La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir.

Crowdsourcing i open street map

D’uns anys ençà ha anat agafant cos el concepte de crowdsourcing com a instrument o procés de captura oberta d’informació (terciarització massiva). El plantejament d’un procés de crowdsourcing és simple: la resol·lució d’un problema vinculat al coneixement o obtenció d’informació es planteja de forma oberta (anònima) a un conjunt d’usuaris, generalment amb poques restriccions, de forma que aquests, individualment, van corregint o aportant nous inputs fins assolir un objectiu determinat, generalment mai conclòs pel que fa al grau d’actualització.

 Els processos de crowdsourcing van paral·lels a l’extensió de les tecnologies de la informació i les possibilitats d’interacció entre usuaris i emissors. El conjunt de la societat passa a ser un emissor d’informació que, alhora, decideix i assenta criteris per a validar-la, de manera que la suma d’individualitats acaba configurant un criteri general en el tractament i difusió de la informació.

 Un cas interessant d’aplicació de criteris de crowdsourcing vinculats a la geolocalització és la plataforma Open Street Map. La descripció que apareix a la pròpia web de la plataforma és prou indicativa del seu abast i intencionalitat: “L’OpenStreetMap (OSM) és un mapa editable i lliure de tot el món. Està fet per gent com vós. Les dades poden ser baixades i usades lliurement sota la seva open license.”

En el marc del concepte ampli d’Open Data, OSM ofereix una plataforma oberta d’accés a la informació cartogràfica en el que l’element essencial és la comunitat d‘usuaris que a través de les seves aportacions, milloren la cartografia de base existent i a partir d’aquesta base poden representar lliurement informació temàtica o derivada. És, per tant, un contenidor de dades geogràfiques en sentit ampli en el que la seva força recau sobretot en la llibertat d’ús de la informació (format obert) i la immediatesa i facilitat en l’actualització. No és sorprenent que empreses com Apple o aplicacions com Foursquare optin per OSM en contra de Google Maps com a base de publicació.

El crowdsourcing, i concretament OSM,  en una societat cada vegada més espacialment identificada, està  obrint oportunitats en el fet de com els professionals i els ciutadans col·laboren en la identificació de canvis o, en sentit més obert, en la captació de la informació. L’ús de tecnologies de posicionament personal (smartphones), l’increment de servidors de cartografia en format obert (OGC), l’impuls del concepte de les open data (especialment des de les administracions),  la integració del geoposicionament a les xarxes socials en entorn web, Galileo,…  tot plegat obre un escenari d’un enorme potencial en el seguiment de dinàmiques territorials i socioeconòmiques. El repte és com fer compatible les fonts d’informació amb caràcter oficial (fiabilitat, rigor, precisió, sistemàtiques) amb noves fonts d’informació obertes (immediates, massives, exponencials, lliures, universals).

L’Ajuntament de Girona, des de 2009, ofereix cartografia del municipi a través de la plataforma OSM .

Jordi Xirgo
Cap de la Unitat Municipal d’anàlisi territorial (Umat) – Ajuntament de Girona

Els notaris digitalitzen les seves dades

Des de fa poques setmanes comptem amb una nova font estadística provinent de la informació de la que disposen els notaris de l’Estat espanyol. La informació que apareix en la seva base estadística és molt àmplia i extensa, i obre un gran ventall de possibilitats i dades que poden ajudar a entendre i anticipar comportaments de les persones, abastant, de moment, des de gener de 2007 fins el mes de març de 2012. I és que, tal i com informen a la seva Web, es tracta de la posada en disposició de la societat de prop d’un milió de series estadístiques, procedents d’escriptures públiques i altres documents notarials. Gràcies a aquesta informació, a partir d’ara podem tractar dades fiables del que les persones paguen pels seus habitatges (hipoteques), el preu de taxació de les mateixes, així com informació sobre donacions, testaments, o dissolucions de societats conjugals.

Tot i la gran feina realitzada, per tal d’informatitzar i obrir aquest ingent volum d’informació, s’ha d’apuntar en la part del “Debe” la falta de desagregació en molts dels grups i sèries estadístiques, que es queden en un nivell autonòmic o provincial, sense arribar al terme local. I és que, malgrat que sí que hi ha sèries on la desagregació arriba fins el municipi, no hi surten tots i només apareixen alguns municipis. Per als municipis que integren el Perfil de la Ciutat, en el cas de les compra-vendes d’habitatges, per exemple, hem trobat dades per als municipis de Girona, Lleida, Mataró, Sabadell, Santa Coloma i Terrassa, i, en canvi, no apareix informació per a la resta de municipis del Perfil, entre els que hi ha alguns amb un volum poblacional elevat (Manresa, Rubí, Vilanova i la Geltrú o Granollers, que superen els 60 mil habitants). Considerem que aquesta informació, així com tota la restant, és susceptible de ser tractada a nivell local ja que en totes les actes notarials figura la localitat en la que s’està procedint a realitzar la signatura del document, i que per tant és un aspecte clarament a millorar.

Però com la nostra manera de fer i sentir és optimista, ens aturarem a analitzar i veure les grans possibilitats que des de ja ofereix el Centro de Información Estadística del Notariado. La base de dades es distribueix a través de 20 grans grups d’informació, que a l’hora aglutinen al voltant de 300 subgrups de sèries estadístiques. La informació, com s’apuntava a l’inici, tracta aspectes com actes d’ordre familiar i personal, contractes per raó de matrimoni i actes relatius a unions o separacions de dret, contractes d’arrendament i cessions d’ús, actes urbanístics o crèdits, préstecs i garanties hipotecàries per citar alguns exemples.

Per posar un exemple de la importància de disposar de dades a nivell municipal, agafem les sèries de compra-venda d’habitatge i de la quantia monetària de les hipoteques consignades amb les entitats bancàries. En el primer dels casos, podem obtenir la informació a nivell local (tot i que no apareixen tots els municipis) i d’aquesta forma observar l’evolució d’aquest indicador. En canvi, per al cas de la quantia de les hipoteques només disposem de la informació a nivell provincial, fet que ens impossibilita comprovar la incidència directa en cada ciutat del preu sobre el número de les transaccions.

Taula 1

Taula 2

Tal i com està presentada la informació, podem arribar a intuir, sense poder fer un anàlisi complet al tractar-se d’àmbits territorials diferents, que el preu no és el factor més determinant perquè es venguin habitatges en els municipis que apareixen en la Taula 1, i que són els aspectes de finançament, mercat laboral o perspectives econòmiques els que afecten més al sector immobiliari, ja que tal i com es veu, una baixada dels preus efectius (a nivell provincial) de venda no afavoreixen el número final de transaccions (a nivell municipal).

És per aquest motiu pel qual des d’aquest humil canal, a més de felicitar al col·lectiu de notaris, volem animar-los a seguir amb aquesta bona feina i aprofundir en la desagregació de les dades, per tal d’ajudar a analitzar la realitat de la societat amb objectivitat i precisió.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Mostra continua de vides laborals 2010

Fa gairebé un any ja vaig parlar de la Mostra Continua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicabilitat als municipis de més 40.000 habitants en el post Mostra contínua de vides laborals (MCVL): l’ús a nivell local.

En aquell post, com exemple de la utilitat de la MCVL, presentava l’evolució dia a dia, durant el 2009, dels treballadors assalariats en alta laboral que cotitzaven al règim general de la Seguretat Social per als municipis més grans de la província de Barcelona, i també del conjunt de la província de Barcelona. Aquell gràfic permetia veure el comportament estacional per part de les empreses a l’hora de contractar personal i en l’acomiadament o finalitzacions de contractes, com és el cas, per exemple, de l’inici o la finalització del curs escolar, etcètera (gràfic dinàmic).

En aquest post continuaré analitzant dades extretes de la MCVL del 2010 sense dades fiscals per a Mataró, fent tres petits treballs estadístics. El primer treball consisteix en calcular l’error d’aquesta mostra a nivell municipal; el segon, és comprovar si la mostra presenta un bon ajustament en la seva distribució per seccions econòmiques; i la tercera, és comprovar si la xifra d’assalariats del darrer dia del mes és una “bona mesura” del que ha passat durant el mes.

Comencem. En primer lloc abans de calcular l’error mostral, cal explicar que és. Així l’error mostral és la divergència que hi ha entre l’estadístic obtingut a través de la mostra i el corresponent paràmetre de la població. Així, de la MCVL-2010, el nombre de treballadors assalariats mostrejats que cotitzen al règim general en centres de cotització ubicats a Mataró, en data 31 de març del 2010, és de 1.219, xifra que representa el 4,13% del total de cotitzants que dóna el Departament d’Empresa i Ocupació per aquesta mateixa data (29.506 assalariats). Fixant un nivell de confiança del 95,5%, l’error màxim d’aquesta mostra és del 2,81%. Es tracta doncs d’un nivell d’error més que assumible, ja que habitualment s’utilitzen errors del 5% o inferiors. Si voleu calcular l’error, ho podeu fer accedint a aquest full de càlcul fent clic a sobre l’imatge.

El segon treball té com a objectiu comprovar si la distribució dels assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social per seccions econòmiques de la MCVL-2010, s’ajusta a la distribució que trimestralment proporciona el Departament d’Empresa i Ocupació (enllaç). Per fer aquesta comprovació utilitzo la prova no paramètrica Chi-quadrat de bondat d’ajust. Aquesta prova l’ aplico als assalariats que treballen a Mataró per als quatre trimestres del 2010. La hipòtesi nul·la d’aquest contrast és la següent: la istribució de la mostra s’ajusta a la de la població (nota: s’han agrupat algunes seccions econòmiques, ja que els valors esperats estaven per sota de 5).

La prova s’ha dut a terme amb el paquet estadístic de software lliure R, i el resultat que s’obté és el següent:

                             p-valor

31 de març             0.9841054

30 de juny              0.9707055

30 de setembre    0.9872099

31 de desembre    0.9434755

Amb aquests p-valors no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la que la distribució per seccions econòmiques de la mostra dels assalariats que treballen en centres de cotització ubicats a Mataró s’ajusti a la distribució poblacional per als quatre dies seleccionats.

 La sintaxi d’R per dur a terme el trobareu en el següent fitxer: Sintaxi bondat ajust.

El darrer treball que duré a terme té com objectiu comprovar si la data en què s’ofereix informació sobre el total de cotitzants en alta laboral al règim de la Seguretat Social explica adequadament el volum d’assalariats que hi ha hagut durant el mes. Però que vol dir “explicar adequadament”? En aquest cas he optat per utilitzar la mitjana diària d’assalariats de cada mes, si bé una altra possibilitat seria utilitzar la mediana.

Per tant la hipòtesi nul·la a contrastar diu el següent: la mitjana diària d’assalariats de cada mes és igual a la xifra del darrer dia. Per dur a terme aquest contrasta utilitzo una prova no paramètrica –com en el cas de la prova de bondad d’ajust– donat que la distribució de la dades no s’ajusta a la d’una normal, tal i com s’observa a través dels dotze histogrames corresponents als dotze mesos.

Per tant, la no normalitat en la distribució diària de cada mes dels assalariats, fa que la prova a realitzar per contrastar la hipòtesi nul·la plantejada anteriorment sigui la prova de Wilcoxon, i els resultats d’aquesta prova per cada mes del 2010 a Mataró són els següents:

Només en els mesos de setembre i d’octubre, el p-valor de la prova de Wilcoxon aconsegueix un valor clarament superior al 5%, i per tant no es pot rebutjar la hipòtesi nul·la, que diu que la mitjana d’assalariats del mes és igual a la dada del darrer dia del mes. Si observem l’interval de confiança de la prova de Wilcoxon per als mesos de setembre i octubre, s’observa com la xifra d’assalariats del darrer dia dels mesos respectius, es troben dins de l’interval de confiança.

En la resta de mesos el p-valor es troba per sota del 5%, fet que no permet acceptar la hipòtesi nul·la, i per tant se’n desprèn que la xifra d’assalariats del darrer dia és diferent de la mitjana mensual. Com es pot veure en la taula, en set mesos, la xifra d’assalariats del darrer dia del mes es troba per sobre de la mitjana mensual d’assalariats, mentre que en només tres mesos està per sota de la mitjana. Aquests, són els resultats per a Mataró. Si voleu replicar la prova en el següent enllaç hi trobareu la sintaxi d’R: Sintaxi Wilcoxon.

La MCVL és un mostra pensada per fer investigacions a nivell estatal o autonòmic, i el fet de posar a l’abast una mostra tan gran (per sobre del milió de persones) i amb tantes variables (més de 100 variables) permet fer-hi anàlisis per a col·lectius minoritaris. Però els municipis de més de 40.000 habitants també la podem aprofitar per extreure’n dades del nostre municipi. Val a dir, però, que per als observatoris municipals explotar la ingent quantitat d’informació que hi ha en aquesta base dades no és fàcil ja que d’entrada requereix disposar de maquinari i programari adequat per explotar una base de dades amb més de 14 milions de registres (que corresponen a més d’un milió de persones), però segurament el més important és que es necessari dedicar-hi un temps important per conèixer la base de dades. Crec, sincerament, que val la pena dedicar-hi temps a conèixer i explotar aquesta base de dades, ja que, fins al moment, és l’única eina gratuïta –l’únic cost seria el temps que hi dediqui el tècnic– que permet conèixer més a fons una part important del mercat de treball local.

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planficació

Ajuntament de Mataró

L’endeutament municipal

Un dels temes més candents de l’actualitat econòmica és l’anomenat deute sobirà i hem vist com la seva valoració quantitativa i qualitativa afecta enormement el nivell de vida dels estats. El deute sobirà traslladat a l’àmbit més proper s’esdevé el deute municipal. Des de fa mesos tots els mitjans han parlat de l’endeutament públic municipal amb frases com “El deute públic aixeca polseguera…”, “Mesures d’urgència als ajuntaments…” o “Pla financer per eixugar el deute…”.

Segurament és innecessari explicar perquè té interès incloure i parlar d’aquesta magnitud com a indicador del perfil de les ciutats, del seu paper com a eina per al desenvolupament socioeconòmic i, per tant, de qualitat de vida. Si parlem d’incidència del deute haurem de parlar d’inversió municipal però també de despesa corrent.

Els ajuntaments estan subjectes a uns llindars d’endeutament, per sobre dels quals, per a l’exercici 2011, no es poden contractar noves operacions de crèdit i això retalla les possibilitats de nova inversió. Els sectors que temen per la incerta sostenibilitat de les inversions, aplaudeixen la iniciativa, encara que potser n’hi hauria prou exigint criteris d’eficiència en els diferents trams del procés: des de l’anàlisi de necessitats, l’estudi d’alternatives de finançament, la selecció de inversions de més gran impacte i com no, la capacitat de retorn del deute i la consideració de la despesa corrent futura associada a les inversions presents.

D’altra banda, per a nivells elevats de deute, sembla prudent i necessari imposar polítiques d’austeritat. Hi ha hagut al sector públic català una reacció i “implicació” en la presa de mesures per retallar la despesa corrent molt generalitzada, més quan els nivells elevats de deute van acompanyats d’una caiguda dels ingressos tributaris associats a l’activitat immobiliaria i constructora, quan als nous pressupostos no es pot fer previsions d’ingrés per transferències, ni corrents ni de capital, de diputacions, comunitat autònoma o estat perquè aquests, al seu torn, també estan posant en pràctica retallades pressupostàries (el peix que es mossega la cua), o quan l’estat reclama la devolució de l’excés ingressat als municipis en concepte de participació en els tributs de l’estat. El premi Nobel d’economia Joseph Stiglitz diu que l’austeritat no és el camí que ha de seguir Europa (01/10/2011).

Es imprescindible i bo el tractament generalitzat de l’endeutament municipal? Preguntem-nos si és adequada i suficient la informació difosa. Intentem respondre tornant al començament. La informació utilitzada per parlar del deute dels ens locals és la publicada al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH).

Si els municipis contrasten les dades d’endeutament que consten a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidiran. Les raons de les discrepàncies són:

• La informació del MEH s’ha obtingut, segons la seva nota metodològica, de la Central de Información de Riesgos del Banco de España (CIRBE). Aquesta base de dades inclou deutes financers amb entitats de crèdit, però no deutes financers que les entitats puguin haver concertat amb altres administracions públiques.
• El MEH només inclou al concepte de “deuda pública” el deute del sector “administraciones públicas” i, per tant, en queda fora el deute financer que puguin tenir empreses públiques o entitats públiques empresarials que sí formen part del sector públic local però no del sector “administració local”.

Podem afirmar doncs que, com passa a Granollers, el deute real de gairebé tots els municipis deu ser superior al de la publicació. Per fer-nos una idea a Granollers, el Servei de Planificació econòmica, informa que el deute viu municipal a 31/12/2010 es xifra en 51,8 milions d’euros en lloc dels 40,4 milions del MEH. Perquè es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent?

Aprofitem la possibilitat de comparativa que ofereix. La primera operació que realitzen els analistes és calcular la ràtio deute per habitant per tal de ponderar els valors en funció de la grandària del municipi. A partir d’aquí comencen, és clar, les “comparacions”.

Al conjunt de municipis de la xarxa el volum de deute per habitant es situa per sota del valor de Catalunya i per sota de la mitjana dels 15 municipis amb més població. I ara què? Doncs ara segurament els ulls anirien a buscar els extrems de la taula. Quins municipis estan molt per sobre o per sota de les mitjanes?

En aquest cas hem volgut fer l’ordenació per grandària de població. Intentem trobar una correlació entre deute i grandària de població. En principi, sembla que efectivament a nivell català els municipis més grans tenen un deute per habitant superior i també baixa la ràtio catalana si descomptem el municipi de Barcelona del total. Això però no es confirma si observem les dades de la xarxa del Perfil, al contrari.

Ajuntaments com Sabadell o Terrassa presenten les xifres més baixes del grup. Podem quedar-nos amb aquestes xifres o intentar esbrinar si el fet que el MEH no compti les operacions de crèdit concertades amb altres administracions públiques (Caixa de Crèdit de la Diputació, Institut Català de Finances, Programa Avanza…) i sobretot, que no compti les operacions vigents de les empreses públiques o entitats públiques empresarials, afecta en major mesura els municipis més grans on el pes d’aquests ens és segurament més gran (altre aspecte per a l’anàlisi).

Es pot trobar correlació amb la capitalitat que han d’exercir alguns municipis i nivells de deute per habitant superiors? La taula de sota confirma que per al conjunt de capitals de comarca la ràtio és lleugerament més elevada, però novament les diferències són molt grans entre capitals.

Potser per trobar alguna lògica als resultats ens cal girar la mirada cap a una informació més “personalitzada”. La realitat no és la mateixa: ni les característiques, ni les capacitats.

Hem intentat fer un exercici amb les dades, que ens acosta als dos indicadors de càlcul obligatori per a la concertació d’operacions de crèdit al món local, utilitzant les dades del MEH de liquidacions de pressupostos municipals a 31/12/2010.

Els dos indicadors són:

Ràtio Estalvi Net= DR(cap 1a 5) – OR(cap 1,2,4) no finanç. RT – Anualitat Teòrica / Drets Liquidats cap. 1 a 5 ing. (sense deduccions)

Ràdio Deute viu = Deute viu previst a curt i llarg (incloses op. Projectades) / Drets liquidats cap. 1 a 5 Ing.Consolidats (sense deduccions)

Per disposar de més informació sobre endeutament vegeu el bloc del racó financer municipal

Com es dedueix de la formulació de cada indicador, es contempla el nivell de deute municipal però també la capacitat de cada ajuntament per a fer front a les obligacions derivades de l’endeutament, perquè es té en compte l’estructura econòmica d’ingressos i despeses corrents de cada ajuntament i les característiques del deute com ara el termini i els tipus d’interès (amb el càlcul de l’anualitat teòrica).

També podem comentar que aquestes ràtios de Tutela Financera no recullen aspectes qualitatius com quin és el grau de coresponsabilitat de cada municipi en despeses no obligatòries i fiscalitat o fins a quin punt augmenta l’endeutament per manca de capacitat de negociació del deute i/o de credibilitat de l’ens o per l’ús d’altres fonts de finançament per a la inversió (quotes urbanístiques, alienació de sòl, transferències de capital), aspectes subjectes a límits i normatives específiques sectorials, si n’hi ha.

És precís enunciar les limitacions dels nostres càlculs que, en rigor, són qüestionables i innecessaris (El MEH compta amb la informació al màxim nivell de desglòs). Podeu trobar el detall de les diferències al link del Portal d’Indicadors de Granollers.

Aquestes diferències, que no són menyspreables, poden resultar insignificants si tenim en compte que els canvis normatius canvien d’un moment a l’altre, i significativament, les condicions que determinen si un ajuntament està en teòrica situació d’endeutar-se, o no, donada la seva situació financera.

Això és el que passa amb les Lleis Generals de Pressupostos anuals que, fins al 2009 fixaven la ràtio de deute viu dels municipis en el 110% dels ingressos corrents, que el 2010 puja el percentatge al 125% i que, per al 2011, el torna a rebaixar però ara fins al 75%. A més afegeix un altre canvi substancial: abans, era el límit a partir del qual era preceptiva l’autorització per concertar un nou préstec, mentre que a partir de 2011 superar el 75% impedeix concertar noves operacions.

(1) Ingressos corrents – despeses corrents – deute públic(Grup funció 0)/ ingressos corrents. Dades MEH, “Liquidaciones de los presupuestos de las entidades locales 2010”.

(2) deute viu / Ingressos corrents. Per al càlcul del deute viu s’ha utilitzat les dades MEH “Deuda viva de los ayuntamientos a 31/12/2010. Per al càlcul dels ingressos corrents, MEH“Liquidaciones de los presupuestos de las entidades locales 2010”.

S’han calculat les ràtios per a les agrupacions de municipis del Perfil de la ciutat i de Catalunya, però també s’ha volgut comparar amb les dades de Catalunya sense Barcelona donat que els valors de la ciutat de Barcelona generen una distorsió important en les xifres del conjunt català. La ciutat té una ràtio d’estalvi net del 16%, més elevada que la majoria dels municipis. Així doncs, mentre el Deute per habitant millora (disminueix) a Catalunya si deduïm Barcelona, les ràtios d’Estalvi Net i Deute Viu empitjoren disminuint del 9,1% al 6,5% i augmentant del 62,7% al 66,3% respectivament.

Al contemplar més informació el posicionament dels municipis respecte els valors de referència ha canviat.

La informació hi és. Mentre no canviïn les coses animem als ajuntaments a obrir les dades públicament. Més val avançar-se. El Perfil de la ciutat ho té clar.

Podeu consultar les dades aquí.

Servei de Processos estratègics i Servei de Planificació econòmica de l’Ajuntament de Granollers

Ciutats intel·ligents. Open Data i altres opcions de Govern Obert

Donant continuïtat al post publicat en aquest mateix bloc “Opendata: obrir les dades estadístiques (I)” i a algun dels comentaris i respostes que aquest ha rebut, ens sembla interessant fer un link a l’article que ha publicat Manel Olano, el responsable tecnològic del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) aquí, que ens parla de la jornada de divendres passat, Innovació en els serveis públics, organitzada per ESADE i LOCALRET.

L’article ens proporciona una breu descripció personal del concepte de l’Open Data tractat a les exposicions i reflexions fetes en el transcurs de la jornada. Comenta també les intervencions del senyor Corbett (CEO d’iStrategyLabs de Washington DC), del Sr. Esteve Almirall (professor associat d’ESADE) sobre Innovació oberta en el sector públic, i els casos de Berlín, Barcelona, París, Helsinki, Amsterdam i la Generalitat de Catalunya. Afegeix una llista de links d’interès.

Les administracions públiques estan treballant amb l’Open data i darrerament apareixen informacions com la de la Paeria de Lleida aquí.

Un dels pilars de l’Open data és la reutilització de la informació del sector públic (Risp) i, lligant amb aquest concepte, aprofitem per presentar-vos el Portal d’indicadors de l’Ajuntament de Granollers. Es tracta d’un projecte que, sent d’una altra magnitud, també respon a criteris de transparència, ordenació interna de la informació, universalitat de l’accés i reutilització de les dades.

El Portal d’indicadors de Granollers es planteja com una eina interna de treball col·laboratiu, que permet elaborar el conjunt d’indicadors socioeconòmics de la ciutat i també, progressivament, anar desenvolupant els quadres de comandament de les diferents àrees gestores de l’Ajuntament, del Pla d’Actuació Municipal o, fins i tot, del Pla estratègic, establint el cicle de vida dels indicadors clau de rendiment (KPI).

La creació i manteniment periòdic d’aquests KPIs permet a l’organització disposar d’un sistema per mesurar si les estratègies establertes per assolir determinades fites han donat o no els seus fruits. Es per això que per a la identificació dels KPIs de l’organització es necessari tenir clars els objectius, disposar d’unes mesures quantitatives dels resultats, comparable amb els objectius i investigar les variacions d’aquestes mesures en el temps, per tal d’ajustar els processos i recursos necessaris per a convergir amb l’objectiu prefixat.

Utilitzant com a àtoms els KPIs, es creen quadres de comandament, que són representacions jeràrquiques d’aquests indicadors. Dintre la representació, cada indicador té una posició en l’arbre i un pes específic, determinat per la seva ubicació i importància relativa dintre del conjunt.

Per tal de precisar els esforços necessaris per a la consecució dels objectius, és desitjable disposar de nivells de desagregació a la informació base de cadascun dels indicadors. Aquests nivells de desagregació permeten endinsar-se en el detall i veure quins elements són els principals responsables de la no consecució de l’objectiu.

Donat que els indicadors poden ser molt diferents entre ells, es fa necessari disposar d’un format homogeni d’emmagatzemament de les dades base. Aquest format homogeni facilita la tasca d’actualització a temps als responsables dels mateixos.

Amb les característiques d’aquesta mena d’eines, les organitzacions que volen fer transparents els seus models i les seves estratègies poden publicar la informació a Internet. En aquest cas, el format homogeni de les dades base les fa reutilitzables per a terceres persones.

Fins a la presentació del Portal d’indicadors, l’Ajuntament ha exposat els indicadors socioeconòmics de la ciutat mitjançant la publicació anual d’un document penjat al web. El Portal d’indicadors representa una millora qualitativa important en el sentit que, a partir de les dades disponibles, l’eina utilitzada possibilita la consulta de qualsevol combinació de les mateixes, a la mida de les necessitats de cada usuari i ofereix, a més, la possibilitat d’accés directe a les dades. D’aquesta manera entenem que, a més de facilitar el coneixement, s’està afavorint la reutilització posterior i s’evita o redueix l’elaboració de documents que sovint, per tal de poder oferir el màxim d’informació desagregada, resulten molt extensos i costosos.

Al marge de la disponibilitat, l’accés i la reutilització de les dades, el Portal contribuirà a millorar aspectes de gestió interna de la informació. Volem aconseguir, i l’eina ho fa més fàcil tot i que sabem que no és condició suficient, que s’esdevingui un sistema d’informació corporativa. A més, ha d’ajudar a que, des de tots els àmbits de l’organització, es tingui coneixement de quines dades tenim, on estan disponibles, com s’hi accedeix, en quin format, quin significat tenen, quina vigència i validesa tenen i, sobretot, ens permeti agilitzar l’actualització periòdica de les dades de manera que l’esforç inicial de formulació quedi compensat.

La informació que es pot visualitzar avui al Portal d’indicadors de Granollers es distribueix en tres representacions: la majoritària, referida als indicadors de ciutat, la dels indicadors de l’agenda 21 local i la corresponent a indicadors econòmics i financers del propi ajuntament. El Portal conté també un directori útil d’enllaços, de publicacions i d’altres recursos d’informació relacionats amb els indicadors.

En etapes futures s’ha de poder visualitzar la informació referida a objectius i al seu estat d’assoliment, així com altres grups de dades d’interès.

Sense confondre els termes, pensem que el Portal pot ser una petita iniciativa que encamina l’ajuntament cap al Govern Obert. Potser a través del portal l’Ajuntament troba l’espai i l’eina per a promoure i recollir iniciatives per a la preparació d’altres conjunts de dades noves a exposar que, vetllant per la utilitat pública de les mateixes, puguin generar usos i serveis derivats.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació

Opendata: Obrir les dades estadístiques (I)

Des de fa tres o quatre anys una tendència de fons avança en direcció als serveis estadístics de les administracions públiques: la reclamació, procedent des de diferents àmbits de la societat civil (les empreses, la ciutadania i la comunitat investigadora i acadèmica) de l’obertura de les dades de les administracions públiques. Demanda coneguda com “Opendata”, es refereix a la necessitat d’obrir tota mena de dades públiques. I, entre elles, les dades estadístiques, obviament.

Just fa uns dies ha vist la llum la primera iniciativa significativa a Catalunya en aquest sentit. Es tracta del projecte “Dades Obertes Gencat“, que ha seguit el “Open Data Euskadi“, fet públic tot just fa escassos mesos. Tot sembla indicar que, tard o d’hora, es veuran exemples similars a nivell municipal, com ha passat ja a d’altres ciutats pioneres del món. Explicarem alguns dels “opendata locals” en un segon post a aquest blog. Avui, ens limitarem a revisar alguns dels principals arguments i beneficis, segons els seus partidaris, a favor de tal obertura:

• Drets de ciutadania:  allò que és públic, pagat amb impostos públics,  ha d’estar a l’abast del públic, es diu.

• Transparència i legitimitat democràtica. En la mesura que les dades que inspiren la gestió pública són obertes i avaluables per qualsevol es pot avaluar millor l’acció política i administrativa. Un ciutadà amb més coneixement sobre el su entorn  és un ciutadà que pot tenir més criteri i que pot participar amb més qualitat a l’esfera pública.

• Interoperabilitat, i per tant major eficàcia i eficiència, entre les administracions públiques.  Avui dia la norma és que cada administració, i sovint cada servei dins d’ella, tingui la seva pròpia base de dades, no interconnectada amb les del servei o administració veïna. La interoperabilitat a nivell d’aplicacions i bases de dades és l’excepció, i necessita de la definició d’estàndards i formats de dades comuns, anomenats estàndards. L’obertura de les dades facilitarà, es diu, l’adopció d’estandars oberts.

• Increment exponencial de la generació de coneixement sobre el territori i la població. Un cop obertes les dades tothom pot analitzar-les i extreure’n beneficioses conclusions i orientacions per a la gestió del territori (la ciutat en el nostre cas). Universitats, investigadors acadèmics, consultores, institucions educatives i culturals tenen la possibilitat de generar un coneixement nou, que ha de redundar en benefici del mateix territori.

• Promoció econòmica: l’obertura de les dades genera nous sectors d’economia del coneixement. És un accelerador de l’economia del coneixement. Les dades, si són digitals i accessibles al processament automàtic, són un input (barat i escalable) per a la creació de infinitat de serveis de valor per a empreses i particulars.  Hi ha empreses el model de negoci de les quals és “afegir valor” a les “dades públiques crues” per a convertir-les en coneixements i serveis pràctics i aplicables pels quals altres estan disposats a pagar.

Aprofundim aquí el darrer argument, que és el menys evident segurament, a partir d’un parell d’exemples de generació de valor econòmic i, per tant, d’empreses i ocupació, pel simple fet de fer públiques les dades. Exemples que existeixen des de fa temps, pel cas d’alguns registres definits com a públics i oberts a la consulta pública per la llei actual.

El registre mercantil. Les dades financeres i fiscals de les empreses, es depositen en el registre mercantil. I poden ser consultades per qualsevol empresa o ciutadà, pagant una taxa. Doncs hi ha empreses especialitzades en generar complexes bbdd integrant aquesta informació que el registre sols posa a disposició en paper o, darrerament, en pdf, i empresa a empresa. El negoci d’aquestes empreses que digitalitzen la informació del registre en bbdd és revendre la informació i fer-la més accessible, o convertir-la en coneixement. Són les empreses d’anàlisis comercials, que treballen, o revenen, aquestes dades a bancs i asseguradores (els seus principals clients) i a qualsevol empresa (o institució, o particular) que vulgui saber la situació financera i comptable d’una empresa, o d’un segment d’empreses.

Les microdades estadístiques dels censos de població (centenars de variables a nivell dels registres individuals) que l’INE publica desagregades per seccions censals i fins i tot trams de carrer, són la principal font de informació d’un sector del marketing directe, el geomàrqueting, que orienta el marketing en funció del perfil social i econòmic de la població que resideix en un lloc determinat. Hi ha centenars d’empreses i professionals que s’han dedicat a aquests sector  les darreres dos dècades.

En la mesura que s’obrin altres fonts de dades hi hauran noves aplicacions d’elles que generaran nous sectors i activitats econòmiques. Coneixements i aplicacions comercialitzables. I més avui dia, amb la irrupció vertiginosa de la web 2.0 i les aplicacions que corren sobre smartphones, autèntics ordinadors de butxaca. La generació d’aquesta “economia basada en la dada” és més un tema de creativitat i innovació que de capacitat de inversió. Sorgiran noves aplicacions contínuament. Existeixen ja aplicacions per al mòbil, o el GPS, que informen al conductor en temps real de la densitat de trànsit al seu trajecte (a partir del geoposicionament), o de si està entrant a una zona d’alta accidentalitat. O aplicacions que informen a turistes del nivell d’inseguretat dels barris o carrers que visiten. Aquestes aplicacions treballen sovint amb dades d’origen públic.

Hi ha gran quantitat de bases de dades administratives per obrir. I susceptibles de –convenientment tractades, respectant escrupolosament la legalitat i, de forma molt especial, la privacitat– generar molt coneixement i, també, moltes aplicacions pràctiques. Per exemple, padrons d’habitants, censos d’empreses, bases de dades fiscals (llicències d’activitat, IBI/Catastre, IAE, IRPF, INSS), bases de dades dels sistemes educatius, bases de dades dels cossos de seguretat (delictes, infraccions, accidents), bases de dades urbanístiques, i un llarg etcètera.. Algunes d’elles es gestionen i generen a nivell municipal.

En un post posterior es repassaran alguns dels projectes opendata més exitosos arreu del mon, i algunes casos de bones pràctiques a nivell de municipis i ciutats.