On es vota com Catalunya?

Fa un mes, en Josep Coma de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, va tractar el tema dels resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya: Anàlisi dels resultats a les Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 dels municipis membres de la xarxa del Perfil de la Ciutat. Jo tornaré a incidir sobre el mateix tema, però aprofundiré una mica des del punt de vista “geogràfic”. I què vol dir aquest aprofundiment geogràfic? Doncs res més que analitzar els resultats electorals a nivell de secció censal per a tot Catalunya. A més a més compararé els resultats de les dues darreres eleccions al Parlament de Catalunya (2010 i 2012) a nivell de secció censal. Finalment identificaré aquelles seccions censals que presenten una distribució dels resultats electorals similar a la registrada per al conjunt de Catalunya.

1. Les dades.

• El Departament de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya posa a l’abast de la població els fitxers dels resultats electorals de Catalunya a nivell de mesa electoral (enllaç). Com ja he esmentat anteriorment, l’anàlisi que realitzo és a nivell de secció censal, per tant he hagut de sumar els resultats de les diferents meses electorals que pertanyen a una mateixa secció censal.

A l’hora de computar els resultats de tot Catalunya no he tingut en compte als absents residents, ja que no puc situar en un mapa els resultats d’aquest col·lectiu de població.

• L’Idescat disposa dels mapes de les seccions censals. A través d’un fitxer shapefile, corresponent al seccionat de Catalunya del 2011 he representat els resultats electorals al Parlament de Catalunya dels anys 2010 i 2012. Atenció, cal tenir present que la divisió per seccions censals no és inamovible; ans el contrari, és relativament habitual que una secció censal es divideixi en dos, o que dues seccions censals es fusionin en una. Aquests canvis fan que el mapa de seccions censals canviï d’un any per l’altre. Així, per a les eleccions del 2010 a Catalunya hi havia 5.016 seccions censals; i a les eleccions del 2012 n’hi havia 5.046. El mapa del seccionat de Catalunya del 2011 disposa de 5.017 seccions censals.

Com ja he dit anteriorment, els mapes que es presenten en aquest post corresponen al seccionat del 2011, per tant els mapes dels resultats electorals del 2010 i 2012 no s’ajustaran exactament al seccionat que els hi hauria de correspondre –el del 2010 i el del 2012–. Malgrat aquests “problemes”, crec sincerament, que els mapes que mostraré són una imatge molt fidel a la realitat electoral de Catalunya.

2. Els càlculs.

• A les eleccions del 2010 s’hi van presentar 39 candidatures, de les quals només 7 van aconseguir representació parlamentària. A les eleccions del 2012 s’hi van presentar 18 candidatures, i novament només 7 van aconseguir entrar al Parlament; d’aquests 7 partits que han entrat al Parlament de Catalunya al 2012, 6 ja havien aconseguit representació en les eleccions del 2010. Per als dos anys he calculat, per cada secció censal, el percentatge de vots dels set partits polítics amb representació parlamentària, el percentatge de vots en blanc, el percentatge d’abstenció i el percentatge de vots de la resta de partits polítics i de vots nuls. Per cada secció censal, la suma del percentatge de les 10 variables descrites anteriorment dóna 100%.
• Per cada secció censal he calculat la diferència del percentatge de cadascuna de les 10 variables respecte a Catalunya, i aquesta diferència l’he elevat al quadrat. La suma de les 10 “diferències” elevades al quadrat en cada secció censal permet obtenir un indicador de les seccions que presenten un “perfil electoral” més similar o més diferent a la mitjana catalana.

3. Els resultats.

A continuació podeu veure els mapes del percentatge de vots respecte el cens electoral dels 6 partits polítics que han obtingut representació al Parlament en les dues darreres eleccions (la CUP i Solidaritat aconsegueix representació únicament en una de les dues escomeses electorals). També hi ha el mapa del percentatge d’abstenció.

Les imatges dels mapes que apareixen en aquest post han estat elaborats amb el SIG Geomedia 6.0, però donat que hi ha seccions de mida petita (sobretot en les grans ciutats de Catalunya), per tal de poder veure en detall qualsevol secció censal de Catalunya he incorporat a sota de cada mapa un enllaç per accedir als mapes temàtics a través de Google Fusion Tables, ja que wordpress no permet incrustar mapes provinents de Fusion Tables.

El criteri que he seguit a l’hora de definir els punts de tall dels intervals ha estat que a les eleccions del 2010, el nombre de seccions censals que aparegui en cadascun dels 6 intervals fos aproximadament el mateix (al voltant d’unes unes 800 seccions censals). Per poder veure les diferències entre eleccions, he mantingut els mateixos rangs a les eleccions del 2012.

• CIU: a les eleccions del 2012 s’observa un augment del percentatge de vots a les seccions censals del centre de Catalunya i de la banda de Girona. Però la davallada patida per CIU es centra principalment a l’àrea metropolitana de Barcelona, tal i com s’observa amb “esblanqueïment” de les seccions censals de Barcelona i del seu voltant.

CIU 2010

CIU 2012

• ERC: guany generalitzat a gairebé tot Catalunya del percentatge de vots a les eleccions del 2012. El criteri que he utilitzat en la mapificació (que hi hagi aproximadament el mateix nombre de seccions censals en cadascun dels sis estrats en les eleccions del 2010) fa que l’increment generalitzat de vot que ha rebut ERC al 2012 se situï per sobre del 6,3% en moltes seccions censals de Catalunya, i per tant el mapa de Catalunya mostra en la seva pràctica totalitat una tonalitat “verd oliva”.

ERC 2010

ERC 2012

• PSC: pèrdua generalitzada del percentatge de vots al 2012. Al 2010, la zona de ponent de la província de Lleida i la zona de les Terres de l’Ebre, aconseguien un percentatge de vot prou important; al 2012, aquestes dues zones han perdut pes –tal i com es veu amb “l’esblanqueïment” de les seccions censals–. Respecte al 2010, el percentatge de vot al PSC en el 2012 només es manté en les seccions costaneres que van de Tarragona a Barcelona, i en l’eix que va de Barcelona a Manresa.

PSC 2010

PSC 2012

• PP: a les eleccions del 2012 s’observa un augment del percentatge de vots en les seccions censals que van des de les Terres de l’Ebre fins a Lleida. També s’observa un guany en el percentatge de vot en les seccions censals costaneres.

PP 2010

PP 2012

• ICV: respecte al 2010, el percentatge de vots obtinguts per ICV a les eleccions del 2012 creix en les seccions del litoral i prelitoral català. Es destacable “l’enverdiment” que presenta el mapa corresponent a les eleccions del 2012 a les seccions censals de Barcelona i del seu entorn.

ICV 2010

ICV 2012

• Ciutadans: el mapa del 2012 presenta un “enmarroniment” generalitzat a tot Catalunya, si bé cal destacar que el major percentatge de vots s’ha aconseguit en les seccions censals del litoral català (des de Monroig del Camp fins a Tossa de Mar), i en l’àrea metropolitana de Barcelona. També a Lleida capital i el seu voltant, i a la Vall d’Aran aconsegueixen millorar el percentatge de vots aconseguits.

Ciutadans 2010

Ciutadans 2012

• Abstenció: reducció generalitzada de l’abstenció a les eleccions del 2012 respecte les del 2010.

Abstenció 2010

Abstenció 2012

4. Les diferències amb Catalunya.

En el següents mapes he pintat en tonalitats verdoses les seccions censals que presentaven una distribució del vot als partits polítics (i també l’abstenció) més similar al conjunt de Catalunya. En tons vermellosos hi ha les seccions censals més diferents respecte al resultat registrat al conjunt de Catalunya. Al 2012 s’observa un envermelliment a Catalunya respecte el 2010, en especial a la província de Lleida i de Girona. Les seccions censals del litoral català, entre Cambrils i Blanes, mantenen al 2012 un to verdós, el que significa que són seccions que presenten una distribució del vot molt similar a la de Catalunya.

Diferència amb Catalunya 2010

Diferència amb Catalunya 2012

En els mapes que apareixen a continuació he assenyalat les 100 seccions censals, de cadascuna de les conteses electorals, que presenten una menor diferència respecte a Catalunya. D’aquestes seccions censals, n’hi ha 32 que apareixen entre les 100 en menor diferència respecte a Catalunya tant a les eleccions del 2010 com a les del 2012.

100 seccions amb menys diferència amb Catalunya 2010	32 seccions que apareixen entre les 100 amb menor diferència amb Catalunya a les eleccions del 2010 i del 2012
100 seccions amb menys diferència amb Catalunya 2012

Les 32 seccions censals que he fet esment anteriorment, pertanyen a 23 municipis diferents de Catalunya. D’aquests 23 municipis n’hi ha 5 que pertanyen al Perfil de la Ciutat. Així trobem a Granollers i Lleida amb tres seccions censals cadascun, Vilanova i la Geltrú amb dues seccions censals, i Mataró i Mollet del Vallès amb una secció censal.

La pregunta que ens hem de fer a continuació és òbvia: perquè aquestes seccions censals presenten una distribució del vot molt similar a la de Catalunya? Bé, la resposta la deixo per algú altre…Però potser seria interessant comparar els resultats electorals obtinguts a nivell de secció censal amb l’estratificació que realitzen López i Lozares de les seccions censals de Catalunya a partir de les dades del Cens del 2001 per tal de construir la mostra per a l’Enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya http://www.iermb.uab.es/htm/descargaBinaria.asp?idPub=115

Gerard Reverté Calvet

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

[1] Vull agrair a Carles Feiner Alonso de l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda haver-me cedit el mapa de les seccions censals de Catalunya.

[2] Recomano la lectura del post de Carles Boix titulat “Els resultats electorals, la millor enquesta. 25-N: qui va votar què?” publicat al Bloc de l’Any Internacional de l’Estadística 2013.

L’Atles de Vulnerabilitat Urbana

Al Portal de Suelo y Políticas Urbanas del Ministerio de Fomento hi trobem l’Atlas de la Vulnerabilitat Urbana, creat a partir del cens de població i habitatge de 2001 i com s’esforcen en assenyalar, preparat per a la actualització amb les dades del cens 2011.

Es tracta d’una eina cartogràfica en línia que analitza la vulnerabilitat urbana per seccions censals de tots els municipis d’Espanya. Posa a disposició de l’usuari 96 indicadors agrupats en 4 grans grups diferenciats: indicadors de vulnerabilitat urbana, anàlisi contextual de la vulnerabilitat urbana, índex de desigualtat urbana i els índexs sintètics de vulnerabilitat urbana amb classificació multicriteri.

Aquesta eina acosta a l’usuari a la consulta interactiva en diferents nivells, des de la consulta senzilla d’un indicador concret a nivell de secció censal fins a les consultes més avançades definint relacions entre múltiples variables. La secció censal és l’àmbit bàsic d’estudi, però permet la comparativa amb l’àmbit municipal, la comunitat autònoma i la mitja estatal.

El visor cartogràfic segueix l’estructura bàsica de la majoria de visors gràfics disponibles a la xarxa. Està basat en una barra d’eines de navegació, la finestra del mapa on es representen les dades, l’apartat de selecció dels criteris per a realitzar les consultes i el mapa guia amb l’escala del zoom del mapa. L’àmbit de selecció permet l’opció d’escollir un o dos indicadors diferents, mostrant el resultat de la consulta mitjançant dues tècniques molt utilitzades en la representació de mapes temàtics: les coropletes (gama de colors) i les figures proporcionals. L’ús d’aquestes tècniques és molt encertada perquè mostra la informació de forma molt senzilla i vistosa, on ràpidament l’usuari es pot fer una idea clara de la consulta que ha seleccionat. Per els usuaris més avançats, l’eina permet la definició dels criteris del mapa temàtic de coropletes, definint l’escala de valors, l’escala de colors, el mètode i els límits de valors.

Altres funcionalitats a destacar és l’opció de ‘Càrrega de dades externes’, amb la qual es poden carregar dades de diferents orígens a partir d’una taula de dades per seccions censals i mostrar-les sobre el mapa base, o importar dades puntuals a partir de coordenades X i Y. Aquestes opcions permeten a l’usuari poder fer el seus propis mapes online i relacionar les seves dades amb les disponibles en l’aplicatiu.

A continuació es mostra un exemple de l’Atlas de Vulnerabilitat Urbana amb la consulta de dues variables seleccionades. En concret es defineix un mapa temàtic de coropletes del percentatge d’atur per secció censal i les figures proporcionals representen el nombre de població amb problemes de delinqüència en el seu entorn.

A part del visor general per seccions censals també trobem disponible el Visor dels Barris Vulnerables, on s’ha fet un anàlisi de la vulnerabilitat a partir de l’àmbit territorial de barri. En l’aplicació es mostren aquells barris que tenen un o més d’un dels indicadors que defineix la situació de vulnerabilitat (índex d’estudis, índex d’habitatges, índex d’atur), en un mapa de Google Maps on es localitzen els barris que tenen aquesta condició a la data seleccionada, en comparació amb els valors de referència.

Actualment es disposa de les dades de 1991, 2001 i l’addenda 2006 ( actualitza les dades referides a població a través del Padró d’habitants de 2006 i treball de camp i entrevistes amb tècnics dels diferents municipis). Com en el cas anterior, està també prevista l’actualització amb les dades del 2011.

A la part inferior del mapa es mostra l’opció d’obrir una fitxa informe amb el detall de les dades del que anomenen Àrea Estadística Vulnerable (AEV).

La capacitat de poder detectar els barris vulnerables d’un municipi en concret és molt interessant i útil per l’escala municipal, sobretot pels tècnics i polítics municipals que en molts casos utilitzen el barri com a àmbit territorial d’estudi.

En general, és una eina amb molta potencialitat pel nombre d’indicadors que es poden analitzar i la capacitat de relacionar diferents variables. Els resultats disponibles permeten l’estudi a fons d’un àmbit territorial concret, les diferències dins un àmbit d’estudi com pot ser el municipi i la comparativa amb altres àmbits territorials. És un instrument d’ajuda a la projecció de polítiques socials i plans o actuacions de renovació i rehabilitació urbana. Els indicadors mostrats permeten detectar problemes sociodemogràfics i necessitats socials de la població en un territori concret.

Exemple fitxa estadística (mapas i dades)

Tot i la gran potencialitat d’aquesta eina, les dades provenen de l’any 2001 amb una previsió d’actualitzar-se durant aquest any 2012. Concretament, en el municipi de Granollers manca una actualització de seccions censals que es va produir al 2006 amb un canvi important en els seus límits, el que variarà els resultats estadístics de les diferents variables.

Sovint es troben eines que tenen gran potencialitat tècnica, però les dades mostrades són fotos fixes d’un temps concret, sense actualitzacions periòdiques, amb el risc de perdre la visió actual del territori i quedant simplement com a dada històrica. La possibilitat de càrrega de dades externes a l’Atles de vulnerabilitat, flexibilitza la periodicitat d’actualització, sempre però en funció que l’usuari disposi de les dades a nivell de secció censal i això si, perdent la possibilitat de anàlisi contextual.

Xavier Caparrós

Responsable SIG del Servei de Sistemes d’Informació de l’Ajuntament de Granollers

Ús de fonts cartogràfiques en l’anàlisi de les transformacions territorials

Són ja diverses les entrades que en aquest bloc han fet referència a la necessitat, per part d’aquells que ens dediquem a l’anàlisi socioeconòmic local, d’aprofundir en l’ús de fonts d’informació alternatives que permetin dotar de noves dimensions la diagnosi i posterior prognosi de les respectives realitats territorials que focalitzen la nostra atenció professional. Un procés que esdevé cada vegada més imperatiu en un context econòmic marcadament recessiu que posa també en perill l’actualització d’algunes d’aquelles fonts d’informació tradicionalment emprades per a l’anàlisi territorial, tal i com s’ha posat de manifest en la nova edició del Cens de població 2011, tot estimulant-nos a optimitzar l’ús de fonts d’informació primària sovint concebudes per a d’altres finalitats alienes a la nostra activitat diària.

En aquesta línia, mitjançant la present entrada plantejarem l’ús, entre d’altres dades, del Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) per a l’anàlisi dels canvis i transformacions que han tingut lloc en el territori al llarg de les dues darreres dècades. Uns anys en els quals el territori metropolità s’ha vist sotmès a un intens procés  transformador, tant físic com funcional, que no ha fet res més que, precisament, incrementar exponencialment el caràcter metropolità d’aquest territori.

Poblament i activitat econòmica s’han escampat pel territori, de la mà de les infraestructures de comunicacions, trencant les lògiques concentracionàries i eminentment urbanes que havien dominat bona part de la història de les ciutats. Així, mitjançant uns patrons de localització dominats pel preu del sòl i l’accessibilitat, i sota la premissa d’un creixement il·limitat, s’ha conformat un territori morfològicament dispers i de funcionament difús, en el qual els límits entre la ciutat i el camp han quedat extremadament difuminats.

En concret, a través de la línia de treball plantejada, aplicable a qualsevol àmbit territorial del país, s’ha pretès copsar quina ha estat la dinàmica de transformació territorial del sistema urbà de Terrassa en el període que va des d’inicis dels noranta del segle passat a la segona meitat d’aquesta primer dècada del segle XXI, moment en el qual l’emergència d’una profunda crisi econòmica d’abast global posarà fi a aquest intens procés transformador. D’aquesta manera hem fixat l’atenció en la dinàmica de canvi experimentada per un àmbit supramunicipal que ha actuat com a suport territorial decisiu per a la implantació d’aquestes dinàmiques poblacionals i econòmiques en el vessant occidental de la comarca del Vallès.

Tinguem en compte que entre 1993 i l’any 2006 aquest àmbit supramunicipal ha vist incrementar la seva població en un 29,7% (l’àmbit metropolità ho ha fet en un 12,2% en el seu conjunt), de manera especialment concentrada en la seva capçalera (un 78,3% dels nous residents del conjunt de l’àmbit), però notablement intensa en la corona exterior de municipis que envolten aquest node articulador (Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, han vist en el seu conjunt pràcticament duplicar la seva població).

Lògicament, una part significativa d’aquest dinamisme apareix lligat a l’evolució del mercat immobiliari i, en concret, al impuls de noves construccions residencials que, en tipologies diverses, permeten explicar una molt característica transformació del paisatge a les perifèries metropolitanes: l’habitatge unifamiliar (prop d’un 75% dels nous habitatges construïts en el conjunt de municipis que integren aquesta corona externa de municipis ho són), ha esdevingut el suport físic fonamental a aquest doble procés de desconcentració i dispersió de la població damunt del territori, en allò que constitueix una ocupació d’aquest altament ineficient pel que fa al consum de tota mena de recursos i prestació de serveis.

Creixements residencials de naturalesa diversa i amb implicacions territorials, ambientals, socials i econòmiques clarament diferenciades. Cada imatge abasta una extensió equivalent de 27 hectàrees: a dalt la urbanització de Torreblanca I a Vacarisses, mentre que la imatge inferior correspon al barri de Sant Pere Nord de Terrassa. Font: Ortoimatge de Catalunya 25 cms de l’ICC (2010)

El Mapa de cobertes del sòl de Catalunya (MCSC) serà la font primària d’informació a partir de la qual aprofundir en l’anàlisi territorial d’aquestes transformacions. El MCSC és un projecte iniciat l’any 1995 pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que en aquest cas emprarem per una finalitat totalment diferent als objectius que impulsaren la seva conceptualització (fou concebut com a eina de recolzament a la realització de l’Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya).

D’ençà de la seva posada en marxa, s’han dut a terme tres edicions diferents d’aquest producte cartogràfic, corresponent als anys 1993 (1era edició), període 2000-03 (2ona edició), i finalment el període 2005-06 (3era edició), que malgrat partir de característiques metodològiques i tècniques notablement diferenciades, s’han anat perfeccionant tot tenint en compte que havien de garantir la comparabilitat de la sèrie cartogràfica en la seva dimensió temporal. Requisit que s’ha aconseguit a partir de l’ús d’una llegenda estructurada jeràrquicament que ha anat guanyant complexitat i precisió a mesura que s’anaven duent a terme les diferents edicions del projecte.

En aquest cas, per tal de copsar la transformació ocorreguda en el territori de l’àmbit del sistema urbà terrassenc s’ha procedit a treballar amb la primera i tercera edició del MCSC, abastant un període que comprèn de1993 a2006 que permet recollir l’etapa de major dinamisme territorial, tal i com han posat de manifest diverses de les dades a les quals hem fet referència, just abans que es comenci a materialitzar els efectes d’una intensa crisi econòmica que ha motivat un brusc alentiment d’aquesta dinàmica de canvi.

L’anàlisi de l’evolució seguida per les cobertes del sòl entre 1993 i l’any 2006 permet constatar l’intens procés d’artificialització al qual s’ha vist sotmès el territori: en tretze anys s’han artificialitzat més 1.120 hectàrees de sòl que suposen un 6,2% de la superfície total de l’àmbit funcional. De manera que el sòl improductiu artificial ha passat de significar un 16,5% del conjunt (pràcticament 3 mil hectàrees) l’any1993, asuposar fins a un 22,6% del mateix (poc més de 4.100 hectàrees de sòl) l’any 2006.

Un increment de la superfície artificialitzada i improductiva que juntament amb el manteniment de la superfície forestal, converteix la superfície dedicada a l’activitat agrícola en la gran damnificada d’aquest període intensament urbanitzador (ha passat de representar el 14% de la superfície de l’àmbit l’any 1993, asuposar només un 8% de la seva extensió total tretze anys més tard.

Procés d’artificialització del sòl en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa, 1993-2006. Font: elaboració pròpia a partir de la 1era i 3era edició del Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya (MCSC) elaborat pel CREAF. L’anàlisi del procés s’ha realitzat mitjançant l’ús del software SIG MiraMon®, desenvolupat des del mateix CREAF

El detall municipal d’aquest procés d’artificialitzció permet constatar que és a Terrassa, el node articulador del sistema, allà on lògicament ha tingut lloc el gruix del procés (627 hectàrees artificialitzades que suposen un increment del 35% en relació al sòl improductiu artificial existent a l’inici del període ), però en canvi es posa de manifest que allà on la urbanització ha seguit una dinàmica més intensa i agressiva ha estat en alguns dels municipis d’aquesta corona perifèrica a la unitat funcional urbana. A Vacarisses, per exemple, el sòl improductiu artificial ha crescut en 233 hectàrees (augmentant així en un 56% en relació a l’existent una dècada abans).

+ Info informe: OESST, Transformacions territorials en l’àmbit del sistema urbà de Terrassa, 1993-2006, de juliol de 2011.

Marc Armengol i Rabal, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST)

La visualització de la informació geogràfica. Progressos en la distància real i la distància en temps

El passat més d’abril, en el post Possibilitats analítiques amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica), es va posar sobre la taula l’existència d’una necessitat creixent per part dels tècnics i tècniques que es dediquen a l’anàlisi socioeconòmic local: la mapificació d’informació a nivell inframunicipal. Com acertament es deia en aquest post “Si una imatge val més que mil paraules, en l’anàlisi de les ciutats i els territoris un mapa pot valer més que mil taules”. Com exemple de la utilitat del SIG, en aquest post es va presentar un mapa temàtic de la distribució territorial de la població de Rubí.

Centre de Coneixement Urbà

En aquesta línia, des de l’any 2004, a Mataró s’està desenvolupant el projecte Centre de Coneixement Urbà (CCU), un projecte compartit entre l’Escola Universitària Politècnica de Mataró –actualment dins de TecnoCampus Mataró-Maresme– i el Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró. El projecte es basa en la visualització en mapes d’informació prèviament analitzada. A partir de l’obtenció de dades georeferenciades sobre qualsevol àmbit urbà, el projecte possibilita la seva transformació en un model d’informació que, de forma interactiva amb l’usuari, i interpretat en un mapa de la ciutat, facilita el coneixement necessari per a una millor presa de decisions.

El projecte CCU es planteja com a objectiu general donar suport i millorar la fiabilitat de la presa de decisions en l’àmbit territorial a partir dels següents objectius específics:

• Millorar la difusió del coneixement de ciutat: la visualització d’informació socioeconòmica prèviament analitzada vinculada amb la distribució i desplegament de polítiques locals permet, justament per la seva representació en mapes, la seva fàcil comprensió.
• Facilitar l’anàlisi d’impacte en la presa de decisions: utilitzant models de simulació i predicció es poden visualitzar els potencials efectes de la implantació d’una determinada decisió de política local en l’àmbit territorial.
• Accessibilitat: l’eina, mitjançant el desenvolupament de diferents mòduls, facilita l’aprofitament de les seves possibilitats en un entorn amigable, senzill i interactiu que garanteix a l’usuari la seva autonomia en l’extracció de resultats. 

Fins el moment, el projecte, a banda de la ja coneguda representació temàtica de qualsevol variable o àmbit d’informació geogràfica, també ofereix la possibilitat de representar la “distància radial” o cobertura d’equipaments o serveis de la ciutat, en relació a la població segons àrees de proximitat.

Així, per exemple, en el següent mapa es mostra la cobertura de les escoles bressol i les llars d’infants que hi ha a Mataró en relació a la seva capacitat i la densitat de població, en aquest cas de 0 a 2 anys, al voltant de la seva ubicació.

Àrea d'influència radial de les llars d'infants i les escoles bressol de Mataró

Un altre exemple de les possibilitats que ofereix el CCU consisteix a relacionar una determinada activitat econòmica i la concentració de població més allunyada. El següent exemple fa referència a les farmàcies i parafarmàcies, assenyalant-se en un punt on estan ubicades aquestes activitats. En aquest mapa també es representen les illes d’habitatges, representades en gradient segons el nombre d’habitants, on hi ha població que es troba a més de 200 metres en línia recta –distància radial– d’una farmàcia o parafarmàcia. Per tant aquestes illes d’habitatges pintades segons un gradient ens indicarien les zones de la ciutat on pot haver-hi mancança d’una determinada activitat.

 

Població de Mataró que resta descoberta a 200 metres o més d'una farmàcia o parafarmacia

Un aproximació més real a la distància

En el darrer any, l’equip d’investigació de l’Escola Universitària Politècnica (EUPMT) ha desenvolupat la possibilitat d’oferir aquests mapes de cobertura partint d’una aproximació més real a la distància, ja sigui en metres seguint el tramat del carrer, o el cost estimat en temps tenint en compte tant la distància com el pendent o desnivell que s’ha de vèncer durant el trajecte.

En el següent mapa es mostra quina seria la cobertura dels Centres d’Atenció Primària (CAP) fixant com a criteri limitador, un temps màxim de desplaçament de 5 minuts caminant.

Zona de cobertura dels CAP a través dels carrers de Mataró per un recorregut de 5 minuts a peu

L’aplicatiu també aporta la informació que, segons aquest criteri, un 42% de la població de Mataró està a 5 minuts o menys a peu del CAP més proper.

Un anàlisi similar es pot fer per activitats econòmiques. Així a partir de la ubicació d’una determinada activitat econòmica (en el següent exemple floristeries i botigues de plantes), el CCU ens assenyala la cobertura de les floristeries i botigues de plantes a través dels carrers de Mataró en un recorregut a peu de 3 minuts com a màxim. Però el mapa també ens mostra quines són les illes d’habitatges que es troben a més de 3 minuts de distància caminant des de les floristeries. En aquest exemple, a més, aquestes illes d’habitatges que estan més allunyades de les floristeries, es presenten pintades segons un gradient que indica la grandària en quant al nombre d’habitants d’aquestes illes. És a dir, amb aquest mapa podem veure quines zones de la ciutat estan descobertes d’un determinat tipus de comerç –floristeries en l’exemple–, i també podem veure quines zones tenen un major nombre de població descoberta –potencials compradors per al comerç de proximitat–. Així mateix, les activitats econòmiques que apareixen en el mapa s’assenyalen amb punts, els quals tenen una mida proporcional a la seva superfície.

Ubicació de les floristeries de Mataró i les zones que resten descobertes per un recorregut de 3 minuts a peu

Carl dir que tota aquesta informació que genera el CCU és fàcilment exportable a un fitxer del tipus *.kml. Aquest fitxer potser visualitzat a través de la plataforma Google Earth, tal i com es pot veure a la imatge de sota. Però res millor que un mateix pugui provar-ho, si teniu instal·lat Google Earth us podeu descarregar el fitxer CCU_PERFILDELACIUTAT.kml al vostre ordinador fent clic en aquest enllaç. Un cop descarregat només cal que feu doble clic al fitxer i automàticament se us obrirà Google Earth i anireu directament a Mataró, on visualitzareu perfectament la consulta que s’ha generat amb el CCU.

Ubicació de les floristeries de Mataró i les zones que resten descobertes per un recorregut de 3 minuts a peu. Consulta visualitzada a través de Google Earth

El projecte CCU en els diferents mòduls desenvolupats, pot ser aplicat a altres àmbits territorials per als quals es disposi d’informació georeferenciada.

Per a més informació podeu contactar amb: estudis@ajmataro.cat

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Possibilitats analítiques amb SIG (Sistemes d’Informació Geogràfica)

Durant aquests darrers sis mesos, a l’Observatori de Rubí hem tingut la possibilitat d’explotar, treballar i, com a mínim, obrir noves línies de treball per al tractament de les bases estadístiques de les que disposem a l’ajuntament des d’una perspectiva més geogràfica. Així doncs, la incorporació del SIG com a eina de l’Observatori ens ha permès tenir una visió acurada de la distribució microterritorial dels fenòmens demogràfics, socials, urbans i econòmics al llarg i ample de la ciutat.

Tot i que en aquest mateix blog també podem trobar referències, en un post anterior, a l’ús del SIG en el desenvolupament de projectes municipals, encara no s’ha parlat gaire de les possibilitats analítiques que aquesta eina de treball. Un software SIG pot arribar a simplificar les pesades taules d’estadístiques que treballem més habitualment i fer la informació estadística més propera i entenedora tant als ciutadans i investigadors com als tècnics i responsables municipals que són usuaris de les dades, estadístiques i anàlisis que elaborem als observatoris. Si una imatge val mes que mil paraules, en l’anàlisi de les ciutats i els territoris un mapa pot valer més que mil taules.

En aquest sentit, el primer pas del projecte que hem desenvolupat a Rubí consistia en experimentar amb els padrons fiscals i les bases de dades   municipals (padró continu, cadastre, IBI, llicències d’activitat, etc.) per veure quins camps d’aquestes ens podrien servir per a mapar dades de manera que es poguessin combinar amb les capes cartogràfiques que els companys dels serveis de informàtica de base, planejament i urbanisme del nostre ajuntament ens varen subministrar. D’aquesta manera, la capa de cartografia del cadastre agregada a nivell de illa cadastral es convertiria en la nostra base més detallada per a començar a treballar les dades que disposàvem del padró municipal, d’habitants o bé del cens d’activitat, ja que totes aquestes les trobàvem agregades fins al nivell d’illa cadastral.

El procediment en la majoria dels casos és relativament senzill: fer un enllaç, des del software GIS[1],  entre els camps comuns de la taula que conté les dades que volem mapar i la taula de la base cartogràfica:

Join (unió) entre una base cartogràfica i una base de dades alfanumèrica

A l’exemple veiem el camp Codi d’illa cadastral de la base cartogràfica al qual li enllacem la taula que conté les dades agregades segons el mateix camp, en el cas de l’exemple són dades sobre recomptes de població i immigració. Ara bé, ficada aquesta informació dintre de les illes cadastrals podem procedir a fer mapes temàtics segons un d’aquests camp li hem afegit:

Mapa temàtic de padró continu sobre base cartogràfica del cadastre

Com aquest exemple, podem aconseguir passar grans quantitats de dades estadístiques per treballar amb el SIG i fer-les servir segons diferents tipus de nivells territorial (illes cadastrals, parcel·les cadastrals, seccions censals, districtes administratius, etc.) segons el tipus d’informació o escala que volem representar.

En definitiva, el valor afegit del SIG és el fet de poder treballar de manera conjunta el què, el on i el quan. Així podem arribar a fer consultes sobre la informació que poden ser més o menys complexes segons els criteris de la recerca. És a dir, podem fer una consulta condicionada, seguint l’exemple de la segona imatge, que el programa ens faci una selecció de les illes cadastrals (on) que tenen més de 30 habitants però menys de 80 (què) i a quin tall del padró correspon aquesta dada (quan).

Aleshores, podem dir que gairebé tota la informació amb la que tractem als Observatoris és susceptible de ser cartografiada i, per tant, afegir aquesta visió geogràfica i molt més gràfica que ens atorguen les mapes a l’hora de comprendre la estadística. A més a més, aquesta manera de treballar ens permet tenir un format dinàmic i fàcil de modificar per a generar futura informació, les dades són fàcil manipulació i anàlisi, tenint en compte també que podem escollir què i com volem representar la nostra informació sobre el territori.

[1] Per aquest projecte hem utilitzat un soft molt potent, i molt extès a les administracions i universitats catalanes, desenvolupat a Catalunya: Miramón.

Alejandro A. Martín Barraza, Geògraf expert en GIS.

(Col·laborador a l’Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Rubí)