And the winner is… “San…joy”

13 març 2015

Els passats dies 24 i 25 de febrer, va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid el darrer “Debat de l’Estat de la Nació” de l’actual legislatura. Una de les preguntes habituals després d’aquests debats és: “qui ha guanyat el debat?”

Entre els principals diaris de pagament d’àmbit nacional, habitualment, el guanyador és el que més s’acosta al perfil o a la línia editorial del diari. Així, per a El País i El Periódico, el guanyador del debat va ser Pedro Sánchez; mentre que per a El Mundo, ABC i La Razón el guanyador va ser Mariano Rajoy.

Sigui com sigui, molts mitjans de comunicació, el 27 de febrer, van treure una notícia on es deia que, segons l’enquesta feta pel CIS, Pedro Sánchez havia guanyat a Rajoy en el “Debat de l’Estat de la Nació”. Adjunto uns quants enllaços dels articles apareguts en alguns mitjans de comunicació:

El Mundo: Sánchez ganó por la mínima el Debate sobre el estado de la Nación, según el CIS

eldiario.es: Pedro Sánchez ganó el debate a Rajoy por 7 décimas, según el CIS Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’endeutament municipal 2013

6 març 2015

Com ha evolucionat l’endeutament municipal?

Ara fa 3 anys, en un moment en què es parlava sovint en els mitjans de comunicació dels termes deute sobirà i deute municipal, i es difonien comparatives del nivell d’endeutament dels municipis, vàrem fer un article intentant afinar una mica la lectura d’aquestes comparatives, començant per la més utilitzada i alhora més “elemental”: deute (euros) per habitant.

Qüestionàvem la informació difosa i ens preguntàvem si era adequat imposar mesures generalitzades sobre l’endeutament municipal.

Fent repàs ràpid recordem: que les dades utilitzades per parlar del deute dels ens locals eren les publicades al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH); que si els ajuntaments contrastaven les dades que constaven a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidirien i explicàvem les raons (la principal que el MEH no inclou el deute d’empreses públiques i d’entitats públiques empresarials).

Aleshores (31/12/2010), s’observava una diferència important entre la xifra de deute real de Granollers i la de la publicació del MEH basada en la informació del CIRBE (22% superior el càlcul de l’ajuntament). Actualment la diferència és molt menor i apuntem que la diferència prové de la supressió d’empreses municipals (intent de racionalització de la despesa) i la seva inclusió en els pressupostos de l’ajuntament. Concretament, a Granollers, el Servei de Planificació econòmica informa que el deute viu municipal a 31/12/2013 es xifra en 42.878 milers d’euros, en lloc dels 41.174 milers del MEH. Ens continuem preguntant per què es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent.

Fig deute hab gràfic

Fig deute hab teranyina

Per intentar trobar alguna lògica als resultats proposàvem fer una mirada diferent. Buscar informació Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’anàlisi del consum d’aigua a la ciutat de Girona

12 febrer 2015

Anualment es duu a terme des de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona un estudi que quantifica i localitza el consum d’aigua a la ciutat. El consum d’aigua s’obté a partir del consum dels abonats a l’empresa subministradora del servei d’aigües de Girona, “Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter”.

Aquest estudi, que permet conèixer el consum per cada sector de la ciutat i quin ús es dóna a l’aigua consumida,  és possible gràcies a la coordinació de dades territorials entre l’empresa subministradora.

Des de fa uns anys, es treballa perquè des de l’empresa d’aigües s’utilitzin els codis de referenciació territorial de l’Ajuntament i es puguin localitzar així correctament els comptadors d’aigua.

En un primer moment la tasca va consistir a intentar codificar d’acord amb els codis del Cens d’Edificis i Locals de la ciutat (la base de dades que conté tots els edificis i locals de la ciutat amb indicació de la seva adreça i el seu ús, de la Base de Referència Territorial Municipal, objecte anteriorment d’un altre post) els comptadors ja existents a partir de la seva adreça: l’adreça marca l’edifici, el carrer, la illa i el sector on es troba el comptador. Aquesta és una tasca que no ha finalitzat encara, perquè moltes vegades el fet que l’adreça sigui incompleta o errònia, dificulta la localització del comptador. Malgrat això, per sector, illa i edifici, ja es troben tots localitzats. L’objectiu però, és la localització dels comptadors per local, que és el codi únic de localització territorial del sistema de codificació, i amb això es podria tenir correctament localitzats tots els comptadors i comparar les dades amb la resta de dades corporatives localitzades a aquesta unitat mínima. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

31 octubre 2014

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?… Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

11 agost 2014

Cercle visió òptica

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Dispersió dels preus de l’habitatge

23 juliol 2014

Més enllà de l’indicador “preu mitjà per metre quadrat dels habitatges” seria interessant disposar de mesures de dispersió. És a dir, conèixer la variabilitat de la distribució dels preus, com aquests són propers o allunyats de la mitjana, com d’homogenis són, etc. Per això, és clar, caldria disposar de tots els valors.

Una forma d’obtenir la distribució dels preus és mitjançant els portals immobiliaris (vegeu al final del post “A tenir en compte”). Per que sigui senzill s’ha obtingut cinc valors dels preus dels pisos. Un és l’anomenat mediana o percentil 50, valor que ocupa la posició central en un conjunt de dades ordenat. Els altres quatre són els valors sota els quals hi ha el 90% dels preus (percentil 90), el 75% dels preus, el 25%, i el 10%.

Preus dels pisos, mediana i percentils

Entre les variables que determinen els preus hi ha les que tenen a veure amb les característiques del parc de pisos (tipologia de pisos, acabats, antiguitat, …), i altres com la dimensió del municipi, capitalitat de província o comarca o no, distància a Barcelona (entre els de l’AMB), municipi compacte o dispers, distribució dels pisos oferts per barris, etc.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Una foto de la població en relació a l’activitat

26 abril 2014

Fer una foto fixa i freqüent de la distribució de la població en relació amb l’activitat a escala local, esdevé un exercici que ha d’anar més enllà dels registres estadístics.

Amb una freqüència molt baixa aquesta instantània ens l’aporten els Censos de Població i per una anàlisi territorial superior una aproximació interessant és la que fa l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En el seu Butlletí de fluxos del mercat de treball, en el cas de Catalunya (4t trimestre 2013) analitza els moviments registrats entre dos períodes pel que fa a la situació laboral dels treballadors: inactivitat, ocupació i atur.

Tornant a escala municipal, a partir de registres administratius i estimacions es pot fer una foto aproximada per 2013 de la distribució de la població en relació a l’activitat. Ja avancem que és una foto moguda, per diversos motius.

Quadre sinòptic Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 767 other followers

%d bloggers like this: