varem publicar una noticia que parlava del procés de racionalització que les entitats de crèdit de l’Estat Espanyol havien de portar a terme. Al llarg d’aquella notícia, sobre dades base de l’any 2007, es plantejava que la xarxa d’oficines bancàries estava totalment sobre dimensionada en comparació amb la que existia a la Unió Europea, concretament en la classificació UE-15, quedant Espanya amb un número d’oficines per cada 10.000 habitants que duplicava els resultats globals dels països UE-15, sense que hi hagués cap país que s’apropés a la ràtio espanyola.

Així mateix, en l’anàlisi realitzat en base a les dades dels municipis que confeccionaven la Xarxa del Perfil de la Ciutat en aquell moment, vam observar com també es superava de manera clara les ràtios europees, arribant inclús, com és en el cas de Mataró, a tenir més de 18 oficines bancàries per cada 10.000 habitants en el període comprés entre l’any 2007 i l’any 2009.

La innovació en el sector de la gent gran a través de l’anàlisi de patents

La població mundial està envellint ràpidament, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en gairebé tots els països, la proporció de persones majors de 60 anys creix més ràpid que qualsevol altre grup d’edat). D’aquí a 35 anys, hi haurà més persones vives al món de més de 60 anys que persones menors de 15.

Els efectes de l’envelliment sobre la població, tal com indiquen estudis recents -com el d’A. T. Kearning, “Understanding the needs and the consequences of the Ageing Consumer“-, serà enorme a nivell social i també afectarà fortament a nivell dels comerços i les indústries manufactureres.  A aquestes indústries se’ls presenta, doncs, una oportunitat relacionada amb saber identificar les noves necessitats i expectatives canviants de la societat per tal de generar nous béns i serveis que en puguin respondre.

Ens preguntem quin tipus d’innovacions relacionades amb la gent gran estan essent protegides per patents avui dia al món. Per això realitzem una cerca general a la base de dades global d’IFI Claims sobre patents relacionades amb envelliment, gerontologia i longevitat. Obtenim 5.625 documents de patents i models d’utilitat publicats durant els últims 5 anys. La representació dels resultats (figura 1) es genera amb l’eina de visualització analítica KMX; aquest software ens permet representar les patents com a punts situats en un pla vectorial. En aquest tipus de representació en forma de paisatge topogràfic, les patents amb contingut textual similar, s’agrupen automàticament formant clústers temàtics.

Figura 1. Representació de les patents en un pla vectorial

Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris

PRESENTACIÓ

El passat 19 de juny es va presentar l’estudi “Les economies locals de la província de Barcelona. Impacte de la crisi i vocacions productives de futur per als territoris”, elaborat per tècnics de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic Local de la Diputació de Barcelona. Es tracta d’un estudi que per la temàtica i la metodologia emprada ens ha semblat molt interessant, i per això hem demanat a dos dels autors de l’estudi que ens fessin cinc cèntims.

INTRODUCCIÓ

En aquest apunt es presenta un extracte de l’estudi que analitza les economies locals a la província de Barcelona centrat en l’impacte de la crisi i les vocacions productives dels territoris. Aprofundeix en la dinàmica microeconòmica de la demarcació amb una perspectiva pràcticament inèdita fins a dia d’avui, tant per la recepció del concepte de vocacions productives a la gestió local com per l’escala d’anàlisi, basada en els 31 sistemes territorials delimitats pel planejament territorial de Catalunya.

L’informe vol constituir una eina de suport a les entitats locals en la definició i valoració de les estratègies econòmiques (especialitzacions, pautes de diversificació, sectors, criteris d’intervenció en l’estructura econòmica, etc.).