El Registre Mercantil com a font d’informació empresarial

13 Juny 2014

Diàriament, tots nosaltres veiem com es publiquen dades macroeconòmiques de diversa índole: la taxa d’atur, índex de morositat, IPC, altes i baixes a la Seguretat Social, creació de noves empreses, etc. Totes aquestes dades són, sens dubte, molt útils per anar configurant la imatge global que ens permetrà entendre el present i afrontar millor el futur. Però com que aquestes dades de nivell macro no ens descriuen la realitat municipal, no podem saber en quina mesura aquesta informació es tradueix en conseqüències o quina és la porció que ens toca. Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis

Presència econòmica, presència laboral

27 Juliol 2012

Sabut és que el Registre Mercantil és una rica font d’informació que brolla interessants dades que pocs serveis d’estudis beuen. Un dels pocs que acut en aquesta font a omplir d’informes el càntir del coneixement és la xarxa Perfil de la ciutat.

Metàfores de banda, el Registre Mercantil disposa dels comptes anuals de cadascuna de les societats mercantils del nostre territori. Una informació de base que s’obté dels comptes anuals de les empreses és la facturació i el número d’empleats. A partir d’aquestes dades bàsiques ja es poden fer quatre números.

Entre poques empreses facturen molt. És habitual que un 10% de les empreses d’un territori acumulin el 80% del total de la facturació que es genera en aquell territori. En el cas de la xarxa Perfil de la ciutat, es compleix amb precisió aquesta proporció. El 10% de les 28.056 empreses dels catorze municipis del Perfil de la ciutat acumulen el 80% de la facturació total. I, al mateix temps, aquest 10% d’empreses ocupen el 60% de la força de treball. És a dir, les empreses més grans en volum de negocis tenen una major presència en el territori a nivell de facturació que no pas a nivell d’ocupació.

Expressar la idea mencionada en el paràgraf anterior mitjançant un indicador és senzill. Tan sols cal dividir el pes de les empreses grans en termes d’ocupació entre el pes de les empreses grans en termes de facturació. Si la divisió dóna un valor superior a u, implica que les empreses grans tenen una major presència en termes d’ocupació que no pas en termes de facturació. I si l’indicador és inferior a la unitat, aleshores implica que les empreses grans tenen una major presència en termes econòmics que no pas en termes laborals. Definir ‘empresa gran’ és pas previ.

En el capítol ‘Teixit empresarial’ de la publicació ‘Perfil de la ciutat’, es defineix ‘empresa gran’ com aquella que factura més de deu milions d’euros. En el cas dels municipis del Perfil de la ciutat, les empreses grans generen el 56,8% del volum de negocis del teixit empresarial acumulat dels catorze municipis membres de la xarxa i aquestes empreses ocupen el 35,5% dels 231.664 treballadors de les 28.056 societats mercantils del Perfil de la ciutat.

El quocient entre 35,5% i 56,8% és 0,63. És a dir, les empreses grans disposen d’una major presència en termes econòmics que no pas en termes d’ocupació. Dit a l’invers, les empreses grans tenen una menor presència laboral que no pas econòmica. La dada és eloqüent i és una més a ser tinguda en compte a l’hora de prendre decisions polítiques. Un altre tema seria saber si els responsables polítics beuen dels càntirs del coneixement que els serveis d’estudis omplen infatigables.

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa


Opendata: Obrir les dades estadístiques (I)

15 Novembre 2010

Des de fa tres o quatre anys una tendència de fons avança en direcció als serveis estadístics de les administracions públiques: la reclamació, procedent des de diferents àmbits de la societat civil (les empreses, la ciutadania i la comunitat investigadora i acadèmica) de l’obertura de les dades de les administracions públiques. Demanda coneguda com “Opendata”, es refereix a la necessitat d’obrir tota mena de dades públiques. I, entre elles, les dades estadístiques, obviament.

Just fa uns dies ha vist la llum la primera iniciativa significativa a Catalunya en aquest sentit. Es tracta del projecte “Dades Obertes Gencat“, que ha seguit el “Open Data Euskadi“, fet públic tot just fa escassos mesos. Tot sembla indicar que, tard o d’hora, es veuran exemples similars a nivell municipal, com ha passat ja a d’altres ciutats pioneres del món. Explicarem alguns dels “opendata locals” en un segon post a aquest blog. Avui, ens limitarem a revisar alguns dels principals arguments i beneficis, segons els seus partidaris, a favor de tal obertura:

  • Drets de ciutadania:  allò que és públic, pagat amb impostos públics,  ha d’estar a l’abast del públic, es diu.
  • Transparència i legitimitat democràtica. En la mesura que les dades que inspiren la gestió pública són obertes i avaluables per qualsevol es pot avaluar millor l’acció política i administrativa. Un ciutadà amb més coneixement sobre el su entorn  és un ciutadà que pot tenir més criteri i que pot participar amb més qualitat a l’esfera pública.
  • Interoperabilitat, i per tant major eficàcia i eficiència, entre les administracions públiques.  Avui dia la norma és que cada administració, i sovint cada servei dins d’ella, tingui la seva pròpia base de dades, no interconnectada amb les del servei o administració veïna. La interoperabilitat a nivell d’aplicacions i bases de dades és l’excepció, i necessita de la definició d’estàndards i formats de dades comuns, anomenats estàndards. L’obertura de les dades facilitarà, es diu, l’adopció d’estandars oberts.
  • Increment exponencial de la generació de coneixement sobre el territori i la població. Un cop obertes les dades tothom pot analitzar-les i extreure’n beneficioses conclusions i orientacions per a la gestió del territori (la ciutat en el nostre cas). Universitats, investigadors acadèmics, consultores, institucions educatives i culturals tenen la possibilitat de generar un coneixement nou, que ha de redundar en benefici del mateix territori.
  • Promoció econòmica: l’obertura de les dades genera nous sectors d’economia del coneixement. És un accelerador de l’economia del coneixement. Les dades, si són digitals i accessibles al processament automàtic, són un input (barat i escalable) per a la creació de infinitat de serveis de valor per a empreses i particulars.  Hi ha empreses el model de negoci de les quals és “afegir valor” a les “dades públiques crues” per a convertir-les en coneixements i serveis pràctics i aplicables pels quals altres estan disposats a pagar.

Aprofundim aquí el darrer argument, que és el menys evident segurament, a partir d’un parell d’exemples de generació de valor econòmic i, per tant, d’empreses i ocupació, pel simple fet de fer públiques les dades. Exemples que existeixen des de fa temps, pel cas d’alguns registres definits com a públics i oberts a la consulta pública per la llei actual.

El registre mercantil. Les dades financeres i fiscals de les empreses, es depositen en el registre mercantil. I poden ser consultades per qualsevol empresa o ciutadà, pagant una taxa. Doncs hi ha empreses especialitzades en generar complexes bbdd integrant aquesta informació que el registre sols posa a disposició en paper o, darrerament, en pdf, i empresa a empresa. El negoci d’aquestes empreses que digitalitzen la informació del registre en bbdd és revendre la informació i fer-la més accessible, o convertir-la en coneixement. Són les empreses d’anàlisis comercials, que treballen, o revenen, aquestes dades a bancs i asseguradores (els seus principals clients) i a qualsevol empresa (o institució, o particular) que vulgui saber la situació financera i comptable d’una empresa, o d’un segment d’empreses.

Les microdades estadístiques dels censos de població (centenars de variables a nivell dels registres individuals) que l’INE publica desagregades per seccions censals i fins i tot trams de carrer, són la principal font de informació d’un sector del marketing directe, el geomàrqueting, que orienta el marketing en funció del perfil social i econòmic de la població que resideix en un lloc determinat. Hi ha centenars d’empreses i professionals que s’han dedicat a aquests sector  les darreres dos dècades.

En la mesura que s’obrin altres fonts de dades hi hauran noves aplicacions d’elles que generaran nous sectors i activitats econòmiques. Coneixements i aplicacions comercialitzables. I més avui dia, amb la irrupció vertiginosa de la web 2.0 i les aplicacions que corren sobre smartphones, autèntics ordinadors de butxaca. La generació d’aquesta “economia basada en la dada” és més un tema de creativitat i innovació que de capacitat de inversió. Sorgiran noves aplicacions contínuament. Existeixen ja aplicacions per al mòbil, o el GPS, que informen al conductor en temps real de la densitat de trànsit al seu trajecte (a partir del geoposicionament), o de si està entrant a una zona d’alta accidentalitat. O aplicacions que informen a turistes del nivell d’inseguretat dels barris o carrers que visiten. Aquestes aplicacions treballen sovint amb dades d’origen públic.

Hi ha gran quantitat de bases de dades administratives per obrir. I susceptibles de –convenientment tractades, respectant escrupolosament la legalitat i, de forma molt especial, la privacitat– generar molt coneixement i, també, moltes aplicacions pràctiques. Per exemple, padrons d’habitants, censos d’empreses, bases de dades fiscals (llicències d’activitat, IBI/Catastre, IAE, IRPF, INSS), bases de dades dels sistemes educatius, bases de dades dels cossos de seguretat (delictes, infraccions, accidents), bases de dades urbanístiques, i un llarg etcètera.. Algunes d’elles es gestionen i generen a nivell municipal.

En un post posterior es repassaran alguns dels projectes opendata més exitosos arreu del mon, i algunes casos de bones pràctiques a nivell de municipis i ciutats.


%d bloggers like this: