La covariància en l’atur registrat municipal

Programa Salvados: “El funcionamiento de la economía financiera”

Segurament amb el títol que he posat a aquesta entrada la meitat dels subscriptors del bloc no llegiran l’article, però sincerament no se m’ha acudit un títol més original.

El que llegireu en aquesta entrada està en part inspirat, per un costat, pel que apareix en el vídeo del programa Salvados que hi ha al principi de l’article (entre el 59” i 1’57”), i per un altre per l’article “Votos en la ONU con R”del bloc Datanalytics.

En primer lloc, donat que apareix en el títol de l’article, crec que és important explicar que és la covariància, especialment pels que no ho recordeu o pels que no ho sabeu. La covariància és un valor que mesura el grau de dispersió conjunta de dues variables aleatòries; en els següents tres enllaços trobareu explicacions de què és la covariància: aquí, aquí i aquí.

L’atur de llarga durada

Sembla que l’any 2014 pot registrar un canvi de cicle per a les persones aturades. Els darrers mesos els diaris, la televisió o la ràdio van plens de notícies i referències a la baixada del nombre de desocupats, tant de l’atur registrat com de l’Enquesta de Població Activa (ja s’ha comentat la diferència entre ambdues fonts en posts anteriors). Si bé en termes generals l’evolució de l’atur és positiva i la tendència registrada és a la baixa, s’amaguen moltes realitats en aquestes dades. Avui ens fixarem en una variable en concret: la durada de la demanda d’atur, i en concret l’atur de llarga durada. S’entén per aturat/da de llarga durada aquella persona que es troba en situació d’atur durant 12 mesos o més. Es tracta d’un col·lectiu que requereix especial atenció, ja que com senyalen els estudis del mercat de treball, com més temps està sense treballar una persona, menys possibilitats de trobar una nova ocupació.

La formació, estúpid?

Hom diu —i ho diu també la Viquipèdia— que poc abans de les eleccions del 1992 als Estats Units, molts analistes consideraven George Bush pare com a guanyador virtual de la contesa electoral, gràcies a una popularitat rècord del 90% fonamentada en els seus èxits en política exterior i en el final de la guerra freda i de la del Golf Pèrsic. Així les coses, resulta que un tal James Carville, assessor de la campanya de Bill Clinton, va apuntar que l’estratègia per a la campanya electoral havia de centrar-se en aquelles qüestions de caire més quotidià. Per tal d’enfocar objectius, Carville va enganxar un cartell que, entre altres punts, resava el següent:

“L’economia, estúpid”

Era només un cartell pensat per a ús intern, però la frase va esdevenir una mena d’eslògan no oficial de la campanya de Bill Clinton que, així ho diuen, va resultar cabdal per a capgirar les previsions i derrotar finalment George Bush pare.

D’aleshores ençà, aquest eslògan —i tots els seus derivats— ha fet fortuna fins al punt d’encapçalar multitud d’al·legats en relació amb qualsevol qüestió que algú consideri de suma importància. La invocació provocadora  “…, estúpid” ha acompanyat, a més de l’economia, la inflació, la tecnologia, la cohesió social, la cultura, la igualtat, la formació… i també, és clar, el treball.

Per què hauria d’haver-hi desocupats registrats de més de 65 anys?

El segon dia laborable de cada mes es publiquen les dades d’atur registrat, una dada que molts municipis utilitzem per veure que està passant en el mercat de treball local.

Però realment se sap que és el que mesura l’atur registrat? Segurament molta gent pensarà que l’atur registrat són totes les persones que hi ha apuntades a les oficines del SOC (a Catalunya) o a les oficines del SEPE (l’antic INEM a la resta d’Espanya); però això no és del tot cert, ja que a banda d’estar apuntat s’han de complir certs requisits, i aquests requisits estan regulats per l’Ordre Ministerial de l’11 de març de 1985 per la qual s’estableixen el criteris estadístics per mesurar l’atur registrat. Aquesta Ordre Ministerial diu en l’article 1 “En l’estadística mensual de l’atur registrat s’inclouran les persones que tinguin demandes pendents de satisfer el darrer dia del mes en les Oficines d’Ocupació de l’Institut Nacional d’Ocupació, exceptuant les que es troben en alguna de les següents situacions…”. Entre aquestes situacions a l’apartat f) diu el següent: “Persones inscrites a l’Oficina d’Ocupació que són pensionistes de jubilació o que tenen seixanta cinc o més anys”.

En el post d’avui em centraré en el que diu aquest apartat f) i les repercussions que té sobre la dada d’aturats registrats el canvi de l’edat de jubilació.

Causes de l’increment de l’atur. Plou sobre mullat.

En relació al conjunt de la Unió Europea, ha estat en el mercat laboral on la crisi econòmica ha tingut els seus efectes més alarmants al conjunt de l’Estat i també a Catalunya. Els factors explicatius d’aquesta major sensibilitat del mercat de treball espanyol i català davant la situació de crisi són diversos. Algunes de les causes més sovint esmentades per a explicar la pujada espectacular de l’atur que arrel de la crisi s’ha produït en el nostre país poden ser: l’elevada temporalitat, el pes desmesurat que adquirit pel sector de la construcció durant la bombolla immobiliària, la formació precària dels treballadors, un model productiu poc basat en la innovació, i potser, el factor que menys acord o consens ha generat fins el moment:  la manca de flexibilitat del mercat laboral.

El present post pretén únicament constatar algunes d’aquestes causalitats amb la informació disponible a nivell municipal, concretament per als municipis més grans de la província de Barcelona (els de més de 40.000 habitants). Concretament, entre l’augment de l’atur a nivell municipal i els dos primers factors esmentats: els nivells de temporalitat (obtinguda a partir d’una explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007) i el pes adquirit pel sector de la construcció just abans o a l’inici de la crisi. En aquest sentit, prendrem finals de 2007 com a punt de partida en l’abast temporal de l’anàlisi, termini a partir del qual els efectes de la crisi van començar a fer-se més visibles en l’evolució de l’atur.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades disponibles a l’Hermes de la Diputació de Barcelona per a les dades d’atur i pes de la construcció. Elaboració pròpia a partir de l’explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007, per a les dades de temporalitat (municipis de més de 40.000 habitants).

Posant en relació la variació de la taxa d’atur registrat en el període 2007-2011 i la proporció de treballadors temporals que hi havia a finals de 2007, podem veure a simple vista una correlació entre els valors.

A la vista del gràfic, sembla clara un correlació directa entre el nivell de temporalitat dels treballadors en el moment inicial de la crisi i l’increment de l’atur que varen experimentar aquests municipis durant els 4 anys següents. La correlació en qualsevol cas no és gaire elevada, ja que estaríem parlant d’un coeficient de 0,35.

El pes del sector de la construcció (mesurat en aquest cas com la proporció que representen el treballadors assalariats en el sector sobre el conjunt del municipi) pot ser un altre dels determinants per entendre l’increment de l’atur durant els darreres anys. En aquest sentit, mostrem el mateix gràfic de l’increment de l’atur registrat relacionat amb el pes de l’ocupació assalariada a la construcció (en llocs de treball) a finals de 2007.

En aquest cas, també es constata una correlació directa, si bé presenta encara un coeficient més moderat que en el cas anterior, concretament del 0,25. Val a dir que les dades relatives a treballadors residents al municipi, en comptes de llocs de treball, hagués pogut oferir possiblement un nivell de correlació major.

Potser conjuntament, el pes de la temporalitat i de la construcció, puguin donar una relació de causalitat que expliqui millor l’evolució de l’atur en els municipis durant la crisi. Val a dir que entre ambdós indicadors, temporalitat i pes de la construcció, la correlació trobada per als municipis analitzats, és menor, tot just per sobre del 0,20. Aplicant, doncs, una regressió lineal múltiple on la variable explicada és l’increment de la taxa atur registrat, i les variables explicatives, la temporalitat i el pes de la construcció en ocupació assalariada, arribem a un coeficient R² de 0,42 (R² ajustat de 0,35). Tot i no tractar-se tampoc d’un valor excessivament elevat, sí dóna mostra, conjuntament amb els altres estadístics calculats (estadístic F, Suma residual dels quadrats, estadístic t…), que l’evolució de l’atur registrat als municipis està condicionada sobretot per la temporalitat de la seva població ocupada (variable que surt en el model com a significativa), més que no pas pel pes de la construcció observat als municipis (no pot rebutjar-se que no sigui significativa).

En qualsevol cas, el model de regressió podria millorar la seva predicció, afegint variables sobre les altres causes esmentades a l’inici, la formació dels treballadors, innovació dins del sistema productiu… Resulta raonable pensar, però, que aquestes variables estarien no només afectant l’evolució futura de l’atur sinó que mantindrien una correlació important amb els nivell d’atur del quals ja partien els municipis.

De fet, el nivell predictiu del model augmenta substancialment quan s’afegeix com a variable explicativa la taxa d’atur registrat de la que partien els municipis a inicis de la crisi, a finals de 2007. En aquest cas s’arriba a un coeficient R² del 0,74 (R² ajustat de 0,70); força més elevat, per tant, i és aquesta darrera variable introduïda, la taxa d’atur registrat a 2007, l’única que presenta una clara significació estadística.

És a dir, els municipis que més han augmentat la seva taxa d’atur registrat durant els darrers 4 anys són els que ja partien d’una situació pitjor, amb un nivell d’atur registrat comparativament elevat ja anterior a la crisi. D’aquesta manera, les diferències entre les taxes d’atur registrat arrel de la crisi han tendit a ampliar-se. També en aquest cas, per tant, sembla ploure sobre mullat.

Jordi Arderiu Camarasa

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Atur registrat vers atur estimat

El nombre d’aturats ha esdevingut, en els darrers temps, una dada rellevant per l’anàlisi de la conjuntura econòmica actual. És habitual llegir en els mitjans de comunicació anàlisis i articles diversos sobre l’evolució de l’atur. No obstant això, de vegades aquestes dades poden generar certa confusió, ja que poden provenir de dues fonts diferents. Així doncs, podem parlar de les dades d’atur registrat i de les dades d’atur estimat.

Així, a principis de mes, en concret el segon dia laborable del mes en curs, apareix publicada la dada d’atur registrat. Aquesta dada és la que correspon amb les demandes d’ocupació pendents de cobrir l’últim dia del mes (anterior) a les oficines del Servei d’Ocupació a Catalunya. En el mes de desembre de 2010, aquesta xifra s’ha situat en els 562.673 desocupats a Catalunya.

D’altra banda, i amb una freqüència d’actualització trimestral, apareixen publicades les dades d’atur estimat. Aquestes són les que s’obtenen per mitjà de l’Enquesta de Població Activa (d’ara en endavant, EPA). L’EPA és una operació estadística que elabora l’Instituto Nacional de Estadística i està adreçada a la població que resideix en llars de tot l’Estat. La finalitat de l’EPA és esbrinar les característiques de la població en relació al mercat de treball. La darrera dada disponible és la corresponent al tercer trimestre de 2010, en que la xifra estimada de desocupats a Catalunya va ser de 669.400 persones.

Així, tenim dues dades que ens permeten obtenir una aproximació del volum de desocupats, l’atur estimat i l’atur registrat. Però, amb quina dada ens hem de quedar?

Ambdues dades aporten informacions diferents i útils per a l’anàlisi del mercat de treball, però des del punt de vista municipal hem de treballar amb les dades d’atur registrat, ja que la dada d’atur estimat de l’EPA només està disponible fins a escala provincial, mentre que la dada d’atur registrat si que està disponible fins a escala municipal.

Si voleu consultar la informació que l’Institut d’Estadística de Catalunya ofereix sobre l’Enquesta de població activa, cliqueu aquí.

Si voleu consultar les dades d’atur registrat que ofereix l’Observatori del Treball de la Generalitat de Catalunya, cliqueu aquí.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell