Una aproximació a la cartografia multiescala

A l’era de la geolocalització, ara que  Google i altres monstres han aconseguit ‘educar’ la ciutadania en la utilitat i gran necessitat d’explicar on passen les coses, parlar de l’escala de la cartografia pot resultar fins i tot ridícul si es fa atenent a l’antiga concepció de l’escala de representació. A ningú se li escapa que la trepidant escalada tecnològica en producció i disponibilitat de la cartografia d’imatge ha popularitzat la georefernciació fins a nivells insospitats fa tan sols 5 o 6 anys.  No només donem per suposat que la ‘Xarxa’ ens informa d’on està qualsevol cosa sinó que ens sembla la mar de normal  veure tot el planeta i passejar a nivell de vorera o entrar dins un edifici amb Street View només amb un moviment de dit en un dispositiu mòbil des de la terrassa d’un bar. Entre dos glops de cervesa podem passar de veure el món a escala 1:1.000.000 a 1:20 en pocs segons. Els antics cartògrafs se’n farien creus! I per si no fos prou, hi veiem directament el món i no la seva representació.

Les cartoteques en paper han anat desapareixent de l’ús quotidià i l’escala de representació de mapes i plànols pràcticament ja només respon a determinats tràmits administratius o a limitacions tècniques locals en la distribució de sèrie cartogràfiques. Estem en un punt que seria senzill engrescar-se amb la idea  de reconvertir els plànols d’emplaçament i fer circular tots els intercanvis de dades i expedients amb alguna mena de ‘xip’  integrat, que inclogui la visualització dels àmbits de treball. Tot arribarà.

Canvi de sistema de referència de ED50 a ETRS89

1. Introducció

La cartografia elaborada per altres administracions o per altres subjectes, públics i privats, de Catalunya també gaudeixen de caràcter oficial en aquest territori, sempre que es compleixin conjuntament els requisits següents:

• Que aquesta cartografia hagi estat elaborada d’acord amb les normes i els estàndards establerts per la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya.
• Que hagi estat inscrita en el Registre Cartogràfic de Catalunya i, si  s’escau, en el Registre Central de Cartografia.
• Que es mantingui en un estat suficient d’actualització i disponibilitat per els seus usuaris potencials, d’acord amb es normes i els estàndards mínims de qualitat establerts per la Comissió de Coordinació Cartogràfica de Catalunya.

1.1  Per què un nou Sistema de Referència?

• ED50 és un sistema adaptat a Europa, i per tant “local”. El seu el·lipsoide està desplaçat uns 230 m respecte el centre de masses de la Terra i té paràmetres diferents.
• ETRS89 és un sistema de referència geocèntric amb la seva el·lipsoide associada, “global”.
• Per obtenir un sistema de referència global i unificat en tot el territori europeu.
• Perquè sigui relacionable fàcilment amb altres sistemes de referència a nivell mundial.
• Compatibilitat amb sistemes de navegació.

2. Marc Legal

La Comunitat Europea mitjançant el programa INSPIRE promou l’harmonització de la geoinformació arreu d’Europa. Amb aquest objectiu s’estableix la transició al nou sistema de referència ETRS89 per tots els estats membres per tal de facilitar la interoperabilitat entre els territoris.

Crowdsourcing i open street map

D’uns anys ençà ha anat agafant cos el concepte de crowdsourcing com a instrument o procés de captura oberta d’informació (terciarització massiva). El plantejament d’un procés de crowdsourcing és simple: la resol·lució d’un problema vinculat al coneixement o obtenció d’informació es planteja de forma oberta (anònima) a un conjunt d’usuaris, generalment amb poques restriccions, de forma que aquests, individualment, van corregint o aportant nous inputs fins assolir un objectiu determinat, generalment mai conclòs pel que fa al grau d’actualització.

 Els processos de crowdsourcing van paral·lels a l’extensió de les tecnologies de la informació i les possibilitats d’interacció entre usuaris i emissors. El conjunt de la societat passa a ser un emissor d’informació que, alhora, decideix i assenta criteris per a validar-la, de manera que la suma d’individualitats acaba configurant un criteri general en el tractament i difusió de la informació.

 Un cas interessant d’aplicació de criteris de crowdsourcing vinculats a la geolocalització és la plataforma Open Street Map. La descripció que apareix a la pròpia web de la plataforma és prou indicativa del seu abast i intencionalitat: “L’OpenStreetMap (OSM) és un mapa editable i lliure de tot el món. Està fet per gent com vós. Les dades poden ser baixades i usades lliurement sota la seva open license.”

En el marc del concepte ampli d’Open Data, OSM ofereix una plataforma oberta d’accés a la informació cartogràfica en el que l’element essencial és la comunitat d‘usuaris que a través de les seves aportacions, milloren la cartografia de base existent i a partir d’aquesta base poden representar lliurement informació temàtica o derivada. És, per tant, un contenidor de dades geogràfiques en sentit ampli en el que la seva força recau sobretot en la llibertat d’ús de la informació (format obert) i la immediatesa i facilitat en l’actualització. No és sorprenent que empreses com Apple o aplicacions com Foursquare optin per OSM en contra de Google Maps com a base de publicació.

El crowdsourcing, i concretament OSM,  en una societat cada vegada més espacialment identificada, està  obrint oportunitats en el fet de com els professionals i els ciutadans col·laboren en la identificació de canvis o, en sentit més obert, en la captació de la informació. L’ús de tecnologies de posicionament personal (smartphones), l’increment de servidors de cartografia en format obert (OGC), l’impuls del concepte de les open data (especialment des de les administracions),  la integració del geoposicionament a les xarxes socials en entorn web, Galileo,…  tot plegat obre un escenari d’un enorme potencial en el seguiment de dinàmiques territorials i socioeconòmiques. El repte és com fer compatible les fonts d’informació amb caràcter oficial (fiabilitat, rigor, precisió, sistemàtiques) amb noves fonts d’informació obertes (immediates, massives, exponencials, lliures, universals).

L’Ajuntament de Girona, des de 2009, ofereix cartografia del municipi a través de la plataforma OSM .

Jordi Xirgo
Cap de la Unitat Municipal d’anàlisi territorial (Umat) – Ajuntament de Girona