El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (II)

En l’anterior post és va explicar quina informació conté l’arxiu 11 que es pot descarregar del Cadastre. A continuació s’explicarà la informació que conté la resta d’arxius que es poden descarregar del Cadastre: els arxius 13, 14, 15, 16 i 17.

• L’arxiu 13 conté els registres d’unitats constructives per cada parcel·la cadastral. En línies generals el concepte d’unitat constructiva coincideix amb el d’edifici, tot i que es poden admetre configuracions diferents a l’haver-hi en el mateix edifici diferents unitats constructives si aquest s’ha realitzat en diferents fases de construcció, o si presenta estats de conservació o zones de valors-trams de ponència diferents. A més, cada unitat constructiva potser urbana o rústica, segons la naturalesa del sòl ocupat (i l’any de la ponència).

El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (I)

Presentació

En la “I Jornada de Govern Obert de Terrassa” que va tenir lloc el proppassat dia 20 de juny, en el torn de preguntes de la “Taula de debat sobre Open Data: realment s’estan obrint les dades per a ser reutilitzades?” es va comentar que el Cadastre espanyol és un dels millors del món en quant a l’obertura de dades que ofereix, afirmació amb la qual hi van estar d’acord els quatre components de la taula de debat; de la mateixa manera també és va posar el Registre Mercantil com exemple de que no és obertura de dades.

Durant els següents dos posts –el que es publica avui i el que sortirà divendres vinent– el Sr. Antoni Peiret de l’empresa Cylstat, ens donarà una visió general de les possibilitats que ens ofereix l’accés a les dades cadastrals, tant alfanumèriques com cartogràfiques, que es poden obtenir des del Web del Cadastre Virtual.

La possibilitat de disposar d’una informació que s’actualitza els mesos de febrer, juny i octubre, sobre dades relatives a finques, unitats constructives, construccions, immobles, elements comuns o conreus, és d’un gran interès per analitzar l’estructura de les nostres ciutats i els seus entorns periurbans. Més encara si es tracta de dades que es poden creuar amb altres variables. La gran varietat de dades i la seva complexitat, ha fet que s’hagi hagut de publicar en dos posts, per tal de poder donar una mínima visió que inciti a endinsar-nos en aquesta urb de dades que ofereix el Cadastre.

Padrons municipals i microestadística (III): el cadastre, primera part

Aquest article es una continuació dels altres dos anteriors, a aquest mateix bloc, sobre la microestadistica de base municipal basada en registres administratius. El primer situava un xic el context actual i les (enormes) possibilitats de fer microestadística als municipis a partir de les bases de dades de padrons fiscals, urbanístics i poblacionals. Al segon fèiem un repàs de les possibilitats tècniques insospitades que dona el padró més conegut de tots, per ser usat i difòs per l’estadística oficial, el padró continu d’habitants.

Tot i ser conscients de que les bases de dades registres administratius a vegades poden ser gigo (‘garbage in garbage out’) — com brillantment explicava el company de l’Observatori de Manresa en aquest mateix bloc–, aquí farem una introducció a una que sembla prou fiable per a extreure’n microestadística fiable. Ja se sap que els resgitres administratius mes fiables són els que tenen motivació fiscal, i els bens immobles (l’objecte del mòn real que registra el cadastre) són la base de molts impostos centrals a l’estructura de qualsevol estat modern i de la propietat privada. No sols de l’IBI, impost local motiu inicial per al que es va crear el cadastre, si no també per a altres impostos estatals com l’IRPF, l’Impost de Societats, l’Impost de Transmissions, etc.

La referència cadastral, el ID que identifica de forma unívoca cada parcel·la de propietat (polígon de sòl de la mateixa proietat i drets reals) i cada construcció en ella enclavada (bens literalment immòbils, que és d’on be la etimologia de be immoble) és,  junt amb el DNI, l’ID de les persones físiques, les claus relacionals (identificadors digitals) que estructuren (relacionen) totes les dades (en sentit de registre informàtic) de les persones, propietats i drets  de les que disposen les administracions. Són la nineta dels ulls del Big Brother del s.XX. Al s.XXI hem d’afegir una tercera ID per al mòn digital: el binomi adreça de e-mail/IP.

Aquì sola volem fer avinent les possibilitats estadístiques i d’extracció de coneixement sobre la ciutat (de fet sobre tot el terme municipal, tant el rural com el urbà) que té el cadastre, una base de dades complexa i integrada amb dos components d’informació codificats i, per tant, tractables matemàticament: la part gràfica (informació gràfica vectorial i georeferenciada) i la part alfanumèrica. I completament homogeneitzada a nivell de l’Estat, per a tots els municipis, grans o petits.

Les possibilitats analítiques de la part gràfica ja l’hem apuntat en un altre article anterior sobre el SIG aplicat. Precisament les capes gràfiques de bens immobles del cadastre son una de les bases cartogràfiques, juntament amb les bases topogràfiques dels instituts cartogràfics oficials, sobre la que s’estructura tota la informació gràfica georeferenciada dels ajuntaments.

Ara volem apuntar aquí la riquesa de les dades que emmagatzema la part alfanumèrica associada a cada referència cadastral. Moltes més de les que podem suposar des de fora. ¿quines realitats socials,  econòmiques i territorials podem estudiar a partir de la base de dades del cadastre estrictament?. A tall d’exemple:

• estructura i evolució de la propietat
• estructura i evolució de la urbanització del terreny
• evolució de la urbanització del terreny i de la forma de edificar-hi al llarg dels anys
• estructura i evolució dels usos dels terrenys rurals
• evolució i estructura dels usos econòmics de les edificacions: residencials, industrials, comercials, equipaments públics…
• evolució i estructura del mercat immobiliari (els canvis de propietat també acaben reflexant-se al cadastre)

Evolució?. Efectivament, el cadastre, de forma similar a com deiem en el cas del padró continu d’habitants,  emmagatzema l’històric fiscal i de propietat del be immoble: any de construcció, any d’adquisició dels drets de propietat sobre el be (per compravenda, successió o altres formes de transmissió de drets reals), historic de rebuts del padró de l’IBI d’aquell be/propietari, etc..

Aquí convé aclarir que el cadastre és molt més que el Padró de l’IBI, que no és més que els rebuts generats a partir de la situació cadastral de propietat del be immoble a 1 de gener de cada any. Així doncs, la base de dades de l’IBI NO es la base de dades del cadastre, sino un subconjunt de la informació de la segona per a generar una obligació fiscal determinada. En la definició de l’arxiu informàtic d’intercanvi entre entitats locals i les Direccions Provincials del Catastro es pot tenir una idea mes acurada de les dades que conté l’IBI.

Això vol dir que molta informació analíticament interessant potser sols està als sistemes informàtics de la Direccion General del Catastro, als que es pot tenir accès privilegiat, des dels municipis, gràcies als magnífics serveis de la Oficina Virtual del Catastro.

De fet, la DG del Catastro obra molt la informació de les seves bases de dades no sols a les entitats amb les que intercanvia dades, les entidades col·laboradoras (ajuntaments, notaris i registradors de la propietat), si no a tots els ciutadans, tant per a consultes puntuals d’un be immoble com per a consultes massives de centenars o milers de bens immobles.

Be, per anar obrint una mica l’interès per les dades cadastrals per avui ja n’hi ha prou. En una segona part d’aquest article (i IV de la sèrie de padrons i microestadistica) entrarem una mica mes al detall de les dades concretes: camps (variables), codis (categories) i estadístiques publicades que hi ha al cadastre. I en exemples d’explotacions analítiques concretes, quelcom que tot just fa un lustre que s’ha començat a fer i potenciar.

Precisament, just ara ens trobem en procès de documentació i revisió bibliogràfica sobre la base de dades del cadastre i de tots els complexes conceptes (legals la majoria) que representen les seves dades….

I s’ha de començar pel principi dels principis: la Ley del Catastro!

Per cert, el cadastre ens parla de totxos i cases, de impostos o de drets de propietat?. Doncs més del segon que del primer, segur!. I un sociòleg, com un servidor, es fa creus de com a través de l’explotació adhoc i a fons del cadastre –si ens deixen entrar als seus sistemes informàtics, clar–, es podria rastrejar la transformació del model de societat a partir del repartiment de la propietat. La propietat és l’eix a partir del que es vertebren les societats capitalistes, les desigualtats, el poder, etc… I de fet de le societats no capitalistes tambe!. I la propietat està registrada i documentada des del temps dels romans. Pero ara està registrada en potentíssimes bases de dades fàcilment interrogables.  😉

De fet, aquest és una línia de recerca (no iniciada fins on un servidor coneix) que proposem a la comunitat acadèmica investigadora i a la Direccion General del Catastro. I em quedo tant ample…

😉

Josep Vives (Observatori de la Ciutat, Ajuntament de Rubí)

Padrons municipals i microestadística (I)

Aquest article be podria dir-se també misèries i oportunitats de l estadístic municipal. Però, tot i ser un “post” d’un bloc, amb el que té de més informal el canal, hem optat per un títol més canònic…

Misèries.

Un ajuntament, exactament igual que un govern autonòmic o estatal, necessita informació detallada de la realitat humana (població) i física (espai físic) sobre la que ha de dissenyar i aplicar polítiques. Però no sempre és fàcil. De fet, quasi mai és fàcil obtenir dades estadístiques i quantificació de la realitat local. I be ho sabem els tècnics que treballem als observatoris municipals. L’estadística oficial, la que parteix dels plans estadístics oficials del govern central o de l’autonòmic acostuma a basar-se majorment en enquestes. Sovint en base a grans mostres i, per tant, caríssimes. Tot i aquestes grans mostres els resultats tenen uns desagregació territorial limitada. En els millors dels casos es donen dades a nivell de província (estadística estatal) o de comarca (estadística autonòmica). Els municipis estem doncs orfes de dades.

Sort que als municipis teníem els censos decennals!, en que s’inventaria tota la població i tots els habitatges, i que ens donen (uns anys després del treball de camp) centenars de variables estadístiques (més de 500) desagregades fins i tot a nivell de secció censal. Una secció censal ve a ser l’agregat territorial d’ unes 2000-3000 persones. Poc més de 1000 llars. En zones molts denses, això pot representar unes poques illes de cases.

Però s’ha acabat aquesta sort!. El problema de manca de dades s’agreuja a partir del moment de que, degut als rigors pressupostaris, es deixarà de fer censos de població, edificis i vivendes exhaustius, com venia es venia realitzant cada deu anys. A partir d’ara es farà amb una metodologia mixta de cens exhaustiu / enquesta, que no permetrà donar dades a nivell municipal.

Als municipis hem de recórrer a l’explotació de les bases de dades de padrons administratius per a poder conèixer la ciutat, la seva població, el seu territori, la seva economia. Bases de dades que estan integrades en base al cadastre, fet poc conegut fora dels serveis informàtics municipals

Oportunitats.

La bona notícia doncs és que hi ha tot un món per explorar encara per a produir estadística a partir de les bases de dades integrades dels padrons municipals: padró continu (persones), IBI (vivendes), base de dades d’activitats (empreses= , base de dades de brossa, de matriculació de vehicles etc. Tots i cadascun dels seus registres estan referenciats o be a persones (i per tant llars/vivendes) titulars dels bens que tributen (be immoble, activitat econòmica, parking, vehicle, etc) i a la vivenda/local. Totes les dades, i aquest és un fet essencial, estan enllaçades amb la referència cadastral del be immoble (vivenda/local). Així per exemple, tots i cadascun dels habitants empadronats tenen una adreça de residència , i aquesta una referència cadastral.

Per tant, qualsevol estadística que es vulgui plantejar dels objectes enregistrats pot relacionar-se (estudi creuat de bbdd) i desagregar-se a unitats territorials tant petites com necessitem: a nivell de secció censal, com habitualment s’ha fet, però també a nivell de illa cadastral, parcel•la, subparcel•la, número de carrer, etc. De fet, tècnicament podríem fer estadística creuada – a nivell de vivendes o de qualsevol reagrupació proposada de vivendes en funció d’un criteri determinat. Per exemple, segons el valor cadastral de les vivendes, el nivell d’estudis dels habitants, etc..

Per posar un exemple hipotètic, es poden fer anàlisis multifactiorials per a determinar la distribució sobre el territori de les persones/llars segons “estatus” o “classe social” a partir de la regressió lineal i clusterització d’una sèrie de variables que correlacionen força amb la classe social, estatus, o nivell de vida (concepte a escollir per l’investigador en funció del marc teòric): valor cadastral de les vivendes, nombre i categoria dels vehicles de la vivenda, nivell d’estudis, estructura de la llar i nacionalitat, etc.. Que nosaltres coneguem tant sols hem detectat un estudi amb aquest objectiu al del servei d’estadística de l’ajuntament de Barcelona, però usant com a base, les dades agregades a nivell de secció censal. El nostre parer és que les dades s’haurien de creuar a nivell de de vivenda. I desprès desagregar l’estadística resultant al nivell territorial desitjat: de parcel•la o illa cadastral. Un cop definida la funció estadística d’ “estatus/classe social”, replicant l’anàlisi cada any, per exemple, es podria determinar, bastant exactament, la tendència o evolució del grau de cohesió social o desigualtats en el municipi segons zones o segons barris, i el tipus de persones que “marxen” o que “venen” al municipi a través dels canvis residencials.

Òbviament s’ha posat d’exemple un estudi molt complex i ambiciós, que requereix un nivell de feina i de col•laboració dels sistemes informàtics de l’ajuntament (qui gestiona i coneix les bases de dades) molt gran, i difícil d’aconseguir–. Però el que es pretén aquí és mostrar les enormes potencialitats del fet que les bbdd fiscals, poblacionals i territorials estigui integrades, és a dir relacionades. De fet, en això, la microestadística, els municipis tenim un potencial que no tenen ni els instituts estadístics dels governs autonòmics ni centrals (si exceptuem hisenda i la seguretat social!).

Per poder fer aquesta mena d’estudis cal conèixer molt be aquestes bbdd i sobretot com ha anat canviant els criteris de registre, i quina és la legislació que determina que es registra i com, per a minimitzar biaixos causats per l’efecte “de registre”. Però hi ha formes per intentar “neutralitzar-les” raonablement.

Seguirem, en un segon post en aquest bloc, aprofundint en en la “microestadística” amb l’exemple de la integració de dades de padró continu i padró fiscal de bens immobles (lBI).

Josep Vives, Observatori de la ciutat de l’ajuntament de Rubí

Possibilitats analítiques amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica)

Durant aquests darrers sis mesos, a l’Observatori de Rubí hem tingut la possibilitat d’explotar, treballar i, com a mínim, obrir noves línies de treball per al tractament de les bases estadístiques de les que disposem a l’ajuntament des d’una perspectiva més geogràfica. Així doncs, la incorporació del SIG com a eina de l’Observatori ens ha permès tenir una visió acurada de la distribució microterritorial dels fenòmens demogràfics, socials, urbans i econòmics al llarg i ample de la ciutat.

Tot i que en aquest mateix blog també podem trobar referències, en un post anterior, a l’ús del SIG en el desenvolupament de projectes municipals, encara no s’ha parlat gaire de les possibilitats analítiques que aquesta eina de treball. Un software SIG pot arribar a simplificar les pesades taules d’estadístiques que treballem més habitualment i fer la informació estadística més propera i entenedora tant als ciutadans i investigadors com als tècnics i responsables municipals que són usuaris de les dades, estadístiques i anàlisis que elaborem als observatoris. Si una imatge val mes que mil paraules, en l’anàlisi de les ciutats i els territoris un mapa pot valer més que mil taules.

En aquest sentit, el primer pas del projecte que hem desenvolupat a Rubí consistia en experimentar amb els padrons fiscals i les bases de dades   municipals (padró continu, cadastre, IBI, llicències d’activitat, etc.) per veure quins camps d’aquestes ens podrien servir per a mapar dades de manera que es poguessin combinar amb les capes cartogràfiques que els companys dels serveis de informàtica de base, planejament i urbanisme del nostre ajuntament ens varen subministrar. D’aquesta manera, la capa de cartografia del cadastre agregada a nivell de illa cadastral es convertiria en la nostra base més detallada per a començar a treballar les dades que disposàvem del padró municipal, d’habitants o bé del cens d’activitat, ja que totes aquestes les trobàvem agregades fins al nivell d’illa cadastral.

El procediment en la majoria dels casos és relativament senzill: fer un enllaç, des del software GIS[1],  entre els camps comuns de la taula que conté les dades que volem mapar i la taula de la base cartogràfica:

Join (unió) entre una base cartogràfica i una base de dades alfanumèrica

A l’exemple veiem el camp Codi d’illa cadastral de la base cartogràfica al qual li enllacem la taula que conté les dades agregades segons el mateix camp, en el cas de l’exemple són dades sobre recomptes de població i immigració. Ara bé, ficada aquesta informació dintre de les illes cadastrals podem procedir a fer mapes temàtics segons un d’aquests camp li hem afegit:

Mapa temàtic de padró continu sobre base cartogràfica del cadastre

Com aquest exemple, podem aconseguir passar grans quantitats de dades estadístiques per treballar amb el SIG i fer-les servir segons diferents tipus de nivells territorial (illes cadastrals, parcel·les cadastrals, seccions censals, districtes administratius, etc.) segons el tipus d’informació o escala que volem representar.

En definitiva, el valor afegit del SIG és el fet de poder treballar de manera conjunta el què, el on i el quan. Així podem arribar a fer consultes sobre la informació que poden ser més o menys complexes segons els criteris de la recerca. És a dir, podem fer una consulta condicionada, seguint l’exemple de la segona imatge, que el programa ens faci una selecció de les illes cadastrals (on) que tenen més de 30 habitants però menys de 80 (què) i a quin tall del padró correspon aquesta dada (quan).

Aleshores, podem dir que gairebé tota la informació amb la que tractem als Observatoris és susceptible de ser cartografiada i, per tant, afegir aquesta visió geogràfica i molt més gràfica que ens atorguen les mapes a l’hora de comprendre la estadística. A més a més, aquesta manera de treballar ens permet tenir un format dinàmic i fàcil de modificar per a generar futura informació, les dades són fàcil manipulació i anàlisi, tenint en compte també que podem escollir què i com volem representar la nostra informació sobre el territori.

[1] Per aquest projecte hem utilitzat un soft molt potent, i molt extès a les administracions i universitats catalanes, desenvolupat a Catalunya: Miramón.

Alejandro A. Martín Barraza, Geògraf expert en GIS.

(Col·laborador a l’Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Rubí)