2 anys i mig de funcionament del programa d’ocupació Girona Actua

Girona Actua és un programa liderat per l’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb el Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS), que inclou 30 entitats del tercer sector i altres agents socials com organitzacions sindicals i patronals que treballen per millorar la situació dels col·lectius en risc de vulnerabilitat.

L’acció s’estructura a partir de 2 eixos de treball: d’una banda, la prospecció d’empreses que podrien contractar els perfils competencials de les persones participants i, de l’altra, les accions de suport i acompanyament al procés d’inserció laboral.

Punt d’inflexió en ocupació i atur ?

L’activitat econòmica i el mercat de treball han tingut un punt d’inflexió en el bienni 2013-2014, atès que s’ha consolidat la disminució de l’atur i s’ha generat ocupació neta, si més no, en els darrers quatre trimestres. Aquest punt d’inflexió serà real quan es confirmin les previsions a mitjà termini. La conjuntura té una tendència ben diferent del que va succeir, per exemple, en 2009, amb significativa destrucció d’ocupació i augment de l’atur gairebé sense precedents; o diferent del que va succeir en 2010, amb menor destrucció d’ocupació i un atur estable. A partir de la conjuntura de 2010 podia fer pensar que en 2011 hi podrien haver taxes netes de generació d’ocupació, però 2011 va suposar una consolidació de la crisi, altre cop amb valors negatius per l’ocupació i de l’atur en alça.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha augmentat a Catalunya clarament en 2014, 2,9%, després que l’any precedent havia disminuït lleugerament, -0,4%. Així mateix s’ha consolidat la disminució de l’atur registrat en el darrer any, -7,8%, que s’havia iniciat amb el -3,4% de l’any previ.

Factors d’exclusió i indicadors socials

En altres ocasions hem parlat al bloc sobre l’exclusió social, la pobresa o la vulnerabilitat de la població i de com mesurar-les. Els estudis sobre la pobresa, vinculada tradicionalment a factors de tipus econòmic i posteriorment vinculada a altres factors com la privació a l’accés a determinats bens i serveis posa de manifest les fortes desigualtats socials en aquests àmbits estudiats. No obstant les millores metodològiques aconseguides amb els estudis quan a comparabilitat, quan a mesura de la intensitat o desenvolupant anàlisis més dinàmiques, segueixen basant-se, la majoria dels casos, en la dimensió econòmica. La pobresa és finalment considerada com un factor de risc d’exclusió social. Amb la constatació que en l’exclusió hi intervenen molts altres factors, que és multidimensional i complexe, que sorgeixen nous perfils de marginalitat, es fa necessària la identificació, quantificació i descripció el més dinàmica possible del procés amb una metodologia coherent amb la seva multidimensionalitat: laboral, formativa, familiar i social, etc., de les persones i famílies afectades. Més ampli encara quan s’afegeixen en la conceptualització les dimensions anomenades “subjectives”: aspectes culturals i socials, necessàries per entendre la intensitat i extensió amb que es pateix a nivell individual i a nivell social global. La convivència de tots els perfils en el territori; des de la precarietat o vulnerabilitat fins a l’exclusió social severa. En definitiva la complexitat de mesurar el que conceptualment és complex i sobre el que no hi ha massa consens.

Els autors del treball “La exclusión social en España: un espacio diverso y disperso en intensa transformación” publicat el 2011, van construïr un indicador sintétic a partir d’una batería àmplia de 35 indicadors amb dos objectius: que facilités l’anàlisi de l’exclusió social, identificant les llars que

Fluxos de l’atur registrat

Des de fa uns mesos, el Departament d’Empresa i Ocupació publica un informe anomenat fluxos de l’atur registrat. En aquest informe “es calculen els fluxos que es produeixen a l’atur registrat entre dos mesos consecutius. Així, la variació d’atur registrat d’un mes a un altre es pot entendre com el resultat de les permanències a l’atur, les sortides de l’atur i les entrades a l’atur”. El fet de poder disposar de les sortides i entrades de l’atur registrat és tota una novetat en les estadístiques del mercat laboral vistes fins ara i que ens poden apropar, una mica més, a la dada real de l’atur. Un altre tema és que les dades només estiguin disponibles a escala catalana i no local, com seria desig del qui redacta …

Indicadors econòmics en temps gairebé real amb Google Trends

En l’anterior post es presentaven les enquestes d’expectatives com una alternativa vàlida al PIB, ja que són més ràpides, econòmiques i fàcils d’obtenir que el PIB, i que a més presenten un elevat grau de correlació amb el PIB. Però no s’ha de perdre de vista que el PIB és un indicador més de la Comptabilitat nacional trimestral d’Espanya –i Catalunya– (CNTR), i tan important és saber si l’economia ha crescut o minvat, com saber per què ha crescut o minvat. És important saber si hem crescut o minvat pel sector exterior, o pel sector serveis o per la indústria, o saber quina aportació ha tingut la demanda interna, i tot això els indicadors de clima no ho donen. Certament és fa un ús excessiu del PIB com indicador, però això no és culpa de l’indicador sinó de com les persones en fem ús. El propi creador de la comptabilitat nacional, el rus Simon Kuznets, va advertir que “és molt difícil deduir el benestar d’una nació a partir de la seva renda nacional”.

Sigui com sigui, sembla clar que les enquestes d’expectatives s’avancen al que passarà amb el PIB. De fet el Ministerio de Industria, Energia y Turismo, diu en la seva pàgina web que l’indicador de clima industrial (ICI) “es el indicador coyuntural de más rápida aparición en España, ya que está disponible en los últimos días del mes de referencia de los datos y posee una probada capacidad predictiva sobre la evolución de la producción, el empleo y los precios industriales”. Aquesta afirmació, però, caldria matisar-la.

De ben segur que és l’indicador conjuntural obtingut a través d’enquesta que apareix més ràpidament a l’Estat espanyol, i no dubto de la seva “provada capacitat predictiva”. De fet, se’ns va il·lustrar en aquest sentit en l’anterior post, tot i que es va fer amb l’indicador de clima empresarial que trimestralment elabora l’Idescat per a Catalunya, indicador d’unes característiques similars a les de l’ICI.

El matís que faria a l’afirmació del Ministerio de Industria, està en el fet que avui en dia hi ha alguns indicadors conjunturals que s’obtenen més ràpidament, però que no procedeixen d’enquesta, sinó de dades de registre (de les dades de registre, i especialment de les de registre administratiu, els ajuntaments que formem part del perfil de la ciutat tenim una dilatada experiència).

Aquestes dades de registre procedeixen d’Internet, i més concretament de les cerques que es duen a terme a través del principal cercador que hi ha en aquests moments al món: Google. Amb el desenvolupament d’Internet, i la forta proliferació en l’ús de Google com principal motor de cerca arreu del món, l’empresa de Mountain View va desenvolupar Google Trends, una eina que analitza una mostra de totes les cerques que es fan diàriament a través de Google, i que permet calcular quantes cerques s’han fet d’una determinada paraula (o paraules) sobre el total de cerques realitzades amb Google. La llavor de Google Trends, però, cal buscar-la en Google Flu, una eina que a partir de determinats termes de cerca que es va observar que eren bons indicadors de la incidència de la grip, permet mesurar quina és la incidència actual de la grip a tot el món pràcticament en temps real.

De forma similar es poden utilitzar termes o paraules concretes per analitzar la tendència en determinats apartats de l’economia, tal i com diu l’economista en cap de Google, Hal Varian, en el document “Predicting de Present with Google Trends”. En el document es posa com exemple que amb Google Trends es pot saber el volum de consultes d’una marca d’automòbils concreta durant la segona setmana de juny, i amb aquesta dada es podria predir el volum de vendes de la marca per al mes de juny, quan aquesta xifra només estaria disponible al mes de juliol. Altres documents que segueixen en aquesta línia són “Google Econometrics and Unemployment Forecasting”, “Predicting Initial Claims for Unemployment Benefits” o “Forecasting Private Consumption: Survey-based Indicators vs. Google Trends”. De fet el servei d’estudis del BBVA, va presentar a mitjans de gener un indicador BBVA-Google d’Activitat Econòmica dedicat al turisme, amb l’objectiu de predir l’evolució del turisme a Espanya.

Però res millor que provar-ho un mateix. Així he provat les següents cerques per a Espanya: “paro”, “hipotecas” i “comprar casa”. Els resultats obtinguts amb Google Trends per aquestes paraules han estat setmanals. De les dades setmanals he calculat la mitjana mensual. I finalment ho he correlacionat respectivament amb la xifra d’aturats registrats a Espanya, el nombre d’hipoteques immobiliàries constituïdes a Espanya i amb les compravendes d’habitatges a Espanya. Els coeficients de correlació obtinguts han estat de 0,92, 0,83 i 0,74, respectivament. Es tracta de coeficients de correlació força bons, en especial el de l’atur registrat amb la paraula “paro”. Us podeu descarregar les dades aquí, i comprovar per vosaltres mateixos els coeficients de correlació.

Posteriorment a Google Trends, va aparèixer Google Insight for Search, que és una eina més pensada per als professionals del Social Media, però que també permet fer el mateix tipus d’anàlisi que Google Trends, ja que totes dues eines utilitzen les mateixes dades. Una diferència és que Google Insight for Search permet fer els anàlisis per categories i també presenta prediccions sobre el terme que es fa la cerca.

La darrera eina presenta per Google en aquest àmbit és Google Correlate, que vindria a ser la inversa de Google Trends. Amb Google Correlate, l’usuari pot introduir una sèrie històrica (setmanal o mensual), i Google Correlate et diu quines paraules o termes s’han fet cerques amb Google i presenten un grau de correlació més alt. Per veure si funcionava he utilitzat les dades mensuals d’atur registrat d’Espanya. Hom esperaria que entre els termes més correlacionats aparegués “desempleo” o “paro”, però això no ha estat així ja que la paraula que dóna un grau de correlació més alt (0,98) és ”nanostation”, res a veure amb el que es podria esperar. D’aquest resultat, però, s’ha d’aprendre la lliçó que el grau de correlació, per molt alt que sigui, no sempre és un bon indicador. Com diuen al còmic que hi ha web de Google Correlate, correlació no vol dir causalitat.

En definitiva, amb determinades paraules o conceptes és pot obtenir una “idea” del que està passant dia a dia en alguns àmbits de l’economia a través de Google Trends. Es tracta d’indicadors indirectes, que en cap cas poden substituir els resultats obtinguts a través de les enquestes, però si que poden ajudar a complementar-los. En el futur no sabem que passarà, potser algun dia Google deixarà de ser el principal motor de cerca a Internet, i en aquest cas ja no tindria sentit utilitzar Google Trends per buscar indicadors indirectes, però continuarà sent necessari conèixer la realitat socio-econòmica que ens envolta, i per això són del tot indispensables les diferents operacions estadístiques que duen a terme els instituts d’estadística oficial, ja siguin enquestes clima o les dades de la comptabilitat nacional trimestral.

Gerard Reverté

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Ocupació i atur, 2011 en un cop d’ull

Tot just fa un any en aquest mateix bloc fèiem un cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos anys precedents, 2009 i 2010.

En 2010, a Catalunya s’observava com l’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, havia disminuït, -0,8%, mentre l’atur registrat havia augmentat lleugerament, +0,2%. Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat havien tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi. Nou dels deu municipis s’havien mogut entre el -0,5% i el -1,7%, i el que sortia d’aquest interval era degut a una “disminució estadística”, no real (canvi de municipi on es registrava/en empresa/es, sense canvi de localització real). En termes d’atur registrat, havia tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% fins a disminucions que van arribar al 5,6%.

Aquests valors no eren tant negatius com els de 2009, any en que hi va haver un increment dels aturats entre el 25% i el 39% a tots els municipis de la Xarxa, i disminucions més fortes de l’activitat econòmica en termes d’afiliats. Semblava que 2009 havia estat l’any de la crisi amb els l’índex més dolents, que al 2010 es suavitzaven, i que 2011 es podria entreveure com l’any, si més no els darrers trimestres, on comencessin a haver taxes netes de generació d’ocupació.

Aquests índexs en 2011 mostren, però, valors pitjors que els de l’any precedent. A Barcelona província i en el conjunt de Catalunya l’atur registrat va créixer un 9,2%, mentre la filiació a la seguretat social va disminuir al voltant del 3%.

Els municipis de la Xarxa el Perfil de Ciutat no s’allunyen gaire al voltant d’aquest augment mitjà de l’atur, amb valors entre el 7,1% i el 12,4%, amb tres municipis per sota i set per sobre la mitjana catalana.

En el cas de la variació en l’afiliació a la seguretat social l’interval és més ampli al voltant de la mitjana catalana, -3,1%, en concret del 0,0% al -7,7%. A més l’interval és més biaxiat, atès que tan sols Mataró té un valor superior, mentre els altres nou mostren variacions més negatives en termes d’afiliats. Val a dir, però, que en el cas d’aquest municipi que té un valor superior es deu a un “augment estadístic” centrat en bona part en les activitats sanitàries (nota: vegeu comentari núm 2 d’aquest post).

Obseratori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Durada de l’atur segons nivell formatiu i gènere

A més formació reglada més probabilitat d’ocupar-se, o dit d’altra manera, a menys nivell acadèmic major risc d’atur i/o més temps a l’atur.

L’afirmació anterior, en diverses versions, és un mantra que apareix en molts estudis. És un mantra en el sentit que es repeteix indefinidament per tal d’aportar-nos assossec i tranquil·litat que ens permet justificar les polítiques educatives, que a llarg termini són la millor política social. En els estudis esmentats es fa sovint referència a l’Enquesta de Població Activa (EPA), per exemple, on s’observa que la taxa d’atur entre els menys formats duplica a la dels universitaris.

L’objectiu d’aquest article no és pas rebatre l’afirmació, sinó confirmar-la, si és al cas, amb dades locals. El cert és que a nivell municipal tenim menys alternatives per mostrar la relació entre nivell acadèmic i ocupabilitat, si més no amb dades recents, periòdiques i de fàcil accés.

Un indicador alternatiu es pot realitzar a partir de la “durada de l’atur segons nivell formatiu i gènere”. Són dades que estan fàcilment a l’abast des de fa dos anys, fins a un nivell de detall municipal, a les Taules de dades (atur registrat) de l’Observatori de Treball del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En aquest article analitzem la relació entre nivell acadèmic i durada de l’atur al conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat.

A partir de la distribució de la durada de l’atur en trams de mesos es pot fer una estimació de la durada mitjana del conjunt d’aturats que hi ha en un mes determinat. La població aturada registrada actualment en el conjunt de municipis del Perfil de Ciutat  porta una mitjana de 12 mesos a l’atur en el cas de les dones i 10 en el cas dels homes. Cal remarcar que es tracta d’estimacions i que aquests valors mitjans amaguen segurament diferents dispersions. En tot cas es pot afirmar clarament que és major la durada de la situació de l’atur entre les dones respecte els homes.

També es pot afirmar en ambdós casos que la durada mitjana de l’atur és més gran entre els grups amb menys nivell acadèmic. Així, en el cas de les dones la durada mitjana amb estudis fins a primaris seria de 13-15 mesos, 13 per l’educació general, 10-11 per la formació professional (mitjana i superior) i 8 pels estudis universitaris.

De la mateixa manera en el cas dels homes les durades aproximades serien 11-12 mesos fins a estudis primaris, 10 a l’educació general, 9 mesos a la formació professional, i 8-9 amb estudis universitaris.

L’efecte del nivell formatiu és major entre les dones, és a dir, hi ha més diferències de durada a l’atur entre dones amb diferent nivell acadèmic  que les diferències entre homes de diferent nivell acadèmic. El mercat de treball i en general tot l’àmbit social, doncs, “penalitza” relativament més el fet de ser dona i tenir nivell acadèmic baix.

Finalment per a cada nivell d’estudis es confirma que la durada mitjana a l’atur és major entre les dones respecte els homes, excepte pels estudis universitaris, on l’indicador és força similar, fins i tot amb durades superiors en el cas del homes.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Taxa de cobertura bruta de l’atur registrat

El perfil d’evolució de l’atur registrat i de les diverses prestacions per desocupació és molt similar en els  municipis pertanyents a la xarxa Perfil de Ciutat. És molt similar tant pel que fa a l’evolució de la taxa de cobertura bruta* de l’atur registrat, com l’evolució del pes de cadascuna de les prestacions en el conjunt. En aquests deu municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona ha augmentat la taxa de cobertura en els darrers anys. En tots, excepte un, aquesta ha sigut més alta al bienni 2009-10 que al 2007-08, tenint en compte la contributiva, subsidi i la renda activa d’inserció, és a dir, tot i no incloure el PRODI, que és un programa temporal iniciat a mitjans de 2009.

De forma concreta la taxa de cobertura bruta mitjana, no ponderada, d’aquests municipis ha tingut una tendència a l’alça en els darrers quatre anys, des del 74,9% de 2007 al 78,5% de 2010.

En aquest període s’ha produït l’esgotament de prestacions per desocupació, la “contributiva”, en moltes persones que continuaven en situació d’atur. Degut a això des de mitjans de 2009 va disminuir força el pes relatiu de la “contributiva” sobre el total de prestacions, i alhora va guanyar pes la prestació assistencial, el “subsidi”. Amb això la prestació mitjana percebuda és menor. Si incloem el programa temporal PRODI, l’última taxa esmentada és més alta. Sent així també cal tenir en compte que implica una prestació mitjana menor.

*Nota: Es considera “taxa de cobertura bruta … ” o “índex …” i no “taxa de cobertura …” perque  alguns col·lectius no inclosos en l’atur registrat poden tenir dret a prestacions.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Dona i mercat de treball

El passat 8 de març es va celebrar el dia internacional de la dona treballadora. En aquest sentit, hem trobat interessant analitzar alguns dels indicadors del mercat de treball que ens permeten saber quina és la situació i l’evolució de la dona en l’àmbit laboral.

Comencem per les dades de població activa. D’acord amb l’Enquesta de Població Activa de quart trimestre de 2010, a Catalunya hi ha 3.820.300 persones actives, de les quals, un 45,6% són dones. Si analitzem la mateixa dada per al quart trimestre de 1980 (la sèrie de dades de l’EPA es remunta fins l’any 1976), el percentatge de dones era del 30,7%. L’evolució en termes de variació també és força destacada: en el mateix període de temps (1980-2010) el nombre d’homes actius ha augmentat en un 31,6%, mentre que el de dones ho ha fet en un 148,9%. Així doncs, és evident que en els últims trenta anys el nombre de dones que ha intentat entrar en el mercat laboral ha augmentat de manera molt intensa.

A escala local, les dades que ens permeten analitzar aquesta evolució en una sèrie més antiga són les dades que ofereix el Cens d’habitants. Tot i que la última dada disponible és la de l’any 2001, ens permet observar també aquesta increment de dones en la població activa.

Pel que fa al tipus d’activitats que han desenvolupat les dones en el mercat de treball, veiem com encara se segueixen reproduint una sèrie d’estereotips molt arrelats socialment (el que es coneix com a segregació horitzontal). Així doncs,  d’acord amb les dades de contractació de Catalunya de l’any 2010 per ocupació i sexe, s’observa com aquelles en les que trobem una presència aclaparadora de dones són les relacionades amb l’educació, la sanitat i els serveis socials, la llar, les activitats administratives i altres activitats relacionades amb l’atenció al públic, front d’altres fortament masculinitzades com la construcció o algunes activitats industrials, com per exemple la metal·lúrgia o la fabricació de maquinària i equips.

En l’àmbit local no disposem de dades de contractació per sexe i ocupació, però si que disposem de dades més detallades pel que fa a l’atur registrat. Així doncs, les dades d’atur registrat per sexe i branca d’activitat econòmica ens poden servir d’indicador per veure en quins perfils professionals se situen les dones dels municipis de la Xarxa. En aquest sentit, els resultats no difereixen gaire dels resultats obtinguts en la contractació a nivell català: les dones registrades en aquest últim mes de febrer a l’atur se situen principalment en les activitats sanitàries, activitats a les llars, l’educació i els serveis personals, mentre que a la construcció és on tenen una menor presència.

També trobem un altre tipus de desequilibri per gènere al món del treball, i és el que es coneix com a segregació vertical, és a dir, la que fa referència a la poca presència de dones en llocs de treball directius. Així doncs, d’acord amb els dades de Dones i Treball. Anuari 2009 (publicació de la Generalitat de Catalunya), l’any 2008, del total de població ocupada directiva a Catalunya, el 33,8% eren dones; les dades de contractació de l’any 2010 no difereixen gaire d’aquesta dada: del total de contractes nous registrats per a ocupacions directives, només el 35,4% eren formalitzats per dones.

Existeixen moltes altres dades que ens han de portar a la reflexió sobre el que passa no només al mercat de treball sinó en la manera en la que està organitzada la nostra societat: d’acord amb l’EPA, a finals de 2010 el 4,7% dels homes ocupats feia una jornada parcial, front el 21,4% de les dones; a més a més, segons dades de l’lNE, l’any 2007 salari mitjà brut anual que percebien les dones era el 72,2% del que rebien els homes, donat el major percentatge de parcialitat entre les dones, les baixes retribucions econòmiques de determinades ocupacions, el difícil accés a càrrecs directius i les situacions de discriminació directa (menor retribució per un mateix treball i una mateixa categoria). S’ha avançat molt, però, tal i com ens mostren les dades, encara queda molta feina per fer.

Observatori de l’Economia Local de Sabadell

Ocupació i atur, un cop d’ull als dos darrers anys

El present ens porta una allau de dades, estadístiques, gràfiques i interpretacions, que s’han multiplicat gràcies a l’aplicació de les noves tecnologies de tractament i visualització d’informació.

Aprofitem aquest cop d’ull a l’evolució de l’ocupació i l’atur en els dos darrers anys per mostrar que cal tenir cura a l’hora d’interpretar les dades i que la forma de presentació de les mateixes també pot condicionar-ne les conclusions. En primer lloc veurem una graficació que ha d’anar acompanyada d’una explicació de la font de dades.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha disminuït a Catalunya en 2010, -0,8%, mentre l’atur registrat ha augmentat lleugerament, +0,2%.

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2010. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

Els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat han tingut un comportament similar al voltant de la mitjana catalana en termes d’ocupació afiliada localitzada al municipi (ocupació d’ara en endavant). Nou dels deu municipis s’han mogut entre el -0,5% de Santa Coloma de Gramenet i el -1,7% de Rubí. El matís és que no es pot deixar de comentar la variació de l’ocupació en -4,9% en el cas de Terrassa. Aquesta s’explicaria en part per un canvi de la domiciliació d’una gran empresa, no per una disminució real de treballadors al municipi. Aquesta “disminució estadística” vindria donada per que les empreses amb establiments en més d’un municipi dins la província poden decidir registrar/atribuir els llocs de treball al municipi on tenen la seu central. El procés de fusions de les Caixes explicarien part d’aquesta “disminució estadística”.

La informació sobre el nombre de treballadors localitzats a un municipi, a més de ser un bé escàs, s’ha d’amanir amb notes a peu de plana.

En termes d’atur registrat, han tingut una major variabilitat, des d’un augment del 4,8% a Vic fins a una disminució del 5,6% a Barberà del Vallès. Sense entrar en consideracions de com reflecteix l’atur real, també es pot fer un matís sobre la variabilitat observada entre els municipis de la Xarxa El Perfil de Ciutat. La variabilitat depèn, a més de factors propis de cadascun dels municipis, de la dimensió de la pròpia variable. S’observa com en termes generals els municipis amb més població (vegeu dimensió del cercle al gràfic), i per tant amb més atur, són els que menys han variat en termes d’atur, en un o altre sentit. I a l’inrevés.

Hom pot pensar que la dispersió entre municipis en termes de variació de l’atur o de l’ocupació ha estat molt alta en 2010. De fet han estat molt menors en termes d’ocupació respecte el que va succeir en 2009 (el requadre inferior del següent gràfic també mostra els intervals de variació de 2010, a diferent escala que el gràfic anterior).

Variació de l’Ocupació i de l’Atur en 2009. Municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat clicar imatge per ampliar

L’ocupació havia disminuït en 2009 entre el -0,5% de Vic i el -14,0% de Terrassa; i l’atur registrat augmentà entre el 25,4% de Barberà del Vallès i el 39,3% de Vic. La mitjana catalana va ser del -5,2% en termes d’ocupació i 32,7% en termes d’atur registrat.

Hem passat d’una situació en 2009 de –Ocupació i +Atur (quadrant alt-esquerre de l’eix del gràfic) a una situació en 2010 on s’han suavitzat molt la disminució de l’ocupació i on fins i tot alguns municipis han tingut –Atur (quadrant baix-esquerre). El gràfic podria donar la impressió que el camí natural és situar-nos ja en 2011 en un escenari de +Ocupació i –Atur. Les previsions apunten a que si 2010 havia de ser un any de transició, aquesta transició s’allargui i 2011 no sigui gaire diferent.

Nota: En aquest primer semestre de 2011 a l’Ateneu Barcelonès s’imparteix un cicle de conferències on s’explora les aplicacions de les matemàtiques (l’estadística, la demografia, els sondejos, les enquestes, el processat i la visualització de dades…) als problemes socials. Es proporcionaran exemples i pautes sobre les oportunitats i abusos que deriven de la presència dels nombres al nostre entorn, per orientar-nos en la selva dels nombres i les estadístiques.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès