Anàlisi de correspondència de la MCVL

Un anàlisi de correspondència no consisteix en analitzar el tipus de correus que s’envien o es reben. L’anàlisi de correspondència és una tècnica d’anàlisi exploratori de dades dissenyat per analitzar taules de contingència, i al mateix temps és una tècnica d’anàlisi multivariable de dades utilitzada per la simplificació de dades.

Com ja vàrem esmentar al principi del nostre darrer post (Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL): “… no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals”. I efectivament, continuem, en aquesta entrada utilitzant la MCVL i la seva aplicació en l’àmbit local a través d’un anàlisi de correspondència.

En aquest cas, explorem i experimentem amb la MCVL, utilitzant com a referència la comunicació presentada en el 10è Congrés de la Federación Española de Sociologia titulada “La Muestra Continua de vidas laborales: posibilidades y limitaciones. Aplicación al estudio de la ocupación de la población inmigrante”, i que va ser realitzada per Pedro López Roldán, Ramon de Alos-Moner Vila, Óscar Molina Romo i Fausto Miguélez Lobo.

Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Així comença el famós poema de Kavafis, amb la traducció de Carles Riba, que glosa el viatge de tornada d’Ulisses a casa seva, Ítaca. Reconec que és agosarat utilitzar aquest preciós poema per parlar d’R i de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), però crec que és un bon símil per explicar l’experiència de Laura Gómez García amb R i amb la MCVL.

Certament no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals (vegeu aquí, aquí, aquí i aquí), però si que és el primer cop que Laura Gómez García, treballadora de l’Ajuntament de Mataró com Pla d’Ocupació, utilitza el software estadístic lliure R (i més concretament la seva IDE R-Studio) i s’endinsa dins de la maresma que implica utilitzar la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL).

En el viatge de tornada d’Ulisses, hi ha tres aspectes rellevants: el destí (Ítaca), el mitja de transport (el vaixell), i el lloc per on transcorre el viatge (la mar Mediterrània). Continuant amb el símil, en el treball que ha fet Laura el destí serien els objectius que se li van encarregar, el mitjà de transport seria el software utilitzat per fer el treball, i el lloc per on transcorre el viatge seria la MCVL.

Les trajectòries dels residents a Mataró a través de la Mostra Contínua de Vides Laborals

La trajectòria, en imatges, del “pequeño Nicolás” al diari ABC

Ja fa més de dos anys que no parlàvem de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicació a nivell local. Durant en aquests més de dos anys l’Idescat ha començat a publicar informació de la MCVL a nivell local (aquí), però vull recordar que des del Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró venim publicant dades de la MCVL (principalment per l’àmbit del nostre municipi) des del 2010 (aquí), si bé es cert que no ho venim fent de forma regular.

El motiu d’aquesta manca de regularitat en l’explotació de la MCVL és ben senzill; per una administració local, emprendre l’anàlisi d’una base de dades tan gran (més de 9 GB de dades, 5 taules que ocupen 22 fitxers, i més de 20 milions de registres) i tan complicada (més de 130 variables) resulta una tasca titànica, ja que per tal d’analitzar les dades és requereix d’ordinadors prou potents, es requereix de personal amb coneixements de programació i es requereix de temps. Afortunadament per a l’Ajuntament de Mataró la contractació d’un pla d’ocupació, Antoni Braza, amb formació estadística i coneixements avançats de programació ens està permetent afrontar l’estudi de la MCVL de l’any 2013, tant amb l’onada sense dades fiscals com amb dades fiscals.

L’objectiu d’aquesta entrada no és tant veure les trajectòries laborals dels mataronins, com d’una banda insistir en l’ús de la MCVL per analitzar més a fons la situació laboral a nivell local (dels municipis de més de 40.000 habitants), i per altra banda mostrar el paquet TraMineR que permet fer gràfics de les trajectòries d’individus.

Riquesa i desigualtat

Certament la mostra continua de vides laborals suposa una font d’informació molt important per als investigadors, centres de recerca i universitats, però també ho és per als municipis, tal i com ja he explicitat en més d’un post. Novament, i a risc de fer-me pesat, torno a insistir en l’aprofitament d’aquesta font d’informació per als municipis, tractant en aquest cas la mostra que conté les dades fiscals.

Només com a recordatori, la MCVL està disponible anualment des del 2004, i cada any es publiquen dues onades: la primera està disponible cap al mes de maig/juny, i conté l’historial laboral de les persones mostrejades; la segona, està disponible cap al mes d’octubre, i conté, a banda de l’historial laboral, les dades fiscals. Les dades fiscals, però, no procedeixen de la declaració de renda, sinó que s’extreuen del model 190 de la Agencia Tributaria Española. Segurament la primera pregunta que us vindrà al cap a molts de vosaltres serà… i què és el model 190? És el resum anual de retencions i ingressos a compte de l’IRPF sobre els rendiments del treball, de determinades activitats econòmiques, premis i determinades imputacions de renda.

Es tracta d’un model de declaració informatiu en el que no hi ha cap supòsit d’exempció en l’obligació de declarar. Així, totes les entitats que paguen salaris, pensions o prestacions per desocupació estan obligades a presentar el model, amb independència de la seva personalitat jurídica, la seva activitat, la dimensió o el caràcter públic o privat de les mateixes, per tant la informació de la que es disposa és exhaustiva i detallada. Cada retenidor o pagador de rendes presenta una informació resum i una relació de perceptors amb informació individualitzada de les dades per construir retribucions satisfetes i retencions practicades. Conformen la base les poblacions d’assalariats, pensionistes i perceptors de prestacions de desocupació que resideixen en el territori de règim fiscal comú, que inclou tot el territori de l’Estat espanyol excepte el País Basc i Navarra. En aquestes relacions de perceptors hi consten totes les persones que reben rendes subjectes a l’IRPF encara que es tracti de retribucions inferiors al mínim legal d’exempció per l’obligació de declarar l’IRPF, retribucions amb tipus de retenció nul o rendes exemptes.

En aquest petit treball que presento en aquest post he utilitzat la MCVL amb dades fiscals del 2010. Del conjunt de tota la mostra he obtingut la submostra corresponent als municipis de més de 40.000 habitants de Catalunya. Un primer anàlisi gràfic a través de boxplot, permet veure com Sant Cugat és el municipi que presenta, amb diferència, uns ingressos dels individus mostrejats més elevats, però també presenta una “caixa” més allargada, simptomàtic d’una distribució més dispersa de les dades que la resta de municipis. També s’observa com a Sant Cugat la mediana no està centrada en la caixa, indicatiu d’una distribució asimètrica positiva. Això també és pot veure en el fet que la mitjana d’ingressos de Sant Cugat és clarament més grans que la mediana. Aquesta darrera característica té lloc en els 25 municipis, però és a Sant Cugat on aquestes diferències són més notòries.

Nota: no es presenten els valors “outliers” dels boxplots.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades Mostra Contínua de Vides Laborals amb dades fiscals 2010.

L’asimetria en la distribució dels ingressos és indicatiu de la desigualtat dels ingressos, i un dels indicadors més utilitzats per calcular la desigualtat és l’índex de Gini, que gràficament és representa a través de la corba de Lorenz.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades Mostra Contínua de Vides Laborals amb dades fiscals 2010.

En comparar la corba de Lorenz de cada municipi amb la del conjunt dels 25 municipis de la província de Barcelona, s’observa com Sant Cugat és el que presenta una desigualtat més important respecte el conjunt de tots els municipis.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades Mostra Contínua de Vides Laborals amb dades fiscals 2010.

En la següent taula es presenten els resultats per als 25 municipis de diferents indicadors de desigualtat com són el de Gini, el d’Atkinson, el de l’entropia, el coeficient de variació i el quadrat del coeficient de variació, calculats a partir de la MCVL amb dades fiscals del 2010. A més a més dels indicadors de desigualtat se li ha afegit la mitjana dels ingressos anuals –també extrets de la MCVL– i les dades de la renda familiar disponible bruta per càpita del 2008 que estan disponibles al web de l’Idescat.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades Mostra Contínua de Vides Laborals amb dades fiscals 2010 i de dades procedents de l’Idescat.

 

 

Fent un gràfic de dispersió dos a dos dels diferents indicadors se n’obté el següent panell de gràfics.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades Mostra Contínua de Vides Laborals amb dades fiscals 2010 i de dades procedents de l’Idescat.

I la matriu de correlacions és la següent:

Font: elaboració pròpia a partir de les dades Mostra Contínua de Vides Laborals amb dades fiscals 2010 i de dades procedents de l’Idescat.

Del panell de gràfics i de la matriu de correlacions se’n pot extreure una primera conclusió òbvia: hi ha una correlació positiva entre els nou indicadors de desigualtat que s’han calculat; una segona conclusió és que s’observa una correlació positiva entre ingressos i els diferents indicadors de desigualtat. La mateixa correlació positiva s’observa amb la RFDBpc i els indicadors de desigualtat. És a dir, els municipis amb més ingressos són els que presenten més desigualtat. Cal tenir present, però, que es tracta únicament d’una relació lineal i no d’una relació de causalitat, ja que fer una anàlisi de causalitat necessita d’un estudi molt més profund de la realitat social del nostre entorn. L’objectiu d’aquest petit treball consisteix en fer una primera explotació descriptiva a nivell municipal, de les dades fiscals que hi ha disponibles en la MCVL.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Causes de l’increment de l’atur. Plou sobre mullat.

En relació al conjunt de la Unió Europea, ha estat en el mercat laboral on la crisi econòmica ha tingut els seus efectes més alarmants al conjunt de l’Estat i també a Catalunya. Els factors explicatius d’aquesta major sensibilitat del mercat de treball espanyol i català davant la situació de crisi són diversos. Algunes de les causes més sovint esmentades per a explicar la pujada espectacular de l’atur que arrel de la crisi s’ha produït en el nostre país poden ser: l’elevada temporalitat, el pes desmesurat que adquirit pel sector de la construcció durant la bombolla immobiliària, la formació precària dels treballadors, un model productiu poc basat en la innovació, i potser, el factor que menys acord o consens ha generat fins el moment:  la manca de flexibilitat del mercat laboral.

El present post pretén únicament constatar algunes d’aquestes causalitats amb la informació disponible a nivell municipal, concretament per als municipis més grans de la província de Barcelona (els de més de 40.000 habitants). Concretament, entre l’augment de l’atur a nivell municipal i els dos primers factors esmentats: els nivells de temporalitat (obtinguda a partir d’una explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007) i el pes adquirit pel sector de la construcció just abans o a l’inici de la crisi. En aquest sentit, prendrem finals de 2007 com a punt de partida en l’abast temporal de l’anàlisi, termini a partir del qual els efectes de la crisi van començar a fer-se més visibles en l’evolució de l’atur.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades disponibles a l’Hermes de la Diputació de Barcelona per a les dades d’atur i pes de la construcció. Elaboració pròpia a partir de l’explotació de la Mostra contínua de vides laborals del 2007, per a les dades de temporalitat (municipis de més de 40.000 habitants).

Posant en relació la variació de la taxa d’atur registrat en el període 2007-2011 i la proporció de treballadors temporals que hi havia a finals de 2007, podem veure a simple vista una correlació entre els valors.

A la vista del gràfic, sembla clara un correlació directa entre el nivell de temporalitat dels treballadors en el moment inicial de la crisi i l’increment de l’atur que varen experimentar aquests municipis durant els 4 anys següents. La correlació en qualsevol cas no és gaire elevada, ja que estaríem parlant d’un coeficient de 0,35.

El pes del sector de la construcció (mesurat en aquest cas com la proporció que representen el treballadors assalariats en el sector sobre el conjunt del municipi) pot ser un altre dels determinants per entendre l’increment de l’atur durant els darreres anys. En aquest sentit, mostrem el mateix gràfic de l’increment de l’atur registrat relacionat amb el pes de l’ocupació assalariada a la construcció (en llocs de treball) a finals de 2007.

En aquest cas, també es constata una correlació directa, si bé presenta encara un coeficient més moderat que en el cas anterior, concretament del 0,25. Val a dir que les dades relatives a treballadors residents al municipi, en comptes de llocs de treball, hagués pogut oferir possiblement un nivell de correlació major.

Potser conjuntament, el pes de la temporalitat i de la construcció, puguin donar una relació de causalitat que expliqui millor l’evolució de l’atur en els municipis durant la crisi. Val a dir que entre ambdós indicadors, temporalitat i pes de la construcció, la correlació trobada per als municipis analitzats, és menor, tot just per sobre del 0,20. Aplicant, doncs, una regressió lineal múltiple on la variable explicada és l’increment de la taxa atur registrat, i les variables explicatives, la temporalitat i el pes de la construcció en ocupació assalariada, arribem a un coeficient R² de 0,42 (R² ajustat de 0,35). Tot i no tractar-se tampoc d’un valor excessivament elevat, sí dóna mostra, conjuntament amb els altres estadístics calculats (estadístic F, Suma residual dels quadrats, estadístic t…), que l’evolució de l’atur registrat als municipis està condicionada sobretot per la temporalitat de la seva població ocupada (variable que surt en el model com a significativa), més que no pas pel pes de la construcció observat als municipis (no pot rebutjar-se que no sigui significativa).

En qualsevol cas, el model de regressió podria millorar la seva predicció, afegint variables sobre les altres causes esmentades a l’inici, la formació dels treballadors, innovació dins del sistema productiu… Resulta raonable pensar, però, que aquestes variables estarien no només afectant l’evolució futura de l’atur sinó que mantindrien una correlació important amb els nivell d’atur del quals ja partien els municipis.

De fet, el nivell predictiu del model augmenta substancialment quan s’afegeix com a variable explicativa la taxa d’atur registrat de la que partien els municipis a inicis de la crisi, a finals de 2007. En aquest cas s’arriba a un coeficient R² del 0,74 (R² ajustat de 0,70); força més elevat, per tant, i és aquesta darrera variable introduïda, la taxa d’atur registrat a 2007, l’única que presenta una clara significació estadística.

És a dir, els municipis que més han augmentat la seva taxa d’atur registrat durant els darrers 4 anys són els que ja partien d’una situació pitjor, amb un nivell d’atur registrat comparativament elevat ja anterior a la crisi. D’aquesta manera, les diferències entre les taxes d’atur registrat arrel de la crisi han tendit a ampliar-se. També en aquest cas, per tant, sembla ploure sobre mullat.

Jordi Arderiu Camarasa

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Mostra continua de vides laborals 2010

Fa gairebé un any ja vaig parlar de la Mostra Continua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicabilitat als municipis de més 40.000 habitants en el post Mostra contínua de vides laborals (MCVL): l’ús a nivell local.

En aquell post, com exemple de la utilitat de la MCVL, presentava l’evolució dia a dia, durant el 2009, dels treballadors assalariats en alta laboral que cotitzaven al règim general de la Seguretat Social per als municipis més grans de la província de Barcelona, i també del conjunt de la província de Barcelona. Aquell gràfic permetia veure el comportament estacional per part de les empreses a l’hora de contractar personal i en l’acomiadament o finalitzacions de contractes, com és el cas, per exemple, de l’inici o la finalització del curs escolar, etcètera (gràfic dinàmic).

En aquest post continuaré analitzant dades extretes de la MCVL del 2010 sense dades fiscals per a Mataró, fent tres petits treballs estadístics. El primer treball consisteix en calcular l’error d’aquesta mostra a nivell municipal; el segon, és comprovar si la mostra presenta un bon ajustament en la seva distribució per seccions econòmiques; i la tercera, és comprovar si la xifra d’assalariats del darrer dia del mes és una “bona mesura” del que ha passat durant el mes.

Comencem. En primer lloc abans de calcular l’error mostral, cal explicar que és. Així l’error mostral és la divergència que hi ha entre l’estadístic obtingut a través de la mostra i el corresponent paràmetre de la població. Així, de la MCVL-2010, el nombre de treballadors assalariats mostrejats que cotitzen al règim general en centres de cotització ubicats a Mataró, en data 31 de març del 2010, és de 1.219, xifra que representa el 4,13% del total de cotitzants que dóna el Departament d’Empresa i Ocupació per aquesta mateixa data (29.506 assalariats). Fixant un nivell de confiança del 95,5%, l’error màxim d’aquesta mostra és del 2,81%. Es tracta doncs d’un nivell d’error més que assumible, ja que habitualment s’utilitzen errors del 5% o inferiors. Si voleu calcular l’error, ho podeu fer accedint a aquest full de càlcul fent clic a sobre l’imatge.

El segon treball té com a objectiu comprovar si la distribució dels assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social per seccions econòmiques de la MCVL-2010, s’ajusta a la distribució que trimestralment proporciona el Departament d’Empresa i Ocupació (enllaç). Per fer aquesta comprovació utilitzo la prova no paramètrica Chi-quadrat de bondat d’ajust. Aquesta prova l’ aplico als assalariats que treballen a Mataró per als quatre trimestres del 2010. La hipòtesi nul·la d’aquest contrast és la següent: la istribució de la mostra s’ajusta a la de la població (nota: s’han agrupat algunes seccions econòmiques, ja que els valors esperats estaven per sota de 5).

La prova s’ha dut a terme amb el paquet estadístic de software lliure R, i el resultat que s’obté és el següent:

                             p-valor

31 de març             0.9841054

30 de juny              0.9707055

30 de setembre    0.9872099

31 de desembre    0.9434755

Amb aquests p-valors no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la que la distribució per seccions econòmiques de la mostra dels assalariats que treballen en centres de cotització ubicats a Mataró s’ajusti a la distribució poblacional per als quatre dies seleccionats.

 La sintaxi d’R per dur a terme el trobareu en el següent fitxer: Sintaxi bondat ajust.

El darrer treball que duré a terme té com objectiu comprovar si la data en què s’ofereix informació sobre el total de cotitzants en alta laboral al règim de la Seguretat Social explica adequadament el volum d’assalariats que hi ha hagut durant el mes. Però que vol dir “explicar adequadament”? En aquest cas he optat per utilitzar la mitjana diària d’assalariats de cada mes, si bé una altra possibilitat seria utilitzar la mediana.

Per tant la hipòtesi nul·la a contrastar diu el següent: la mitjana diària d’assalariats de cada mes és igual a la xifra del darrer dia. Per dur a terme aquest contrasta utilitzo una prova no paramètrica –com en el cas de la prova de bondad d’ajust– donat que la distribució de la dades no s’ajusta a la d’una normal, tal i com s’observa a través dels dotze histogrames corresponents als dotze mesos.

Per tant, la no normalitat en la distribució diària de cada mes dels assalariats, fa que la prova a realitzar per contrastar la hipòtesi nul·la plantejada anteriorment sigui la prova de Wilcoxon, i els resultats d’aquesta prova per cada mes del 2010 a Mataró són els següents:

Només en els mesos de setembre i d’octubre, el p-valor de la prova de Wilcoxon aconsegueix un valor clarament superior al 5%, i per tant no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la, que diu que la mitjana d’assalariats del mes és igual a la dada del darrer dia del mes. Si observem l’interval de confiança de la prova de Wilcoxon per als mesos de setembre i octubre, s’observa com la xifra d’assalariats del darrer dia dels mesos respectius, es troben dins de l’interval de confiança.

En la resta de mesos el p-valor es troba per sota del 5%, fet que no permet acceptar la hipòtesi nul·la, i per tant se’n desprèn que la xifra d’assalariats del darrer dia és diferent de la mitjana mensual. Com es pot veure en la taula, en set mesos, la xifra d’assalariats del darrer dia del mes es troba per sobre de la mitjana mensual d’assalariats, mentre que en només tres mesos està per sota de la mitjana. Aquests, són els resultats per a Mataró. Si voleu replicar la prova en el següent enllaç hi trobareu la sintaxi d’R: Sintaxi Wilcoxon.

La MCVL és un mostra pensada per fer investigacions a nivell estatal o autonòmic, i el fet de posar a l’abast una mostra tan gran (per sobre del milió de persones) i amb tantes variables (més de 100 variables) permet fer-hi anàlisis per a col·lectius minoritaris. Però els municipis de més de 40.000 habitants també la podem aprofitar per extreure’n dades del nostre municipi. Val a dir, però, que per als observatoris municipals explotar la ingent quantitat d’informació que hi ha en aquesta base dades no és fàcil ja que d’entrada requereix disposar de maquinari i programari adequat per explotar una base de dades amb més de 14 milions de registres (que corresponen a més d’un milió de persones), però segurament el més important és que es necessari dedicar-hi un temps important per conèixer la base de dades. Crec, sincerament, que val la pena dedicar-hi temps a conèixer i explotar aquesta base de dades, ja que, fins al moment, és l’única eina gratuïta –l’únic cost seria el temps que hi dediqui el tècnic– que permet conèixer més a fons una part important del mercat de treball local.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planficació

Ajuntament de Mataró

Mostra contínua de vides laborals (MCVL): l’ús a nivell local

 

Font: elaboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró a partir de les dades de la Mostra Continua de Vides Laborals sense dades fiscals 2009 (MCVL-2009).

Diàriament, a Espanya, hi ha persones que són contractades per empreses, n’hi ha que són acomiadades, a d’altres simplement no se’ls hi renova el contracte, o al contrari, se’ls hi amplia la durada el contracte. També, cada dia, hi ha gent que compleix 65 anys i es jubila: passen de cobrar la nòmina de l’empresa a rebre la pensió de jubilació; o d’altres que es prejubilen. També hi ha persones que mentre no troben feina tenen dret a percebre la prestació per desocupació, i d’altres que perceben el subsidi per desocupació. Totes aquestes persones, i moltes més, tenen un nexe en comú: la Seguretat Social. N’hi ha que contribueixen a la Seguretat Social amb les seves cotitzacions, i altres, que després de contribuir a la Seguretat Social, els hi arribat el moment de ser-ne beneficiaris. En definitiva, ja sigui contribuint-hi o sent-ne beneficiari, la Seguretat Social és un punt de trobada per a diferents col•lectius de persones de l’Estat espanyol.

Tota aquesta ingent quantitat d’informació que la Seguretat Social té dels ciutadans i de les empreses resta emmagatzemada des de fa dècades en servidors informàtics, i òbviament resulta d’una importància capital per tal que la Seguretat Social pugui desenvolupar la seva gestió administrativa adequadament. Però a banda de la seva importància administrativa, també representa una font d’informació molt important per als investigadors. De fet molts investigadors han estat interessats en aquesta informació i al llarg dels anys l’han sol•licitat i han utilitzat aquestes dades per als seus estudis, però extreure aquesta informació requeria un cost i un esforç considerable, i a més per cada estudi se n’extreia únicament la informació rellevant per aquest estudi. Aquests dos factors han ajudat a què finalment la Seguretat Social creés la mostra continua de vides laborals (MCVL). La MCVL és un conjunt organitzat de microdades anonimitzades que s’han extret de registres administratius, tant de la Seguretat Social com del Padró Municipal Continu d’Habitants i, depenent de les versions, de dades fiscals de l’Agència Tributària.

El nombre de persones que apareixen en la MCVL està per sobre del milió, i constitueixen una mostra representativa de totes les persones que van tenir una relació amb la Seguretat Social en l’any de referència de la mostra (el 4% de les persones que formen part de la població de referència). S’anomena continua perquè s’actualitza anualment. I és de vides laborals perquè si bé la població de referència de la mostra és la població cotitzant o pensionista de l’any de referència, la mostra conté tot l’historial anterior de les persones seleccionades per a les variables procedents de la Seguretat Social, remuntant-se cap endarrere fins on es conserven registres informatitzats.

Un dels avantatges que proporciona la MCVL per als municipis, és que permet identificar el municipi de residència de les persones que apareixen en la mostra i també el municipi del centre de cotització, sempre i quan es tracti d’un municipi de més de 40.000 habitants. Així doncs, la MCVL permet tenir una “fotografia” força actualitzada -i també d’un passat més llunyà- de l’estructura del mercat de treball dels municipis grans. Però no només és possible tenir “fotografies” en moments concrets, sinó que també es possible accedir a la “pel•lícula”, ja que com s’ha dit anteriorment en la MCVL es té accés a tot l’historial de relacions amb la Seguretat Social que han tingut les persones que apareixen en la mostra.

Com exemple d’aquesta “pel•lícula” hi ha el gràfic que apareix al principi del post, que fa referència a l’evolució diària de treballadors assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social durant al 2009 a Mataró (per veure el gràfic dinàmic dels municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona feu clic aquí). El gràfic permet visualitzar situacions puntuals, com per exemple la davallada d’assalariats que es produeix l’1 de maig del 2009 –“Dia internacional dels treballadors” que era divendres-, i com la sèrie remunta el dia 4 de maig –dilluns-. En el gràfic es detecta la finalització del curs escolar, el 23 de juny, i per tant la finalització de contractes de personal de suport dels centres educatius, de monitors de menjador,… També es pot veure clarament com l’agost és el mes de vacances per excel•lència, i l’1 d’agost finalitzen molts contractes i el nivell de treballadors durant el mes d’agost és ostensiblement més baix que en la resta de mesos. La remuntada no es produeix a principis de setembre sinó a mitjans de setembre, més concretament el 14 de setembre, dia d’inici del curs escolar 2009-2010. Una altra situació que mostra el gràfic és el repunt de treballadors assalariats que es produeix en els dies previs a Nadal, possiblement per tal d’afrontar la campanya de compres nadalenca; de fet els valors més baixos d’assalariats del mes de desembre es van registrar entre el divendres 25 de desembre i el diumenge 27 de desembre; en els dies posteriors la sèrie remunta per fer front a la revetlla de cap d’any, però no assoleix, ni molt menys els nivells dels dies previs a Nadal.

En definitiva, el que es vol mostrar en aquest post és que la MCVL és una font d’informació molt valuosa a nivell espanyol i català, però també pot ser-ho per als municipis grans, ja que ajuda a omplir un buit informatiu important del qual no es tenien dades fins al moment a nivell local. No cal oblidar, però, que aquesta font d’informació no dóna sortida a tots els dubtes relacionats amb el mercat de treball sinó a uns quants. Així, per exemple, es continuarà sense saber el nombre de treballadors que hi ha en l’economia submergida o el nombre de desocupats que no estan apuntats a les llistes de l’INEM o de l’OSOC.

Servei d’Estudis i Planificació
Ajuntament de Mataró