Còctel de metadades de polígons industrials

La nova informació fa possible les noves idees. Aquesta  frase d’en Zig Ziglar, escriptor, venedor i orador motivacional nord americà, recull esplèndidament l’evolució de l’accés i la presentació de dades dels últims anys. En aquest web s’han abordat diferent aspectes de la nova informació, com el recent Big Data, Open Data i Informació Pública; però en comú tenen la capacitat dels nous sistemes informatius de relacional dades o metadades i fer-ho d’una forma molt descriptiva.

El concepte de metadades, encara  no forma part dels diccionaris acadèmics de les llengües catalanes i castellanes, no així dels diccionaris anglesos com (Collins English Dictionary – Complete & Unabridged 2012 Digital Edition) que la definineix com: information that is held as a description of stored data. Si s’aborda el significat del metadada en altres webs especialitzades i menys acadèmiques, com: tota aquella informació descriptiva sobre el context, qualitat, condició o característiques d’un recurs, dada o objecte amb la finalitat de facilitar la seva recuperació, autentificació, avaluació, interoperatibilitat i preservació. Aquest conjunt de dades que s’interrelacionen per oferir als usuaris una major informació i utilitat de la informació té el seu avanç en les bases de dades i serveis en el camp dels catàlegs i fitxers bibliogràfics, i un gran desenvolupament posterior, per la seva aplicabilitat a tota la producció de la informació geogràfica amb la aplicació de recursos informatius de múltiples consultes als seus usuaris en múltiples i diferents camps professionals i, també, d’accés  a aspectes i tasques de la vida quotidiana, com el portal de metadades del Ministeri de Foment.

En aquest punt, no està de més accedir al web Inisig on hi poden trobar un recull de diferents agències cartogràfiques privades i públiques, nacionals i internacionals, que posen els seus recursos al servei de l’usuari.

Però, un dels aspectes més interessants d’aquesta informació de la metadada (sistemes de dades i serveis) geogràfica està en la derivació cap a l’àmbit de la promoció econòmica i amb gran utilitat en la informació i serveis dels polígons industrials. Actualment hi ha diversos sistemes de metadades que ofereixen la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques.  Aquests bases de metadades dels polígons d’activitat econòmica representen una eina imprescindible per a la promoció econòmica i un espai de concertació d’esforços cooperatius on conflueixen els propietaris, els industrials, les empreses de serveis, les administracions i  els treballadors i les treballadores.

A  nivell espanyol, Sueloindustrial recull la col·laboració de la FEMP i la CEPE per crear una base de dades de sòl industrial que faciliten el coneixement del context on es desenvolupen les empreses. Aquesta base de dades aporta els paràmetres de condicions i preu del sòl, la disponibilitat de recursos humans, la localització geogràfica i infraestructures de l’entorn, els agents dinamitzadors del territori i la qualitat dels serveis, infraestructures i equipaments dels espais industrials; com aprofitar les economies d’escala per la concentració empresarial; i les possibilitats d’interrelacionar amb universitats, administracions públiques i centres de formació.

A Catalunya, la Generalitat té com el referent en aquest camp és sistema de referència és el SIPAE (sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya) és una eina fonamental per a les ciutats que afronten l’activitat econòmica amb nous projectes. El SIPAE és un sistema impulsat des de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que ofereix una recopilació de dades  dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya. Aquesta extensa de dades ofereix la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques. Aquest projecte conjuga la disposició d’una base de dades geogràfiques dels polígons industrials de Catalunya de forma cooperativa amb organismes dels territoris que puguin compartir, integrar i actualitzar les seves dades. Amb el projecte, conclòs al 2011, es van geolocalitzar tots els polígons, sobre una escala 1:5.000,  i acordar un codi identificador per oferir les dades de delimitació, i els seus atributs: identificació, localització i entorn geogràfic, mobilitat, tecnologies de la informació, abastament i sanejament, i residus. A l’any 2011 hi estaven recollides les dades de 1930 polígons que representaven 36.231 ha de 540 municipis catalans.

Aquest sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya forma part de les classificacions i dels marcs de treball del conjunt d’administracions i industrials de Catalunya. Bona part dels ajuntaments de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan servir aquest sistema en els seus portals de promoció industrials, com per exemple Mataró, Terrassa, Barberà o Mollet.

També, apuntar que hi ha d’altres iniciatives més parcials i territorials que fan aquesta tasca de presentar les dades i serveis dels espais industrials, com el recull una part de l’empresariat català, on estan els polígons de Mollet del Vallés i Vic,  a la  Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), integrada per entitats que representen polígons industrials de Catalunya, les tretze càmeres de comerç catalanes i el Consell General de Comerç de Catalunya. Ofereix la base de dades de polígons industrials amb la voluntat de millorar aquestes àrees productives, per reduir les deslocalitzacions i, a la vegada, atraient nous inversors.

Finalment, aquests sistemes de metadades orientades a donar accés als usuaris interessats a la informació i als serveis relacionals, queda molt ben resumida en les paraules de l’actor Chris Hardwick, quan va dir que “Ja no estem a l’era de la informació. Estem a l’era de la gestió de la informació”.

Raúl D. González. Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025. Ajuntament de Mollet del Vallès.

“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l’Informe 2016

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir.

Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.

La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

And the winner is… “San…joy”

Els passats dies 24 i 25 de febrer, va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid el darrer “Debat de l’Estat de la Nació” de l’actual legislatura. Una de les preguntes habituals després d’aquests debats és: “qui ha guanyat el debat?”

Entre els principals diaris de pagament d’àmbit nacional, habitualment, el guanyador és el que més s’acosta al perfil o a la línia editorial del diari. Així, per a El País i El Periódico, el guanyador del debat va ser Pedro Sánchez; mentre que per a El Mundo, ABC i La Razón el guanyador va ser Mariano Rajoy.

Sigui com sigui, molts mitjans de comunicació, el 27 de febrer, van treure una notícia on es deia que, segons l’enquesta feta pel CIS, Pedro Sánchez havia guanyat a Rajoy en el “Debat de l’Estat de la Nació”. Adjunto uns quants enllaços dels articles apareguts en alguns mitjans de comunicació:

El Mundo: Sánchez ganó por la mínima el Debate sobre el estado de la Nación, según el CIS

eldiario.es: Pedro Sánchez ganó el debate a Rajoy por 7 décimas, según el CIS

Factors d’exclusió i indicadors socials

En altres ocasions hem parlat al bloc sobre l’exclusió social, la pobresa o la vulnerabilitat de la població i de com mesurar-les. Els estudis sobre la pobresa, vinculada tradicionalment a factors de tipus econòmic i posteriorment vinculada a altres factors com la privació a l’accés a determinats bens i serveis posa de manifest les fortes desigualtats socials en aquests àmbits estudiats. No obstant les millores metodològiques aconseguides amb els estudis quan a comparabilitat, quan a mesura de la intensitat o desenvolupant anàlisis més dinàmiques, segueixen basant-se, la majoria dels casos, en la dimensió econòmica. La pobresa és finalment considerada com un factor de risc d’exclusió social. Amb la constatació que en l’exclusió hi intervenen molts altres factors, que és multidimensional i complexe, que sorgeixen nous perfils de marginalitat, es fa necessària la identificació, quantificació i descripció el més dinàmica possible del procés amb una metodologia coherent amb la seva multidimensionalitat: laboral, formativa, familiar i social, etc., de les persones i famílies afectades. Més ampli encara quan s’afegeixen en la conceptualització les dimensions anomenades “subjectives”: aspectes culturals i socials, necessàries per entendre la intensitat i extensió amb que es pateix a nivell individual i a nivell social global. La convivència de tots els perfils en el territori; des de la precarietat o vulnerabilitat fins a l’exclusió social severa. En definitiva la complexitat de mesurar el que conceptualment és complex i sobre el que no hi ha massa consens.

Els autors del treball “La exclusión social en España: un espacio diverso y disperso en intensa transformación” publicat el 2011, van construïr un indicador sintétic a partir d’una batería àmplia de 35 indicadors amb dos objectius: que facilités l’anàlisi de l’exclusió social, identificant les llars que

Caracterització dels usuaris AVE/AVANT i els seus patrons de mobilitat: Un primer estudi de l’alta velocitat ferroviària AVANT a Girona

L’aposta per l’alta velocitat ferroviària com a element articulador del territori espanyol amb una estructura radial que connecta grans àrees metropolitanes i ciutats intermèdies, genera expectatives i alhora interrogants referents a la seva repercussió  en les dinàmiques urbanes, enteses com a creixement econòmic, demogràfic i immobiliari,  però sobretot a les ciutats mitjanes que reben la infraestructura.

En aquest context, s’avalua la influència a curt termini de l’alta velocitat a la ciutat intermèdia de Girona. L’objectiu principal es fer una primera caracterització dels usuaris del tren d’alta velocitat de Girona i analitzar els seus patrons de mobilitat en el trajecte Barcelona Sants – Girona – Figueres Vilafant.

L’àmbit d’estudi principal és la mitja distància es dir, la denominació comercial AVANT. La denominació comercial AVE en el context nacional, no és el “target” d’aquesta fase de recerca, per tant no s’aprofundirà en els resultats obtinguts.  D’altra banda, és important esmentar que malgrat que les dues denominacions es fan utilitzant el mateix material mòbil, el que canvia són les característiques comercials,  ja que estan adreçades a diferents tipus d’usuari.

La hipòtesi de recerca[1] és: La implantació de l’alta velocitat ferroviària a Girona, influeix en els patrons de mobilitat interurbana de determinat tipus d’usuari, sobretot en els perfils socioprofessionals més alts. Aquest fet repercuteix principalment en els desplaçaments pendulars – laborals, reforçant la relació prèvia existent amb Barcelona en el mercat de treball.

Algunes de les preguntes que guien la investigació són: Quin és el perfil d’usuaris dels serveis d’alta velocitat ferroviària amb destinació i origen a la ciutat de Girona?; existeix un perfil socioeconòmic i socioprofessional dominant en els usuaris del AVANT?; quin és el motiu principal de viatge dels usuaris?; la demanda actual de l’AVANT respon a un transvasament modal d’altres mitjans de transport que han perdut quota de mercat en la mobilitat regional?; o a més existeix una demanda induïda que abans no feia aquests viatges?;  ha influït l’existència del AVANT en la decisió d’aquests per a escollir el lloc de residència i/o treball?…

Cercles de Comparació Intermunicipal. Tenim més feina feta de la que coneixem.

Al darrer article publicat al bloc parlàvem de l’avaluació de polítiques en l’àmbit local arran de la jornada que va organitzar Ivàlua el 3 de juliol passat. Lídia Mallorquí, de l’equip de Serveis Socials de l’Ajuntament de Girona, va participar en la taula rodona “L’avaluació a l’Àmbit local: quatre ciutats ens parlen de la seva experiència” i va oferir-nos el recull de les principals aportacions de la jornada, des de la seva experiència com a tècnica en avaluació.

La jornada pretenia conèixer les iniciatives sobre avaluació que existeixen a escala local a Catalunya, recollir els principals reptes a què hem de fer front els ajuntaments si volem avaluar un programa propi i presentar instruments de fàcil adopció, com disseny de programes basats en l’evidència i millora de la disponibilitat de dades.

A partir dels materials de la jornada disponibles a la web d’Ivàlua observem que es va parlar de conceptes com la rendició de comptes, impulsada per necessitat de justificació o per voluntat de millora, la innovació, la transparència i el govern obert, la disponibilitat de dades, la necessitat de recollida d’informació, etc.

Aconseguirem una administració eficient?

Donant un cop d’ull a la pàgina web de novagob, una xarxa social d’administració pública, vàrem trobar l’article de Gerardo Bustos, interessant, entretingut i preocupant alhora. El seu títol: Las administraciones sumergidas. L’article, que es refereix a l’administració de l’estat, descriu l’entramat d’estructures de funcionament de l’administració que contrasten amb la realitat formal i identifica diferències significatives entre elles. Així, va assenyalant els diferents tipus de figures singulars que, com apunta, tendeixen al creixement constant, a assumir funcions específiques i a dotar-se de personal propi de manera estructurada. Una frase de l’article ens orienta en la magnitud i diversitat de tipologies: “Los casos son tantos como la imaginación da de sí. Una fauna rica y variada”.

Comença a perdre hegemonia el PIB?

El passat mes d’octubre l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) difonia les dades del PIB de 2010, per comarques i municipis.

Explica a les notes metodològiques que les estimacions del PIB comarcal i municipal de Catalunya canvien de base comptable i adopten la base 2008, amb els resultats dels comptes econòmics anuals de Catalunya com a referent metodològic.. També argumenta que aquests canvis de base comptable permeten actualitzar i homogeneïtzar els criteris metodològics acordats internacionalment i que la implicació més rellevant és l’adaptació de les estimacions a la Classificació catalana d’activitats econòmiques 2009, congruent amb la classificació internacional NACE revisió 2. La població de referència dels municipis i comarques de Catalunya són les estimacions de població a 1 de juliol. A la base antiga, aquesta població de referència era el Padró municipal d’habitants.

En l’àmbit municipal l’Idescat publica també els valors afegits bruts d’onze branques d’activitat econòmica, si el municipi té més de 45.000 habitants, i agrega les dades en els grans sectors d’activitat quan el municipi té entre 5.000 i 45.000 habitants.

Tot i que l’any 2008 el PIB per habitant a Catalunya (29.300 €) és superior al del conjunt de municipis del Perfil (26.200 €), l’evolució dels tres anys ha estat menys negativa al Perfil en què, malgrat que tots els municipis veuen decréixer la xifra entre 2008 i 2009, de mitjana ho fan en menor proporció que a la mitjana catalana (- 4,16% i -5,14%, respectivament). També entre l’any 2009 i 2010, és millor l’evolució del PIB als municipis de la Xarxa que al conjunt de municipis catalans, ja que mentre a Catalunya no hi va haver variació, els municipis del Perfil en conjunt veien créixer el PIB per càpita en un 1,16%. Per tant, es produeix una lleugera recuperació.