Quant ens gastem en jocs d’atzar?

Ens trobem ja immersos en aquestes dates de l’any en què la paraula loteria comença a sorgir ben sovint en les converses del dia a dia de diferents àmbits, ja sigui a la feina, a casa, als comerços o fins i tot al carrer. De ben segur que cada un de nosaltres s’ha imaginat com seria la seva vida a partir del moment en que li toqués la loteria, tot i saber que la probabilitat de rebre algun premi és molt baixa (article: Abans et caurà un meteorit al damunt que guanyaràs la Primitiva: la probabilitat en les loteries).

Repunt dels preus dels pisos

La mediana i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) dels preus dels pisos d’un municipi ens aporta una informació, parcial, del perfil del parc d’habitatges [amb les mesures de posició no central permet conèixer altres punts característics de la distribució de preus que no són els valors centrals]. Òbviament amb variables afegides (densitat d’habitatges, any de construcció, distància a Barcelona …) aquest perfil serà més acurat.

L’objectiu d’aquest post, però, més modest, és veure l’evolució de la mediana dels preus i dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus copsats a finals de juliol de 2016 són els següents:

Aquests valors corroboren que els preus dels pisos han augmentat en el darrer any. Així ha estat en tots els municipis de la Xarxa el Perfil de la Ciutat, excepte en un. En aquest, però, a la passada edició hi havia una incorporació d’obra nova que va fer que augmentés el nombre de pisos amb preu alt.

Població georeferenciada. Gener 2014

L’Institut d’Estadística de Catalunya [L’Idescat] ha ofert, per primera vegada, dades de població georeferenciades del Registre de població de Catalunya, a 1 de gener de 2014, amb les variables sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Aquí es pot observar el resultat de la mapificació d’aquestes dades amb l’aplicació CartoDB.

Aquest post descriu el tractament d’aquestes dades. L’Idescat les facilita en format Shapefile, a partir del qual es poden mapificar amb una aplicació que reconegui dades georeferenciades (dades associades a coordenades latitud-longitud).

Els residus et diran com està l’economia

Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

El comportament econòmic d’un territori el mesurem, normalment, a través d’indicadors directes del mercat de treball, com poden ser l’atur o el número de persones afiliades a la seguretat social, per la facturació de les empreses o pels indicadors que m’agrada anomenar de paper (ningú els veu, ningú els toca, ningú acaba sabent ben bé com es defineixen), com poden ser el PIB, IPC, etc.

El 27S a Sabadell

Font: http://www.assemblea.cat

Prenent l’anàlisi dels resultats del 27S pel municipi de Mollet del Vallès que va fer el company Albert del Amor, de l’Observatori del Vallès Oriental, he decidit fer un exercici semblant per la ciutat de Sabadell, tot emprant CartoDB i l’editor de gràfics de Google. De fet, són tan poques les possibilitats de disposar de dades inframunicipals que, per un dia que en tenim, ho farem “bonic”.

Raspant dades útils a Internet: Web scraping i informació local

Avui en dia constituiria un exercici poc innovador i atractiu, de cara al lector, abordar l’inici d’aquest article aprofundint en el bast volum d’informació, de tota índole, que l’accés a Internet proporciona als seus usuaris, sigui quina sigui la seva naturalesa, sigui quina sigui la finalitat per la qual hi accedeixen. Simplement, n’hi haurà prou donar una ullada a la següent infografia de Domo per fer-nos una idea de la veritable magnitud d’allò que estem parlant: què hi passa a la Xarxa, en termes de creació de continguts i de trànsit d’informació, en tan sols 60 segons?:

Data never sleeps. Font: Domo

En la mateixa direcció, la pàgina Worldometers.info, en el seu apartat dedicat a la Societat i Mitjans de Comunicació, aventura quina és la progressió en temps real de tota aquella informació que tenim accessible a un sol clic.

Una ullada al Cens lingüístic a Sabadell

Des de fa unes setmanes estan disponibles a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya els resultats, a escala inframunicipal, del cens lingüístic de 2011. Una gran notícia, la de disposar de dades inframunicipals, atesa la seva escassetat. Així doncs, des de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell hem decidit dibuixar quina és la realitat lingüística del català a la nostra ciutat. I per fer-ho hem utilitzat l’aplicació de Google Fusion Tables, ja emprada en altres posts (On es vota com a Catalunya?) en aquest mateix blog.

Les trajectòries dels residents a Mataró a través de la Mostra Contínua de Vides Laborals

La trajectòria, en imatges, del “pequeño Nicolás” al diari ABC

Ja fa més de dos anys que no parlàvem de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicació a nivell local. Durant en aquests més de dos anys l’Idescat ha començat a publicar informació de la MCVL a nivell local (aquí), però vull recordar que des del Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró venim publicant dades de la MCVL (principalment per l’àmbit del nostre municipi) des del 2010 (aquí), si bé es cert que no ho venim fent de forma regular.

El motiu d’aquesta manca de regularitat en l’explotació de la MCVL és ben senzill; per una administració local, emprendre l’anàlisi d’una base de dades tan gran (més de 9 GB de dades, 5 taules que ocupen 22 fitxers, i més de 20 milions de registres) i tan complicada (més de 130 variables) resulta una tasca titànica, ja que per tal d’analitzar les dades és requereix d’ordinadors prou potents, es requereix de personal amb coneixements de programació i es requereix de temps. Afortunadament per a l’Ajuntament de Mataró la contractació d’un pla d’ocupació, Antoni Braza, amb formació estadística i coneixements avançats de programació ens està permetent afrontar l’estudi de la MCVL de l’any 2013, tant amb l’onada sense dades fiscals com amb dades fiscals.

L’objectiu d’aquesta entrada no és tant veure les trajectòries laborals dels mataronins, com d’una banda insistir en l’ús de la MCVL per analitzar més a fons la situació laboral a nivell local (dels municipis de més de 40.000 habitants), i per altra banda mostrar el paquet TraMineR que permet fer gràfics de les trajectòries d’individus.

(Re)escrivint les polítiques industrials locals

Planta de producció de l’empresa Lamp Lighting, a Terrassa

En molt poques ocasions fins ara, els governs locals de les corones metropolitanes han atinat a presentar, a formalitzar -almenys nominalment, així en lletres majúscules- el cos articulat d’una POLÍTICA INDUSTRIAL per als seus municipis.

Efectivament, hi ha escassos instruments publicats sobre una visió integrada d’accions i propostes operatives que donin forma, de manera explícita, a un corpus de gestió en matèria de política industrial a nivell municipal, com si aquella estigués únicament reservada a administracions superiors o tan sols als propis sectors empresarials. Sembla com si en les dècades passades hi hagi hagut por a apostar decididament pel desenvolupament de les activitats industrials o a manifestar obertament aquella aposta, quan la riquesa i el creixement dels llocs de treball estructurals provenia més d’aquell sector que de cap altre. I per la mateixa regla de tres, les successives crisis i/o recessions econòmiques en aquells municipis han anat aparellades a l’esmicolament d’aquella estructura, en ares a la creixent tecnificació, a l’eclosió de les activitats terciàries i a la deslocalització, sobre les que es va apuntar una nova era de diversificació, basada principalment en els serveis, més que en substituir les activitats industrials en declivi per nous subsectors productius. Una diversificació, doncs, que ha esdevingut principalment una terciarització, o el què és el mateix, en temps de bonança, la destrucció de negocis i llocs de treball de la indústria, mentre s’assistia a una creixent externalització de processos (abans considerats dins el sector) i a la ràpida eclosió dels serveis en l’estructura econòmica i el mercat de treball; sovint a la conversió de tallers i plantes de producció en magatzems, en centres logístics o àdhuc en comerços i grans superfícies de venda; que, a sobre, han anat distanciant els establiments industrials dels nuclis urbans, observant-se la paulatina desaparició del tramat dels oficis en la proximitat de la ciutadania.

Benvinguts al “Circos” de la mobilitat!!!

Sí, ho reconec. El títol d’aquest post sembla ben bé que hagi estat extret d’un diari esportiu, però no m’he pogut resistir a fer un joc de paraules.

Qui tingui al voltant de quaranta anys, com ara és el meu cas, de ben segur que recorda “El Gran Circo de TVE”, un programa que feien els dissabtes a la tarda. Aquell circ té ben poc a veure amb el que s’està fent avui en dia, l’exemple més mediàtic del qual a escala internacional és el dels canadencs Circ du Soleil. Més a la vora, a casa nostra, hi podem trobar companyies de circ —unes més grans com ara Circ Cric i d’altres de més petites com Los Herrerita— que fan un circ força diferent al d’ara fa trenta anys.

Dit això, val a dir que en la visualització de les dades de migració o de mobilitat s’ha produït transformació similar. Així, doncs, s’ha passat de mapes com aquest:

a mapes interactius com aquest altre:

L’objectiu d’aquest post és doble: d’una banda, ensenyar les dades de mobilitat del Cens de 2011 i, de l’altra, mostrar una manera diferent de visualitzar dades de flux a través de gràfics circulars.