2 anys i mig de funcionament del programa d’ocupació Girona Actua

Girona Actua és un programa liderat per l’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb el Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS), que inclou 30 entitats del tercer sector i altres agents socials com organitzacions sindicals i patronals que treballen per millorar la situació dels col·lectius en risc de vulnerabilitat.

L’acció s’estructura a partir de 2 eixos de treball: d’una banda, la prospecció d’empreses que podrien contractar els perfils competencials de les persones participants i, de l’altra, les accions de suport i acompanyament al procés d’inserció laboral.

A voltes amb els sistemes d’indicadors

Una recent experiència a l’entorn de la Norma UNE-ISO 37120 “Desarrollo sostenible de las ciudades. Indicadores para los servicions urbanos y la calidad de vida”, ens ha portat a reflexionar a l’entorn  del que suposa el plantejament de qualsevol sistema d’indicadors, i quina ha de ser la visió que podem aportar des de la perspectiva de la gestió municipal i la seva millora.

En aquest sentit són nombrosos i coneguts els “Sistemes d’Indicadors de qualitat de vida urbana”,  plantejats per d’altres tantes institucions i organitzacions a nivell mundial:  des dels GCI (Global City indicators) definits pel Banc Mundial, passant pels Urban Audit d’Eurostat definits per la UE o els UN – Habitat de l’ ONU.

 De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.

L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans.

Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió

El Projecte General Entrepreneurship Monitor (GEM) és un projecte d’investigació sobre la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països, que es va engegar el 1998 pel Babson College i la London Business School. A l’edició 2011-12 ja hi intervenien més de 70 països. Catalunya hi participa des del 2007.

L’informe GEM analitza diferents aspectes que van de l’estimació de la contribució del sector empresarial al creixement econòmic, fins la relació existent entre les oportunitats de creació empresarial i la implicació de la població adulta en aquest procés.

L’informe GEM Catalunya 2014 calcula, entre d’altres, la taxa d’activitat emprenedora (TEA), una taxa per determinar la magnitud de l’emprenedoria i la seva evolució. La TEA estima les iniciatives empresarials de la població d’un determinat territori.

A Catalunya el 2014 la TEA s’ha estimat en un 7,54%,  per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,9%). La TEA per demarcacions nacionals es situa en un 7,30% a Barcelona, un 7,40% a Girona,  un 12,97% a Lleida i un 6,30% a Tarragona. Som doncs, un país prou emprenedor.

L’anàlisi del consum d’aigua a la ciutat de Girona

Anualment es duu a terme des de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona un estudi que quantifica i localitza el consum d’aigua a la ciutat. El consum d’aigua s’obté a partir del consum dels abonats a l’empresa subministradora del servei d’aigües de Girona, “Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter”.

Aquest estudi, que permet conèixer el consum per cada sector de la ciutat i quin ús es dóna a l’aigua consumida,  és possible gràcies a la coordinació de dades territorials entre l’empresa subministradora.

Des de fa uns anys, es treballa perquè des de l’empresa d’aigües s’utilitzin els codis de referenciació territorial de l’Ajuntament i es puguin localitzar així correctament els comptadors d’aigua.

En un primer moment la tasca va consistir a intentar codificar d’acord amb els codis del Cens d’Edificis i Locals de la ciutat (la base de dades que conté tots els edificis i locals de la ciutat amb indicació de la seva adreça i el seu ús, de la Base de Referència Territorial Municipal, objecte anteriorment d’un altre post) els comptadors ja existents a partir de la seva adreça: l’adreça marca l’edifici, el carrer, la illa i el sector on es troba el comptador. Aquesta és una tasca que no ha finalitzat encara, perquè moltes vegades el fet que l’adreça sigui incompleta o errònia, dificulta la localització del comptador. Malgrat això, per sector, illa i edifici, ja es troben tots localitzats. L’objectiu però, és la localització dels comptadors per local, que és el codi únic de localització territorial del sistema de codificació, i amb això es podria tenir correctament localitzats tots els comptadors i comparar les dades amb la resta de dades corporatives localitzades a aquesta unitat mínima.

Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?…

L’avaluació de polítiques en l’àmbit local: una assignatura pendent per a la innovació social ?

El passat 3 de juliol, els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, a través de l’Equip Tècnic de Suport,  varem participar a la jornada organitzada per Ivàlua (Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques) sobre l’avaluació de polítiques públiques. Juntament amb els ajuntaments de Barcelona, Sant Boi de Llobregat i Terrassa varem formar part de  la taula de reflexió entorn l’avaluació en l’Àmbit Local.

Els Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona s’organitzen en el marc d’un model d’atenció social i comunitària propera a les persones, i als barris.  Treballem per afavorir processos d’inclusió i cohesió i pal·liar els efectes de l’exclusió. Actualment en una població de 95.000 habitants, hi ha desplegats set equips de Serveis Socials Bàsics organitzats en quatre sectors. Hi ha també quatre serveis especialitzats (infància, dependències, salut juvenil i violència de gènere) que aprofundeixen en àmbits d’exclusió i necessitats de manera més especialitzada.  Formen part també dels Serveis Socials els sis Centre Cívics que treballen pel foment de la participació i la cohesió en els barris. Des d’aquest marc i complexitat de serveis entenem l’avaluació com un procés que serveix per a validar i donar coherència el propi model. Ha  de  respondre a la millora constant i la innovació en les metodologies d’atenció al ciutadà i al diagnòstic de les necessitats socials.  Ha de ser un instrument útil a la presa de decisions estratègiques i polítiques. I ha de poder apropar al ciutadà a comprendre la necessitat i el resultats de les accions.

La taula va tractar tres qüestions que tot seguit en resumim les principals aportacions.

El sistema de localització territorial municipal de l’Ajuntament de Girona: La Base de Referència Territorial

El territori, a banda de premetre’ns localitzar fets o esdeveniments, ens serveix de referència única i ens permet coordinar diferents bases de dades que, a l’Ajuntament de Girona, es gestionen per separat des de diferents àrees.

Des d’aquí la Unitat d’Anàlisi Territorial (UMAT) es gestiona la Base de Referència Territorial (BRT en endavant) de l’Ajuntament: és el sistema de geocodificació, és a dir l’estructura de codificació del territori per tal de poder localitzar correctament qualsevol lloc o esdeveniment que ocorri a la ciutat. La gestió de la BRT inclou tant el manteniment cartogràfic com alfanumèric i va des del límit municipal fins als locals, passant per carrers i edificis entre d’altres. Per tant, aquesta base que descriu el territori, tant gràficament com en codi, és la ròtula de tot el sistema a partir del qual és possible la coordinació del conjunt d’informació corporativa.

Dins d’aquesta BRT, hi té un pes molt important el Cens d’Edificis i Locals de la Ciutat. El Cens descriu tots els edificis i locals, amb indicació de la seva adreça completa (carrer, número, escala pis i porta) i informació addicional com referència cadastral sobre la qual es troba l’edifici, l’ús o les delimitacions administratives a les quals pertany (Àrea Bàsica de Salut que li correspon, zones escolars, zones policials etc.)

Aquesta base es nodreix bàsicament a partir del control de les llicències d’obres i dels expedients cadastrals: s’incorporen els enderrocs, nous edificis, rehabilitacions i altes i modificacions cadastrals.

Aquest cens, doncs, és el continent on s’hi pot ubicar els diferents fets que ocorren a la ciutat, a partir de la seva adreça: el lloc on un persona s’empadrona, el lloc on es dóna d’alta una activitat, el lloc on es dóna una llicència d’obres… ja que la majoria d’aquests fets tenen lloc en una edificació o solar urbanitzable (ja sigui de la zona urbana o de la rústica).

Una aproximació a la cartografia multiescala

A l’era de la geolocalització, ara que  Google i altres monstres han aconseguit ‘educar’ la ciutadania en la utilitat i gran necessitat d’explicar on passen les coses, parlar de l’escala de la cartografia pot resultar fins i tot ridícul si es fa atenent a l’antiga concepció de l’escala de representació. A ningú se li escapa que la trepidant escalada tecnològica en producció i disponibilitat de la cartografia d’imatge ha popularitzat la georefernciació fins a nivells insospitats fa tan sols 5 o 6 anys.  No només donem per suposat que la ‘Xarxa’ ens informa d’on està qualsevol cosa sinó que ens sembla la mar de normal  veure tot el planeta i passejar a nivell de vorera o entrar dins un edifici amb Street View només amb un moviment de dit en un dispositiu mòbil des de la terrassa d’un bar. Entre dos glops de cervesa podem passar de veure el món a escala 1:1.000.000 a 1:20 en pocs segons. Els antics cartògrafs se’n farien creus! I per si no fos prou, hi veiem directament el món i no la seva representació.

Les cartoteques en paper han anat desapareixent de l’ús quotidià i l’escala de representació de mapes i plànols pràcticament ja només respon a determinats tràmits administratius o a limitacions tècniques locals en la distribució de sèrie cartogràfiques. Estem en un punt que seria senzill engrescar-se amb la idea  de reconvertir els plànols d’emplaçament i fer circular tots els intercanvis de dades i expedients amb alguna mena de ‘xip’  integrat, que inclogui la visualització dels àmbits de treball. Tot arribarà.

Sobre la Jornada “Activitat Estadística a les comarques gironines”

En el marc de l’Any Internacional de l’Estadística ,  el passat dia 25 d’Octubre va tenir lloc a Girona la Jornada d’Activitat Estadística a les comarques Gironines , organitzada conjuntament per la Unitat d’Assessorament Estadístic, la Càtedra Lluís Santaló d’Aplicacions de la Matemàtica i els grups de recerca en l’àmbit de l’Estadística de la UdG, comptant amb el suport del Patronat de l’Escola Politècnica Superior de la UdG.

La Jornada va servir com a marc per a projectar, divulgar i analitzar l’ús d’aquesta disciplina en la societat gironina, establint-se un fòrum de contacte i discussió al voltant de la incidència de l’Estadística a través de xerrades, col·loquis i taules rodones.

En aquest sentit, es van presentar i debatre diferents activitats relacionades amb l’Estadística, amb el propòsit de posar de relleu la utilitat d’aquesta disciplina en els diferents sectors socio-econòmics, i sobretot per propiciar l’intercanvi d’informació i experiències entre els diferents sectors al voltant de l’ús que en fan i de les seves necessitats al respecte.

La jornada, que va servir com a altaveu de la tasca d’assessorament i recerca en Estadística que es realitza a la UdG, va reunir usuaris, representants i investigadors dels diferents sectors i va comptar també amb la presència del Dr. Xavier Tort-Martorell, actual President de la European Network for Business and Industrial Statistics  (ENBIS).

El col.loqui sobre l’Estadística a les Institucions gironines va comptar amb la participació de tècnics del  DipSalut de la Diputació de Girona, el Sistema d’Informació Socioeconòmica Local (XIFRA) de la Diputació de Girona i la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona.

El debat Les institucions fan estadística: dades oficials Gironines va ser enriquidor,  deixant alguns apunts per a la reflexió que us volem traslladar:

Els expedients de llicències d’obres com a font de gestió i font d’informació municipal

1- Introducció

Des del 1997 l’Ajuntament de Girona disposa d’una base cartogràfica SIG de llicències d’obres. Es tracta d’una base de gestió temàtica que va néixer inicialment amb l’objectiu de controlar  els canvis en l’edificació privada a la ciutat.

Amb els anys la base de llicències d’obres ha evolucionat per adaptar-se  a les noves necessitat que han anat sorgint, s’ha fet més complexa i ha teixit un seguit de relacions  al seu voltant.

 2- Principals característiques

La base cartogràfica d’obres és una base temàtica que  recull aquelles llicències d’obres aprovades per la corporació  que impliquin un canvi a nivell físic (noves construccions, ampliacions, enderrocs…) o a nivell jurídic (divisió d’un habitatge en dues entitats independents…) en l’urbanisme privat del municipi. En destaquem  dues característiques principals: la provisionalitat i el constant moviment de les seves dades.

 La primera característica  i la  més important és que es tracta d’una base provisional, és a dir, conté possibles dades reals. Quan incorporem una obra a la base estem introduint només un projecte, i com a tal,  pot estar sotmès a canvis, es pot prorrogar  un temps indeterminat o, com veiem molt sovint en els darrers anys, es pot renunciar a la seva realització.  És en aquest sentit que aquesta base està  sempre “a l’espera”. La provisionalitat de les seves dades només desapareix en el moment que es certifica la  finalització d’una obra  (mitjançant les primeres ocupacions o  informes d’inspecció) i  tant la cartografia com les dades associades d’aquesta obra es converteixen en “reals”.