La formació i el canvi productiu

A Catalunya i Espanya, segons un ampli consens, cal una estructura de qualificació més competitiva que consisteix en augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell acadèmic baix i potenciar els estudis de formació professional. Com a exemples d’aquest consens, els recents “III Pla General de Formació Professional a Catalunya. 2013-2016” elaborat pel Consell Català de Formació Professional i l’“Education at a Glance 2013. OECD Indicators”, elaborat per l’OCDE.

Abans d’incidir en les diferències entre els diversos territoris de la UE (Població activa 25-64 segons nivell acadèmic. Regions i Estats UE) veiem un apunt sobre visualització de la informació. La primera font d’informació ens mostra el següent gràfic on es veu clarament que l’estructura de qualificació de la població activa a Catalunya i a Espanya és totalment la contrària a la de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea.

Tot i així el gràfic no és del tot correcte perquè les amplades de les formes geomètriques per a cada nivell acadèmic no representen bé les xifres. Exemple: Les xifres dels “estudis fins ESO” i els “estudis terciaris” són diferents a Catalunya, però l’amplada del dibuix és igual, no hi ha proporcionalitat.

Classificació d’ocupacions i ocupacions de futur

Els darrers canvis en la classificació d’ocupacions s’han produït en 1974, 1994 i 2011. Això per sí sol ja és indicador de la velocitat amb la que evoluciona el mercat de treball: en una generació i escaig hi ha hagut prou canvis a les ocupacions com per actualitzar la classificació dos cops. Aquests canvis tenen diferent naturalesa: aparició de noves ocupacions, desaparició d’altres, ocupacions preexistents però que s’especialitzen, i/o que es tecnifiquen, amb el que les competències per a desenvolupar-les canvien, ocupacions que requereixen una diferent qualificació acadèmica, ocupacions informals que es regularitzen, etc.

La realitat és que amb prou feines les classificacions d’ocupacions del present es poden ajustar bé a la realitat present. En un recent article en aquest mateix bloc ja se’n fa una dissertació i exemplificació de la dificultat de concretar les classificacions. En aquell cas es tractava de la relativa a les activitats econòmiques segons l’IAE, i la necessitat que tenen a l’Ajuntament de Terrassa de fer-ne una de més manejable i entenedora, entre altres, pel seu portal web.

En el cas de la Classificació Catalana d’Ocupacions de 2011 és una adaptació de la CNO-2011 a nivell d’Espanya, que alhora és una adaptació de la CIUO-2008 de l’OIT, adoptada per la Unió Europea. Aquí es pot veure en forma de manual. A la nova versió de 2011 es mantenen els 10 grans grups i com a novetat es defineixen explícitament cadascun dels nivells de competències associats a aquests grups. Aquests nivells de competències estan associats a requisits d’educació formal, en alguns casos es pot suplir per  experiència o formació en el lloc de treball.

Com a exemple de la dificultat d’encabir totes les ocupacions sota una classificació seguirem el fil d’unes ja esmentades en el post previ relatiu a aquests temes.

Nivell acadèmic de mares i pares. Estudies o treballes … ?

Fa tot just un any l’Idescat va incorporar noves dades a les estadístiques sobre moviment natural de la població, entre altres, les de “Nascuts vius segons el nivell d’instrucció de la mare i el pare”. Aquestes noves estadístiques recullen les xifres municipals dels naixements i les seves característiques, i completen, juntament amb els matrimonis i les defuncions, les dades bàsiques del moviment natural de la població de Catalunya. Són a l’abast pels municipis de 5.000 i més habitants i disponibles a partir de 2007.

Són poques les fonts que aporten informació actualitzada i exhaustiva del nivell acadèmic de la població quan volem fer anàlisis a escala municipal. La que hem esmentat al paràgraf previ permet l’anàlisi del nivell d’instrucció d’un col·lectiu de la població, els que han estat mares i pares en un any determinat. En aquest cas permet veure la relació entre el nivell acadèmic de la mare i del pare, és a dir, si és fruit de l’atzar o no.

L’Idescat publica la informació desglossada en 9 nivells acadèmics, que hem agrupat en 4: fins a primaris, secundaris obligatoris, secundaris no obligatoris i universitaris. L’agrupació permet comparar nivells suficientment diferents. Seria menys rellevant, per exemple, el cas en el que els membres de la parella tenen un Cicle formatiu mitjà i un superior, respectivament. D’altra banda, amb l’agrupació de nivells l’anàlisi és més consistent, atès que hi ha més casos per a cada combinació (nivell de la mare – nivell del pare).

A la taula precedent s’observa com els casos més freqüents es donen en aquelles combinacions en el que el nivell acadèmic de mare i pare coincideix (representats per les caselles en gris). Quanta més diferència entre nivells acadèmics, la freqüència és menor. Els casos menys freqüents es donen en els extrems, tres nivells acadèmics de diferència. Corresponen a pares universitaris i mares amb estudis de primària o menys, 63 casos, i a l’inrevés, 102 casos.

Agrupant els casos segons la diferència de nivell acadèmic (gràfic següent) i fent la distribució, s’observa com al voltant del 55% de naixements són de mares i pares amb el mateix nivell d’instrucció (si aquests estan aplegats en quatre grans grups). Aquesta proporció es similar tant a escala de Catalunya com del conjunt de municipis de la Xarxa Perfil de Ciutat. Entre els municipis de la Xarxa els valors es mouen entre el 50% i el 62%, diferències en bona part degudes a la dimensió.

És més rellevant comparar la distribució de la Xarxa, o Catalunya, respecte aquella en que el nivell d’instrucció de mares i pares fos fruit de l’atzar (vegeu gràfic següent). En aquesta distribució atzarosa, en el 25% de combinacions tindrien el mateix nivell acadèmic. També, per exemple, només en el 6,3% la mare tindria 3 nivells acadèmics més que el pare, atès que només pot succeir quan la mare és universitària i el pare no té els estudis obligatoris.

No descobrim res, ni és l’objectiu d’aquest article, dient que hi ha correlació entre el nivell acadèmic dels membres d’una parella, més encara entre les que tenen fills en comú, només cal veure la distribució observada per Catalunya i la Xarxa Perfil Ciutat i la distribució esperada en cas que aquesta es produís per l’atzar.

En quina mesura, però, no és fruit de l’atzar ? O d’altra manera, quin és el llindar que ens diu que una distribució observada és significativament diferent a una distribució esperada ? O quin és la bondat d’ajust entre ambdues distribucions ? Per a comprovar-ho es pot fer ús d’un contrast d’hipòtesis utilitzant la distribució de Ji-Quadrat. Aquest estadístic es calcula amb l’agregació de les diferències entre els valors observats i esperats (elevats al quadrat i dividits pels valors esperats per a relativitzar-ho). En el cas de la Xarxa Perfil Ciutat el valor del Ji-Quadrat seria 8.517,78, valor superior a 12,95 (corresponent a un nivell de confiança del 95%, amb 6 graus de llibertat). Només si fos inferior a aquest valor, amb aquest nivell de confiança, podríem acceptar la hipòtesi de que el nivell acadèmic dels membres de la parella és fruit de l’atzar. Sent el valor tant superior se’n pot deduir que encara és vigent allò de “estudies o treballes ?”.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Renda familiar bruta disponible per càpita. 2008-2009

Les macromagnituds econòmiques solen tenir un grau de disgregació territorial que no arriba al municipi i/o bé tenen una baixa periodicitat d’actualització. La Renda Familiar Bruta Disponible (RFBD) és una de les més importants i de les que se’n pot fer una anàlisi local, encara que limitat. És una estimació que es calcula a partir de diverses variables com remuneració d’assalariats o excedent brut d’explotació, però també de les prestacions socials. El fet que sigui una estimació implica, per exemple, que els darrers valors publicats, de 2009, només siguin comparables amb els de 2008. Es trenca la sèrie 2000-2008 en base a 2000 i no són comparables els valors 2008 d’una sèrie i l’altra. Per a més informació vegeu el següent enllaç de l’Idescat.

Amb les darreres dades a nivell municipal, en el marc de la Xarxa Perfil Ciutat, els dos municipis amb una renda per sobre la mitjana de Catalunya són els dos municipis no pertanyents a la regió metropolitana de Barcelona, Girona, amb un significatiu 117%, i tot just per sobre, Lleida, amb un 102%. Entre el 90% i el 100% es concentren el gruix de municipis; superen el 97%, de més  a menys, Manresa, Sabadell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú; i es troben entre el 92% i 95%, Mataró, Barberà del Vallès, Granollers, Vic i Terrassa. Només tres municipis es troben per sota del 90%, Rubí, Mollet del Vallès, i a distància Santa Coloma de Gramenet.

L’indicador Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) ens mostra variacions petites d’apropament o allunyament de la mitjana Catalana, però amb la perspectiva d’un any de variació no es pot parlar de convergència o no respecte aquesta mitjana.

Amb els valors agregats d’Espanya s’observa com des de 2008 ha disminuït la RBFD. De fet, més recentment la renda disponible de les llars i institucions sense ànim de lucre (computen junts a l’estadística) van disminuir en el segon trimestre d’enguany un 3,3% respecte a 2011. Com sol passar en temps de forta incertesa, les famílies van estalviar en el segon trimestre un 12% de la seva renda disponible. Per exemple a finals de 2009 havien estalviat prop del 24%. A primera vista pot sobtar que actualment sigui menor, atès que la incertesa és major. Segurament és menor perquè la possibilitat d’estalviar, en terme mig, ja és menor.

Observatori Econòmic i Social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès