Vers la delimitació d’Unitats Urbanes de Cerdanyola del Vallès; una nova eina municipal

UNA NOVA EINA MUNICIPAL

Aquest post es planteja com una eina o utilitat principal per reorganitzar la planificació urbanística i estratègica de la ciutat de Cerdanyola del Vallès des dels nous instruments tècnics, tecnològics i geogràfics. Quan es va plantejar iniciar una nova estratègia, mitjançant la necessitat de treballar per un Pla Estratègic de Ciutat, amb un MODEL DE PLANIFICACIÓ més interactiu; el primer a plantejar era quin és el nostre PUNT DE SORTIDA i quines EINES TÈCNIQUES tenim per afrontar aquest repte.

Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa.

La ley Benford y la población de los municipios de España

Si tomamos una fuente de datos basada en números que aparecen en la vida cotidiana, como pueden ser, por ejemplo, el precio de las facturas del gas, los números de las calles de una cierta ciudad o la población de los municipios de España, parece bastante lógico pensar que la aparición de los dígitos del 1 al 9 en estas cifras es totalmente aleatoria. Por esto, si nos fijamos en el primer dígito de todos estos datos cabria pensar que las cifras del 1 al 9 aparecerán en la primera posición un número similar de veces. Sin embargo esto no ocurre así, pues las muestras tomadas del mundo real, aunque puedan parecerlo, no son totalmente aleatorias.

La ley Benford, también conocida como la ley del primer dígito, hace referencia a la frecuencia con la que aparecen, en primer lugar, los dígitos del 1 al 9, en datos de la vida cotidiana. Esta frecuencia viene dada por la función:

donde  es el valor de la cifra en cuestión y es la probabilidad de que dicha cifra aparezca en primer lugar. Así, según la función descrita por Benford la frecuencia de aparición de las cifras del 1 al 9 como primer dígito (en una serie de datos tomados de la vida real) viene dada por la siguiente tabla:

es decir, si tomamos una lista grande de datos, estas cifras empezarán por 1 un 30,1% de las veces, por 2 un 17,6% de las veces y así sucesivamente.

Teóricamente todo esto esta muy bien, pero si tomamos datos reales ¿será cierto que se ajustan a la curva descrita por Benford?

Para cerciorarnos de que esto es así (no sólo de forma teórica) me he tomado la libertad de tomar los datos reales del censo de 2012 del Instituto Nacional de Estadística (INE). Estos datos son públicos y se pueden buscar como “Cifras de población resultantes de la Revisión del Padrón Municipal a 1 de Enero de 2012. Datos por municipios”. Observando los datos de las poblaciones de los 8116 municipios españoles, se tiene que la aparición de las cifras del 1 al 9 como primer dígito viene dada por la tabla siguiente:

A primera vista, parece que los datos reales y los teóricos se parecen mucho, basta comparar la última fila de ambas tablas. Pero puesto que una imagen vale más que mil palabras, para concluir, vamos a comparar gráficamente los datos reales con la curva descrita por la función de Benford.

¡Los datos reales se ajustan de forma casi perfecta a la función descrita por Benford!

Víctor M. Manero
Personal Docente Investigador de la Universidad del País Vasco / Euskal Herriko Unibertsitatea

Si voleu conèixer més publicacions de l’autor, podeu visitar la seva pàgina web:

https://sites.google.com/site/victormmanero/divulgation

DGT: Autopistes de dades (II)

Mapa temàtic de la matriculació mitjana anual de turismes i tot terrenys de gamma alta per part de persones físiques. Ràtio per cada 1000 habitants. 2004-2006

Mapa temàtic de la matriculació mitjana anual de turismes i tot terrenys de gamma alta per part de persones físiques. Ràtio per cada 1000 habitants. 2009-2010

Els dos mapes amb els quals comença aquest post, és un exemple del resultats que es poden extreure de la base de dades de matriculació de turismes a la qual dóna accés la Dirección Generalde Tráfico (DGT). Són dos mapes temàtics de tots els municipis espanyols, corresponents a la ràtio de turismes i tot terrenys matriculats per persones físiques per cada 1.000 habitants; el primer mapa és del període 2004-2006 –anys de important creixement econòmic–, i el segon és del període 2009-2010 –els anys més durs de la crisi econòmica–.

Possiblement, el fet de poder accedir registre a registre, cada dia de l’any, a la matriculació de tots els vehicles de tots els municipis de l’Estat espanyol, és el més destacat de tot el que proporciona –a nivell estadístic– la DGT. Val a dir, però, que tal i com deixa constància la DGT a través del seu web, aquestes xifres de matriculació són provisionals (enllaç). Això, però, no treu que la informació que proporciona doni una visió molt aproximada a les que puguin donar les xifres definitives.

Evidentment, no cal perdre de vista que es tracta d’un registre administratiu, i per tant no tots els camps estan omplerts. Així, per exemple, un terç dels turismes i tot terrenys matriculats durant el 2010 a Espanya tenien omplert al camp del codi ITV amb el codi SINCODIG, és a dir, sense codi, fet que impedeix saber les característiques del turisme o tot terreny matriculat, com per exemple, la marca, el model, la potència, etcètera. Un altre exemple és el camp d’emissió de CO₂: al 2010, el 39,2% dels turismes i tot terrenys matriculats no disposaven de la xifra d’emissió de grams de CO₂ per quilòmetre. Malgrat tot ens sembla adient presentar els següents dos mapes corresponents a la xifra mitjana d’emissió de CO₂ dels turismes i tot terrenys matriculats per municipi per als anys 2006 i 2010, respectivament.

Mapa temàtic de la mitjana de CO2 que emeten els turismes i tot terrenys matriculats al 2006

Mapa temàtic de la mitjana de CO2 que emeten els turismes i tot terrenys matriculats al 2010

Els mapes mostren com en quatre anys el nombre de municipis que matriculen turismes i tot terrenys que emeten més de 150 g/km han passat de ser majoritaris (4.895 municipis al 2006) a ser minoritaris (758 al 2010). Això, segurament, és conseqüència tant dels ajuts dels governs –central i autonòmic– en la compra dels turismes menys contaminants, com per l’impuls dels fabricants per construir vehicles cada cop menys contaminants, com, perquè no dir-ho, una major conscienciació ciutadana per millorar el medi ambient.

Però a banda de la matriculació de vehicles, la DGT posa a disposició del ciutadà un portal estadístic (http://apl.dgt.es/IEST2/), on es pot accedir a tota una sèrie de dades relacionades amb els vehicles i també amb els conductors. Algunes d’aquestes dades estan disponibles a nivell municipal, com per exemple, l’evolució mensual des cens de conductors per sexe dels municipis de tot l’Estat espanyol (enllaç); o l’evolució mensual del parc de vehicles, segons tipus de vehicle i carburant per a tots els municipis espanyols (enllaç).

A Catalunya, l’homòleg de la DGT és el Servei Català del Trànsit (SCT). Aquest servei també ofereix dades estadístiques a nivell municipal, en aquest cas, sobre accidents de trànsit (enllaç). Val a dir, però, que no tots els indicadors sobre el que es poden fer estadístiques estan disponibles a nivell municipal. En aquest sentit, no es poden consultar les xifres de ferits greus ni de morts en accidents de trànsit a nivell municipal, però si que es poden consultar el nombre d’accidents o d’accidents mortals que han hagut al municipi.

Per tant els municipis (i per extensió altres àrees territorial supramunicipals com les comarques) disposem d’una font estadística molt important que permet fer comparacions entre municipis (i comarques). Si bé les dades que ofereix la DGT –també l’SCT– són millorables, no es pot negar l’importantíssim pas endavant que s’ha donat perquè la ciutadania tingui accés, cada cop, a més i millors dades estadístiques.

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró