Ciutats que aposten per un model més sostenible

L’Ajuntament de Mollet ha estat convidat per la Comissió Europea  a participar als OPEN DAYS, la setmana de ciutats i regions europees,  a Brussel·les el passat dia 14 d’octubre de 2015.

Mollet ha estat escollida com a bon exemple en la gestió de projectes europeus en el marc del Programa Europeu de Cooperació Territorial URBACT que aposta per un desenvolupament integral dels serveis públics basat en la sostenibilitat.

Mollet ha dut a terme una contribució innovadora amb el projecte Diet for a Green Planet.  El projecte té com a objectiu assolir objectius de sostenibilitat medi ambiental mitjançant la modificació del que mengem i com produïm aquest menjar, és a dir, apostant per un servei  públic de menjador escolar més sostenible basat en els següents criteris:

• Aliments ecològics
• Productes locals
• Aliments de temporada
• Equilibrar el consum de carn i apostar pels productes integrals
• Reducció del malbaratament alimentari

L’ajuntament també s’ha marcat com a objectiu la dinamització econòmica de l’Espai Rural de Gallecs generant nous mercats per a uns productors locals que ja varen apostar per l’agricultura ecològica l’any 2003.

Antenes, electromagnetisme i salut pública

D’ençà l’auge de la telefonia mòbil a mitjans dels anys 90 un nou element es va incorporar al nostre paisatge urbà: les estacions base de telefonia mòbil (o BTS base transceived station), altrament dites antenes de telefonia. I indissolublement associat a aquest element s’ha incrementat notablement la presència d’un altre element que és invisible als nostres ulls: les ones electromagnètiques, sobre les quals encara hi ha obert el debat sobre els seus efectes en la salut humana.

En aquest sentit, des de l’any 1998 la ICNIRP (Comissió Internacional sobre la Protecció en front de les Radiacions No Ionitzants) estableix el que són els nivells màxims permesos d’exposició a camps electromagnètics, adoptats pel consell de la UE l’any 1999, per l’estat espanyol el 2001 i ratificats altre cop per la ICNIRP l’any 2009 després de l’anàlisi de la producció científica al respecte durant aquests anys. Malgrat aquestes limitacions sobre els nivells màxims segueix en discussió la possible relació causa-efecte entre l’exposició a camps electromagnètics de radiofreqüència i possibles efectes perjudicials per a la salut.

Punts de mesura dels nivells de radiació electromagnètica a Terrassa. Web de la Governança radioelèctrica

Consums energètics i emissions de CO2 dels municipis

Des de fa un any i escaig, l’Observatori de la Ciutat de l’ajuntament de Rubí participa en el projecte Rubí Brilla (www.rubi.cat/rubibrilla ; @rubibrilla). Aquest vol fer de Rubí una ciutat pionera i destacada en estalvi energètic, eficiència energètica i ús d’energia de fonts renovables. És una aposta política d’aprofundiment i expansió dels objectius del Pacte d’Alcaldes (Covenant of Majors), una aposta per a la sostenibilitat, en forma d’acord, que ja han signat prop de 5000 municipis d’Europa. A la província de Barcelona són quasi 200 municipis els adherits. La majoria de municipis de el perfil de la ciutat ho són.

L’objectiu principal del Pacte d’Alcaldes és reduir el 20% les emissions de CO2 el 2020 i que (almenys) el 20% de l’energia consumida sigui d’origen renovable.

Com dèiem, el projecte Rubí Brilla vola anar més enllà, dissenyant i aplicant mesures que vagin més enllà de l’àmbit estricte de la corporació municipal. Vol desenvolupar accions en tots els àmbits: instal·lacions municipals, comerços, indústries i habitatges. A grans trets, el projecte pretén promoure l’estalvi energètic, l’eficiència energètica i l’ús d’energia d’origen renovable, amb el doble objectiu de ser més sostenibles i ser, també, més competitius (l’energia és el segon recurs més important en els costos de producció després dels ¿recursos? humans).

En aquest context, òbviament, el que cal és poder mesurar l’energia produïda i l’energia consumida a nivell de municipi. És en aquesta tasca que ha intervingut l’observatori municipal. I aquest article pretén compartir el que hem après sobre les fonts de dades estadístiques disponibles sobre energia i emissions de CO2 a nivell municipal i sobre que ens poden donar. Avençàvem fa uns mesos en un post anterior d’aquest mateix bloc:

Les companyies energètiques no publiquen res! A nivell de consum energètic als municipis sols  hem trobat les dades elaborades per l’ICAEN a partir de les dades que li subministren les diferents companyies: consum anual d’energia elèctrica i gas natural canalitzat al municipi, i per sectors (residencial, comerç, industrial).  Són dades sempre agregades a nivell de tot el municipi, i publicades amb 3 anys de retard. Ara mateix sols tenim les dades fins el 2008.  Dades que l’ICAEN no publica però que si ens han facilitat. Resulta curiós que estiguin publicades a nivell municipal les dades de generació d’energia (un fenomen intranscendent dins el sector energètic actualment), però no les de consum energètic, molt més importants i transcendents des de tots els punts de vista. Quedi clar, en tot, cas, que l’ICAEN aquí fa una feina impagable i voluntària, i que supleix la feina de producció d’estadística energètica exhaustiva que entenem haurien de fer altres organismes competents, com el Ministerio de Energia o la Comisión Nacional de la Energia.

Avui el que volem es il·lustrar  les dades a nivell municipal que es poden treballar a partir del que facilita l’ICAEN. Aquestes són les principals variables sobre energia que tenim disponibles o podem generar. Les il·lustrem amb un gràfic ja sigui de Rubí ja sigui de ciutats del Perfil de la Ciutat (quan disposem d’aquesta feina feta)

1) Energia produïda. Diversos municipis.

Font: Observatori de la Ciutat de Rubí a partir de dades facilitades per l’ICAEN

Precisament, l’energia produïda, com apuntàvem, és l’única dada publicada o disponible sobre energia a nivell municipal!! Es podria dir que, donat que pràcticament no hi ha producció d’energia distribuïda (a Rubí hi ha 6 instal·lacions fotovoltaiques que bolquen llum a la xarxa), i tota està centralitzada en grans centrals de producció (nuclears, tèrmiques, elèctriques…), és una dada d’escàs interès, però a mesura que s’incrementi l’autoconsum i la generació distribuïda d’energia renovable (que ho farà!), aquesta serà una estadística força rellevant. Indispensable. De moment podem simplement constatar que no hi ha producció energètica als nostres municipis: de cada mil kilowats que consumeixen els nostres municipis sols en produeixen un.

2) Consum energètic al sector domèstic. Diversos municipis.

Font: Observatori de la Ciutat de Rubí a partir de dades facilitades per l’ICAEN

Com pot comprovar-se en els gràfics, durant la darrera dècada del XX i la primera del XXI es dona un patró de consum similar a tot els municipis. Un increment constant del consum energètic per càpita, que sols s’ha estabilitzat i/o baixat durant els anys de crisi: les mini-crisis del 93-94, 00-01 i la super-mega-crisis actual provoquen descensos en el consum energètic per càpita. Com és sabut, els consums d’inputs productius com les matèries primeres (ciment, ferro…) i l’energia són els primers en indicar les crisis. El que sobta d’aquest fenòmen és que la energia avança aquest comportament (descens de consum) ja ¡¡el 2006!!, dos anys abans de l’inici de la crisi el darrer trimestre del 2008. Una anticipació per la que jo no trobo explicació. A veure si a través dels comentaris del post algú ens il·lumina.

Un segon fenomen a observar  és la insostenibilitat del sistema: en poc més de 15 anys hem duplicat el consum energètic per càpita, en un moment en que comencen a esgotar-se les matèries fòssils originàries (carbó, petroli, gas…). Segurament això explica part del fort  increment del preu de l’energia de la darrera dècada (la llum ha pujat un 70-80% els darrers 6-8 anys), tot i que és quelcom que també té molt a veure amb que estem a un mercat oligopolístic amb connivència entre els alts directius del sector i les elits polítiques. Ja és tristament conegut que quasi tots els expresidents de govern i exministres d’hisenda espanyols estan a consells d’administració d’alguna de les grans energètiques agrupades en Unesa. Unesa es mordor si els hobbits volem energia barata i energia renovable…. aquest no és ni “su negocio” ni “su negociado”  😉

3) Consum energètic segons tipus d’energia (gas, electricitat). Rubí.

Observatori de la Ciutat de Rubí a partir de dades facilitades per l’ICAEN

El gas es pot transformar a Kilowats-hora equivalents aplicant una constant coneguda a la quantitat de gas.

Si mirem l’evolució del consum energètic segons forma d’energia consumida s’observa un patró de increment pràcticament calcat entre el gas i la electricitat, però més intens en l’electricitat, de manera que al llarg del període es produeix una inversió de papers: el 1992 la font majoritària era el gas, ara ho és l’electricitat. Els dos darrers punts ens donaran llum sobre quina és la causa, o on està l’origen del creixement de la demanda.

4) Emissions de CO2. Rubí.

Estem parlant en aquest indicador d’emissions causades per la producció, distribució i consum de l’energia consumida a Rubí, no d’emissions efectivament emeses directament al municipi en forma de CO2. Les emissions totals causades del municipi les hem obtingut aplicant una constant (un multiplicador) estandar als hilowats-hora  de llum i als kilowatts-hora equivalents de gas consumits.

Les emissions es negocien i comptabilitzen a nivell dels estats, en el conegut mercat de emissions en que els estats compren drets d’emissió a països que no arriben als seus topalls. Però en breu, les empreses que provoquin més emissions acabaran pagant elles també directament, amb impostos verds, les seves emissions. Aquest fet afegeix interès a que els municipis sapiguem que emetem al nostre municipi, doncs estem parlant de costos per a l’economia local. Les emissions ja no seran algo “eteri” que es parla a cimeres mundials…

5) Consum de gas canalitzat per sectors. Rubí.

Font: Observatori de la Ciutat de Rubí a partir de dades facilitades per l’ICAEN

Les dades de l’ICAEN venen sectoritzades, pel gas canalitzat, en aquests tres sectors segons tipus de client o polissa de subministrament: client domèstic, comercial, industrial.

Segurament no és conegut que el gas canalitzat és consumit, majoritàriament, per la indústria. Tot i així el gran increment del consum en el període analitzat es dóna en el domèstic. Mentre el gas canalitzat puja lleugerament (però el saldo és zero si agafem els extrems), el domèstic quasi es triplica. El consum domèstic de gas també nota les crisis: engeguem menys la calefacció quan costa arribar a final de mes…

6) Consum d’energia elèctrica per sectors. Rubí.

Font: Observatori de la Ciutat de Rubí a partir de dades facilitades per l’ICAEN

La sectorització de les dades en el consum elèctric és diferent, en 6 sectors. Aquí hem fet el gràfic dels quatre sectors amb més consum: domèstic, terciari, industrial i construcció (possiblement recull la “llum d’obra”). Com sempre el patró ja explicat abans de creixement constant de consum de tots els sectors, menys els anys de crisi en que baixa el consum.

El que a mi em va sorprendre, quan varem treballar les dades, és que el sector domèstics representa sols el 20-25% de tot el consum elèctric!! La gran consumidora d’electricitat és la empresa industrial. Òbviament quan veus el consum agregat i el brutal increment del preu de l’electricitat des del 2004 te n’adones que fer polítiques d’eficiència i estalvi energètic dirigides a les empreses del teu municipi és ajudar-les a ser competitives d’una manera més important del que pot semblar a priori. La majoria d’empreses industrials consumeixen molta electricitat (la majoria de màquines de producció van amb llum). Hi ha alguns sectors industrials en que l’electricitat pot ser fins el 90% del cost de producció.

Josep Vives Jounou

Observatori de la Ciutat,  Ajuntament de Rubí

La crisi econòmica acaba amb el canvi climàtic

El títol d’aquesta notícia podria tractar-se d’una realitat absoluta, però molt al nostre pesar només es tracta d’una qüestió formal. Després d’uns anys on la problemàtica del canvi climàtic estava en tota agenda política, en tot programa electoral, i amb un espai important en els mitjans de comunicació, sembla que des de fa 3-4 anys, just amb l’arribada de la major crisi econòmica des de la Gran Depressió del 29, ha deixat de ser important per als polítics, per als mitjans i per als ciutadans.

Però, realment ha desaparegut el problema? Ha deixat de preocupar a les persones? S’ha regenerat el planeta? Les temperatures han baixat considerablement a causa d’una menor activitat productiva en els països, com a conseqüència de la crisi?

Sembla que si responem ràpidament a les preguntes plantejades, el nostre sentit comú ens dirà que NO a totes elles.

Sobre el per què de la pèrdua de visibilitat d’aquesta problemàtica ens apareixen aspectes negatius i d’altres, tot i que en menor mesura, positius. En primer terme parlarem sobre el que és positiu i fa que no sigui tan mediàtic.

Existeix una conscienciació major entre les persones que indica, probablement, que el problema s’ha interioritzat i que potser ja no és necessària tanta visibilitat del mateix. Un dels indicadors a través del que detectem això són les xifres de reciclatge, tal i com es demostra en el resum dels resultats globals de recollida selectiva en l’àmbit metropolità, on des de l’any 2000 es ve registrant una disminució en la deposició de residus a abocadors, que ha estat compensada per l’augment del reciclatge en les llars, així com un increment en la pràctica del compostatge i el tractament de residus en ecoparcs.

Les administracions han incorporat en l’activitat quotidiana i en els seus projectes accions que contribueixen, en major o menor mesura, a reduir l’impacte ambiental de les activitats de les empreses i ciutadans, o bé a difondre bones pràctiques amb per conservar el medi ambient. Entre alguns exemples, tenim l’instal·lació de plaques solars en equipaments municipals, com és el cas del cementiri de Santa Coloma de Gramenet, la realització de jornades de sensibilització com la “Setmana del Medi Ambient a Terrassa”, o bé l’organització de la “Fira Ecoviure a Manresa” amb la intenció de conscienciar empreses, ciutadans i administracions en el manteniment del planeta.

En contra d’això, els aspectes negatius guanyen als positius i trobem més motius per a la desesperança. Un dels principals, tot i que les persones estiguin més implicades, és la baixada en la preocupació que el fet del canvi climàtic i els problemes relacionats amb el medi ambient provoquen en les persones. De les dades del Baròmetre del CIS, davant la pregunta de ‘quins són els tres problemes principals en Espanya’, les persones situen els problemes medi ambientals en la posició 26 en l’any 2012. L’evolució, en termes de promig anual, dels últims anys és la següent:

Les xifres de la taula ens mostren com la problemàtica del medi ambient ha perdut 10 posicions d’entre les preocupacions de la gent, mentre que han pujat temes com el frau i la corrupció, preocupa més la sanitat, així com el tema d’habitatge també ha sortit d’entre els problemes més greus per a les persones del territori espanyol.

A més de la percepció de les persones, hi ha dades que fan ser pessimistes al respecte: els congressos i convencions internacionals sobre el medi ambient cada cop tenen menys acords i, als que s’arriben, s’assoleixen molt més lentament (afirmant que es fa a un ritme caribeny), i el protocol de Kyoto que finalitza en 2012 no sembla tenir una clara continuïtat després de la cimera de Doha celebrada recentment.

Allunyant-nos de les percepcions i voluntats de les persones, si ens endinsem en les xifres i indicadors medi ambientals pròpiament dits, es mantenen les perspectives descoratjadores. L’extensa sèrie que mesura la temperatura mitjana en la ciutat de Barcelona, des de 1780 fins a l’any 2011, reproduïda per el Servei Meteorològic de Catalunya a partir de les dades registrades a l’Observatori Fabra del Tibidabo, ens mostren com els últims 20 anys ha crescut la temperatura en més de mig grau, establint-se un màxim a mitjans de la primera dècada del segle XXI que va portar la temperatura mitjana anual de Barcelona per sobre dels 16’5 ºC. Aquesta realitat es reflecteix en el següent gràfic, agafat del document resum que ens mostra l’evolució de la temperatura mitjana de Barcelona (1780-2011), i presenta els valors de les temperatures per a cada any:

Apropant aquestes dades a la més pura realitat, val la pena recordar el passat estiu a Catalunya, l’onada de calor viscuda va provocar que es tractés d’un període on, més enllà del registre de temperatures màximes, la persistència de les altes temperatures van fer que el període es considerés excepcional.

Per últim, no s’han d’oblidar la seqüencia de successos i desastres naturals esdevinguts recentment en tot el Món: l’huracà Sandy (2012) o el Katrina (2005), terratrèmol d’Haití (2010), inundacions al Pakistan (2010), el tsunami de l’any 2004 que va afectar a Indonèsia, Tailàndia o Sri Lanka entre d’altres països, així com el tsunami del Japó succeït el passat any 2011, per citar alguns exemples.

La presentació d’aquests fets no signifiquen que no hagin ocorregut desastres naturals al llarg de l’història, o bé que no hagin hagut períodes amb temperatures canviants o amb una pluviometria més baixa abans d’aparèixer la problemàtica del canvi climàtic o l’escalfament global, però sí traslladen la qüestió a l’actualitat, concentrant en molt pocs anys, i en llocs ben diversos, esdeveniments de gran impacte i magnituds que són poc habituals en el que seria una normalitat meteorològica del planeta, i demostrant que tot i que en el dia a dia de les persones, dels mitjans de comunicació i de l’agenda política, hagi desaparegut parcialment aquest problema, no vol dir que deixi de ser latent per a tots nosaltres.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Mesurant la salut ambiental de les nostres ciutats

La valoració de la salut ambiental local ja s’adreça des de fa uns anys amb els indicadors de sostenibilitat del Perfil de la Ciutat, on s’analitza el context territorial o model de ciutat (amb l’indicador d’artificialització del sòl), els fluxos d’entrada o sortida del metabolisme municipal (amb indicadors de consums energètics, d’emissions de CO2 i de gestió de residus), i la qualitat dels recursos naturals al terme municipal (l’aire que respirem).

Granollers, juntament amb Barcelona, Vitòria, Saragossa i Granada, han participat en el projecte europeu Informed cities, que també ha tingut per objectiu comparar la sostenibilitat ambiental entre cinquanta tres ciutats europees, a partir del conjunt d’indicadors d’Ecosistema urbà a Europa. Alguns dels indicadors calculats presenten similituds als de perfil de ciutat, i d’altres els complementen i apunten cap a possibles canvis o ajustos en l’apartat de sostenibilitat en l’informe anual.

Mapa amb la localització de les ciutats participants

Emissions per càpita de CO2 i consums energètics associats

Els valors de les emissions anuals de tones de CO2eq/hab calculades a Europa, són molt inferiors a les del perfil de ciutat calculades per Granollers (7 tones per habitant al 2008) degut a la conversió utilitzada. En canvi, amb factors de conversió diferenciats segons mix elèctric per una banda i gas natural per l’altra, es calcula per Granollers l’any 2008 vora les 4 tones d’emissions de CO2eq per habitant i fins a 5, un cop afegits els consums per automoció, tractament de residus i Gasos Liquats del Petroli. Però la comparativa entre ciutats sempre és possible si es manté la metodologia de conversió.

Independentment de les tones per habitant calculades segons factors de conversió aplicats, les emissions anuals de CO2 per habitant en el projecte Informed cities, situa Granollers (2009) per sota la mitjana europea, amb una tendència els darrers anys a reduir emissions molt per damunt de Bremen o Amsterdam, segurament impulsada, a més de per les politiques locals, per la crisi econòmica que pateix el país. No obstant, en el Perfil de la Ciutat, Granollers es guanya la tercera posició (darrera de Barberà del Vallès i Girona), en el rànquing dels municipis amb més emissions. La causa més probable apunta cap als elevats consums industrials de gas i electricitat, ja que en la ciutat hi ha importants empreses del sector químic i alimentari. També cal tenir en compte la localització al municipi de plantes comarcals de tractament de residus els quals provenen també d’altres municipis (planta de compostatge, o l’estació depuradora d’aigües residuals).

Per això, aquest posicionament de Granollers en les emissions per capita del perfil de ciutat, apunta a un biaix, provocat pels consums industrials tan elevats, d’un pes relatiu del 57.9% amb les dades del perfil de ciutat, i fins el 74% segons els indicadors de l’agenda 21 local, l’any 2008. A més, les emissions fruit del consums energètics globals es divideixen pel nombre d’habitants, nombre un 15% superior a Granollers que a Mollet per exemple, mentre en xifres absolutes els consums industrials de Granollers són 50% superiors als de Mollet.

Pel que fa a l’anàlisi dels consums elèctrics de les llars a les ciutats europees estudiades, Granollers se situa per sota la mitjana, a l’igual que Barcelona, Saragossa, o la ciutat de Vitòria.

Consum d’electricitat a la llar per habitant

Vic  (4.950 kwh/hab),  Manresa  (4.520 kwh/hab)  o  Lleida (4.026,6 kwh/hab) destacaven pels consums d’energia en el grup del Perfil de la Ciutat, influenciades pel clima més sever que en d’altres indrets. Fent un exercici de càlcul comparatiu per destriar els consums de gas natural, dels elèctrics i d’acord a les poblacions de cada ciutat, els kWh de consum d’electricitat per habitant a les llars de les tres ciutats es situen també, com Granollers, amb valors per sota de la mitjana europea (Manresa amb 1652.31 kwh/hab, Lleida amb 1550,24 kwh/hab, i Vic amb 1547.18 kwh/hab)..

Residus

Al Perfil de la Ciutat, l’any 2010 les ciutats de mitjana recuperaven un 35.3% dels residus generats, i Granollers es situa per sota la mitjana amb una recuperació del 32%. Al projecte europeu també entre els indicadors més desfavorables hi ha la recuperació i reciclatge de residus (per sota de la mitjana de les ciutats europees estudiades) que amb la seva metodologia es calculava del 36.3% mentre a Granollers era del 30% (semblant a la recuperació de Vitòria amb un 29%). Ciutats com Barcelona, Granada, Helshinki, Bremen o Torino arriben a percentatges que igualen o superen el 48.4%. En la banda més negativa, contrasta Saragossa amb taxes de recuperació de l’ordre del 14%.

Percentatge de recuperació de residus amb recollida selectiva

Consums d’aigua per habitant

La comparativa de l’indicador de consums d’aigua en les llars per habitant i dia, que no es troba entre els indicadors de perfil de ciutat, mostra Granollers (104 litres/hab/dia l’any 2010) amb consums d’aigua per sota la mitjana de les ciutats participants (menys inclús que Vitòria, European Green Capital 2012, amb 118 litres/hab i dia, i del l’ordre dels consums per habitant que té Saragossa).

Per comparar aquests consums d’aigua en les llars, segons tipologia de ciutats ( més petites de 100.000 habitants, entre 100.000 i 200.000, entre 200.000 i 500.000, de més de 500.000 habitants) Podeu consultar la taula, en la pàgina 73 de la publicació “Sostenibilidad local: una aproximación urbana y rural” de l’OSE (Observatorio de sostenibilidad en España).

Contaminació atmosfèrica

Al Perfil de la Ciutat Granollers presenta un 47.5% de dies amb qualitat de l’aire millorable, per damunt de la mitjana de les ciutats estudiades que es situa en el 36.7%. La comparativa amb la contaminació atmosfèrica per partícules i per NOx a les ciutats europees estudiades, situa a Granollers per sota les mitjanes calculades per l’estudi, i en el rànquing de puntuació de qualitat de l’aire que respirem, obté una nota de 6.16 (sobre deu), superior a ciutats com Florència (1.66), Praga (4.1), Barcelona (4.57) o Nàpols (4.93).

Altres indicadors

El moure’s a peu o en bicicleta i el conjunt d’indicadors relacionats amb rutes i carrils per bicicletes es troba per sota de la mitjana a la nostra ciutat. Si més no, Granollers té més arbres pels carrers que en la majoria de ciutats europees estudiades per damunt de Dublin i Torino, i similar a Rotterdam i Porto.

Posicionament i nota resum dels indicadors calculats per Granollers

Més informació disponible a l’espai web d’Europa
http://informed-cities.iclei-europe.org/map/
(recomanable la navegació amb google chrome)

Marta Chillida i Munguet
Ajuntament de Granollers. Servei de Medi Ambient

Opendata: obrir les dades de les empreses de serveis públics també (III)

Com responsables de generar estadística dels ajuntaments respectius podríem dir que els observatoris municipals tenim fam de dades, que bona part de la feina nostra és estructurar, difondre i fins i tot interpretar totes les dades que existeixen, dispersades aquí i allà,  sobre els nostres municipis. Dades procedents de diferents entitats, produides per diferents organismes.

Quina és la font primària de les dades dels  municipis que treballem des dels observatoris?. Habitualment, en el 95% dels casos o més, son producte del buidat de registres informàtics producte de registres administratius, la majoria lligats a les funcions fiscals i recaptatòries, o de control,  de les diferents administracions: registres de la seguretat social, llicències d’activitat, de circulació, de construcció d’habitatges etc… A qualsevol registre administratiu hi ha el domicili del fet imposable i, per tant, és una dada territorialitzable a nivell municipal i fins i tot geoposicionable amb exactitud mil·limètrica sobre el territori.

Encara hi ha molta feina per fer alhora de treure profit tant dels registres administratius propis dels ajuntaments com, sobretot, dels registres dels diferents ministeris i conselleries. Els observatoris municipals anem avançant força en aquest sentit a base de contactar amb els diferents serveis de documentació o planificació de les administracions superiors que produeixen cadascuna de les dades.  Que ens facilitin les respectives dades municipalitzades acaba depenent de l’obertura del responsable polític de les dades o de l’esperit col·laboratiu dels responsables tècnics d’aquestes.

Però hi ha una altra font de dades encara pràcticament inexplotada per la dificultat d’accedir-hi: les dades de les companyies de serveis públics en règim de concessió. Operadores de telecomunicacions, companyies elèctriques,  de gas, d’aigua, autopistes, companyies de transport públic, etc. Companyies que abans eren empreses públiques, monopolis públics, però que es van privatitzar i ¿liberalitzar? durant les dos darreres dècades.  I que tenen a les seves bases de dades un coneixement preciòs per l’interès públic. El consum energètic, la mobilitat i el consum d’ample de banda a les diferents barris i zones de les nostres ciutats son unes dades valuosíssimes per al planejament urbanístic, econòmic i social de les nostres ciutats. Per posar un exemple: com es pot fer politiques sostenibilistes sense conèixer al detall els consums energètics de les diferents zones de la ciutat?. Com planificar la mobilitat si sols tenim dades de mobilitat de transports públics anuals i fragmentades per operadors o concessionaris diferents?.

La majoria d’aquestes companyies, bona part d’elles potents multinacionals, com a grans empreses que gestionen milions de clients i desenes de milions de facturació, tenen potentíssims datawarehouses sobre els que apliquen tècniques de mineria de dades per a fer previsions de consum, detectar fraus, o per fer scorings dels clients (cada client rep una puntuació de la capacitat de consum, o del perill de que sigui un moros, o d’altres variables rellevants per al model de negoci i la relació amb el client). És a dir, tenen una capacitat per a extreture dades de forma estructurada, i analitzar-les, practicament ilimitada. Pel que fa als nostres interesos, aquests sistemes informàtics poden extreure amb suma facilitat dades agregades a nivell territorial amb el màxim de granularitat territorial que es necessiti: dades per província, per municipi, per secció censal, per illa cadastral i, si es vol, per edifici, habitatge, persona… No hem d’oblidar que tenen sistemes SIG integrats indispensables per al seu negoci, i que en aquests traballen sobre la cartografia oficial, com la cartografia catastral.

S’imaginen aquesta potencia analítica al servei de les ciutats, de la planificació de la ciutat?. Jo si que m’ho imagino, i per això no comprenc encara com, en el procés de liberalització de serveis públics essencials no s’ha obligat (reglamentat) a les companyies a compartir les dades de interès públic a alts nivells de granularitat i desagregació (illa cadastral, per exemple). Si més no, amb les administracions públiques!. Que siguin enpreses de titularitat privada no és motiu suficient, al meu parer, pel tancament de dades originades en l’exercici de les seves funcions públiques. El fet és més incomprensible encara des del moment que són uns sectors amb preus i serveis regulats i, per tant, de planificació pública en darrer terme. Com es pot planificar i regular be sense dades detallades?

Generalment, son els organismes reguladors com la Comision del Mercado de las Telecomuniaciones o la Comision Nacional de la Energia,  els que publiquen dades agregades a nivell estatal o, com molt, autonòmic, a partir de la seva funció principal de vetllat per la competència al sector i assegurar els serveis públics obligatoris per llei. Dades que els faciliten les companyies i que es publiquen a nivells d’agregació territorial altíssims: l’estat sencer.

Anem a veure amb una mica més de detall el panoràma de dades municipals en un parell de sectors que em treballat recentment al nostre ajuntament, per tal d’exemplificar, en casos concrets, la problemàtica del tancament d’aquestes fons de dades.

Cas 1. Les dades del sistema energètic.

Actualment, a l’ajuntament de Rubí, s’està desenvolupant un ambiciós projecte de promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica de caràcter integral, amb la voluntat de incidir tant sobre el consum del propi ajuntament com sobre el consum de la industria, el comerç i el sector residencial del municipi: www.rubi.cat/energia. En el marc d’aquest projecte portem ja cert recorregut de recerca de dades de consums energètics al nostre municipi i a les diverses zones d’aquest, amb resultats desiguals.

El que hem aconseguit…

Les companyies energètiques no publiquen res!. A nivell de consum energètic als municipis sols  hem trobat les dades elaborades per l’ICAEN a partir de les dades que li subministren les diferents companyies: consum anual d’energia elèctrica i gas natural canalitzat al municipi, i per sectors (residencial, comerç, industrial).  Son dades sempre agregades a nivell de tot el municipi, i publicades amb 3 anys de retard. Ara mateix sols tenim les dades fins el 2008.  Dades que l’ICAEN no publica pero que si ens han facilitat. Resulta curiós que estiguin publicades a nivell municipal les dades de generació d’energia (un fenomen intranscendent dins el sector energètic actualment), però no les de consum energètic, molt més importants i transcendents des de tots els punts de vista. Quedi clar, en tot, cas, que l’ICAEN aquí fa una feina impagable i voluntària, i que supleix la feina de producció d’estadística energètica exhaustiva que entenem haurien de fer altres organismes competents, com el Ministerio de Energia o la Comisión Nacional de la Energia.

El que es podria aconseguir?

Sembla que els procediments de intercanvi de dades entre les administracions i les companyies són poc eficients, almenys quan pots trobar online  dades agregades de consum elèctric en tems real, a nivell de tot Espanya. A la llum d’aquest magnífic gràfic (la font de dades mes objectiva sobre el seguiment de les vagues generals!) no és temerari assegurar que això mateix es podria fer perfectament a nivell d’altres agregats territorials, inclòs el nivell de municipi o, perquè no, d’estació o subestació transformadora. O d’edifici!.

Però mes que el temps real, als municipis els interessaria saber, segurament, el territori real: el consum, i les necessitats energètiques, dels seus barris, urbanitzacions, polígons industrials o, fins i tot, de illa cadastral. I la seva evolució en el temps. També podem assegurar –ja ens desmentireu als comentaris al post, si ens equivoquem– que això és perfectament possible tècnicament donat que totes les factures de consum estan associades a un be immoble amb una referència cadastral.

Una datacooperació  és possible. I convenient.

Les administracions i les empreses de serveis públics hauriem de ser capaces doncs de poder compartir microdades o, si mes no, dades altament desagregades, en benefici mutu i, per tant, en benefici del ciutadà, en el nostre cas, i del client, en el seu. Sempre respectant la protecció de dades personals i el secret estadístic, obviament.

Les administracions, incloses les petites com els ajuntaments, també tenim dades que a aquestes els poden interessar per a planificar millor les seves infrastructures, com és la dinàmica poblacional del padró continu d’habitants, la previsió d’habitatges, la radicació de noves activitats, etc.. Pero sols els municipis mes grans tenen sistemes de datawarehouses i, sobretot, capacitats tècniques per explotar-los, que facin això viable a la pràctica. 😦

D’aquesta manera no hauríem de recórrer a complicats models estadístics, fets per grups de recerca universitaris, per a saber els consums energètic dels edificis de la nostra ciutat, com han fet molt recentment a Nova York:

Perquè hem d’estimar dades que en realitat ja existeixen? No és socialment més eficient treballar per poder accedir-hi? Perquè aquesta mania a tancar les dades als nostres sistemes i no compartir-les quan poden ser útils pel be general, per a millorar la governança de la societat i la qualitat de vida?.  Be, la resposta és evident, no siguem il·lusos: la informació és poder.  Però hem d’anar treballant, a roda del moviment de l’opendata, per a que això canviï. I no sols per les dades públiques!

Cas 2. Les dades del sistema de telecomunicacions.

Aquí la manca de dades és encara més greu. No es que no sapiguem els clients o els consums (de telefonia o de ample de banda en aquest cas) al nostre municipi sinó que no sabem ni les infraestructures instal·lades al nostre municipi.Per llogar-hi cadires!. Les teleoperadores no comparteixen on tenen posada la fibra òptica o quina infraestructura tenen instal·lada a les centraletes telefòniques, que són unes informacions rellevants per saber si el nostre municipi podrà entrar de ple a la societat de la informació o es quedarà a la societat dels rumors. On hi ha fibra òptica instal·lada és un secret d’Estat al que, curiosament, no hi té accés l’Estat.

Els ajuntaments sols tenim coneixement indirecte de les infraestructures de telecomunicacions que hi ha a la ciutat, fruit de les llicències que les teleoperadores necessiten per obrir el carrer. Però això sols en el cas de canalitzacions noves. I una cosa és saber que hi ha una canalització de  tal empresa i l’altra saber que hi passa per din i on connecta.

No disposem de informació ni del nombre d’abonats, ni del nombre de línies de banda ampla ni, tant sols, de fins quin punt disposem de infraestructures de fibra òptica. El que si sabem, positivament, es de les enormes carències en ample de banda fruit de les queixes dels clients, ajuntament inclòs.

Òbviament totes aquestes dades les teleoperadores les tenen, i sols han de donar-li a un parell de botons dels seus aplicatius informàtics de consulta sobre el datawarehouse corporatiu per a generar-les sobre un mapa, perfectament geoposicionades. Però simplement no hi ha voluntat de compartir-les.

Cas 3. Les dades del sistema financer.

Sembla evident que per a planificar els serveis socials i les polítiques de promoció econòmica tenir les dades de l’activitat financera al nostre municipi seria un input important ¿no?.  També hem intentat assabentar-nos de l’activitat credíticia al nostre municipi, contactant directament amb les entitats financeres per a saber els crèdits concedits a les empreses del municipi i la seva evolució. La resposta oficial es “no tenim aquesta dada”.  Ejem,..

Addenda.

Com creiem haver demostrat, les dades “sempre existeixen”, i son fàcilment municipalitzables. Tècnicament és ben fàcil fer les consultes als repositoris de dades, públics i privats, per a generar estadística per municipi i fins i tot per àrees més petites, inframunicipals. Si això no es fa, a la pràctica és, en primer lloc, per desconeixement d’aquestes possibilitats dels qui poden decidir sobre aquestes dades. I en segon lloc, per manca de voluntat del propietari de les dades de compartir-les i obrir-les.

En el cas tractat aquí, les dades de les empreses privades de concessió pública, s’adduirà que es un secret de negoci, informació confidencial a preservar als ulls de la competència. Però els reguladors haurien de saber que la desitjada (i no aconseguida) competència sols és possible si el mercat és transparent. Si no ho saben no hauríen de ser reguladors. I, més enllà d’aquesta ensenyança de primer curs a qualsevol facultat d’econòmiques, l’interès públic (la planificació ordenada del territori, dels servies..) hauria de prevaldre sobre l’interès privat (el benefici).

Josep Vives, Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Rubí

Comptant ocells i papallones o l’ús de bioindicadors per a l’avaluació del medi natural (2)

Seguint amb el tema de l’ús dels bioindicadors com elements fonamentals per a l’avaluació del medi natural ja encetat en una primera part, dedicarem el present article a conèixer les metodologies que permeten la recopilació de les dades necessàries per a la construcció d’aquests indicadors.

A nivell global a Catalunya es compta amb un Banc de dades de biodiversitat que, coordinat per la Universitat de Barcelona, vol recopilar tota la informació sobre aquest aspecte al nostre país. Disposem, doncs, d’una potent base de dades que aplega diversos bancs de dades (FloraCat, CromoCat, Briocat, Algacat, ArtroCat, etc.) amb tota la informació disponible sobre les espècies presents: citacions, distribució, ecologia, biologia, fenologia, etc.

Però qui i com es recopilen aquestes dades, amb quina periodicitat i seguint quina metodologia? Ens limitarem a respondre breument a aquesta pregunta centrant-nos en els dos grups faunístics que tractem en aquest article perque són dels que tenen un desenvolupament més important i unes aplicacions que ja vam detallar en la primera part.

El programa de monitoratge de papallones (CBMS)

L’obtenció de dades sobre papallones diürnes a Catalunya es fa seguint la metodologia establerta pel conegut BMS (Butterfly Monitoring Scheme) britànic, en marxa des dels anys 70 i actualment estesa per tota la geografia europea. El 1994 s’inicià el projecte a Catalunya que es troba coordinat pel Museu  de Ciències Naturals de Granollers i actualment compta amb dades de més de 100 estacions de seguiment en les quals es fan regularment els censos gràcies a la participació, principalment, de voluntaris. La metodologia emprada consisteix en la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos per conèixer els canvis d’abundància de les diferents espècies per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals: canvis d’usos en el territori, canvi climàtic, etc.

Tendències poblacionals de 3 espècies del gènere Coenonympha a Catalunya. Font: http://www.catalanbms.org

Els resultats d’aquests censos permeten conèixer les tendències de les diferents espècies a partir del càlcul d’índex anuals d’abundància (s’empra el programa informàtic TRIM), calcular indicadors d’hàbitat (prats, forestal), avaluar els efectes del canvi climàtic (canvis en la fenologia o en la distribució) o emprar eines de modelització (gràcies a l’ús d’eines SIG) que permeten projectar la distribució de les diferents espècies al territori i poder abastar-lo més enllà de les estacions puntuals de seguiment.

El programa de monitoratge d’ocells (SOCC)

En el cas dels ocells s’empra una metodologia similar en quant a que es fa servir el mètode dels transectes fixos distribuïts per tot el territori de Catalunya. Concretament, el SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya) el porta a terme l’Institut Català d’Ornitologia des de l’any 2002, coordinadament amb el Pan-European Common Brid Monitoring Scheme. L’objectiu d’aquests recomptes no és altre que determinar les tendències d’ocells comuns i a partir d’aquí generar diversos indicadors ambientals per mesurar la qualitat i els canvis soferts pel medi. A més, igual que en el cas de les papallones, es fomenta la participació ciutadana tant per implicar-la en el coneixement i conservació de la natura com per poder abastar un més gran nombre d’itineraris.

Tendència de la població de Reietó (Regulus regulus) a Catalunya. Font: http://www.ecco.cat

La metodologia consisteix en el recompte de tots els ocells que s’identifiquin en un recorregut fix de 3 km de distància i repetit 4 vegades per any, estandarditzant al màxim les condicions (horari, durada, observador, introduint covariables…) en que es fa al cens per tal de no perdre comparabilitat en les dades entre els gairebé 300 itineraris catalans que es fan. A partir de la informació recopilada es pot estimar no només la tendència temporal per espècie (també s’empra el programa TRIM) sinó també l’abundància a partir d’estimacions de la densitat d’individus a l’itinerari doncs als recomptes també s’anota a quina distància de l’observador es situa cada ocell (Programari Distance).

 Amb les dades de camp i mitjançant models numèrics es poden relacionar els individus geolocalitzats amb la informació disponible dels hàbitats (vegetació, clima, geomorfologia) i emprant un model de nínxol ecològic es poden extrapolar les dades mitjançant algoritmes precisos que permeten predir la presència de l’espècie allí on no tenim informacions prèvies. Aquesta modelització es fa emprant el programari MAXENT (descarregable gratuïtament) que basa les estimes de probabilitat d’aparició de cada espècie aplicant la hipòtesi de la màxima entropia i a partir de disposar de les capes de SIG de les dades ambientals més adequades per a la predicció.

Mapa d’abundància de la Bosqueta vulgar (Hyppolais polyglotta). Font: http://www.sioc.cat

El desenvolupament d’aquestes eines i la disponibilitat de dades a partir del programa SOCC i d’altres programes (per exemple el Sylvia, basat en les estacions d’anellament) es concreta en la realització del Atles dels ocells nidificants de Catalunya, en el Servidor d’Informació Ornitològica (SIOC), en el Servidor de Cartografia Ornitològica (SCOC) o en el Servidor d’Informació sobre els efectes del canvi climàtic en els ocells i els seus hàbitats (ECCO).

El seguiment de l’Avifauna a escala municipal. El cas de Terrassa

Quan baixem a l’escala local, la disponibilitat de dades sobre biodiversitat és ben escassa tot i la més gran proximitat al medi, a no ser que s’opti per recolzar alguna d’aquestes iniciatives que tenen la voluntat d’abastar el màxim de territori català. A Terrassa un conveni entre l’ICO i l’Ajuntament de Terrassa possibilita fer un seguiment de l’avifauna del municipi a partir d’una estació d’anellament del Programa Sylvia i de la realització de dos itineraris del Programa SOCC.

Portada de l'Informe anual de seguiment per a Terrassa que l'Institut Català d'Ornitologia

Les dades obtingudes, analitzades i contrastades amb les que es recullen pel conjunt de Catalunya, permeten caracteritzar l’evolució i estat de l’avifauna, ens informen de l’estat dels diferents hàbitats i dels efectes dels canvis en l’ús del sòl i, indirectament, de la millora o empitjorament de la qualitat de vida en general. Podeu trobar les dades dels projectes esmentats al capítol de Medi ambient de l’Anuari Estadístic de Terrassa. Els indicadors resultants (abundància, riquesa) d’aquest seguiment són també emprats en l’elaboració de l’Informe anual d’indicadors de sostenibilitat.

Enric Sanllehí i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Comptant ocells i papallones o l’ús de bioindicadors per a l’avaluació del medi natural (1)

En aquest primer article pararem la nostra atenció en un dels grups d’indicadors emprats per avaluar els sistemes naturals, els anomenats bioindicadors, mentre que en un segon article ens fixarem en alguns exemples de fonts d’informació i obtenció de les dades necessàries per poder calcular-los.

Els bioindicadors s’emmarquen dins el conjunt dels indicadors de sostenibilitat  (sobre els quals ja hem parlat en algun altre article), concretament en el grup dels indicadors que han de servir per avaluar l’estat i les tendències del medi natural i, encara que no ho sembli, és un dels més desenvolupats a casa nostra gràcies a la feina d’institucions o persones (en molts casos voluntària) que es dediquen, per exemple, a sortir al camp per comptar ocells o papallones.

Tot i que per dissenyar bioindicadors s’empren tot tipus d’organismes (microbians, vegetals, animals) són precisament els ocells i les papallones dos dels grups faunístics més emprats en el seu disseny per dues raons fonamentals: en primer lloc perque reflecteixen acuradament l’estat del medi natural o els impactes que s’hi produeixen i, en segon, perque són organismes molt fàcils d’observar cosa que n’afavoreix la recopilació de dades significatives i prou fiables. Centrant-nos doncs en els bioindicadors basats en ocells i papallones podrem veure com els trobem incorporats a sistemes d’indicadors tant a nivell de Catalunya com dela Unió Europea.

Ens fixarem en primer lloc en el que ha estat fins ara la proposta més rigorosa per avaluar el medi natural a Catalunya, l’Informe sobre l’estat i les tendències del medi natural a Catalunya 2010 elaborat per la Institució Catalana d’Història Natural.  En aquest estudi els indicadors basats en ocells i papallones ocupen un lloc destacat doncs formen part fonamental de diversos conjunts d’indicadors: entre els referits a la fenologia de les espècies amb tres (període de vol dels lepidòpters diürns, primeres arribades d’ocells i períodes de reproducció d’ocells) dels cinc indicadors escollits, ocupant tots els indicadors sobre tendència en les poblacions de les espècies (Ocells, Lepidòpters diürns) i amb dos dels cinc indicadors triats per avaluar l’estat de conservació de les espècies (ocells nidificants, odonats).

Per altra banda, dins el sistema d’indicadors oficials emprat per la Comissió Europea, l’Eurostat, la meitat dels indicadors sobre biodiversitat (2 de 4) es basen en el recompte d’ocells, concretament són els referits a l’Índex d’ocells comuns (es tracta d’un índex agregat que incorpora l’abundància i la diversitat d’una selecció de les espècies més representatives d’uns hàbitats concrets depenent de cada estat) i l’Índex d’ocells agrícoles (índex de característiques semblants però centrat en els ocells dependents de medis agrícoles, 40 espècies en el cas de Catalunya). I cal dir que són dels que tenen un nivell més alt de resposta i d’actualització. Gràcies a la feina feta per entitats de casa nostra, l’Idescat també pot oferir l’Indicador sobre ocells agrícoles dins l’apartat d’Indicadors de la UE.

Un segon exemple d’aplicacions del seguiment que es fa de la biodiversitat i, per extensió, de la qualitat i tendències del medi natural, el trobem en els treballs que es fan per establir els avenços i efectes del canvi climàtic. Concretament, gràcies al seguiment dels canvis en la distribució de les comunitats d’ocells i de papallones a escala europea (Nature Climat Change, Gener de 2012) s’ha pogut comptabilitzar de quina manera el CTI (Community Temperature Index o temperatura associada a cada comunitat) ha augmentat entre 1990-2008 en una magnitud equivalent a uns desplaçaments cap al nord (en promig) de 37 km en els cas dels ocells i de 114km en el de les papallones. A aquest procés se l’anomena deute climàtic i mostra el grau de desacoblament espacial entre ambdues comunitats que pot tenir unes conseqüències molt negatives per al funcionament dels ecosistemes que, de retruc, pot ser nefast per a la conservació de la biodiversitat europea.

Desplaçament de la temperatura associada a la comunitat de papallones. Font: Bloc CREAF

Desplaçament de la temperatura associada a la comunitat d'ocells. Font: Bloc CREAF

En aquest article hem vist algunes de les aplicacions en forma de bioindicadors que es poden extreure del seguiment que es fa de la biodiversitat a Catalunya. En la segona part de l’article, que publicarem més endavant en aquest mateix blog, ens centrarem en dos dels projectes de seguiment actualment en curs a Catalunya, en algunes de les metodologies emprades en el tractament de les dades i en l’exemple que ens proporciona el seguiment de l’avifauna que es fa al municipi de Terrassa.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Més enllà del PIB

En els darrers mesos diversos líders mundials s’han plantejat la necessitat d’establir un indicador diferent al PIB per mesurar el nivell i la qualitat de vida dels països. En línea amb el que es fa en el Perfil de la Ciutat, on s’analitza la qualitat de vida de les persones a través d’indicadors relacionats amb el mercat de treball, l’habitatge o la inclusió social per citar alguns exemples, més enllà dels purament econòmics, entre els nous plantejaments es busca poder establir i mesurar conceptes i indicadors alternatius als més tradicionals.

Alguns exemples de líders que han reflexionat sobre aquesta necessitat són Nicolas Sarkozy amb la idea de mesurar la felicitat a França, i David Cameron al Regne Unit (a través de la Oficina Nacional d’Estadística britànica), per citar dos exemples entre els països occidentals. Sota el convenciment i creença que el PIB pot no créixer en determinats anys i que això no signifiqui que la situació econòmica és dolenta, s’estan impulsant idees i propostes que identifiquin un desenvolupament econòmic òptim sense que això impliqui necessàriament un increment del PIB.

El diari EL PAÍS recollia el 26 de desembre de 2010 la noticia que l’INE, juntament amb l’Observatori de la Sostenibilitat i el Club de Roma, estaven treballant en el disseny d’indicadors de desenvolupament diferents al PIB, amb unes variables que poguessin mesurar la qualitat de vida dels ciutadans, sobre els que serien importants aspectes que no siguin exclusivament econòmics.

En l’actualitat trobem un petit país asiàtic, Bután, que ja utilitza aquest tipus d’indicadors per mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en les seves fronteres, sota les sigles de FIB, Felicitat Interior Bruta, que es fonamenta en que la manera d’analitzar el progrés no ha de basar-se només en el flux de diners, sinó que s’ha de poder establir una relació entre el desenvolupament material i espiritual i que aquests dos conceptes es complementin.

L’índex de FIB de Bután es configura a través de quatre pilars bàsics, com són:

1. Un desenvolupament socioeconòmic sostenible i equitatiu.

2. La preservació i la promoció de la cultura.

3. La conservació del medi ambient.

4. Un bon govern.

 

Font: Google Maps

Arrel dels últims moviments, podem afirmar que com a conseqüència de la crisi hi ha un principi canvi en la mentalitat dels governants que semblen animar-se a seguir l’exemple de Bután, i intentar no lligar el progrés i desenvolupament econòmic a un indicador com el PIB, el qual, com afirma el Nobel d’Economia Joseph Stiglitz, considera com a creixement econòmic la benzina consumida durant un embús de cotxes.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

 

Indicadors de seguiment dels plans d’energia sostenible (PAES)

En relació amb l’article del passat 16 de novembre en què es parla d’un sistema d’indicadors de sostenibilitat i la voluntat d’establir indicadors de síntesi comparables entre ciutats, cal destacar l’esforç del grup de treball d’Energia i Canvi Climàtic de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, de la qual formen part nou dels deu municipis integrants d’El Perfil de la Ciutat.

A més de disposar d’un sistema d’indicadors comparable entre autoritats locals (veure memòries de sostenibilitat), a l’any 2006 la xarxa defineix una metodologia comuna per establir els impactes ambientals en unitats d’emissions de gasos efecte hivernacle. Així es proposa fer el seguiment de polítiques locals sobre la mobilitat, l’edificació i ordenació del territori, els consums energètics i l’ús de renovables o la gestió dels residus, entre d’altres, molts àmbits on la capacitat d’intervenció local es significativa . La metodologia es va fer operativa amb un programa informàtic de Diagnòstic Energètic i Simulador de Gasos d’Efecte hivernacle Locals, (el DESGEL). Aquest treball va significar una gran oportunitat per a la unificació de càlculs locals que permetessin fer comparacions entre municipis i ajudessin a elaborar plans per reduir les emissions locals. Granollers i Sabadell van ser els dos municipis del Perfil de la Ciutat on es va aplicar la versió 2.0 del programa DESGEL com a prova pilot de la metodologia del càlcul del balanç energètic i d’emissions.

El passat 29 de novembre, una vintena de tècnics municipals van conèixer i rebre formació sobre el programa en la seva darrera versió, el DESGEL 3.0, en un Seminari específic organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Prop d’un centenar de ciutats de la província de Barcelona (incloses totes les que formen part del Perfil de la Ciutat) i 2.017 autoritats locals de tota Europa han aprovat els respectius plans d’energia sostenible (PAES) i, segons els compromisos adquirits, faran un seguiment tant de l’evolució de l’estat d’execució dels plans com de l’inventari d’emissions mitjançant l’actualització dels indicadors. L’evolució d’aquest inventari no serà únicament conseqüència de les accions realitzades dintre del PAES, sinó que hi poden haver d’altres factors que hi incideixin (normatives d’edificació, plans d’energia a nivell europeu i/o nacional, variació del mix elèctric…). Si més no, aquest tipus d’indicadors hauran de ser homogenis per a tots els municipis que han de fer el seguiment dels seus PAES i des d’Europa es donaran directrius concretes de quina metodologia i periodicitat haurà de tenir aquest seguiment. Es publicarà una guia amb la relació dels indicadors que els municipis hauran d’elaborar.

La darrera versió del programa DESGEL és clarament una eina de suport i seguiment dels PAES, cedit i distribuït gratuïtament per la Diputació de Barcelona. Són usuaris prioritaris del Programa DESGEL els membres de la Xarxa i signants del Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

Per sol·licitar el programa cal adreçar-se a: xarxasost@diba.cat o descarregar-lo i autoinstal·lar-lo a l’enllaç, si sou membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.

Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:
Bloc PAES Granollers
El Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Diputació de Barcelona
Covenant of Mayors

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos Estratègics i Programació i Servei de Medi Ambient.