Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Nivell acadèmic de mares i pares. Estudies o treballes … ?

4 gener 2013

Fa tot just un any l’Idescat va incorporar noves dades a les estadístiques sobre moviment natural de la població, entre altres, les de “Nascuts vius segons el nivell d’instrucció de la mare i el pare”. Aquestes noves estadístiques recullen les xifres municipals dels naixements i les seves característiques, i completen, juntament amb els matrimonis i les defuncions, les dades bàsiques del moviment natural de la població de Catalunya. Són a l’abast pels municipis de 5.000 i més habitants i disponibles a partir de 2007.

Són poques les fonts que aporten informació actualitzada i exhaustiva del nivell acadèmic de la població quan volem fer anàlisis a escala municipal. La que hem esmentat al paràgraf previ permet l’anàlisi del nivell d’instrucció d’un col·lectiu de la població, els que han estat mares i pares en un any determinat. En aquest cas permet veure la relació entre el nivell acadèmic de la mare i del pare, és a dir, si és fruit de l’atzar o no.

1 Naix absoluts

L’Idescat publica la informació desglossada en 9 nivells acadèmics, que hem agrupat en 4: fins a primaris, secundaris obligatoris, secundaris no obligatoris i universitaris. L’agrupació permet comparar nivells suficientment diferents. Seria menys rellevant, per exemple, el cas en el que els membres de la parella tenen un Cicle formatiu mitjà i un superior, respectivament. D’altra banda, amb l’agrupació de nivells l’anàlisi és més consistent, atès que hi ha més casos per a cada combinació (nivell de la mare – nivell del pare).

A la taula precedent s’observa com els casos més freqüents es donen en aquelles combinacions en el que el nivell acadèmic de mare i pare coincideix (representats per les caselles en gris). Quanta més diferència entre nivells acadèmics, la freqüència és menor. Els casos menys freqüents es donen en els extrems, tres nivells acadèmics de diferència. Corresponen a pares universitaris i mares amb estudis de primària o menys, 63 casos, i a l’inrevés, 102 casos.

Agrupant els casos segons la diferència de nivell acadèmic (gràfic següent) i fent la distribució, s’observa com al voltant del 55% de naixements són de mares i pares amb el mateix nivell d’instrucció (si aquests estan aplegats en quatre grans grups). Aquesta proporció es similar tant a escala de Catalunya com del conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat. Entre els municipis de la Xarxa els valors es mouen entre el 50% i el 62%, diferències en bona part degudes a la dimensió.

És més rellevant comparar la distribució de la Xarxa, o Catalunya, respecte aquella en que el nivell d’instrucció de mares i pares fos fruit de l’atzar (vegeu gràfic següent). En aquesta distribució atzarosa, en el 25% de combinacions tindrien el mateix nivell acadèmic. També, per exemple, només en el 6,3% la mare tindria 3 nivells acadèmics més que el pare, atès que només pot succeir quan la mare és universitària i el pare no té els estudis obligatoris.

1 Naix distribució

No descobrim res, ni és l’objectiu d’aquest article, dient que hi ha correlació entre el nivell acadèmic dels membres d’una parella, més encara entre les que tenen fills en comú, només cal veure la distribució observada per Catalunya i la Xarxa Perfil Ciutat i la distribució esperada en cas que aquesta es produís per l’atzar.

En quina mesura, però, no és fruit de l’atzar ? O d’altra manera, quin és el llindar que ens diu que una distribució observada és significativament diferent a una distribució esperada ? O quin és la bondat d’ajust entre ambdues distribucions ? Per a comprovar-ho es pot fer ús d’un contrast d’hipòtesis utilitzant la distribució de Ji-Quadrat. Aquest estadístic es calcula amb l’agregació de les diferències entre els valors observats i esperats (elevats al quadrat i dividits pels valors esperats per a relativitzar-ho). En el cas de la Xarxa Perfil Ciutat el valor del Ji-Quadrat seria 8.517,78, valor superior a 12,95 (corresponent a un nivell de confiança del 95%, amb 6 graus de llibertat). Només si fos inferior a aquest valor, amb aquest nivell de confiança, podríem acceptar la hipòtesi de que el nivell acadèmic dels membres de la parella és fruit de l’atzar. Sent el valor tant superior se’n pot deduir que encara és vigent allò de “estudies o treballes ?”.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


Durada de l’atur segons nivell formatiu i gènere

14 Octubre 2011

A més formació reglada més probabilitat d’ocupar-se, o dit d’altra manera, a menys nivell acadèmic major risc d’atur i/o més temps a l’atur.

L’afirmació anterior, en diverses versions, és un mantra que apareix en molts estudis. És un mantra en el sentit que es repeteix indefinidament per tal d’aportar-nos assossec i tranquil·litat que ens permet justificar les polítiques educatives, que a llarg termini són la millor política social. En els estudis esmentats es fa sovint referència a l’Enquesta de Població Activa (EPA), per exemple, on s’observa que la taxa d’atur entre els menys formats duplica a la dels universitaris.

L’objectiu d’aquest article no és pas rebatre l’afirmació, sinó confirmar-la, si és al cas, amb dades locals. El cert és que a nivell municipal tenim menys alternatives per mostrar la relació entre nivell acadèmic i ocupabilitat, si més no amb dades recents, periòdiques i de fàcil accés.

Un indicador alternatiu es pot realitzar a partir de la “durada de l’atur segons nivell formatiu i gènere”. Són dades que estan fàcilment a l’abast des de fa dos anys, fins a un nivell de detall municipal, a les Taules de dades (atur registrat) de l’Observatori de Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En aquest article analitzem la relació entre nivell acadèmic i durada de l’atur al conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat.

A partir de la distribució de la durada de l’atur en trams de mesos es pot fer una estimació de la durada mitjana del conjunt d’aturats que hi ha en un mes determinat. La població aturada registrada actualment en el conjunt de municipis del Perfil de Ciutat  porta una mitjana de 12 mesos a l’atur en el cas de les dones i 10 en el cas dels homes. Cal remarcar que es tracta d’estimacions i que aquests valors mitjans amaguen segurament diferents dispersions. En tot cas es pot afirmar clarament que és major la durada de la situació de l’atur entre les dones respecte els homes.

També es pot afirmar en ambdós casos que la durada mitjana de l’atur és més gran entre els grups amb menys nivell acadèmic. Així, en el cas de les dones la durada mitjana amb estudis fins a primaris seria de 13-15 mesos, 13 per l’educació general, 10-11 per la formació professional (mitjana i superior) i 8 pels estudis universitaris.

De la mateixa manera en el cas dels homes les durades aproximades serien 11-12 mesos fins a estudis primaris, 10 a l’educació general, 9 mesos a la formació professional, i 8-9 amb estudis universitaris.

L’efecte del nivell formatiu és major entre les dones, és a dir, hi ha més diferències de durada a l’atur entre dones amb diferent nivell acadèmic  que les diferències entre homes de diferent nivell acadèmic. El mercat de treball i en general tot l’àmbit social, doncs, “penalitza” relativament més el fet de ser dona i tenir nivell acadèmic baix.

Finalment per a cada nivell d’estudis es confirma que la durada mitjana a l’atur és major entre les dones respecte els homes, excepte pels estudis universitaris, on l’indicador és força similar, fins i tot amb durades superiors en el cas del homes.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès


%d bloggers like this: