OBSERVATORI MUNICIPAL DE CONSUM DE DROGUES DE GRANOLLERS

Existeixen nombrosos estudis i fonts d’informació sobre drogues en el nostre país. Però pel que fa a observatoris de drogues d’àmbit local, les iniciatives són escasses. Per aquest motiu, farà 4 anys vam endegar el desenvolupament d’un Observatori Municipal de Consum de Drogues (a partir d’ara OMCD). L’OMCD és una proposta de treball que s’activa a finals de 2007, paral•lelament a la posada en marxa de l’estratègia municipal Granollers_Acció Municipal en e Consum de Drogues que desenvolupa tot un seguit d’iniciatives: creació de serveis, implementació de projectes, atenció a realitats emergents i altres problemes i situacions que puguin presentar-se. La iniciativa és del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers*, que alhora exerceix de responsable tècnic de tot el projecte.

L’OMCD té com a finalitat convertir-se en un sistema estable de informació que monitoritza la incidència i evolució del consum de drogues i dels problemes associats. Ha de ser un instrument de coneixement útil per identificar, prevenir i donar respostes als problemes i necessitats dels consumidors de drogues, de forma individual i col•lectiva. Al mateix temps, ens ajudarà a (1) disposar d’un sistema de informació estable; (2) generar els indicadors i estudis necessaris; (3) avaluar els programes d’ intervenció; i (4) adequar les intervencions a les necessitats detectades.

Experiències com aquesta s’han dut a terme en altres municipis com Mataró, Reus, i Rubí. De fet, la proposta que es presenta a continuació es basa en principis de funcionament semblants. Amb la idea de coordinar-se i adherir-se a la xarxa que aquests mateixos municipis han creat amb el nom de Projecte Interciutats.

Tot i que el “producte final” és un informe que s’emet cada dos anys, volem que l’OMCD es constitueixi com una eina informativa, dinàmica i que generi opinió, pel que tenim en compte elements que van més enllà que la recollida d’informació. Per això, està estretament lligat a la pàgina web www.sobredrogues.net en la que constantment publiquem informació relativa al funcionament del projecte (programes, publicacions, estudis, memòries, entre d’altres), alhora que donem a conèixer informació significativa sobre l’abordatge del consum de drogues. Es destaca tot el treball paral•lel vinculat als diferents canals 2.0 -xarxes i mitjans socials-.

La voluntat d’esdevenir un servei públic obliga a plantejar-se una publicació oberta dels resultats anuals de l’OMCD. Considerem oportú facilitar l’accés a la informació, a més de possibilitar un canal de comunicació i un feedback amb la població i els/les professionals.

El mecanisme de funcionament d’aquest sistema d’informació implica la coordinació entre molts agents i responsables dels serveis implicats. La principal aportació d’aquest sistema d’informació és l’anàlisi evolutiva de l’activitat de tots els serveis que tenen relació amb el consum de drogues i les seves conseqüències.

Un cop les dades són recollides, les persones amb responsabilitat tècnica de l’OMCD inicien un procés de classificació i processament de les mateixes amb l’objectiu de crear els indicadors pròpiament dits, eina bàsica de l’informe final. Per facilitar la recollida de dades i que aquestes tinguin una orientació similar, es procedeix sempre i quan sigui adequat a la creació i el disseny de plantilles estàndard que es fan arribar a les fonts d’informació.

L’Observatori publica els indicadors que li proporciona la xarxa d’informació de la Comissió Tècnica i d’altres a partir de la informació elaborada per organismes nacionals i internacionals sobre l’evolució de la problemàtica del consum de drogues. Cooperen diferents serveis de la ciutat i està formada per representants de diferents serveis que intervenen en el territori en l’àmbit del consum de drogues:
    Servei de Salut Pública i Consum de l’Ajuntament.
    Equips d’Atenció Primària del municipi.
    El Centre d’Atenció i Seguiment de drogodependències.
    Una persona representant del col·lectiu de Farmàcies del municipi.
    Serveis Socials de l’Ajuntament (Atenció Primària).
    Mossos d’Esquadra.
    Policia Local.
    Centre de Salut Mental Adults.
    Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ).
    Hospital. Servei d’Urgències i Unitat de Malalties Infeccioses.
    Altres serveis de la ciutat col·laboradors:
    Servei de Joventut de l’Ajuntament.
    Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD).
    Programa d’atenció a les treballadores del sexe comercial.
    Centres educatius d’ensenyament secundari.

Les diferències tècniques i metodològiques en l’enregistrament de les dades facilitades per les entitats proveïdores d’aquest sistema d’informació fan que sigui difícil presentar un informe regular i constant, sobretot en aquesta etapa inicial. Cal pensar, però, que el valor del mateix és la complementarietat i el gran abast de la informació, que permet una visió conjunta, global i polièdrica de la situació actual del consum de drogues i les seves conseqüències a Granollers. Els indicadors aborden el tema del consum de drogues des de la vessant sociològica, política, sociosanitària o de control de l’oferta.

Actualment disposem de dos informes elaborats (un al 2008 i l’altre sobre el 2010, a punt de sortir). Paral•lelament, aquest darrer ens ha servit per a realitzar una anàlisi de la realitat per a la redacció de la nova estratègia Granollers_Acció Municipal en el Consum de Drogues 2010-2014.

L’últim informe ha estat redactat segons el següent esquema d’indicadors:

* Aquest projecte esdevé una de les accions clau d’aquesta estratègia. Pertany a l’Eix VI Recerca i Investigació i al programa Observatori de Consum

Jordi Bernabeu Farrús
Servei de Salut Pública i Consum. Ajuntament de Granollers
jbernabeu@ajuntament.granollers.cat – 93.842.66.68

Cap a un sistema local d’indicadors de sostenibilitat

En els darrers anys, l’emergència de conceptes com la sostenibilitat i de qüestions com el canvi climàtic han posat sobre la taula les mancances que hi ha alhora d’establir indicadors de sostenibilitat. De fet, parlem d’un aspecte que encara ha de recórrer un llarg camí i que es troba lluny del desenvolupament que ha tingut en àmbits com el dels indicadors econòmics o socials sobre els que hi ha un major consens.

Portada de l'estudi de l'OSE, Sostenibilidad Local, una aproximación urbana y rural

Pel que fa a la mesura de la sostenibilitat local les mancances encara són més grans, sobre tot per la manca de dades: poca desagregació, dificultat d’accés o inexistència de mesures regulars (per aprofundir en aquestes dificultats vegeu l’article).

Tot i aquestes mancances, alguns observatoris van publicant informes sobre indicadors de sostenibilitat que responen a la disponibilitat de dades en l’àmbit local (vegeu el 4t Informe AQR per a la Xarxa El Perfil de la Ciutat, o  l’Informe anual sobre Indicadors de Sostenibilitat  de Terrassa que publica l’OESST). També, des de dins d’un dels grups de treball de la Red de Observatorios de l’Observatorio  de la Sostenibilidad en España (OSE), el Grupo de Trabajo de Indicadores de Sostenibilidad Local, es treballa per a l’establiment d’una bateria d’indicadors adaptats a la realitat del món local.

Diagrama de sostenibilitat per grandària municipal de les ciutats espanyoles. Font: OSE

En paral·lel, el mateix OSE ha efectuat una de les aproximacions més acurades a aquesta qüestió amb la publicació de l’informe Sostenibilidad local, una aproximación urbana y rural (2008). En aquest informe s’apliquen 11 indicadors bàsics a totes les capitals de província que es complementen amb un model sintètic anomenat Diagrama de sostenibilidad urbana. Per reforçar el treball d’anàlisi, s’empren altres indicadors sintètics com són la Petjada ecològica, l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i l’Índex Sintètic de Capital Humà (ISCH) complementant-se amb el Consum de sòl en àrees urbanes.

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

Presentació del Banc de Bones Pràctiques (BBP)

Garcia Fontanet, Fogué i Subirats presentant el BBP (font: Diputació de Barcelona, Servei de Premsa)

El proppassat dimecres 3 de novembre, es va presentar, a Barcelona (Can Serra), el Banc de Bones Pràctiques (BBP) que ha muntat la Diputació de Barcelona en estreta col·laboració amb la Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals. L’acte, comandat per Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, comptà també amb les intervencions d’Àngel Garcia Fontanet, president de la Fundació Pi i Sunyer, que glossà la metodologia i el contingut del BBP, i de Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Autònoma, expert en polítiques públiques i impulsor de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques, que parlà sobre les palanques d’innovació en les polítiques locals.

Tots ells destacaren el paper del BBP com exercici avaluador, per tal com 337 experiències es van posar a consideració dels tècnics del projecte, de les quals 155 han estat considerades com a bones pràctiques que poden utilitzar-se per impulsar la innovació i la millora de la qualitat de les polítiques i els serveis municipals. Altres experiències han estat valorades com a pràctiques significatives. Els criteris d’avaluació poden consultar-se a la pàgina web.

D’entre aquestes bones pràctiques hem de destacar l’especial consideració com a tal que ha rebut l’experiència de la  Xarxa El Perfil de la Ciutat (vegeu l’enllaç a la fitxa sencera).

El catàleg també inclou com a  bona pràctica la tasca desenvolupada per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa.

Publicació Fluxos del Mercat de treball a Catalunya

L’observatori del treball del departament de treball de la Generalitat de Catalunya  ha iniciat una nova publicació trimestral: Fluxos del Mercat de treball a Catalunya.

L’actual situació econòmica afecta al mercat laboral:  la inactivitat, l’ocupació i l’atur són variables analitzades per tal de conèixer la realitat del mercat laboral. Tot i així, la majoria de vegades s’analitzen com a variables estoc: es comptabilitza la diferència de la variable en dos moments diferents del temps obtenint una diferència neta.

Aquesta informació és de gran interès però no ens permet conèixer la dinàmica que s’ha donat entre els dos períodes, per exemple si a l’inici i al final del període s’observa el mateix nombre de persones en situació d’atur, ens podem preguntar si es tracta de les mateixes persones o bé són diferents, i en aquest cas en quina proporció?

La publicació que es presenta analitza els fluxos del mercat de treball a partir de les dades de l’EPA, en concret dels individus que formen part de la mostra comuna als dos períodes analitzats i ens permet respondre a preguntes com aquests i d’altres com permanència en l”ocupació, pes dels ocupats que canvien la seva situació laboral (cap a l’atur o inactivitat), permanència a l’atur entre altres.

Podeu trobar més informació al següent enllaç:

Fluxos del mercat de treball a Catalunya

Banc de Bones Pràctiques del Govern Local

El Perfil de la Ciutat, bona pràctica de govern local

La Xarxa El Perfil de la Ciutat ha estat seleccionada com a bona pràctica en el Banc de Bones Pràctiques del Govern Local (BBP), que impulsa la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi-i-Sunyer. La Xarxa ha estat considerada com a a tal per representar una aportació innovadora i de qualitat a les polítiques i serveis municipals.

Es pot accedir al BBP a través de l’adreça web www.bbp.cat