El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió …”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant …

Una ullada al Cens lingüístic a Sabadell

Des de fa unes setmanes estan disponibles a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya els resultats, a escala inframunicipal, del cens lingüístic de 2011. Una gran notícia, la de disposar de dades inframunicipals, atesa la seva escassetat. Així doncs, des de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell hem decidit dibuixar quina és la realitat lingüística del català a la nostra ciutat. I per fer-ho hem utilitzat l’aplicació de Google Fusion Tables, ja emprada en altres posts (On es vota com a Catalunya?) en aquest mateix blog.

Benvinguts al “Circos” de la mobilitat!!!

Sí, ho reconec. El títol d’aquest post sembla ben bé que hagi estat extret d’un diari esportiu, però no m’he pogut resistir a fer un joc de paraules.

Qui tingui al voltant de quaranta anys, com ara és el meu cas, de ben segur que recorda “El Gran Circo de TVE”, un programa que feien els dissabtes a la tarda. Aquell circ té ben poc a veure amb el que s’està fent avui en dia, l’exemple més mediàtic del qual a escala internacional és el dels canadencs Circ du Soleil. Més a la vora, a casa nostra, hi podem trobar companyies de circ —unes més grans com ara Circ Cric i d’altres de més petites com Los Herrerita— que fan un circ força diferent al d’ara fa trenta anys.

Dit això, val a dir que en la visualització de les dades de migració o de mobilitat s’ha produït transformació similar. Així, doncs, s’ha passat de mapes com aquest:

a mapes interactius com aquest altre:

L’objectiu d’aquest post és doble: d’una banda, ensenyar les dades de mobilitat del Cens de 2011 i, de l’altra, mostrar una manera diferent de visualitzar dades de flux a través de gràfics circulars.

La formació, estúpid?

Hom diu —i ho diu també la Viquipèdia— que poc abans de les eleccions del 1992 als Estats Units, molts analistes consideraven George Bush pare com a guanyador virtual de la contesa electoral, gràcies a una popularitat rècord del 90% fonamentada en els seus èxits en política exterior i en el final de la guerra freda i de la del Golf Pèrsic. Així les coses, resulta que un tal James Carville, assessor de la campanya de Bill Clinton, va apuntar que l’estratègia per a la campanya electoral havia de centrar-se en aquelles qüestions de caire més quotidià. Per tal d’enfocar objectius, Carville va enganxar un cartell que, entre altres punts, resava el següent:

“L’economia, estúpid”

Era només un cartell pensat per a ús intern, però la frase va esdevenir una mena d’eslògan no oficial de la campanya de Bill Clinton que, així ho diuen, va resultar cabdal per a capgirar les previsions i derrotar finalment George Bush pare.

D’aleshores ençà, aquest eslògan —i tots els seus derivats— ha fet fortuna fins al punt d’encapçalar multitud d’al·legats en relació amb qualsevol qüestió que algú consideri de suma importància. La invocació provocadora  “…, estúpid” ha acompanyat, a més de l’economia, la inflació, la tecnologia, la cohesió social, la cultura, la igualtat, la formació… i també, és clar, el treball.