Canvi demogràfic i taxa d’atur: cap a una reducció “involuntària” de l’atur el 2020?

Les projeccions demogràfiques ja han estat tractades abastament en aquest bloc (i ho seguiran estant), així com l’evolució de la població activa a escala municipal (per exemple, a la darrera entrada). El que ens proposem ara és conjugar ambdues coses, fent un atrevit exercici de simulació. Tenint en compte que el volum de població activa depèn en gran mesura de la dinàmica demogràfica, quines podríen ser les conseqüències pel mercat de treball d’una evolució demogràfica determinada? Podria disminuir l’atur sense que millorés sensiblement la situació econòmica?

A l’estudi ‘Cambio demográfico y tasa de desempleo en España y sus principales CCAA el horizonte 2020’ , elaborat per l’equip del Dr. Josep Oliver de la UAB i publicat per ManpowerGroup al seu Indice laboral del mes de maig proppassat hi trobarem algunes possibles respostes a les qüestions abans plantejades. L’estudi parteix de les Proyecciones de población a corto plazo, serie 2011-2021 publicades per l’INE per simular diferents situacions. A grans trets, els supòsits de la hipòtesi base (també n’hi ha d’altres que no detallarem, recomanem consultar la publicació) són els següents:

  • Població potencialment activa: estimacions INE 2011-2021
  • Activitat: mateixa taxa d’activitat per cada edat i sexe des de 2011 a 2020
  • Ocupació: creixement nul, ocupació de tot el període als nivells de 2011
  • Atur: estimat per diferència entre activitat (recordem, sempre mateixa taxa) i ocupació (recordem, el mateix volum cada any).

I els resultats que se’n deriven impliquen una caiguda de la població potencialment activa que es tradueix en una disminució de la població activa i, en conseqüència, en una rebaixa de la taxa d’atur des del 21,9% pel conjunt d’Espanya a finals del 2011 fins el 14,20% pel 2020. S’ofereixen també els resultats desagregats per les Comunitats Autònomes i Catalunya (protagonista d’un canvi demogràfic més sever) registra una caiguda de la taxa d’atur encara més gran, del 19,5% passa a un irrisori 4,6%.

En vista d’aquests resultats hipotètics i tenint en compte l’elevada taxa d’atur (en aquest cas estimada segons metodologia XODEL) de Terrassa vam provar de replicar la metodologia emprada a l’estudi per tal d’estimar aquesta xifra a Terrassa per l’any 2020. Per fer-ho a escala municipal com era el cas, partíem d’unes restriccions ben clares:

  1. per fer la projecció demogràfica per 2020 no podíem emprar directament les projeccions de l’INE (fetes fins escala provincial),
  2. per calcular la població activa tampoc teníem les taxes d’activitat de l’EPA a nivell municipal
  3. per calcular el nombre d’ocupats el 2011 (que, segons la metodologia de l’estudi, hauria de ser el mateix que el 2020) tampoc teníem les dades de l’EPA a escala municipal

De quina manera podíem superar aquestes restriccions? La clau de la projecció que ens plantejàvem era triar de quina manera podríem obtenir el total de la població de Terrassa l’any 2020 per sexe i edat a partir del qual estimar la població activa i, de retruc, la taxa d’atur. Així, tenint en compte que la premisa fonamental de l’estudi de referència és la disminució de la població activa provocada per un desplaçament de la piràmide de població i per tal de mantenir la coherència amb aquesta, vam optar per emprar la mateixa projecció de l’INE (partint de les dades de població potencialment activa per sexe i edat dels residents a la província de Barcelona i suposant que el 2020 es repartirien de manera similar a Terrassa). A partir d’aquí vam estimar la població activa (recordem, mateixes taxes d’activitat que el 2011, en aquest cas emprant metodologia XODEL) i la població ocupada de 2011 (per diferència entre actius i aturats, en aquest cas atur registrat, no de l’EPA) que havia de ser la mateixa que la de 2020 (i que permetia calcular l’aturada de 2020 per diferència entre població activa i ocupada).

Els resultats obtinguts revelen rebaixes rellevants pel que fa a la població potencialment activa (-6,59%), l’activa (-8,81%) i també l’aturada (-47,13%). Tanmateix, aquestes disminucions per Terrassa resulten més moderades que les que l’estudi de referència atribueix a Catalunya entre 2011 i 2020 (un 12,6% menys de població potencialment activa, un 15,6% menys d’actius i un 80% menys d’aturats) i que són les més acusades del conjunt de CCAA analitzades.

En conseqüència, la taxa d’atur que es registraria a Terrassa sota aquesta hipòtesi pel 2020 seria d’un 10,84% una xifra lluny de la del 4,6% que s’atribueix al conjunt de Catalunya, però que representaria per Terrassa tornar a uns nivells previs a la crisi econòmica que estem patint i això en un context hipotètic de nul creixement de l’ocupació.

Fins a quin punt ens podem refiar d’aquestes dades que auguren canvis molt contundents en un període tan curt? És realment factible una rebaixa de la taxa d’atur fins xifres mai assolides en un context com el que ens envolta?

Sense poder respondre aquestes qüestions, ni haver replicat per Terrassa altres hipòtesis que també es plantegen a l’estudi esmentat (creixements de l’ocupació i canvis en l’activitat o augment de l’edat de jubilació fins els 67 anys), és evident que l’evolució de l’estructura demogràfica que s’albira (envelliment de la població activa i incorporació de les generacions ‘buides’ dels noranta al mercat de treball) condicionarà fortament la dinàmica del mercat laboral. I el que és molt probable és que aquesta evolució tingui pros i contres, jugant a favor en alguns aspectes (evolució a la baixa de la taxa d’atur?) mentre en complica d’altres (col·lapse del sistema de pensions?).

Enric Sanllehi i Bitrià, Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

2 respostes a Canvi demogràfic i taxa d’atur: cap a una reducció “involuntària” de l’atur el 2020?

  1. […] treball aquestes dinàmiques, i si es consoliden, també, algunes de les hipòtesis plantejades en articles publicats en el […]

  2. Roger escrigué:

    Interessant article, Enric, provaré de fer el mateix exercici pel cas de Sabadell!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: