Mercat de treball: roda el món i torna al Born

30 Abril 2015

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d’origen.

També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te’n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

Del web  rodamots.com

Les primeres dades d’aquest 2015, pel que fa al mercat de treball, consoliden la dinàmica positiva que es ja es començava a intuir l’any 2014: Lenta reducció de l’atur (però reducció al cap i a la fi), augment de la contractació laboral i repunt de l’afiliació (tant dels assalariats com dels autònoms). Ara bé, com es caracteritza aquesta recuperació? Quin escenari ens dibuixa? Analitzem alguns indicadors: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


The Beatles, l’atur i Clinton

6 Juny 2014

L’any 1968 The Beatles publicaven el tema Revolution. Posteriorment, la tornada d’aquest tema va ser utilitzat per la revista Time al març de l’any 1993 per postular-se en referència al canvi que suposà la victòria del demòcrata Bill Clinton en les eleccions presidencials del gener d’aquell mateix any als Estats Units.

Semblarà potser un pèl rocambolesc, però l’any 1992, Bush Sr.—president estatunidenc aleshores— tenia l’acceptació del 90% de la població dels Estats Units i,malgrat això, en un any de campanya Bill Clinton va capgirar la truita. El lema “The economy, stupid” feia èmfasi en una temàtica transversal com és la taxa d’atur (veure el post La formació, estúpid?). La taxa d’atur superior al 7% i l’esperit renovador i vital que impregnava la campanya de Clinton el van catapultar cap a la Casa Blanca. Hem de tenir en compte que la taxa d’atur actual allà, què es considera de crisi, és un terç de la que tenim tant a Espanya com a Catalunya. L’inici de la dècada dels 90 també suposà un increment de la taxa d’atur espanyola arribant a xifres superiors al 20% a l’Estat espanyol, és a dir, xifres comparables amb les actuals.

 

Font: per a Catalunya i Espanya el web de l'Idescat i per a EUA el web Bureau of Labor Statistics

Font: per a Catalunya i Espanya el web de l’Idescat i per a EUA el web Bureau of Labor Statistics.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estimem molt la taxa d’atur

28 Octubre 2013

Obtenir la taxa d’atur que sigui aplicable a escala local, actualitzable amb freqüència, comparable interterritorialment i que sigui un mètode barat, exclou les metodologies que inclouen una enquesta. Calcular-la a escala local és una quimera sobre la que s’ha anat fent progressos i aproximacions a partir de fonts d’informació registrals.

Ens queden els registres administratius on es puguin recollir variables assimilables a la població aturada i la població ocupada.

1 EPA

Aquest post és un breu exercici de comparació de dos mètodes, aplicats com a exemple a una comarca i un municipi. També s’apliquen a Catalunya per a poder posar-ho en relació als resultats de l’EPA. A partir d’aquest exercici és pot concloure que:

– Els nivells d’atur són força diferents entre funció de la metodologia utilitzada: EPA, Taxes d’Activitat i Afiliació.

– Les fluctuacions són més altes en el cas de l’EPA (l’atur es copsa mitjançant enquesta).

– La posició relativa de cada territori es manté comparant els mètodes aplicats a escala local: les taxes fluctuen de forma semblant.

– La taxa d’atur del municipi estaria aproximadament un punt percentual per sobre la de Catalunya, i unes dècimes de punt per sota la taxa de la comarca.

La tendència d’evolució ha estat similar en els tres territoris, mantenint-se les diferències entre els mateixos. S’ha produït augment de l’atur de juny de 2012 a març de 2013 i disminució de març a juny en 2013. Això darrer ja havia succeït de març a juny de 2012. No s’inclouen les taxes de setembre 2013 atès que pel càlcul d’una d’elles calen dades d’afiliació, no publicades a dia d’avui.

En definitiva una opció seria, a l’hora d’estimar la taxa d’atur local, tenir en compte el diferencial (calculat amb un mètode consensuat) d’aquest àmbit territorial respecte Catalunya. Aleshores si el càlcul de la taxa d’atur més reconegut i estès és el que proporciona l’Enquesta de Població Activa (EPA), a nivell local es podria aplicar el diferencial estimat respecte la taxa catalana que mostra l’EPA.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Atur fins l’any 2020

9 Novembre 2012

Pocs dies enrere, tots els mitjans de comunicació, llevat els de caire esportiu, mostraven com a notícia de capçalera que la taxa d’atur de l’Estat ja era del 25%. Semblava que EPA rere EPA, els de premsa, veient la tendència de la desocupació, esperaven en candeletes que s’assolís aquesta fita. En molts d’aquests mitjans de comunicació, la notícia apareixia acompanyada d’un requadre amb una lliçó d’estadística en la qual s’aclaria que 25% equival a un de cada quatre.

Pedagogia estadística de banda, la taxa d’atur és un indicador excel·lent que compleix tots els requisits que se li poden exigir. És senzill, clar, directe, acceptat, fiable, s’interpreta de forma intuïtiva, permet la comparativa entre àmbits territorials i permet generar sèries històriques. Però deu resultar que algun col·lectiu no arriba a detectar el que l’indicador vol mostrar, fins el punt que cal precisar que ‘una taxa d’atur del 25% implica que una de cada quatre persones actives està desocupada’. Els mitjans de comunicació intenten fer notar que una taxa d’atur del 25% és un nivell de desocupació elevat, però sembla ser que, fent ús només d’aquest indicador, no se’n surten.

Una alternativa per mostrar la magnitud real de la taxa d’atur actual es pot obtenir, mitjançant un model economètric de mínims, estimant el temps que es trigarà en assolir un nivell de desocupació acceptable. S’ha de tenir en compte, però, que en termes d’economia o de mercat laboral, les previsions serveixen de ben poca cosa i aquestes s’acaben convertint en un ‘si l’encerto, l’endevino’. Atès que els de premsa s’atreveixen amb estadística avançada, des d’aquí es pot fer un exercici de matemàtiques elementals prenent com enunciat: ‘estimar el temps que es trigarà en assolir un nivell d’atur acceptable’.

Per a fer aquest exercici ben fet, caldria tenir en consideració el comportament històric del mercat laboral a Catalunya. D’etapes de creixement, se n’han gaudit algunes; i d’èpoques en les quals la desocupació ha estat veritablement elevada, se n’han patit vàries. Una d’elles és la que il·lustra el dibuixant Ramón a una portada de l’any 1975 a la revista satírica Hermano Lobo. En èpoques de bonança, l’atur es redueix de forma lenta. Per contra, en etapes de crisi, el nombre de desocupats s’incrementa amb celeritat. Històricament, sempre ha estat així. Però per a fer l’exercici, seran triades hipòtesis inversemblantment favorables.

Es determinen un parell de taxes d’atur de referència. La taxa d’atur que la literatura macroeconòmica considera de plena ocupació és el 5%. El llindar crític de la taxa d’atur a partir del qual el Barack Obama comptava tenir possibilitats de ser reelegit és el 8%. Pel contingent actual d’actius, una taxa d’atur del 5% suposa, a Catalunya, 186.000 desocupats. Actualment, al Principat, n’hi ha 840.400. Suposant que el contingent de la població activa romandrà constant al llarg del temps, la qual cosa és suposar massa, caldrà que es redueixi, doncs, la desocupació en entorn 654.400 persones. El ritme màxim de creixement de l’ocupació que es va registrar en la fase més fèrtil de l’última etapa de creixement econòmic era d’entorn 22.500 llocs de treball per trimestre. Suposant que s’assoleix aquest ritme de creació de llocs de treball, la qual cosa és suposar massa, s’assolirà una taxa d’atur del 5% l’any 2020. Si es pretén assolir la taxa del Barack Obama, haurem d’esperar fins el 2018. Temps llunyans, taxa d’atur actual elevada.

L’exercici, per absurd, no el signaria cap economista, però resulta útil per fer-se una idea del què és una taxa d’atur del 25%. No s’ha pretès pas fer cap previsió econòmica sinó que tan sols s’ha pretès posar de relleu que el nivell d’atur actual és veritablement elevat i, previsiblement, el període de temps per reduir la desocupació a nivells acceptables serà llarg.

 

Ramon Culleré

Responsable del Servei d’estudis de l’Ajuntament de Manresa


Taxa d’atur registrat municipal? Sí… Però quina?

4 Març 2011

El passat dimarts 1 de març, pràcticament tots els diaris de major distribució a Catalunya van fer-se ressò d’un informe de CCOO titulat: “Mapa de l’atur a Catalunya 2010”. Així el diari El País va titular la notícia “Más de 100.000 parados no cobran ninguna ayuda”; a La Vanguardia el titular va ser “Más de 100.000 personas viven en Catalunya sin paro ni ayudas”; el diari El Punt ho va titular “Més de 100.000 aturats no reben cap prestació econòmica”; i l’Avui “Més de 100.000 catalans no reben prestació”; i al portada del diari Ara deia “Mapa de l’atur català”.

Tot i que la major part dels titulars destacaven el volum de persones desocupades que no cobraven cap mena de prestació, ens sembla que pot ser interessant parar atenció a les taxes d’atur publicades i, especialment, al mètode utilitzat per a calcular-les.

Les taxes d’atur que es presenten en aquest informe poden sorprendre a més d’un pels seus valors tan baixos. Així per exemple, en l’informe, Mataró va tenir al 2010 una taxa d’atur registrat del 14,9%. Però aquests valors disten molt dels que es poden trobar mensualment al Sistema d’Informació Socioeconòmica Local Hermes de la Diputació de Barcelona, en que la “taxa d’atur registrat” per a Mataró al 2010 era del 19,2%. És a dir, que per al mateix municipi –Mataró– hi ha dues taxes d’atur que presenten una diferència de 4,3 punts percentuals.

Aquestes xifres tan diferents poden produir certa confusió en els usuaris d’estadístiques. Per què hi ha aquestes diferències entre la taxa d’atur que presenta CCOO i la que hi ha al sistema d’informació Hermes? En primer lloc, detinguem-nos un moment en el concepte de taxa d’atur. Bàsicament, la taxa d’atur és un quocient que en el numerador té el nombre de desocupats, i al denominador la població activa.

Ambdues taxes –la de CCOO i la de l’Hermes– prenen el mateix valor en el numerador: la xifra d’aturats registrats, que és la única xifra d’atur que de forma generalitzada i actualitzada és disponible per als municipis. La diferència radica en el denominador. Així la taxa que presenta CCOO utilitza en el denominador la població entre 15 i 64 anys, és a dir, fa servir el que es coneix com la població potencialment activa (si bé estrictament s’hauria d’utilitzar la població entre 16 i 64 anys, ja que els 16 anys és l’edat mínima legal per treballar). Per això qualifica la taxa que calcula com a “taxa d’atur absoluta”, i argumenta l’ús de la població potencialment activa pel fet que “no existeixen estimacions fiables sobre la població activa a nivell comarcal o municipal”, fent servir la taxa d’atur absoluta que utilitzen Toharia, Alonso-Vilar, del Rio en l’article “Un anàlisis espacial del desempleo a nivel municipal”.

En el cas de taxa d’atur registrat que hi ha a l’Hermes, en el denominador s’utilitza una estimació de la població activa a nivell local. Aquesta estimació s’obté aplicant les taxes d’activitat per sexe i edat que estan disponibles a l’EPA provincial (s’agafa la mitjana dels quatre trimestres de l’any) a la població potencialment activa (16 a 64 anys) del municipi que s’obté del padró municipal d’habitants amb data de referència l’u de gener de cada any. D’aquí obtenim una població activa estimada per sexe i edat del municipi.

Així doncs, a nivell de formulació, ambdues taxes són assimilables, ja que la taxa d’atur registrat de l’Hermes es pot obtenir dividint la “taxa d’atur absoluta” de CCOO per una constant: la mitjana anual de la província de Barcelona de la taxa d’activitat (el mínim desquadrament que es presenta en el gràfic és degut al fet que la taxa d’atur absoluta de CCOO utilitza la població de 15 a 64 anys, mentre que la taxa d’atur de l’Hermes fa servir la població de 16 a 64 anys). Evidentment les magnituds d’ambdues taxes són força diferents, però ordinalment iguals, ja que la posició que ocupa cada municipi fent un rànquing amb la taxa d’atur no variarà siguin quina sigui la metodologia utilitzada.

Val a dir, però, que sent conscients dels errors i problemes que implica utilitzar una estimació de la població activa a nivell municipal per calcular la taxa d’atur registrat, ens sembla adient fer ús d’aquesta estimació ja que d’aquesta manera creiem que és dóna una visió a nivell local més aproximada a la magnitud del que mostren les dades d’atur per al conjunt de l’Estat espanyol i de Catalunya.

En qualsevol cas, aquests no són els únics mètodes de càlcul de l’atur registrat a nivell municipal. Una alternativa, possiblement més ajustada des d’un punt de vista metodològic, consistiria en dividir l’atur registrat i els actius registrats. Aquests últims s’obtindrien mitjançant la suma dels desocupats registrats i els ocupats registrats. El problema rau en saber els ocupats registrats a nivell municipal, ja que actualment les estadístiques disponibles no són de persones ocupades residents al municipi, sinó de cotitzants segons municipi del centre de cotització. Val a dir, però, que l’Instituto Canario de Estadística ha dut a terme un treball d’explotació de les bases de dades de cotitzants a la Seguretat Social creuat amb el padró d’habitant i així obté les dades d’ocupació registrada a nivell del municipi de residència, amb creuaments per sexe i edat.

 

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró


%d bloggers like this: