Punt d’inflexió en ocupació i atur ?

30 gener 2015

L’activitat econòmica i el mercat de treball han tingut un punt d’inflexió en el bienni 2013-2014, atès que s’ha consolidat la disminució de l’atur i s’ha generat ocupació neta, si més no, en els darrers quatre trimestres. Aquest punt d’inflexió serà real quan es confirmin les previsions a mitjà termini. La conjuntura té una tendència ben diferent del que va succeir, per exemple, en 2009, amb significativa destrucció d’ocupació i augment de l’atur gairebé sense precedents; o diferent del que va succeir en 2010, amb menor destrucció d’ocupació i un atur estable. A partir de la conjuntura de 2010 podia fer pensar que en 2011 hi podrien haver taxes netes de generació d’ocupació, però 2011 va suposar una consolidació de la crisi, altre cop amb valors negatius per l’ocupació i de l’atur en alça.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha augmentat a Catalunya clarament en 2014, 2,9%, després que l’any precedent havia disminuït lleugerament, -0,4%. Així mateix s’ha consolidat la disminució de l’atur registrat en el darrer any, -7,8%, que s’havia iniciat amb el -3,4% de l’any previ.

2014 (t)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un llast del boom immobiliari: l’habitatge desocupat

29 desembre 2014

El mercat de l’habitatge, i especialment el relatiu a l’habitatge de nova construcció o d’obra nova, és segurament un dels àmbits en els quals s’ha deixat sentir amb més força l’impacte associat a la nova conjuntura econòmica lligada a l’esclat de la crisi econòmica.

La caiguda tant de la construcció residencial com del preu de venda d’aquestes noves promocions n’és una de les repercussions més evidents d’aquesta nova conjuntura: a Terrassa, on l’impacte de la crisi en el mercat immobiliari ha resultat especialment cruent, l’alentiment en el ritme constructiu anual ha arribat a assolir l’any 2013 el 95,7% (dels 3.102 habitatges acabats de 2007 als 132 de l’any passat), mentre la davallada de preu, en termes reals, s’ha situat propera al 60% (dels 4.519,6€/m2 assolits en el seu punt culminant als 1.848,3€/m2 d’enguany).

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Detroit(s) *

7 novembre 2014

1374225185_460363_1374227656_album_normal

Ho confesso: he estat assidu d’aquests realities americans de negociants d’articles de segona mà i prestamistes que passaven al canal eXplora els vespres. Saber què fan els personatges, com es comporten, amb quina rampoina tracten, la seva valoració i la intervenció d’especialistes taxadors, com tanquen la negociació, etc, provoca una especial atracció. Pura tafaneria, si es vol: a banda d’una certa emoció pels desenllaços, aparentment no hi sembla haver perdedors, sinó que sovint ambdues parts hi surten satisfetes; si no en el preu, sí en la informació rebuda sobre el valor històric o la utilitat de les peces. Malgrat això, analitzant-ho fredament i ja sigui només pel fet d’haver de desprendre’s amb urgència d’artefactes familiars –alguns carregats d’emotiva memòria–, les escenes que es produeixen no són innòcues: gran part dels clients hi van per necessitat i no per una rara afecció al regateig.

D’aquests programes, el que més crida l’atenció, per espectacular i histriònic, és “Hardcore Pawn” (intitulat en castellà “Empeños a lo bestia”), encarnat per Les Gold i llur fills, Seth i Ashley, que governen amb especial duresa un d’aquests establiments, l’American Jewelry & Loan, situat en una enorme nau a la perifèria de Detroit. El què interessa no és tant els conflictes entre l’equip de venda o la interacció amb el públic (en el qual es fa més èmfasi en aquesta sèrie, que no pas en la importància dels productes sobre els quals transaccionen), sinó la sociologia mateixa del negoci i dels clients. Aquesta sociologia marca la diferència entre les versions de Las Vegas, Chicago i Detroit o amb les més sofisticades de caça-tresors al Canadà o al Middle West dels Estats Units. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Risc de migració d’ocupacions

24 octubre 2014

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif –Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Eixos comercials clònics

20 agost 2014

En el carrer principal de les ciutats del Far West, s’establien el Bank, el Saloon, la perruqueria, el fotògraf i la comissaria del Sheriff. De forma similar en aquest concepte comercial, bona part de les ciutats catalanes disposen d’un parell de carrers al llarg dels quals s’hi ubiquen els comerços més populars. En aquest eix comercial tendeixen a ubicar-se botigues de roba de marques conegudes, sucursals bancàries de les quatre entitats financeres que queden i algun indret de menjar ràpid de tipus Pans & Company o Burger King.

Foto eix comercial

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Disparitat d’esforços per comprar un habitatge

10 juliol 2014

pisos_venda_font

Les famílies, principalment en el nostre Estat, destinen gran part de la seva renda en el pagament del lloguer o l’hipoteca de les seves llars. Com el mercat de lloguer té poc pes respecte l’habitatge en propietat, deduïm que la gran part de les persones centren els seus esforços financers en tenir ple domini de la propietat a través del pagament de l’hipoteca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


(Re)escrivint les polítiques industrials locals

4 juliol 2014
Planta de producció de l'empresa Lamp Lighting, a Terrassa

Planta de producció de l’empresa Lamp Lighting, a Terrassa

En molt poques ocasions fins ara, els governs locals de les corones metropolitanes han atinat a presentar, a formalitzar -almenys nominalment, així en lletres majúscules- el cos articulat d’una POLÍTICA INDUSTRIAL per als seus municipis.

Efectivament, hi ha escassos instruments publicats sobre una visió integrada d’accions i propostes operatives que donin forma, de manera explícita, a un corpus de gestió en matèria de política industrial a nivell municipal, com si aquella estigués únicament reservada a administracions superiors o tan sols als propis sectors empresarials. Sembla com si en les dècades passades hi hagi hagut por a apostar decididament pel desenvolupament de les activitats industrials o a manifestar obertament aquella aposta, quan la riquesa i el creixement dels llocs de treball estructurals provenia més d’aquell sector que de cap altre. I per la mateixa regla de tres, les successives crisis i/o recessions econòmiques en aquells municipis han anat aparellades a l’esmicolament d’aquella estructura, en ares a la creixent tecnificació, a l’eclosió de les activitats terciàries i a la deslocalització, sobre les que es va apuntar una nova era de diversificació, basada principalment en els serveis, més que en substituir les activitats industrials en declivi per nous subsectors productius. Una diversificació, doncs, que ha esdevingut principalment una terciarització, o el què és el mateix, en temps de bonança, la destrucció de negocis i llocs de treball de la indústria, mentre s’assistia a una creixent externalització de processos (abans considerats dins el sector) i a la ràpida eclosió dels serveis en l’estructura econòmica i el mercat de treball; sovint a la conversió de tallers i plantes de producció en magatzems, en centres logístics o àdhuc en comerços i grans superfícies de venda; que, a sobre, han anat distanciant els establiments industrials dels nuclis urbans, observant-se la paulatina desaparició del tramat dels oficis en la proximitat de la ciutadania. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 765 other followers

%d bloggers like this: