La sostenibilitat del sistema de pensions

29 gener 2016

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Refugiats, fronts migratoris i estats del benestar

5 Octubre 2015

La premsa d’aquest estiu ens ha delectat amb imatges esgarrifoses de l’èxode d’orient, dels periples de munions de refugiats cap a Europa, algunes de les quals han tingut un efecte assenyaladament colpidor en l’opinió pública, amb cadàvers d’infants surant a les costes de Turquia, que talment podrien ser dels nostres. Ho han estat tant com per accelerar la sensibilització, la mobilització ciutadana i la protesta i, acte seguit, l’atropellada presa de decisions i la proposta d’accions pal·liatives per tal d’auxiliar aquella gent (o rebutjar-la). I el tema no és banal: estem parlant d’un flux migratori que en les darreres setmanes, en clau europea,  ha esdevingut allau de grans proporcions: persones de diverses nacionalitats (principalment sirians, però no només) s’han llançat a travessar la Mediterrània i les fronteres de la UE per tractar de refer les seves vides cercant garantia de seguretat.

Munió de gent a Hegyeshalom (Hongria) caminant cap a la frontera austríaca, el passat 26 de setembre. Font: Ara, Reuters, L. Foeger.

Centenars de desplaçats a Hegyeshalom (Hongria) caminant cap a la frontera austríaca, el passat 26 de setembre. Font: Ara, Reuters, L. Foeger.

L’assumpte, amb un considerabilíssim rerefons ètic, no deixa de plantejar controvèrsies des del punt de vista de la gestió pública (i, per tant, també des del punt de vista estadístic) en temps d’estretors en els països receptors. Aspectes dicotòmics de no fàcil conciliació (per exemple, com s’ha de repartir l’acollida de tal contingent entre els diferents Estats, o entre les diferents ciutats, llocs o institucions europees, alguns dels quals estan suportant alts índex de precarietat social, no resolts) es combinen amb la incertesa de les conseqüències de l’èxode massiu i alhora amb precipitats judicis de valor que sovint inclouen un sorprenent oblit de la memòria històrica més contemporània, on els papers sovint han estat invertits,… i on també s’endevina una mesura diferent pel que fa als extrems de supervivència, pel que fa a la consideració qualitativa dels èxodes. Tan sols hem de recordar l’exili al final de la Guerra d’Espanya (que ja aleshores expulsà cap a l’exterior més de mig milió de persones), o les més properes de Bòsnia o d’Ucraïna; o la forçada diàspora del poble palestí, enquistada en el temps i en múltiples indrets, en camps de concentració esdevinguts autèntiques ciutats al Líban o a Jordània; o la de la meitat de la població de saharauí, arraconada sine die en un cantó fronterer del desert algerià. I, d’altra banda, cal recordar que no fa pas massa mesos que els morts i les pasteres sovintejaven les platges de la riba més occidental de la Mediterrània, també per causa de supervivència, malgrat que aquesta fos provocada principalment i aparent per la misèria econòmica que es viu en les cada cop més atapeïdes ciutats africanes, on la riquesa i els mitjans de producció s’acumulen en poques mans, on hi ha barra lliure per a les màfies i la classe mitjana és quasi heroica.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

8 Juny 2015

cuentame

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió …”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES, UN RISC NECESSARI

12 gener 2015

El passat mes de setembre la revista Science va publicar un estudi realitzat conjuntament des de la Universitat de Washington i l’ONU. L’estudi, liderat per Patrick Gerland, afirmava que la població mundial arribarà als 9.600 milions d’habitants l’any 2050 i superarà els 12.000 milions al 2100. És a dir, més de 2.000 milions d’habitants del que fins ara estava previst. Segons Gerland, hi ha un 30 % de possibilitats de que aquest creixement de la població mundial s’aturi a partir de l’any 2100 i no un 85 % com havia sostingut Wolfgang Lutz, de l’Institut de Demografia de Viena.


Els demògrafs s’aventuren a preveure la futura població d’un territori amb les seves projeccions. Una projecció demogràfica és un càlcul probabilístic del futur d’una població en base a unes hipòtesis. Generalment s’estableixen tres escenaris, determinats per la previsió del comportament d’aquella població en base a unes variables; la fecunditat, la mortalitat i les migracions. Tenim un escenari mitjà o tendencial, que és aquell que segueix la dinàmica demogràfica actual, i dos escenaris més, un baix i un alt, en relació a aquest.

En els darrers 20 anys existia el consens que la població augmentaria fins a arribar als 9.000 milions per després estabilitzar-se i deixar de créixer. Ara aquest nou estudi conclou que la població mundial seguirà estable en les regions més desenvolupades, però augmentarà en les regions més pobres. Segons explica Gerland en el seu estudi, serà clau el futur pes demogràfic de l’Àfrica subsahariana on la manca de control de la natalitat i la disminució de la mortalitat per VIH, contribuiran  al ràpid increment de població.

Un parell de mesos després de fer-se públic aquest estudi, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) va presentar les Projeccions de població 2013-2051 amb escenaris comarcals a curt i mitjà termini per al 2026  i un escenari a llarg termini (any 2051) pel conjunt de Catalunya.  L’estudi preveu una lleugera disminució de població fins a l’any 2018, baixant fins als 7,3 milions d’habitants, seguida d’una recuperació moderada fins al 2026, data en la qual Catalunya possiblement tornarà a arribar al seu màxim històric (7.570.908 habitants), assolit l’any 2012. Malgrat això, també s’afirma que tres de cada quatre comarques tindran menys població que la que tenen en l’actualitat.

Estimacions de població 2013-2051. IDESCAT

A diferència de les esmentades projeccions de població mundial, basades en hipòtesis sobre l’evolució de  l’esperança de vida i la taxa de fecunditat, les projeccions a nivell local ens obliguen a “endevinar” un tercer factor; les migracions. L’evolució de la població catalana dependrà a mitjà i llarg termini del saldo migratori ja que el creixement natural es preveu negatiu fins al 2050.

Segons l’IDESCAT en el seu escenari mitjà,  la immigració seguirà la tendència a la baixa iniciada al 2011 i mantinguda fins a l’any 2018, moment en què hi haurà un punt d’inflexió. A partir del 2026 Catalunya registrarà una immigració de 30.000 persones/any gràcies a la qual arribarà als 8 milions d’habitants al 2051.

Les projeccions de població són una eina bàsica per a la planificació, però el fet que depenguin de hipòtesis sobre migracions pot fer errar la conclusió, més quan aquesta depèn en gran mesura de la conjuntura econòmica del país.  Un exemple d’això és el que va passar en les darreres projeccions d’IDESCAT per a l’horitzó 2009-2018, quan es va preveure que l’onada migratòria es mantindria, donant com a resultat l’errada previsió de 7.915.000 persones per al 2019 a Catalunya.  Certament, és difícil i arriscat donar una xifra futura dels immigrants i emigrants del territori, però d’altra banda imprescindible per realitzar la projecció. Segons l’ONU, actualment hi ha més persones que mai vivint fora del seu país d’origen i la previsió és que aquesta xifra augmenti en el futur.

 Població projectada escenaris IDESCAT

Però potser hem arribat al punt en què ja no és tan important el quant com el com. Les projeccions demogràfiques permeten preveure quina serà l’estructura per edats de la nostra societat. Segons els darrers estudis l’estructura de la població catalana serà similar a la d’altres països europeus. A curt termini hi hauran menys infants, menys joves i més gent gran, i això farà disminuir la població activa, que d’altra banda tindrà el seu gruix en la franja més alta (> 40 anys). L’augment de l’esperança de vida provocarà un envelliment global a llarg termini (més octogenaris, centenaris), un 30,8 % de la població serà major de 65 anys, fet que ens durà a un índex de dependència de creixement sostingut dels mes alts d’Europa. A nivell mundial un 21 % de la població serà major de 60 anys l’any 2050.

Índex de dependència EUROSTAT

Font: Eurostat

És a dir, viurem en una Catalunya demogràficament envellida en un món on la població seguirà augmentant i les migracions seran difícils de preveure. Però això serà bo o serà dolent ? En els darrers anys s’han posat de moda les tesis catastrofistes en vers l’envelliment demogràfic amb arguments com la disminució de la població activa, l’augment de l’índex de dependència, o el perill de l’actual sistema de pensions, i les conseqüències negatives de tot plegat. A l’altra banda de la balança trobem demògrafs com Wofgang Lutz, que proclama en el seu article The truth about aging population , publicat al Harvard Business Review, els avantatges que pot tenir l’envelliment demogràfic amb una planificació a llarg termini que inverteixi esforços en la millora de l’educació: “l’envelliment actiu de la població amb un alt nivell educatiu pot ser un valor i no un problema”.

Un altre demògraf, Julio Pérez Díaz, destaca l´ús abusiu que se n’ha fet de l’envelliment demogràfic per justificar les retallades socials. En un article  publicat al diari El País l’any 2010, ja alertava de l’alarmisme demogràfic i en la mateixa línia que Lutz, afirmava “la clau és la inversió en les persones”. Per a Pérez Díaz, l’envelliment demogràfic és un èxit social conseqüència d’una millora en la qualitat de vida de les persones.

La qüestió és, podem preveure el comportament de 3 generacions futures? Potser no. Però el que si podem fer és planificar a curt termini quins stocks de població tindrem, quines seran les seves necessitats i quin el seu valor. Han de passar encara uns quants anys per esbrinar quina era la teoria correcta, però per si les mosques, invertir en les persones, siguem més o siguem menys, és sempre una aposta segura.

Sandra Álamo Nogueron

Observatori socioeconòmic d’Osona, Creacció


Emigració: crònica de la realitat esperada

23 Desembre 2014

Fa més de tres anys varem reflexionar sobre quina era l’emigració de les persones residents en els municipis del Perfil de la Ciutat.

Les dades ens mostraven que des de l’any 2009, el primer amb dades del padró d’habitants residents a l’estranger, fins al 2011 no parava de créixer any rere any el nombre de persones que havien de deixar el seu país de residència.

Doncs bé, un cop ha passat un temps prudencial hem decidit tornar a fer el mateix exercici i veure quina ha estat l’evolució en els anys següents. Primer de tot, creiem important recordar i fer present novament el que recull el registre administratiu del padró d’habitants residents a l’estranger, que trobareu aquí.

Seguint la línia de l’anterior article, al realitzar un breu repàs pels mitjans de comunicació comprovem com es mantenen els titulars que parlen, remarquen i reflexionen sobre el volum migratori exterior de les persones residents a Espanya.

De moment, la primera cerca ens mostra que tot continua igual que ara fa tres anys. Veiem en xifres palpables si es reafirmen les primeres impressions. Modulant la llista de municipis per tal d’adaptar-la a les ciutats membres integrants de la Xarxa del Perfil de la Ciutat en l’actualitat, obtenim els següents resultats:

taula_municipis_2014

Les variacions (2009-2014 i 2013-2014) constaten que lluny de disminuir el número de persones que es veuen obligades a emigrar aquest s’ha incrementat de manera notòria. Destaca l’augment, des de l’any 2009, del nombre de persones emigrants de les ciutats de Vic (+116%), Mollet del Vallès (+106%), Rubí (+87%) i Granollers (+83%), sent els tres primers municipis indicats els que també registren un major increment de migracions en l’evolució interanual de 2013 fins a 2014.

La diferència absoluta a nivell de la Xarxa mostra que hi ha 9.410 persones que abans de la crisi tenien la seva residència en un municipi del Perfil i que ara la tenen a l’estranger, passant el número dels 16.544 en l’any 2009 als 25.954 del 2014.

En el següent enllaç, teniu a la vostra disposició quins són els països de destinació de les persones migrades a data d’1 de gener de 2014. França, Argentina, Alemanya, Andorra i Bèlgica, en aquest ordre, són les principals destinacions que han escollit les persones residents en els municipis del Perfil de la Ciutat.

La informació i les dades que surten en el mapa reflecteixen quina és la situació de l’efecte sortida la tendència de sortida els municipis del Perfil a inicis de 2014. Una aproximació a la tendència migratòria la podem trobar en la següent taula. En ella, comprovem com gairebé la meitat dels catalans han emigrat a algun país de la Unió Europea, i prop d’un 17% a un país d’Europa no pertanyent a la UE. Paral·lelament a això, també observem com de les prop de 26 mil migracions registrades, un 44% d’aquestes responen a un procés de retorn als països de naixement. Aquestes, tot i que la informació aquí disponible no permeti ser totalment contundents, es podrien considerar com a conseqüència de la crisi econòmica que provoca que les poques oportunitats laborals del mercat de treball català i espanyol facin retornar als països d’origen a persones que van immigrar a l’Estat Espanyol en plena bonança econòmica. En contraposició, un 47% de les persones nascudes a territori espanyol han hagut de marxar a d’altres països, segons les dades de 2014.

taula_municipis_2014_2

Les dades ens permeten constatar una cosa: que no sabem si, tal i com diuen algunes veus en les darreres setmanes, la crisi ja va de baixada i l’economia està remuntant, però que el que sí és irrefutable és que cada cop hi ha més persones que fins fa poc vivien en un dels municipis del Perfil de la Ciutat i que ara ho fan en un altre país. Digueu-li ‘esperit d’aventura’, digueu-li ‘mobilitat exterior’. La realitat és que les persones cada cop emigren en major número.

Sergio López Ordovás – Grameimpuls, SA
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Una ullada al Cens lingüístic a Sabadell

19 Desembre 2014

llengua

Des de fa unes setmanes estan disponibles a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya els resultats, a escala inframunicipal, del cens lingüístic de 2011. Una gran notícia, la de disposar de dades inframunicipals, atesa la seva escassetat. Així doncs, des de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell hem decidit dibuixar quina és la realitat lingüística del català a la nostra ciutat. I per fer-ho hem utilitzat l’aplicació de Google Fusion Tables, ja emprada en altres posts (On es vota com a Catalunya?) en aquest mateix blog. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Detroit(s) *

7 Novembre 2014

1374225185_460363_1374227656_album_normal

Ho confesso: he estat assidu d’aquests realities americans de negociants d’articles de segona mà i prestamistes que passaven al canal eXplora els vespres. Saber què fan els personatges, com es comporten, amb quina rampoina tracten, la seva valoració i la intervenció d’especialistes taxadors, com tanquen la negociació, etc, provoca una especial atracció. Pura tafaneria, si es vol: a banda d’una certa emoció pels desenllaços, aparentment no hi sembla haver perdedors, sinó que sovint ambdues parts hi surten satisfetes; si no en el preu, sí en la informació rebuda sobre el valor històric o la utilitat de les peces. Malgrat això, analitzant-ho fredament i ja sigui només pel fet d’haver de desprendre’s amb urgència d’artefactes familiars –alguns carregats d’emotiva memòria–, les escenes que es produeixen no són innòcues: gran part dels clients hi van per necessitat i no per una rara afecció al regateig.

D’aquests programes, el que més crida l’atenció, per espectacular i histriònic, és “Hardcore Pawn” (intitulat en castellà “Empeños a lo bestia”), encarnat per Les Gold i llur fills, Seth i Ashley, que governen amb especial duresa un d’aquests establiments, l’American Jewelry & Loan, situat en una enorme nau a la perifèria de Detroit. El què interessa no és tant els conflictes entre l’equip de venda o la interacció amb el públic (en el qual es fa més èmfasi en aquesta sèrie, que no pas en la importància dels productes sobre els quals transaccionen), sinó la sociologia mateixa del negoci i dels clients. Aquesta sociologia marca la diferència entre les versions de Las Vegas, Chicago i Detroit o amb les més sofisticades de caça-tresors al Canadà o al Middle West dels Estats Units. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: