DGT: Autopistes de dades (II)

Mapa temàtic de la matriculació mitjana anual de turismes i tot terrenys de gamma alta per part de persones físiques. Ràtio per cada 1000 habitants. 2004-2006

Mapa temàtic de la matriculació mitjana anual de turismes i tot terrenys de gamma alta per part de persones físiques. Ràtio per cada 1000 habitants. 2009-2010

Els dos mapes amb els quals comença aquest post, és un exemple del resultats que es poden extreure de la base de dades de matriculació de turismes a la qual dóna accés la Dirección Generalde Tráfico (DGT). Són dos mapes temàtics de tots els municipis espanyols, corresponents a la ràtio de turismes i tot terrenys matriculats per persones físiques per cada 1.000 habitants; el primer mapa és del període 2004-2006 –anys de important creixement econòmic–, i el segon és del període 2009-2010 –els anys més durs de la crisi econòmica–.

Possiblement, el fet de poder accedir registre a registre, cada dia de l’any, a la matriculació de tots els vehicles de tots els municipis de l’Estat espanyol, és el més destacat de tot el que proporciona –a nivell estadístic– la DGT. Val a dir, però, que tal i com deixa constància la DGT a través del seu web, aquestes xifres de matriculació són provisionals (enllaç). Això, però, no treu que la informació que proporciona doni una visió molt aproximada a les que puguin donar les xifres definitives.

Evidentment, no cal perdre de vista que es tracta d’un registre administratiu, i per tant no tots els camps estan omplerts. Així, per exemple, un terç dels turismes i tot terrenys matriculats durant el 2010 a Espanya tenien omplert al camp del codi ITV amb el codi SINCODIG, és a dir, sense codi, fet que impedeix saber les característiques del turisme o tot terreny matriculat, com per exemple, la marca, el model, la potència, etcètera. Un altre exemple és el camp d’emissió de CO₂: al 2010, el 39,2% dels turismes i tot terrenys matriculats no disposaven de la xifra d’emissió de grams de CO₂ per quilòmetre. Malgrat tot ens sembla adient presentar els següents dos mapes corresponents a la xifra mitjana d’emissió de CO₂ dels turismes i tot terrenys matriculats per municipi per als anys 2006 i 2010, respectivament.

Mapa temàtic de la mitjana de CO2 que emeten els turismes i tot terrenys matriculats al 2006

Mapa temàtic de la mitjana de CO2 que emeten els turismes i tot terrenys matriculats al 2010

Els mapes mostren com en quatre anys el nombre de municipis que matriculen turismes i tot terrenys que emeten més de 150 g/km han passat de ser majoritaris (4.895 municipis al 2006) a ser minoritaris (758 al 2010). Això, segurament, és conseqüència tant dels ajuts dels governs –central i autonòmic– en la compra dels turismes menys contaminants, com per l’impuls dels fabricants per construir vehicles cada cop menys contaminants, com, perquè no dir-ho, una major conscienciació ciutadana per millorar el medi ambient.

Però a banda de la matriculació de vehicles, la DGT posa a disposició del ciutadà un portal estadístic (http://apl.dgt.es/IEST2/), on es pot accedir a tota una sèrie de dades relacionades amb els vehicles i també amb els conductors. Algunes d’aquestes dades estan disponibles a nivell municipal, com per exemple, l’evolució mensual des cens de conductors per sexe dels municipis de tot l’Estat espanyol (enllaç); o l’evolució mensual del parc de vehicles, segons tipus de vehicle i carburant per a tots els municipis espanyols (enllaç).

A Catalunya, l’homòleg de la DGT és el Servei Català del Trànsit (SCT). Aquest servei també ofereix dades estadístiques a nivell municipal, en aquest cas, sobre accidents de trànsit (enllaç). Val a dir, però, que no tots els indicadors sobre el que es poden fer estadístiques estan disponibles a nivell municipal. En aquest sentit, no es poden consultar les xifres de ferits greus ni de morts en accidents de trànsit a nivell municipal, però si que es poden consultar el nombre d’accidents o d’accidents mortals que han hagut al municipi.

Per tant els municipis (i per extensió altres àrees territorial supramunicipals com les comarques) disposem d’una font estadística molt important que permet fer comparacions entre municipis (i comarques). Si bé les dades que ofereix la DGT –també l’SCT– són millorables, no es pot negar l’importantíssim pas endavant que s’ha donat perquè la ciutadania tingui accés, cada cop, a més i millors dades estadístiques.

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

DGT: Autopistes de dades (I)

 

Alguns ajuntaments i consells comarcals disposen d’un servei d’estudis que té la finalitat de fer un seguiment de la situació social i econòmica del seu entorn. Una de les principals dificultats que enfronten aquests serveis és que disposen de poques dades per analitzar; això és degut a que les bases de dades de registre amb un nivell de detall municipal acostumen a estar restringides per a la seva explotació estadística. Contràriament, no deixa de ser cert que, de vegades, els serveis d’estudis no són capaços de detectar utilitats a les bases de dades obertes que ofereixen un nivell de detall municipal. Aquest sembla, a priori, el cas de la base de dades que gestiona la Dirección General de Tráfico.

La DGT té obertes les seves bases de dades per a dur a terme explotacions estadístiques i el volum d’informació que aquesta entitat posa a disposició del públic és ingent. Així doncs, amb un nivell de detall municipal, es disposa, per exemple, d’informació del parc de vehicles, de baixes de vehicles i, per deducció, d’altes de vehicles. Es pot argumentar que aquesta informació sempre ha estat en mans dels ajuntaments, que són els gestors de l’impost de circulació, i que els serveis d’estudis tan sols s’han de posar en contacte amb el responsable de la hisenda local per explotar estadísticament aquesta informació. Un valor afegit de fer ús de la base de dades de la DGT rau en que la comparativa entre àmbits territorials és possible consultant una sola font. 

La DGT no només ofereix informació referent al parc de vehicles amb un nivell de desglossament municipal sinó que, a més, ofereix informació que fa referència al cens de conductors i a les matriculacions de vehicles. Les dades del cens de conductors, desglossades per sexe, poden ser analitzades sota dos prismes: Evolució temporal i anàlisi comparativa entre àmbits territorials. Quant a les dades de matriculacions, aquestes són exhaustives i el ventall de possibilitats que ofereix l’explotació estadística d’aquesta informació és enorme.

De les dades de matriculacions es pot saber el dia, el mes i l’any en que cadascun dels vehicles d’un municipi va ser matriculat. Es pot saber també si el titular del vehicle és una persona física o una persona jurídica. Es pot saber la marca, l’emissió de diòxid de carboni o els cavalls de potència del vehicle. El millor que es pot fer per mostrar el potencial de la informació que ofereix la DGT és a partir d’un exemple. El fitxer de les matriculacions conté cada mes entorn dos-cents mil registres del tipus ‘050120090104008113B          DMAZGH248’. D’aquest registre es dedueix que el dia cinc de desembre de 2009 es va matricular un vehicle de matrícula ordinària, d’importació, adquirit per una persona física, a la província de Barcelona i al municipi de Manresa. Es sap, a més, que es tracta d’un bon cotxe: Un Mazda, de la sèrie sis, de 1.425 quilograms de pes, amb una massa màxima de 2.035 quilograms, de cinc places, que funciona amb gasoil, amb un motor de 1.998 centímetres cúbics, una potència fiscal de 13,30 cvf, una potència real de 103,0 kw i que genera una emissió de diòxid de carboni de 149 grams per kw. Veritablement, molta informació.

La Dirección General de Tráfico ha estat diligent i és transparent amb les dades que gestiona. Ara és el torn dels serveis d’estudis de fer-ne ús i treure profit d’aquesta informació. Sense arribar a cap extrem de sofisticació intentant vincular els models dels vehicles matriculats amb els preus segons les tarifes obtingudes a partir d’alguna revista d’automòbils, les dades de la DGT permeten analitzar, de forma senzilla, diversos camps socials i econòmics, que per els serveis d’estudis resulten interessants.

En l’àmbit social, resulta interessant veure com evoluciona el cens de conductors i la seva composició per sexe. Tanmateix, resulta interessant fer una comparativa entre municipis i saber si el contingent dels conductors és major a municipis rurals, a ciutats mitjanes o bé a grans àrees metropolitanes.

En l’àmbit econòmic, no es pot caure en el parany d’intentar cercar una correlació entre el nombre de matriculacions i el nivell de renda per acabar inferint que els municipis més rics són els que registren més matriculacions per càpita (o matriculacions dividit entre el cens de conductors o bé matriculacions dividit entre la població de més de divuit anys). Possiblement, la població resident a Barcelona no té tanta necessitat de posseir un vehicle com la població d’un municipi que té una xarxa de transport públic deficitària. Si es tracta de discernir un indicador de riquesa entre totes les dades que ofereix la DGT, una alternativa vàlida és a partir de les marques dels vehicles. I, en aquest sentit, les diferències són eloqüents: Mentre que el 9,6% dels vehicles matriculats a Manresa al llarg de l’any 2010 són de gamma alta; a ciutats com Matadepera, Sant Cugat del Vallès o Sant Fruitós de Bages el percentatge és del 21,8%, 22,0% i 25,3% respectivament.

L’indicador triat és només un exemple del potencial de la base de dades de matriculacions. A partir d’aquí, les tasques dels serveis d’estudis locals són dues. La primera d’elles consisteix en fer una explotació adequada de l’ingent volum de dades que els serveis d’estudis locals tenen al seu abast. I la segona tasca a fer és felicitar als responsables de la DGT per permetre que es puguin fer explotacions estadístiques detallades de les bases de dades que gestionen.

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa