La sostenibilitat del sistema de pensions

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys.

La piràmide que ja no és piràmide

Aquesta setmana el Instituto Nacional de Estadística feia públics els resultats (provisionals) del Moviment Natural de la Població per l’any 2013. I aquests continuen mostrant la mateixa dinàmica del darrer quinquenni, la caiguda de la natalitat. Pel conjunt de Catalunya, la xifra se situaria en els 71.730 naixements, un 7,4% inferior a la xifra registrada l’any 2012 i un 19,6% inferior respecte del màxim obtingut l’any 2008 (89.249 naixements).

Esperança de vida i ingressos: rics a Oceania i pobres a Bangla Desh

Revisant unes dades demogràfiques del GESOP sobre piràmides de població de diferents països del món comparades amb Catalunya, atès que ara d’estudis comparatius i de prospectiva de Catalunya hi ha molts, vaig trobar interessants un conjunt de dades. Aquestes dades estan extretes en data de juliol del 2012 i tenen com a font US Census Bureau.

Les gràfiques de piràmides d’edats per continents són realment interessants, amb una gran similitud entre la població americana, l’oceànica i l’asiàtica, atès que hi ha un creixement homogeni i força estable, com ho demostra el fet que la població de 0 a 4 anys, la de 5 a 9 anys i la de 10 a 14 anys tinguin, cadascun, al voltant del 8% de la població del seu continent. Entre els 20 i els 30 anys, són els trams d’edat en què s’inicia l’aprimament de la piràmide d’edat.

Els extrems en l’anàlisi de les piràmides d’edat per continents el trobem a Àfrica i a Europa. A Àfrica, el 40% de la població té menys de 14 anys, més concretament els nens de 0 a 4 anys representen el 15% de la població africana, i els de 5 a 9 anys representen el 14%; menys d’un 5% dels africans superen els 65 anys. A l’altra extrem hi ha Europa, amb una base més estreta, en què els menors de 15 anys representen el 15,4% dels europeus (un 5,3% per als que tenen entre 0 i 4 anys, un 5,1% per als de entre 5 i 9 anys, i un 5% per als de entre 10 i 14 anys); aquests percentatges contrasten amb els sis segments de cinc anys que van des dels 25 als 54 anys, en què el volum de població de cada trams supera el 7%.

Una altra dada interessant que el continent amb una esperança de vida més gran és Oceania, gràcies a l’esperança de vida d’Austràlia i Nova Zelanda que superen els 80 anys, donat que més del 70% de la població d’aquest continent viuen en aquests dos països.

Pel que fa als països més poblats de cada continent hi ha un conjunt de dades interessants a comentar.

• Àsia destaca per la concentració del 82% de la seva població en vuit països (Xina, Índia, Indonèsia, Pakistan, Bangla Desh, Japó, Filipines, Vietnam); que només un país (Japó) superi els 80 anys d’esperança de vida, gràcies a que el 25% dels japonesos tenen més de 64 anys. A més set dels dotze països més poblats al món –països amb més de 100 milions d’habitants- estan en aquest continent, i el vuitè país més poblat d’Àsia –Vietnam- té 91,5 milions d’habitants. Pel que fa a la piràmide d’edat, la del Japó presenta un molt europeu, i la Xina i Vietnam també apunten aquesta tendència; per contra Filipines, Bangla Desh i Pakistan, els països més joves, dibuixen una gràfica més de tipus africà.
• Àfrica presenta fluctuacions importants en l’esperança de vida i en la distribució de la seva població segons el país que es parli. Dels grans països africans (Nigèria, Etiòpia, Egipte, República Democràtica del Congo, Sud-àfrica, Sudan, Tanzània, Kenya), només Egipte supera els 73 anys d’esperança de vida, quan la mitjana continental és de 57,8 anys. Pel que fa a les gràfiques de piràmide d’edat, només Egipte i Sud-àfrica presenten un dibuix poc africà i més de tipus asiàtic.
• Els vuit països més poblats d’Amèrica (EEUU, Brasil, Mèxic, Colòmbia, Argentina, Canadà, Perú, Veneçuela) tenen una esperança de vida superior als 73 anys (76 anys al conjunt del continent), i d’aquests només Canada supera els 80 anys. De fet la piràmide d’edat canadenca presenta un perfil clarament europeu, amb una base més estreta que les edats intermèdies.
• A Europa  hi ha una gran diversitat entre els països amb més habitants (Rússia, Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, Espanya, Ucraïna, Polònia), i només Rússia supera els 100 milions d’habitants. Curiosament, les bases més estretes de població no estan només al sud, amb Itàlia i Espanya, també Alemanya té una base més estreta que els dos països mediterranis. Per contra, els països més continentals com França, Rússia i el Regne Unit tenen una base força àmplia. Un altre fet significatiu és que Itàlia, Espanya, Regne Unit, França i Alemanya superen els 80 anys d’esperança de vida; a l’altra banda hi ha els països de l’est, com Rússia i Ucraïna, que presenten una esperança de vida per sota dels 70 anys, i que tenen un nombre molt més gran de dones que d’homes a partir dels 55 anys. A Polònia l’esperança de vida se situa en els 76 anys. Catalunya presenta una piràmide poblacional molt similar a l’espanyola amb una base molt estreta i unes edats intermèdies molt amples entre els 35 i els 45 anys, i curiosament té un percentatge de població de més de 64 anys lleugerament per sota d’Espanya, Itàlia i França, i en canvi presenta una esperança de vida superior a la dels tres països –82,2 anys–, i només superada pels japonesos.
• Oceania (Austràlia, Papua Nova Guinea, Nova Zelanda, Fiji, Illes Salomó, Vanatu, Samoa, Micronèssia) té una gran diversitat, i Austràlia amb una esperança de vida de 81,9 anys té una piràmide de població de tipus europeu; per contra, Papua Nova Guinea, el segon estat més poblat del continent, té una esperança de vida de 62,8 anys i una piràmide poblacional de tipus clarament africà.

Finalment, la relació entre la ingrés nacional per càpita i l’esperança de vida són completament directes i no proporcionals, atès que els països i continents amb una major esperança de vida són els que disposen d’una renda per càpita més alta, tal i com es pot veure en els casos d’Oceania i d’Àfrica. En tot cas, a Àsia, només per la concentració de població en països amb renda baixa com l’Índia (3.468 $) i la Xina (7.476 $), i on només el Japó supera els 32.000 $ de renda, fa que aquest continent tingui una esperança de vida de 70,2 anys, un 7,6% menys que Amèrica (76 anys), amb un ingrés nacional per càpita un 69% més baixa (6.752 $ Àsia i 22.009 $ Amèrica); amb fets tan destacats com Bangla Desh, que amb un ingrés nacional per càpita de 1.529 $ té una esperança de vida de 69 anys, quan al mateix continent hi ha països com l’Índia que amb més del doble d’ingrés nacional per càpita que Bangla Desh té una esperança de vida 4,5 anys inferior.

 

Raúl D. González

Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025

Ajuntament de Mollet del Vallès