La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

Els notaris digitalitzen les seves dades

Des de fa poques setmanes comptem amb una nova font estadística provinent de la informació de la que disposen els notaris de l’Estat espanyol. La informació que apareix en la seva base estadística és molt àmplia i extensa, i obre un gran ventall de possibilitats i dades que poden ajudar a entendre i anticipar comportaments de les persones, abastant, de moment, des de gener de 2007 fins el mes de març de 2012. I és que, tal i com informen a la seva Web, es tracta de la posada en disposició de la societat de prop d’un milió de series estadístiques, procedents d’escriptures públiques i altres documents notarials. Gràcies a aquesta informació, a partir d’ara podem tractar dades fiables del que les persones paguen pels seus habitatges (hipoteques), el preu de taxació de les mateixes, així com informació sobre donacions, testaments, o dissolucions de societats conjugals.

Tot i la gran feina realitzada, per tal d’informatitzar i obrir aquest ingent volum d’informació, s’ha d’apuntar en la part del “Debe” la falta de desagregació en molts dels grups i sèries estadístiques, que es queden en un nivell autonòmic o provincial, sense arribar al terme local. I és que, malgrat que sí que hi ha sèries on la desagregació arriba fins el municipi, no hi surten tots i només apareixen alguns municipis. Per als municipis que integren el Perfil de la Ciutat, en el cas de les compra-vendes d’habitatges, per exemple, hem trobat dades per als municipis de Girona, Lleida, Mataró, Sabadell, Santa Coloma i Terrassa, i, en canvi, no apareix informació per a la resta de municipis del Perfil, entre els que hi ha alguns amb un volum poblacional elevat (Manresa, Rubí, Vilanova i la Geltrú o Granollers, que superen els 60 mil habitants). Considerem que aquesta informació, així com tota la restant, és susceptible de ser tractada a nivell local ja que en totes les actes notarials figura la localitat en la que s’està procedint a realitzar la signatura del document, i que per tant és un aspecte clarament a millorar.

Però com la nostra manera de fer i sentir és optimista, ens aturarem a analitzar i veure les grans possibilitats que des de ja ofereix el Centro de Información Estadística del Notariado. La base de dades es distribueix a través de 20 grans grups d’informació, que a l’hora aglutinen al voltant de 300 subgrups de sèries estadístiques. La informació, com s’apuntava a l’inici, tracta aspectes com actes d’ordre familiar i personal, contractes per raó de matrimoni i actes relatius a unions o separacions de dret, contractes d’arrendament i cessions d’ús, actes urbanístics o crèdits, préstecs i garanties hipotecàries per citar alguns exemples.

Per posar un exemple de la importància de disposar de dades a nivell municipal, agafem les sèries de compra-venda d’habitatge i de la quantia monetària de les hipoteques consignades amb les entitats bancàries. En el primer dels casos, podem obtenir la informació a nivell local (tot i que no apareixen tots els municipis) i d’aquesta forma observar l’evolució d’aquest indicador. En canvi, per al cas de la quantia de les hipoteques només disposem de la informació a nivell provincial, fet que ens impossibilita comprovar la incidència directa en cada ciutat del preu sobre el número de les transaccions.

Taula 1

Taula 2

Tal i com està presentada la informació, podem arribar a intuir, sense poder fer un anàlisi complet al tractar-se d’àmbits territorials diferents, que el preu no és el factor més determinant perquè es venguin habitatges en els municipis que apareixen en la Taula 1, i que són els aspectes de finançament, mercat laboral o perspectives econòmiques els que afecten més al sector immobiliari, ja que tal i com es veu, una baixada dels preus efectius (a nivell provincial) de venda no afavoreixen el número final de transaccions (a nivell municipal).

És per aquest motiu pel qual des d’aquest humil canal, a més de felicitar al col·lectiu de notaris, volem animar-los a seguir amb aquesta bona feina i aprofundir en la desagregació de les dades, per tal d’ajudar a analitzar la realitat de la societat amb objectivitat i precisió.

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

I això de la Llei de Transparència, què és?

En aquest blog s’ha debatut moltes vegades sobre la necessitat d’obrir les dades (opendata), de fer més accessible la informació i de posar-la en disposició dels ciutadans i ciutadanes. Malgrat que s’ha avançant lleugerament en aquest camí, com ens mostren alguns dels posts publicats en aquest espai sobre l’Opendata o bé la transparència en els Ajuntaments, encara queda un món per davant per tal d’apropar-nos, ni que sigui una mica, a països com els Estats Units d’Amèrica o el Regne Unit, on posen a disposició del ciutadà un volum ingent d’informació i dades de manera senzilla i ordenada.

En aquest sentit, en el nostre país (aquí englobem a Govern central, les Comunitats Autònomes, Diputacions, Ajuntaments, etc.) ens trobem amb una gran falta d’accessibilitat a la informació que en d’altres llocs, no tan allunyats, disposen sense gaires problemes.

El fet de ser l’únic país europeu (en tràmits de deixar de ser-ho) amb més d’un milió d’habitants sense tenir en vigor una Llei de Transparència no parla gaire bé del nivell de la democràcia en el mateix. En el nostre ordenament jurídic tan sols es defensa l’accés del ciutadà a conèixer l’estat i el moment en el que es troba un procediment determinat, en el marc de les relacions persona-administració. I és que sense una Llei que garanteixi l’accés a la informació per part del ciutadà, una llei que obligui als treballadors públics a ajudar als ciutadans i ciutadanes a aconseguir les dades que requereixin (sempre que compleixin la LOPD, que no es tracti de temes de seguretat nacional, afectin a informació de secrets comercials o bé a qüestions de prevenció o investigació de delictes), no podem parlar de país avançat, de control de la governança, o de democràcia completa en temes de transparència.

Un exemple il·lustratiu i comparatiu al respecte és la qualitat i quantitat de la informació sobre els crims perpetrats al Regne Unit (cas concret d’Irlanda del Nord) i a Espanya. En el cas del Regne Unit, en una sola fulla trobem amb tot detall els crims que han ocorregut en els últims 12 mesos en l’àrea determinada, comptabilitzats i desglossats en les diferents tipologies considerades (delictes de violència contra la persona, delictes de robatori o delictes sexuals, per citar alguns exemples).

Exemple d’informació de criminalitat a Irlanda del Nord

En el cas de l’informe que posa a disposició el Ministerio del Interior de l’Estat espanyol, la informació facilitada està distribuïda en diferents pàgines, ofereix taxes en comptes de valors absoluts en les desagregacions i el quadre resum que ens mostra els valors absoluts només recull la informació en grans blocs / indicadors.

Exemple d’informació de criminalitat a Espanya

Continuant amb els exemples de les estadístiques de crims, i en el cas de les estadístiques que disposa el Regne Unit, en el següent enllaç trobem tot un seguit de variables i documents que poden descarregar-se per ser analitzades i interpretades, en un format Excel, que prenen aquesta forma quan el descarreguem.

A Espanya, en canvi, arribar a segons quina informació suposa realitzar peticions específiques als diferents departaments o secretaries dels ministeris, sense que això signifiqui que es rebrà una resposta al respecte. Tal i com demostra ‘la campaña de las 100 preguntas’, realitzada per la plataforma Coalición Pro Acceso, que consistia en enviar un total de 100 preguntes (finalment van ser 113) a les autoritats públiques corresponents i monitoritzar les seves respostes, els resultats de la campanya demostren com pràcticament un 50% de les preguntes van ser “respostes” amb silenci administratiu, mentre que només un 20% van rebre alguna resposta positiva amb la informació requerida rebuda.

En la mateixa Xarxa del Perfil de Ciutat, ens hem trobat amb silencis administratius quan s’ha demanat certa informació, inclús alguna en que anteriorment s’ens havia facilitat, o bé ens han denegat la transmissió de certes dades que quan s’ha donat un canvi de Govern aquestes han vist la llum sense massa inconvenients.

És per això que es fa necessària la implantació d’una Llei de transparència en el nostre Estat. Malgrat que, com apunten els experts, l’avantprojecte de Llei de transparència presentat per l’actual govern de l’Estat espanyol pugui ser millorable, cal una norma que obligui a les institucions públiques a posar en circulació la informació de la que disposen, obrir les seves bases de dades i oferir a la ciutadania la possibilitat de consultar, controlar, accedir a una informació que ajudaria a millorar la qualitat de la democràcia i més en un moment de dificultats com l’actual.

I és que davant un món en el que no s’han de donar explicacions més enllà de les eleccions, una societat en la que només apareixen les dades que interessen al partit del govern del moment, o un poble que no pot controlar de manera senzilla i eficaç l’activitat i actuacions dels seus governants, les probabilitats d’ineficàcia governamental, que apareguin casos de corrupció, o bé que es portin a terme activitats o processos que són contraproduents, són més grans que no pas en una societat en la que la transparència sigui el denominador comú.

————

Enllaços d’interès:

Global Right to Information Rating

Coalición Pro Acceso

Proyecto de Ley de Transparencia

Access Info Europe

Sin noticias de muertes, infecciones y listas de espera

Ley de Transparencia Ya

Transparency Internacional España

NYC Open Data

Opening up government – UK

————

Observatori Socioeconòmic de Grameimpuls, SA – Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

Índex de transparència dels Ajuntaments (ITA)

Recentment s’ha publicat l’Índex de transparència dels Ajuntaments (ITA) corresponent a l’any 2010. Aquest és un recurs per mesurar la informació facilitada per part dels Ajuntaments als ciutadans i pretén fomentar la transparència i la cultura informativa de les administracions locals. L’índex, composat per 80 indicadors, l’analitza l’entitat TI-Espanya, a partir de la informació que els 110 municipis més grans espanyols tenen incorporada en les seves respectives webs.

La vuitantena d’indicadors que composen l’Índex de transparència estan agrupats en les següents temàtiques:

informació sobre la corporació municipal

relacions amb els ciutadans i la societat

transparència econòmico-financera

contractació de serveis

urbanisme i obres públiques.

Alguns dels 19 indicadors del grup d’informació econòmico-financera com l’endeutament, l’autonomia fiscal, els ingressos municipals, la inversió per habitant, els terminis de pagament i el dèficit o superàvit per habitant, per la seva incidència en aspectes rellevants del municipi poden complementar l’anàlisi de la qualitat de vida i sostenibilitat de les respectives ciutats.

La de 2010 és la tercera edició i entre els resultats destaca l’augment significatiu de l’índex mitjà global respecte al de l’any anterior, any que també havia resultat significativament superior al resultat de 2008.

De moment però, segons els resultats publicats és precisament el grup d’indicadors socioeconòmics el que ha assolit una puntuació global més baixa, de 60,2 punts en front als 70,2 de la mitja, tot i que fa dos anys el resultat va ésser també el més baix i es va situar per sota dels 30 punts.

Segurament iniciatives com aquesta i la redacció de l’avantprojecte de Llei ” Ley de transparència y acceso de los ciudadanos a la información pública” estimulen l’interès i preocupació dels ajuntaments per la transparència.

En tot cas, a banda de representar un signe de qualitat, la normalització de la publicació per part dels ajuntaments d’indicadors econòmico-financers ofereix als observatoris socioeconòmics una informació extraordinària que molt sovint s’escapa de l’anàlisi de les ciutats i l’oportunitat de comparar-les amb altres..

Per a més informació, podeu consultar l’enllaç següent:

http://www.transparencia.org.es