Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió

14 agost 2015

El Projecte General Entrepreneurship Monitor (GEM) és un projecte d’investigació sobre la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països, que es va engegar el 1998 pel Babson College i la London Business School. A l’edició 2011-12 ja hi intervenien més de 70 països. Catalunya hi participa des del 2007.

L’informe GEM analitza diferents aspectes que van de l’estimació de la contribució del sector empresarial al creixement econòmic, fins la relació existent entre les oportunitats de creació empresarial i la implicació de la població adulta en aquest procés.

L’informe GEM Catalunya 2014 calcula, entre d’altres, la taxa d’activitat emprenedora (TEA), una taxa per determinar la magnitud de l’emprenedoria i la seva evolució. La TEA estima les iniciatives empresarials de la població d’un determinat territori.

A Catalunya el 2014 la TEA s’ha estimat en un 7,54%,  per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,9%). La TEA per demarcacions nacionals es situa en un 7,30% a Barcelona, un 7,40% a Girona,  un 12,97% a Lleida i un 6,30% a Tarragona. Som doncs, un país prou emprenedor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els preus dels pisos, punt d’inflexió

1 agost 2015

“Existeixen localitzacions on el preu continua baixant, altres en què es manté estable i altres on ja comença a pujar”, és la conclusió segurament més encertada de l’article “Els pisos ja porten un any pujant”. Diari Ara. 10/06/15 més enllà que el titular, per sintètic, mostri una visió parcial de la situació dels preus dels pisos. L’afirmació “Els pisos ja porten un any pujant” està basada en dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), concretament mostren que els preus van pujar un 1,8% interanual a Catalunya el primer trimestre de 2015 i 1,5% a tot l’Estat.

Aprofitant l’exercici realitzat justament fa un any per copsar la mediana dels preus dels pisos i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) a partir d’un dels principals portals immobiliaris, l’hem repetit en les mateixes condicions. L’hem realitzat amb l’objectiu de veure l’evolució dels preus dels pisos dels municipis de la Xarxa, amb un mètode senzill: ordenant els preus dels pisos i agafant 5 preus la llista, el que correspon a la mediana i els altres percentils esmentats.

Val a dir que s’estan desenvolupant mètodes basats en el web scraping, com el mostrat en aquest mateix bloc recentment.

L’objectiu, a més de veure l’evolució de la mediana dels preus, també consisteix en copsar la dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus a juliol de 2015 són els següents:

21.07.15
Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Raspant dades útils a Internet: Web scraping i informació local

10 juliol 2015

Avui en dia constituiria un exercici poc innovador i atractiu, de cara al lector, abordar l’inici d’aquest article aprofundint en el bast volum d’informació, de tota índole, que l’accés a Internet proporciona als seus usuaris, sigui quina sigui la seva naturalesa, sigui quina sigui la finalitat per la qual hi accedeixen. Simplement, n’hi haurà prou donar una ullada a la següent infografia de Domo per fer-nos una idea de la veritable magnitud d’allò que estem parlant: què hi passa a la Xarxa, en termes de creació de continguts i de trànsit d’informació, en tan sols 60 segons?:

Data never sleeps. Font: www.domo.com

Data never sleeps. Font: Domo

En la mateixa direcció, la pàgina Worldometers.info, en el seu apartat dedicat a la Societat i Mitjans de Comunicació, aventura quina és la progressió en temps real de tota aquella informació que tenim accessible a un sol clic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


2008-1014: Evolució de l’estructura del mercat de treball durant la crisi. Un recorregut visual.

25 maig 2015

Ara que les dades del mercat de treball semblen sortir del pou, des de fa algun trimestre, hem cregut convenient fer l’exercici de radiografiar visualment l’evolució de l’estructura sectorial de l’ocupació de tot el període de crisi, des que es va iniciar ja el llunyà 2008. Es tracta de copsar a cop d’ull el sentit dels canvis a l’estructura productiva. No tots els sectors productius evolucionen igual, no tots destrueixen ocupació, ni ho fan amb igual intensitat. Podríem dir que la crisi “va per barris” alhora de parlar de l’estructura productiva. En contra del que podria semblar a partir del discurs dominant, fins i tot en una crisi tant forta hi ha sectors que creixen, i algun ho fa intensament.

Podríem fer exactament el mateix exercici per a qualsevol dels municipis de la xarxa, però aquí partirem de les dades del municipi de Rubí per a comparar les dades estructurals –el pes de cada sector productiu– amb àmbits territorials de pertanyença superiors: la comarca del Vallès Occidental i la Província de Barcelona. Com veurem, l’evolució de l’estructura sectorials al llarg de la crisi és força similar entre els tres nivells territorials (les tres línies discontínues), el municipal, el comarcal i el provincial. Podem aventurar que també seria força similar a la resta dels municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat.

Tot seguit presentem, en forma de gràfic, l’evolució dels sectors econòmics definits a nivell de secció de CCAE per al període en qüestió.

TemaA Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
TemaB Indústries extractives
TemaC Indústries manufactureres
TemaD Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat
TemaE Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació
TemaF Construcció
TemaG Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes
TemaH Transport i emmagatzematge
TemaI Hostaleria
TemaJ Informació i comunicacions
TemaK Activitats financeres i d’assegurances
TemaL Activitats immobiliàries
TemaM Activitats professionals, científiques i tècniques
TemaN Activitats administratives i serveis auxiliars
TemaO Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria
TemaP Educació
TemaQ Activitats sanitàries i de serveis socials
TemaR Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
TemaS Altres serveis
TemaT Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi
TemaU Organismes extraterritorials

Lectura dels gràfics. L’eix dret representa el nombre de treballadors a Rubí, que és on projecta la la línia contínua de color vermell (entenent treballadors com el conjunt dels ocupats a Rubí: assalariats+ autònoms).  L’eix esquerra es el % dels ocupats a aquell sector sobre el total d’ocupats al mercat de treball en cadascun dels tres àmbits territorials comparats: Rubí, Vallès Occidental i Província. Són les línies discontínues de color vermell (Rubí), blau (Vallès Occidental) i verd (Província de Barcelona).

Evolució de l’ocupació sectorial, i del pes del sector, a les seccions d’activitat del CCAE, durant la crisi:

a_agricultura b_extractives c_industria d_energia e_aigua_residus f_construccio g_comerç h_logistica i_hostaleria j_tics k_financer l_immobiliari m_activ_professionals n_activ_administratives o_admin_publica p_educacio q_sanitat_serveissocials r_oci_cultura s_altresserveist_personaldomestic

Com veiem hi ha una evolució molt diferent en funció del sector d’activitat:

  • Sectors que creixen significativament: hostaleria, tics, sanitat i serveis socials, educació, oci i cultura.
  • Sectors que decreixen significativament: indústria, construcció, aigua i residus, sector financer, logística, comerç, altres serveis personals, administració pública, activitats administratives.
  • Sectors amb evolucions moderades: la resta

Com dèiem al principi, la crisi va per barris. O sectors…

Salut i gràfics,

 

Josep Vives  –  Observatori de la Ciutat – Ajuntament de Rubí

 


L’economia social i cooperativa: una alternativa de futur en una economia globalitzada?

8 maig 2015

cooperacic3b3n-faena-com

En els darrers anys sovint hem escoltat parlar de l’economia social i cooperativa. Sembla ser que aquesta manera singular de fer empresa torna a revifar cada vegada que es produeix una crisi econòmica. Tanmateix no es tracta d’una moda passatgera, la solvència i les bones pràctiques realitzades en el sector justifiquen el reconeixement del valor real aportat per les empreses de l’economia social i cooperativa, com a model empresarial competitiu i d’alt retorn social, plenament vigent en un context econòmic globalitzat i cada vegada més complex com és l’actual.

Què és l’economia social? No existeix una única definició per aquest terme però, en línies generals, sota el concepte d’economia social s’engloben aquelles empreses i entitats que tenen com a finalitat principal el servei als seus associats o a la comunitat, l’autonomia de gestió, els processos de decisió democràtica i la primacia de les persones i del treball   sobre el capital en el repartiment de les rendes. L’economia social es concreta amb models diversos com poden ser les mutualitats, associacions, cooperatives, societats laborals i empreses d’inserció, entre d’altres.

En l’àmbit global de l’economia social, el terme economia cooperativa engloba específicament les empreses constituïdes jurídicament com a societat cooperativa o societat laboral (anònima o limitada), caracteritzades per la propietat conjunta dels socis, els quals són els beneficiaris de l’activitat de l’empresa. Es tracta d’empreses no financeres que tenen com a objectiu la producció de bens i/o serveis destinats a la venda, no existint en aquest sentit, cap diferència respecte a qualsevol altre tipus d’empresa.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Mercat de treball: roda el món i torna al Born

30 abril 2015

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d’origen.

També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te’n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

Del web  rodamots.com

Les primeres dades d’aquest 2015, pel que fa al mercat de treball, consoliden la dinàmica positiva que es ja es començava a intuir l’any 2014: Lenta reducció de l’atur (però reducció al cap i a la fi), augment de la contractació laboral i repunt de l’afiliació (tant dels assalariats com dels autònoms). Ara bé, com es caracteritza aquesta recuperació? Quin escenari ens dibuixa? Analitzem alguns indicadors: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Punt d’inflexió en ocupació i atur ?

30 gener 2015

L’activitat econòmica i el mercat de treball han tingut un punt d’inflexió en el bienni 2013-2014, atès que s’ha consolidat la disminució de l’atur i s’ha generat ocupació neta, si més no, en els darrers quatre trimestres. Aquest punt d’inflexió serà real quan es confirmin les previsions a mitjà termini. La conjuntura té una tendència ben diferent del que va succeir, per exemple, en 2009, amb significativa destrucció d’ocupació i augment de l’atur gairebé sense precedents; o diferent del que va succeir en 2010, amb menor destrucció d’ocupació i un atur estable. A partir de la conjuntura de 2010 podia fer pensar que en 2011 hi podrien haver taxes netes de generació d’ocupació, però 2011 va suposar una consolidació de la crisi, altre cop amb valors negatius per l’ocupació i de l’atur en alça.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha augmentat a Catalunya clarament en 2014, 2,9%, després que l’any precedent havia disminuït lleugerament, -0,4%. Així mateix s’ha consolidat la disminució de l’atur registrat en el darrer any, -7,8%, que s’havia iniciat amb el -3,4% de l’any previ.

2014 (t)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 770 other followers

%d bloggers like this: