“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l’Informe 2016

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

Enquestes que fan ciutadania

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.

La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

And the winner is… “San…joy”

Els passats dies 24 i 25 de febrer, va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid el darrer “Debat de l’Estat de la Nació” de l’actual legislatura. Una de les preguntes habituals després d’aquests debats és: “qui ha guanyat el debat?”

Entre els principals diaris de pagament d’àmbit nacional, habitualment, el guanyador és el que més s’acosta al perfil o a la línia editorial del diari. Així, per a El País i El Periódico, el guanyador del debat va ser Pedro Sánchez; mentre que per a El Mundo, ABC i La Razón el guanyador va ser Mariano Rajoy.

Sigui com sigui, molts mitjans de comunicació, el 27 de febrer, van treure una notícia on es deia que, segons l’enquesta feta pel CIS, Pedro Sánchez havia guanyat a Rajoy en el “Debat de l’Estat de la Nació”. Adjunto uns quants enllaços dels articles apareguts en alguns mitjans de comunicació:

El Mundo: Sánchez ganó por la mínima el Debate sobre el estado de la Nación, según el CIS

eldiario.es: Pedro Sánchez ganó el debate a Rajoy por 7 décimas, según el CIS

Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?…

Les enquestes electorals. Quins elements del disseny metodològic determinen la interpretació dels resultats?

Quant s’acosta una campanya electoral els mitjans de comunicació i centres d’estudis públics ens bombardegen d’enquestes per conèixer la intenció de vot. Aquestes tenen l’objectiu de donar un pronòstic sobre que passarà el dia oficial de les eleccions. Si les observem totes com a conjunt podem extreure’n i conèixer quines són les dinàmiques que es repeteixen i, per tant, ens permeten parlar de la  tendència de vot per a cada partit.

Però la intenció de parlar de les enquestes electorals és perquè la gran majoria de persones, i absolutament tots els mitjans de comunicació i tots els partits polítics, llegeixen totes les enquestes com si aquestes fossin i s’haguessin dissenyat metodològicament igual. No tots els sondejos electorals són iguals. No tots representen de la mateixa manera l’univers o població d’anàlisi (en el cas de les enquestes electorals es refereix al conjunt de la població cridada a votar), no totes les enquestes determinen o tenen el mateix marge d’error, i no totes tenen el mateix nivell de confiança i grau d’homogeneïtat.

A part, hi ha altres elements de les enquestes electorals que no es determinen per qüestions estadístiques o una visió d’investigació quantitativa,  sinó que es determinen sota criteris qualitatius i interpretables, com són l’anomenada “cuina” i de quina manera es formulen determinades preguntes als entrevistats.

L’objectiu d’aquest article és destacar els elements més importants en el disseny metodològic d’aquest tipus d’enquestes, ja que aquests són els que determinen, o haurien de determinar, la seva interpretació posterior. Dels diversos elements, i per no cansar al lectors, en destaco quatre: l’elecció de la mostra, el disseny del qüestionari, com formulen els entrevistadors les preguntes i l’anomenada “cuina”.  D’aquests, tres són controlables i normalment consultables per tenir en compte alhora d’interpretar els resultats. Un d’ells, la manera com es formulen les preguntes als enquestats, no la podem conèixer de cap de les maneres, tot i que es pot  determinar si es dirigeixen o no les respostes.

Evidentment hi ha molts altres elements que es poden destacar, però quan parlem de la interpretació d’enquestes electorals, considero que aquests són els més rellevants. Segurament una persona més avesada a l’estadística, la metodologia quantitativa i el disseny d’aquest tipus d’enquestes en destacaria d’altres.

A. L’elecció de la mostra: marge d’error i la grandària de la mostra.

La mostra és el conjunt d’individus o elements d’una població, triats per obtenir informació sobre el conjunt de la població i, sota determinades condicions, poder-la generalitzar a la resta de la població. La mostra ha de ser part de l’univers o població d’estudi i de grandària proporcionada a l’univers. D’aquesta manera, es diu que la mostra ha de ser equilibrada, és a dir, que aquesta s’assembli a la població d’estudi.

Així, per fer una enquesta necessitem definir la nostra mostra. Aquesta pot ser més gran o més petita (entrevistarem a més o menys persones) depenent del marge d’error que estiguem disposats a admetre. L’error mostral és el grau d’exactitud o precisió que els investigadors estan disposats a acceptar en la lectura dels resultats finals.

Per tant, en una enquesta electoral on normalment s’utilitza un mostreig aleatori simple, depenent l’error estadístic que vulguem assumir, la mostra serà més o menys gran:

Observant el quadre veiem que no serà el mateix analitzar els resultats d’una enquesta amb una mostra de 400 unitats, que una de més de 2.000. Així, si una enquesta amb més de 2.000 unitats pronostica un resultat d’intenció directa de vot del 20%, l’error estadístic associat indica que la lectura que hem de fer és un rang del 18% al 22%. Si algú intenta llegir l’enquesta al seu favor, és a dir, dient que la intenció directa de vot pot ser del 22%, s’estaria equivocant ja que, estadísticament, aquest increment podria ser purament casual i explicable en termes de marges d’error.

B. Disseny del qüestionari: com plantegem les preguntes?

La manera en que es formulen les preguntes en un formulari pot afectar les respostes o evitar respondre algun tipus de qüestió. Per exemple, fa poc repassava una enquesta on una pregunta deia: Tenint en compte el context del país les retallades són inevitables, quines creu que no són assumibles? Tal i com està plantejada aquesta pregunta, la resposta donava opció a dir si eren més assumibles retallades en educació, sanitat… però no donava l’oportunitat d’expressar que no s’havia de retallar i si l’entrevistat pensava que hi havia alternativa. També és habitual dirigir respostes depenent l’ordre de les preguntes.

C. La manera com formulem les preguntes als enquestats: l’equip d’entrevistadors.

En parlaré poc perquè és difícil de controlar i demostrar, però cada equip d’entrevistadors ha de saber i tenir ben clar tres màximes alhora de fer enquestes: repetir les preguntes de forma literal (tal i com estan formulades al qüestionari), realitzar aclariments a les preguntes sense influir en les respostes i registrar les respostes de l’entrevistat de forma literal.

D.      L’anomenada “cuina” en les enquestes electorals.

La “cuina” és el que es coneix com la manera en què els investigadors que realitzen una enquesta electoral transformen la intenció de vot en un pronòstic d’escons per a cada partit. Aquest mètode consisteix en realitzar altres preguntes al qüestionari sobre valoració de candidats, record de vot en altres eleccions, simpatia per un partit polític, autoubicació ideològica, etc.  Aquestes preguntes, més l’anàlisi de l’evolució del comportament electoral de la població d’estudi i l’experiència i percepció de cada equip investigador, s’acaba traduint en aquest pronòstic de diputats. Podríem dir que en aquest cas cada centre d’estudis té la seva fórmula, de manera que  la dita “cada maestrillo tiene su librillo” respon al que fan aquests equips d’investigació.

D’aquesta pinzellada sobre les enquestes electorals considero que el més important és que ens fixem, com en tota enquesta que analitzem, en la grandària de la mostra i el seu marge d’error, ja que aquest error estadístic ens permetrà llegir els resultats en un rang, no de manera absoluta com fan els mitjans de comunicació i els partits polítics. Si els resultats estan molt igualats, serà difícil determinar un guanyador si tenim en compte els errors mostrals, però els titulars de la premsa es tiraran a la piscina.

Albert del Amor Parramón
Consultor i formador a Focus CM, consulting and management

@delamoralbert

Blog: www.albertdelamor.blogspot.com

Uff, una enquesta!!

Quan, sobre un aspecte d’estudi, no hi ha dades o les que hi ha són insuficients, obsoletes o poc fiables, el recurs és, doncs, una enquesta. I, atesa la contínua desaparició en censos i registres d’estadístics essencials per a la construcció d’indicadors territorials (o àdhuc la desaparició sencera de tot el cens o registre), tot apunta a que la tendència serà a fer-ne més encara.

Tanmateix, és més fàcil dir-ho que fer-ho. La realització d’una enquesta entranya aspectes que no són gens banals:

• Definir bé l’objectiu principal per enfocar-hi la consulta a allò essencial.
• Definir bé l’univers i la mostra necessària per obtenir resultats representatius (o significatius, segons es vulgui).
• Redactar un qüestionari molt enfocat a aquell objectiu. El qüestionari, a ser possible, ha de ser breu, entenedor i amb preguntes que es responguin amb respostes inequívoques. Contra més breu sigui el qüestionari, més fàcilment els entrevistats respondran i més fàcil serà de passar. També interessa transmetre als participants informació clara sobre els objectius i del transfons del projecte, en ares a la transparència dels procés i de possibilitar una major identificació amb la utilitat del projecte.
• Disposar d’un equip d’enquestadors format (preferiblement professional), habituat al treball de camp, sobre el terreny i/o emprant altres mitjans, com el telefònic o l’enquesta per vies digitals. Sovint aquest aspecte s’obvia en excés.
• Disposar d’un sistema de magatzematge i tractament de la informació que faciliti al màxim el seu processament i posterior explotació.
• Disposar d’un “director d’orquestra” que controli tot el procés i respongui pels resultats.
• Plantejar-se, si s’escau, els mitjans per a la sostenibilitat de l’enquesta en el temps, per tal de poder disposar de sèries històriques que permetin analitzar l’evolució.

Especialment els tres primers punts suposen en gran manera la part més intel·lectual del treball, que normalment s’assumeix directament pels tècnics responsables del projecte. Malgrat això, el desenvolupament de les accions de captació de la informació (treball de camp o enquesta via telefònica o a distància) no és gens menyspreable, si es vol garantir una correcta execució i, a més, abundar en la qualitat. De fet, assumir el treball de camp suposa encarar tot un conjunt d’incidències que es poden traduir a la curta en un increment de la dedicació i, per tant, en costos addicionals.

Posem un exemple il·lustrador. A Terrassa s’ha anat desenvolupant cada 2 anys des de 2004 un cens de les empreses localitzades en els 16 polígons d’activitat econòmica del municipi, amb la intenció d’aconseguir informació sobre el què hi ha al darrera de les 2.265 portes cadastrades en aquelles àrees (i que constituiria l’univers inicial del projecte per a la darrera campanya), i que des del 2002 ja no forneix amb fiabilitat el registre de l’IAE. En la darrera campanya, tot just acabada, s’ha obtingut finalment la informació essencial de 1.363 empreses i d’altres 644 elements, tals com el funcionament d’instal·lacions o serveis públics o l’existència espais vacants (sòl i sostre aparentment  disponibles). La informació incloïa també el posicionament sobre el mapa i la captació d’imatges per a cadascuna de les empreses. Aquesta informació constitueix la base de la capa del sistema d’informació geogràfica destinada a la localització de l’activitat econòmica a les zones industrials, que finalment es posarà a disposició dels ciutadans a través de la web municipal. El coneixement sobre l’activitat en els polígons és d’utilitat en el desplegament d’accions per al seu desenvolupament avançat i, en general, per a la promoció del territori i l’activitat econòmica del municipi.

Imatge del SIG instrumental per a la georeferenciació de les dades del cens d’empreses dels polígons d’activitat econòmica de Terrasa

La darrera campanya s’ha executat internament mitjançant l’assumpció de la captació i procés de dades per l’equip propi de l’Observatori. El cost de la contractació del personal ad-hoc per a la captació i processament de la informació (tot i tenint en compte que es treballa en funció de l’experiència i informació de censos anteriors) ha estat al voltant de 31.000€, xifra que inclou el sou i seguretat social durant quatre mesos d’un administratiu i, durant sis, al 70% de la jornada, de tres agents de camp i processament de la informació; això sense comptar la càrrega de treball mínima d’un tècnic coordinador. Els agents han procedit del pla extraordinari d’ocupació local i han rebut formació específica i instruccions per abordar la seva feina i, malgrat la seva bona disposició, la dedicació del tècnic ha esdevingut pràcticament al 100% en funció de les circumstàncies, especialment relacionades amb l’expertesa dels agents de treball de camp, i, també, amb la necessitat d’intensificar el control sobre la validació de la informació recollida. L’increment dels costos previstos ha estat, doncs, considerable, malgrat l’execució pròpia hagi redundat també en un increment de la qualitat del treball.

En el benentès que empréssim una dedicació similar en la supervisió tècnica, el cost baixaria notablement si s’optés per l’externalització d’aquest operatiu. Com ja s’ha experimentat en campanyes anteriors, el preu de l’execució d’un contracte com aquest via assistència tècnica externa se situaria entre 20.000 i 25.000€, que inclouria la redacció del qüestionari, la coordinació de l’equip i una primera explotació dels resultats. La diferència és, doncs, important; molt més si tenim en compte la càrrega de treball en el procés dels tècnics superiors. La conclusió és que, malgrat els avantatges qualitatius, per motiu de cost surt molt més a compte l’externalització de les tasques de treball de camp.

Es posa de manifest, doncs, que les enquestes per a mostres superiors a les 600 entrevistes i per a un qüestionari tancat resulta més a compte l’externalització a empreses especialitzades, com a mínim del treball de camp estricte (la passació dels qüestionaris i la mecanització i processament digital de la informació). Per dessota, convé plantejar-se la possibilitat d’organitzar internament l’operatiu, si s’escau, amb la contractació de personal ad-hoc, o proposar, en funció dels objectius, altres mètodes de caràcter qualitatiu.

Tanmateix, no tot s’ha de mesurar pels costos… N’hi ha d’altres elements a considerar: els socials de generar activitat directa o els instrumentals de control de l’efectivitat d’acció, que inclourien també la capacitat de dosificar l’abordatge a les empreses cercant la seva opinió, i un altre aspecte qualitativament important: el contacte de tu a tu amb els actors de l’economia i, per tant, la possibilitat d’obrir la porta a obtenir coneixement estratègic directe sobre els que, a grans trets, mediatitzen el mercat de treball i la marxa de l’economia local.

Xavier Muñoz i Torrent, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població

L’any 2006, l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (DPTOP) varen promoure la realització de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana (EMQ), per primera vegada, per al conjunt del país (en les dues anteriors edicions, aquesta s’havia centrat en l’àmbit territorial metropolità).

Aquesta operació estadística, inclosa en el Pla Estadístic de Catalunya, constitueix la primera producció dedicada específicament al coneixement de la mobilitat de la població catalana. En concret, i a partir d’una mostra integrada per 106.091 individus, l’EMQ 2006 fa factible un doble enfocament en l’anàlisi de la mobilitat de la població, mitjançant, d’una banda, la possibilitat de caracterització de la mobilitat en general, i de l’altra, a partir d’aquesta, aprofundir en l’anàlisi de les relacions i dinàmiques territorials. Així mateix, la EMQ 2006 també possibilita aprofundir en la dimensió perceptiva de la mobilitat de la població. L’explotació és estadísticament representativa per al municipis de més de 50.000 hab. i/o capitals comarcals.

Informació ampliada:
L’EMQ 2006: l’anàlisi de la mobilitat de la població (article elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa)

Estudi per a Terrassa:
La mobilitat dels residents a Terrassa. Explotació de l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 (estudi elaborat per l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa).

Normalització del comportament modal dels residents a diferents ciutats metropolitanes en dia feiner. Mitjana = 0 (línia negra); desviació = 1