Una ullada al Cens lingüístic a Sabadell

19 desembre 2014

llengua

Des de fa unes setmanes estan disponibles a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya els resultats, a escala inframunicipal, del cens lingüístic de 2011. Una gran notícia, la de disposar de dades inframunicipals, atesa la seva escassetat. Així doncs, des de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell hem decidit dibuixar quina és la realitat lingüística del català a la nostra ciutat. I per fer-ho hem utilitzat l’aplicació de Google Fusion Tables, ja emprada en altres posts (On es vota com a Catalunya?) en aquest mateix blog. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les trajectòries dels residents a Mataró a través de la Mostra Contínua de Vides Laborals

28 novembre 2014

Ja fa més de dos anys que no parlàvem de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicació a nivell local. Durant en aquests més de dos anys l’Idescat ha començat a publicar informació de la MCVL a nivell local (aquí), però vull recordar que des del Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró venim publicant dades de la MCVL (principalment per l’àmbit del nostre municipi) des del 2010 (aquí), si bé es cert que no ho venim fent de forma regular.

El motiu d’aquesta manca de regularitat en l’explotació de la MCVL és ben senzill; per una administració local, emprendre l’anàlisi d’una base de dades tan gran (més de 9 GB de dades, 5 taules que ocupen 22 fitxers, i més de 20 milions de registres) i tan complicada (més de 130 variables) resulta una tasca titànica, ja que per tal d’analitzar les dades és requereix d’ordinadors prou potents, es requereix de personal amb coneixements de programació i es requereix de temps. Afortunadament per a l’Ajuntament de Mataró la contractació d’un pla d’ocupació, Antoni Braza, amb formació estadística i coneixements avançats de programació ens està permetent afrontar l’estudi de la MCVL de l’any 2013, tant amb l’onada sense dades fiscals com amb dades fiscals.

L’objectiu d’aquesta entrada no és tant veure les trajectòries laborals dels mataronins, com d’una banda insistir en l’ús de la MCVL per analitzar més a fons la situació laboral a nivell local (dels municipis de més de 40.000 habitants), i per altra banda mostrar el paquet TraMineR que permet fer gràfics de les trajectòries d’individus. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


(Re)escrivint les polítiques industrials locals

4 juliol 2014
Planta de producció de l'empresa Lamp Lighting, a Terrassa

Planta de producció de l’empresa Lamp Lighting, a Terrassa

En molt poques ocasions fins ara, els governs locals de les corones metropolitanes han atinat a presentar, a formalitzar -almenys nominalment, així en lletres majúscules- el cos articulat d’una POLÍTICA INDUSTRIAL per als seus municipis.

Efectivament, hi ha escassos instruments publicats sobre una visió integrada d’accions i propostes operatives que donin forma, de manera explícita, a un corpus de gestió en matèria de política industrial a nivell municipal, com si aquella estigués únicament reservada a administracions superiors o tan sols als propis sectors empresarials. Sembla com si en les dècades passades hi hagi hagut por a apostar decididament pel desenvolupament de les activitats industrials o a manifestar obertament aquella aposta, quan la riquesa i el creixement dels llocs de treball estructurals provenia més d’aquell sector que de cap altre. I per la mateixa regla de tres, les successives crisis i/o recessions econòmiques en aquells municipis han anat aparellades a l’esmicolament d’aquella estructura, en ares a la creixent tecnificació, a l’eclosió de les activitats terciàries i a la deslocalització, sobre les que es va apuntar una nova era de diversificació, basada principalment en els serveis, més que en substituir les activitats industrials en declivi per nous subsectors productius. Una diversificació, doncs, que ha esdevingut principalment una terciarització, o el què és el mateix, en temps de bonança, la destrucció de negocis i llocs de treball de la indústria, mentre s’assistia a una creixent externalització de processos (abans considerats dins el sector) i a la ràpida eclosió dels serveis en l’estructura econòmica i el mercat de treball; sovint a la conversió de tallers i plantes de producció en magatzems, en centres logístics o àdhuc en comerços i grans superfícies de venda; que, a sobre, han anat distanciant els establiments industrials dels nuclis urbans, observant-se la paulatina desaparició del tramat dels oficis en la proximitat de la ciutadania. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Benvinguts al “Circos” de la mobilitat!!!

30 maig 2014

Sí, ho reconec. El títol d’aquest post sembla ben bé que hagi estat extret d’un diari esportiu, però no m’he pogut resistir a fer un joc de paraules.

Qui tingui al voltant de quaranta anys, com ara és el meu cas, de ben segur que recorda “El Gran Circo de TVE”, un programa que feien els dissabtes a la tarda. Aquell circ té ben poc a veure amb el que s’està fent avui en dia, l’exemple més mediàtic del qual a escala internacional és el dels canadencs Circ du Soleil. Més a la vora, a casa nostra, hi podem trobar companyies de circ —unes més grans com ara Circ Cric i d’altres de més petites com Los Herrerita— que fan un circ força diferent al d’ara fa trenta anys.

Dit això, val a dir que en la visualització de les dades de migració o de mobilitat s’ha produït transformació similar. Així, doncs, s’ha passat de mapes com aquest:

a mapes interactius com aquest altre:

L’objectiu d’aquest post és doble: d’una banda, ensenyar les dades de mobilitat del Cens de 2011 i, de l’altra, mostrar una manera diferent de visualitzar dades de flux a través de gràfics circulars. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una foto de la població en relació a l’activitat

26 abril 2014

Fer una foto fixa i freqüent de la distribució de la població en relació amb l’activitat a escala local, esdevé un exercici que ha d’anar més enllà dels registres estadístics.

Amb una freqüència molt baixa aquesta instantània ens l’aporten els Censos de Població i per una anàlisi territorial superior una aproximació interessant és la que fa l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En el seu Butlletí de fluxos del mercat de treball, en el cas de Catalunya (4t trimestre 2013) analitza els moviments registrats entre dos períodes pel que fa a la situació laboral dels treballadors: inactivitat, ocupació i atur.

Tornant a escala municipal, a partir de registres administratius i estimacions es pot fer una foto aproximada per 2013 de la distribució de la població en relació a l’activitat. Ja avancem que és una foto moguda, per diversos motius.

Quadre sinòptic Llegeix la resta d’aquesta entrada »


I 172 posts després… Què?

11 abril 2014

Inspirat per l’entrada Análisis del discurso de Navidad del Rey de España 2013 i també per la imatge apareguda en el diari El País el dia següent que el Congrés dels Diputats rebutgés la Proposició de Llei Orgànica de la delegació de la Generalitat de Catalunya de la competència per autoritzar, convocar i celebrar un referèndum sobre el futur polític de Catalunya (feu clic aquí) m’ha semblat interessant intentar veure de què hem parlat en el blog del Perfil de la Ciutat. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Ens assemblem o no els municipis del Perfil de la Ciutat?

27 setembre 2013

Quan disposem d’un volum important d’informació (variables i registres), amb l’anàlisi clàssica descriptiva pot ser molt complicat (o quasi impossible) extraure’n alguna conclusió conjunta. És en aquest punt que ens pot interessar fer servir algun mètode (estadístic) que ens permeti sintetitzar (o agrupar) la informació disponible, per tal de facilitar la nostra anàlisi i arribar a conclusions a les quals amb l’estudi univariant habitual no seria possible d’arribar.

Vegem-ho amb un exemple: prenem la taula d’indicadors del capítol de Demografia del darrer Informe del Perfil de la Ciutat. Les dades que obtenim per al conjunt de municipis analitzats són les que s’observen en el quadre següent:

Taula

Amb aquesta informació podem veure que Santa Coloma de Gramanet és on menys creix la població en els últims deu anys o que Barberà del Vallès és el municipi que registra una taxa més baixa de població estrangera. Ara bé, intentar una anàlisi conjunta a partir de la visualització directa de la informació no seria un exercici senzill (Barberà i Santa Coloma tenen algun comportament comú?). Així doncs, ens plantejarem emprar un mètode estadístic de síntesi de la informació que ens permetrà resumir-ho en poques variables. L’anàlisi en qüestió és la de Components Principals: Aquesta anàlisi estadística consisteix a sintetitzar la informació disponible, tot reduint el nombre de variables disponibles i agrupant-les.

Així doncs, i fent servir en nostre programari d’anàlisi estadística habitual, R, obtenim els següents resultats després d’aplicar una anàlisi de Components Principals:

Resultats acp

Els resultats mostren que el més raonable seria reduir el nombre de variables a tres components principals. La justificació: amb tres components expliquem el 89% de tota la informació disponible, percentatge més que suficient (de fet, amb dues ja disposem d’un 71%, percentatge que també es podria considerar suficient). El pas següent serà etiquetar cada una d’aquestes components, a partir de la (cor)relació que tenen amb les nostres variables originals.

Component 1: correlacionada positivament amb les variables densitat i mitjana d’edat. Aquesta component resumiria la informació relacionada amb el grau de concentració de la població.

Component 2: la segona component està correlacionada, negativament, amb la variable envelliment. Per tant, aquesta component ens indica els municipis amb un menor pes de gent gran (i, en conseqüència, amb un més pes d’edats joves i madures).

Component 3: la tercera component està correlacionada positivament amb les variables taxa de fecunditat, taxa de natalitat i percentatge de població estrangera. Aquesta component ens indicaria els municipis amb un % de fecunditat més elevat.

Ara ja tenim sintetitzada la informació disponible, tot reduint el nombre de variables inicials (9) en 3 (components). El pas següent en la nostra anàlisi serà agrupar els nostres municipis a partir de les noves variables (components) obtingudes, donant resposta, així, al grau de semblança que tenen els municipis. És el que es coneix com a Anàlisi Clúster. Aquesta tècnica estadística és, en realitat, un conjunt de tècniques estadístiques que tenen com a objectiu agrupar elements semblants en grups o clústers. En aquest cas, el que emprarem serà el mètode jeràrquic o de classificació.

Utilitzant R, el resultat d’aplicar aquest mètode s’obté a continuació (en forma de gràfic):

Dendo

Amb el gràfic s’observa que els nostres municipis es poden classificar en cinc grups:

Un primer integrat pel municipi de Santa Coloma de Gramanet.

Un segon integrat pel municipi de Vic.

Un tercer integrat pel municipi de Manresa.

Un quart format pels municipis de Barberà del Vallès, Mollet i Rubí. Aquests municipis, doncs, formen un clúster de municipis que es caracteritzen per tenir una població més jove respecte de la resta de municipis analitzats.

I el cinquè clúster està integrat per la resta de municipis: Girona, Granollers, Lleida, Mataró, Sabadell, Terrassa i Vilafranca del Penedès. En aquest cas, aquests municipis no es caracteritzen per destacar, ni en un sentit ni em l’altre, amb cap de les components seleccionades.

Així doncs, i com a conclusió final, la utilització d’aquestes tècniques estadístiques ens ha permès veure el grau de semblança (o diferència) entre els municipis que formen part del Perfil de la Ciutat a partir d’una sèrie de variables originals, tot agrupant-les i generant-ne de noves a partir de les correlacions que s’estableixen entre les variables inicials i les components finals.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 767 other followers

%d bloggers like this: