La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir.

Una foto de la població en relació a l’activitat

Fer una foto fixa i freqüent de la distribució de la població en relació amb l’activitat a escala local, esdevé un exercici que ha d’anar més enllà dels registres estadístics.

Amb una freqüència molt baixa aquesta instantània ens l’aporten els Censos de Població i per una anàlisi territorial superior una aproximació interessant és la que fa l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. En el seu Butlletí de fluxos del mercat de treball, en el cas de Catalunya (4t trimestre 2013) analitza els moviments registrats entre dos períodes pel que fa a la situació laboral dels treballadors: inactivitat, ocupació i atur.

Tornant a escala municipal, a partir de registres administratius i estimacions es pot fer una foto aproximada per 2013 de la distribució de la població en relació a l’activitat. Ja avancem que és una foto moguda, per diversos motius.

Crowdsourcing i open street map

D’uns anys ençà ha anat agafant cos el concepte de crowdsourcing com a instrument o procés de captura oberta d’informació (terciarització massiva). El plantejament d’un procés de crowdsourcing és simple: la resol·lució d’un problema vinculat al coneixement o obtenció d’informació es planteja de forma oberta (anònima) a un conjunt d’usuaris, generalment amb poques restriccions, de forma que aquests, individualment, van corregint o aportant nous inputs fins assolir un objectiu determinat, generalment mai conclòs pel que fa al grau d’actualització.

 Els processos de crowdsourcing van paral·lels a l’extensió de les tecnologies de la informació i les possibilitats d’interacció entre usuaris i emissors. El conjunt de la societat passa a ser un emissor d’informació que, alhora, decideix i assenta criteris per a validar-la, de manera que la suma d’individualitats acaba configurant un criteri general en el tractament i difusió de la informació.

 Un cas interessant d’aplicació de criteris de crowdsourcing vinculats a la geolocalització és la plataforma Open Street Map. La descripció que apareix a la pròpia web de la plataforma és prou indicativa del seu abast i intencionalitat: “L’OpenStreetMap (OSM) és un mapa editable i lliure de tot el món. Està fet per gent com vós. Les dades poden ser baixades i usades lliurement sota la seva open license.”

En el marc del concepte ampli d’Open Data, OSM ofereix una plataforma oberta d’accés a la informació cartogràfica en el que l’element essencial és la comunitat d‘usuaris que a través de les seves aportacions, milloren la cartografia de base existent i a partir d’aquesta base poden representar lliurement informació temàtica o derivada. És, per tant, un contenidor de dades geogràfiques en sentit ampli en el que la seva força recau sobretot en la llibertat d’ús de la informació (format obert) i la immediatesa i facilitat en l’actualització. No és sorprenent que empreses com Apple o aplicacions com Foursquare optin per OSM en contra de Google Maps com a base de publicació.

El crowdsourcing, i concretament OSM,  en una societat cada vegada més espacialment identificada, està  obrint oportunitats en el fet de com els professionals i els ciutadans col·laboren en la identificació de canvis o, en sentit més obert, en la captació de la informació. L’ús de tecnologies de posicionament personal (smartphones), l’increment de servidors de cartografia en format obert (OGC), l’impuls del concepte de les open data (especialment des de les administracions),  la integració del geoposicionament a les xarxes socials en entorn web, Galileo,…  tot plegat obre un escenari d’un enorme potencial en el seguiment de dinàmiques territorials i socioeconòmiques. El repte és com fer compatible les fonts d’informació amb caràcter oficial (fiabilitat, rigor, precisió, sistemàtiques) amb noves fonts d’informació obertes (immediates, massives, exponencials, lliures, universals).

L’Ajuntament de Girona, des de 2009, ofereix cartografia del municipi a través de la plataforma OSM .

Jordi Xirgo
Cap de la Unitat Municipal d’anàlisi territorial (Umat) – Ajuntament de Girona

Opendata: obrir les dades de les empreses de serveis públics també (III)

Com responsables de generar estadística dels ajuntaments respectius podríem dir que els observatoris municipals tenim fam de dades, que bona part de la feina nostra és estructurar, difondre i fins i tot interpretar totes les dades que existeixen, dispersades aquí i allà,  sobre els nostres municipis. Dades procedents de diferents entitats, produides per diferents organismes.

Quina és la font primària de les dades dels  municipis que treballem des dels observatoris?. Habitualment, en el 95% dels casos o més, son producte del buidat de registres informàtics producte de registres administratius, la majoria lligats a les funcions fiscals i recaptatòries, o de control,  de les diferents administracions: registres de la seguretat social, llicències d’activitat, de circulació, de construcció d’habitatges etc… A qualsevol registre administratiu hi ha el domicili del fet imposable i, per tant, és una dada territorialitzable a nivell municipal i fins i tot geoposicionable amb exactitud mil·limètrica sobre el territori.

Encara hi ha molta feina per fer alhora de treure profit tant dels registres administratius propis dels ajuntaments com, sobretot, dels registres dels diferents ministeris i conselleries. Els observatoris municipals anem avançant força en aquest sentit a base de contactar amb els diferents serveis de documentació o planificació de les administracions superiors que produeixen cadascuna de les dades.  Que ens facilitin les respectives dades municipalitzades acaba depenent de l’obertura del responsable polític de les dades o de l’esperit col·laboratiu dels responsables tècnics d’aquestes.

Però hi ha una altra font de dades encara pràcticament inexplotada per la dificultat d’accedir-hi: les dades de les companyies de serveis públics en règim de concessió. Operadores de telecomunicacions, companyies elèctriques,  de gas, d’aigua, autopistes, companyies de transport públic, etc. Companyies que abans eren empreses públiques, monopolis públics, però que es van privatitzar i ¿liberalitzar? durant les dos darreres dècades.  I que tenen a les seves bases de dades un coneixement preciòs per l’interès públic. El consum energètic, la mobilitat i el consum d’ample de banda a les diferents barris i zones de les nostres ciutats son unes dades valuosíssimes per al planejament urbanístic, econòmic i social de les nostres ciutats. Per posar un exemple: com es pot fer politiques sostenibilistes sense conèixer al detall els consums energètics de les diferents zones de la ciutat?. Com planificar la mobilitat si sols tenim dades de mobilitat de transports públics anuals i fragmentades per operadors o concessionaris diferents?.

La majoria d’aquestes companyies, bona part d’elles potents multinacionals, com a grans empreses que gestionen milions de clients i desenes de milions de facturació, tenen potentíssims datawarehouses sobre els que apliquen tècniques de mineria de dades per a fer previsions de consum, detectar fraus, o per fer scorings dels clients (cada client rep una puntuació de la capacitat de consum, o del perill de que sigui un moros, o d’altres variables rellevants per al model de negoci i la relació amb el client). És a dir, tenen una capacitat per a extreture dades de forma estructurada, i analitzar-les, practicament ilimitada. Pel que fa als nostres interesos, aquests sistemes informàtics poden extreure amb suma facilitat dades agregades a nivell territorial amb el màxim de granularitat territorial que es necessiti: dades per província, per municipi, per secció censal, per illa cadastral i, si es vol, per edifici, habitatge, persona… No hem d’oblidar que tenen sistemes SIG integrats indispensables per al seu negoci, i que en aquests traballen sobre la cartografia oficial, com la cartografia catastral.

S’imaginen aquesta potencia analítica al servei de les ciutats, de la planificació de la ciutat?. Jo si que m’ho imagino, i per això no comprenc encara com, en el procés de liberalització de serveis públics essencials no s’ha obligat (reglamentat) a les companyies a compartir les dades de interès públic a alts nivells de granularitat i desagregació (illa cadastral, per exemple). Si més no, amb les administracions públiques!. Que siguin enpreses de titularitat privada no és motiu suficient, al meu parer, pel tancament de dades originades en l’exercici de les seves funcions públiques. El fet és més incomprensible encara des del moment que són uns sectors amb preus i serveis regulats i, per tant, de planificació pública en darrer terme. Com es pot planificar i regular be sense dades detallades?

Generalment, son els organismes reguladors com la Comision del Mercado de las Telecomuniaciones o la Comision Nacional de la Energia,  els que publiquen dades agregades a nivell estatal o, com molt, autonòmic, a partir de la seva funció principal de vetllat per la competència al sector i assegurar els serveis públics obligatoris per llei. Dades que els faciliten les companyies i que es publiquen a nivells d’agregació territorial altíssims: l’estat sencer.

Anem a veure amb una mica més de detall el panoràma de dades municipals en un parell de sectors que em treballat recentment al nostre ajuntament, per tal d’exemplificar, en casos concrets, la problemàtica del tancament d’aquestes fons de dades.

Cas 1. Les dades del sistema energètic.

Actualment, a l’ajuntament de Rubí, s’està desenvolupant un ambiciós projecte de promoció de l’estalvi i l’eficiència energètica de caràcter integral, amb la voluntat de incidir tant sobre el consum del propi ajuntament com sobre el consum de la industria, el comerç i el sector residencial del municipi: www.rubi.cat/energia. En el marc d’aquest projecte portem ja cert recorregut de recerca de dades de consums energètics al nostre municipi i a les diverses zones d’aquest, amb resultats desiguals.

El que hem aconseguit…

Les companyies energètiques no publiquen res!. A nivell de consum energètic als municipis sols  hem trobat les dades elaborades per l’ICAEN a partir de les dades que li subministren les diferents companyies: consum anual d’energia elèctrica i gas natural canalitzat al municipi, i per sectors (residencial, comerç, industrial).  Son dades sempre agregades a nivell de tot el municipi, i publicades amb 3 anys de retard. Ara mateix sols tenim les dades fins el 2008.  Dades que l’ICAEN no publica pero que si ens han facilitat. Resulta curiós que estiguin publicades a nivell municipal les dades de generació d’energia (un fenomen intranscendent dins el sector energètic actualment), però no les de consum energètic, molt més importants i transcendents des de tots els punts de vista. Quedi clar, en tot, cas, que l’ICAEN aquí fa una feina impagable i voluntària, i que supleix la feina de producció d’estadística energètica exhaustiva que entenem haurien de fer altres organismes competents, com el Ministerio de Energia o la Comisión Nacional de la Energia.

El que es podria aconseguir?

Sembla que els procediments de intercanvi de dades entre les administracions i les companyies són poc eficients, almenys quan pots trobar online  dades agregades de consum elèctric en tems real, a nivell de tot Espanya. A la llum d’aquest magnífic gràfic (la font de dades mes objectiva sobre el seguiment de les vagues generals!) no és temerari assegurar que això mateix es podria fer perfectament a nivell d’altres agregats territorials, inclòs el nivell de municipi o, perquè no, d’estació o subestació transformadora. O d’edifici!.

Però mes que el temps real, als municipis els interessaria saber, segurament, el territori real: el consum, i les necessitats energètiques, dels seus barris, urbanitzacions, polígons industrials o, fins i tot, de illa cadastral. I la seva evolució en el temps. També podem assegurar –ja ens desmentireu als comentaris al post, si ens equivoquem– que això és perfectament possible tècnicament donat que totes les factures de consum estan associades a un be immoble amb una referència cadastral.

Una datacooperació  és possible. I convenient.

Les administracions i les empreses de serveis públics hauriem de ser capaces doncs de poder compartir microdades o, si mes no, dades altament desagregades, en benefici mutu i, per tant, en benefici del ciutadà, en el nostre cas, i del client, en el seu. Sempre respectant la protecció de dades personals i el secret estadístic, obviament.

Les administracions, incloses les petites com els ajuntaments, també tenim dades que a aquestes els poden interessar per a planificar millor les seves infrastructures, com és la dinàmica poblacional del padró continu d’habitants, la previsió d’habitatges, la radicació de noves activitats, etc.. Pero sols els municipis mes grans tenen sistemes de datawarehouses i, sobretot, capacitats tècniques per explotar-los, que facin això viable a la pràctica. 😦

D’aquesta manera no hauríem de recórrer a complicats models estadístics, fets per grups de recerca universitaris, per a saber els consums energètic dels edificis de la nostra ciutat, com han fet molt recentment a Nova York:

Perquè hem d’estimar dades que en realitat ja existeixen? No és socialment més eficient treballar per poder accedir-hi? Perquè aquesta mania a tancar les dades als nostres sistemes i no compartir-les quan poden ser útils pel be general, per a millorar la governança de la societat i la qualitat de vida?.  Be, la resposta és evident, no siguem il·lusos: la informació és poder.  Però hem d’anar treballant, a roda del moviment de l’opendata, per a que això canviï. I no sols per les dades públiques!

Cas 2. Les dades del sistema de telecomunicacions.

Aquí la manca de dades és encara més greu. No es que no sapiguem els clients o els consums (de telefonia o de ample de banda en aquest cas) al nostre municipi sinó que no sabem ni les infraestructures instal·lades al nostre municipi.Per llogar-hi cadires!. Les teleoperadores no comparteixen on tenen posada la fibra òptica o quina infraestructura tenen instal·lada a les centraletes telefòniques, que són unes informacions rellevants per saber si el nostre municipi podrà entrar de ple a la societat de la informació o es quedarà a la societat dels rumors. On hi ha fibra òptica instal·lada és un secret d’Estat al que, curiosament, no hi té accés l’Estat.

Els ajuntaments sols tenim coneixement indirecte de les infraestructures de telecomunicacions que hi ha a la ciutat, fruit de les llicències que les teleoperadores necessiten per obrir el carrer. Però això sols en el cas de canalitzacions noves. I una cosa és saber que hi ha una canalització de  tal empresa i l’altra saber que hi passa per din i on connecta.

No disposem de informació ni del nombre d’abonats, ni del nombre de línies de banda ampla ni, tant sols, de fins quin punt disposem de infraestructures de fibra òptica. El que si sabem, positivament, es de les enormes carències en ample de banda fruit de les queixes dels clients, ajuntament inclòs.

Òbviament totes aquestes dades les teleoperadores les tenen, i sols han de donar-li a un parell de botons dels seus aplicatius informàtics de consulta sobre el datawarehouse corporatiu per a generar-les sobre un mapa, perfectament geoposicionades. Però simplement no hi ha voluntat de compartir-les.

Cas 3. Les dades del sistema financer.

Sembla evident que per a planificar els serveis socials i les polítiques de promoció econòmica tenir les dades de l’activitat financera al nostre municipi seria un input important ¿no?.  També hem intentat assabentar-nos de l’activitat credíticia al nostre municipi, contactant directament amb les entitats financeres per a saber els crèdits concedits a les empreses del municipi i la seva evolució. La resposta oficial es “no tenim aquesta dada”.  Ejem,..

Addenda.

Com creiem haver demostrat, les dades “sempre existeixen”, i son fàcilment municipalitzables. Tècnicament és ben fàcil fer les consultes als repositoris de dades, públics i privats, per a generar estadística per municipi i fins i tot per àrees més petites, inframunicipals. Si això no es fa, a la pràctica és, en primer lloc, per desconeixement d’aquestes possibilitats dels qui poden decidir sobre aquestes dades. I en segon lloc, per manca de voluntat del propietari de les dades de compartir-les i obrir-les.

En el cas tractat aquí, les dades de les empreses privades de concessió pública, s’adduirà que es un secret de negoci, informació confidencial a preservar als ulls de la competència. Però els reguladors haurien de saber que la desitjada (i no aconseguida) competència sols és possible si el mercat és transparent. Si no ho saben no hauríen de ser reguladors. I, més enllà d’aquesta ensenyança de primer curs a qualsevol facultat d’econòmiques, l’interès públic (la planificació ordenada del territori, dels servies..) hauria de prevaldre sobre l’interès privat (el benefici).

Josep Vives, Observatori de la Ciutat de l’Ajuntament de Rubí

Ciutats intel·ligents. Open Data i altres opcions de Govern Obert

Donant continuïtat al post publicat en aquest mateix bloc “Opendata: obrir les dades estadístiques (I)” i a algun dels comentaris i respostes que aquest ha rebut, ens sembla interessant fer un link a l’article que ha publicat Manel Olano, el responsable tecnològic del Centre Tecnològic i Universitari de Granollers (CTUG) aquí, que ens parla de la jornada de divendres passat, Innovació en els serveis públics, organitzada per ESADE i LOCALRET.

L’article ens proporciona una breu descripció personal del concepte de l’Open Data tractat a les exposicions i reflexions fetes en el transcurs de la jornada. Comenta també les intervencions del senyor Corbett (CEO d’iStrategyLabs de Washington DC), del Sr. Esteve Almirall (professor associat d’ESADE) sobre Innovació oberta en el sector públic, i els casos de Berlín, Barcelona, París, Helsinki, Amsterdam i la Generalitat de Catalunya. Afegeix una llista de links d’interès.

Les administracions públiques estan treballant amb l’Open data i darrerament apareixen informacions com la de la Paeria de Lleida aquí.

Un dels pilars de l’Open data és la reutilització de la informació del sector públic (Risp) i, lligant amb aquest concepte, aprofitem per presentar-vos el Portal d’indicadors de l’Ajuntament de Granollers. Es tracta d’un projecte que, sent d’una altra magnitud, també respon a criteris de transparència, ordenació interna de la informació, universalitat de l’accés i reutilització de les dades.

El Portal d’indicadors de Granollers es planteja com una eina interna de treball col·laboratiu, que permet elaborar el conjunt d’indicadors socioeconòmics de la ciutat i també, progressivament, anar desenvolupant els quadres de comandament de les diferents àrees gestores de l’Ajuntament, del Pla d’Actuació Municipal o, fins i tot, del Pla estratègic, establint el cicle de vida dels indicadors clau de rendiment (KPI).

La creació i manteniment periòdic d’aquests KPIs permet a l’organització disposar d’un sistema per mesurar si les estratègies establertes per assolir determinades fites han donat o no els seus fruits. Es per això que per a la identificació dels KPIs de l’organització es necessari tenir clars els objectius, disposar d’unes mesures quantitatives dels resultats, comparable amb els objectius i investigar les variacions d’aquestes mesures en el temps, per tal d’ajustar els processos i recursos necessaris per a convergir amb l’objectiu prefixat.

Utilitzant com a àtoms els KPIs, es creen quadres de comandament, que són representacions jeràrquiques d’aquests indicadors. Dintre la representació, cada indicador té una posició en l’arbre i un pes específic, determinat per la seva ubicació i importància relativa dintre del conjunt.

Per tal de precisar els esforços necessaris per a la consecució dels objectius, és desitjable disposar de nivells de desagregació a la informació base de cadascun dels indicadors. Aquests nivells de desagregació permeten endinsar-se en el detall i veure quins elements són els principals responsables de la no consecució de l’objectiu.

Donat que els indicadors poden ser molt diferents entre ells, es fa necessari disposar d’un format homogeni d’emmagatzemament de les dades base. Aquest format homogeni facilita la tasca d’actualització a temps als responsables dels mateixos.

Amb les característiques d’aquesta mena d’eines, les organitzacions que volen fer transparents els seus models i les seves estratègies poden publicar la informació a Internet. En aquest cas, el format homogeni de les dades base les fa reutilitzables per a terceres persones.

Fins a la presentació del Portal d’indicadors, l’Ajuntament ha exposat els indicadors socioeconòmics de la ciutat mitjançant la publicació anual d’un document penjat al web. El Portal d’indicadors representa una millora qualitativa important en el sentit que, a partir de les dades disponibles, l’eina utilitzada possibilita la consulta de qualsevol combinació de les mateixes, a la mida de les necessitats de cada usuari i ofereix, a més, la possibilitat d’accés directe a les dades. D’aquesta manera entenem que, a més de facilitar el coneixement, s’està afavorint la reutilització posterior i s’evita o redueix l’elaboració de documents que sovint, per tal de poder oferir el màxim d’informació desagregada, resulten molt extensos i costosos.

Al marge de la disponibilitat, l’accés i la reutilització de les dades, el Portal contribuirà a millorar aspectes de gestió interna de la informació. Volem aconseguir, i l’eina ho fa més fàcil tot i que sabem que no és condició suficient, que s’esdevingui un sistema d’informació corporativa. A més, ha d’ajudar a que, des de tots els àmbits de l’organització, es tingui coneixement de quines dades tenim, on estan disponibles, com s’hi accedeix, en quin format, quin significat tenen, quina vigència i validesa tenen i, sobretot, ens permeti agilitzar l’actualització periòdica de les dades de manera que l’esforç inicial de formulació quedi compensat.

La informació que es pot visualitzar avui al Portal d’indicadors de Granollers es distribueix en tres representacions: la majoritària, referida als indicadors de ciutat, la dels indicadors de l’agenda 21 local i la corresponent a indicadors econòmics i financers del propi ajuntament. El Portal conté també un directori útil d’enllaços, de publicacions i d’altres recursos d’informació relacionats amb els indicadors.

En etapes futures s’ha de poder visualitzar la informació referida a objectius i al seu estat d’assoliment, així com altres grups de dades d’interès.

Sense confondre els termes, pensem que el Portal pot ser una petita iniciativa que encamina l’ajuntament cap al Govern Obert. Potser a través del portal l’Ajuntament troba l’espai i l’eina per a promoure i recollir iniciatives per a la preparació d’altres conjunts de dades noves a exposar que, vetllant per la utilitat pública de les mateixes, puguin generar usos i serveis derivats.

Ajuntament de Granollers. Servei de Processos estratègics i programació

Mostra contínua de vides laborals (MCVL): l’ús a nivell local

 

Font: elaboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró a partir de les dades de la Mostra Continua de Vides Laborals sense dades fiscals 2009 (MCVL-2009).

Diàriament, a Espanya, hi ha persones que són contractades per empreses, n’hi ha que són acomiadades, a d’altres simplement no se’ls hi renova el contracte, o al contrari, se’ls hi amplia la durada el contracte. També, cada dia, hi ha gent que compleix 65 anys i es jubila: passen de cobrar la nòmina de l’empresa a rebre la pensió de jubilació; o d’altres que es prejubilen. També hi ha persones que mentre no troben feina tenen dret a percebre la prestació per desocupació, i d’altres que perceben el subsidi per desocupació. Totes aquestes persones, i moltes més, tenen un nexe en comú: la Seguretat Social. N’hi ha que contribueixen a la Seguretat Social amb les seves cotitzacions, i altres, que després de contribuir a la Seguretat Social, els hi arribat el moment de ser-ne beneficiaris. En definitiva, ja sigui contribuint-hi o sent-ne beneficiari, la Seguretat Social és un punt de trobada per a diferents col•lectius de persones de l’Estat espanyol.

Tota aquesta ingent quantitat d’informació que la Seguretat Social té dels ciutadans i de les empreses resta emmagatzemada des de fa dècades en servidors informàtics, i òbviament resulta d’una importància capital per tal que la Seguretat Social pugui desenvolupar la seva gestió administrativa adequadament. Però a banda de la seva importància administrativa, també representa una font d’informació molt important per als investigadors. De fet molts investigadors han estat interessats en aquesta informació i al llarg dels anys l’han sol•licitat i han utilitzat aquestes dades per als seus estudis, però extreure aquesta informació requeria un cost i un esforç considerable, i a més per cada estudi se n’extreia únicament la informació rellevant per aquest estudi. Aquests dos factors han ajudat a què finalment la Seguretat Social creés la mostra continua de vides laborals (MCVL). La MCVL és un conjunt organitzat de microdades anonimitzades que s’han extret de registres administratius, tant de la Seguretat Social com del Padró Municipal Continu d’Habitants i, depenent de les versions, de dades fiscals de l’Agència Tributària.

El nombre de persones que apareixen en la MCVL està per sobre del milió, i constitueixen una mostra representativa de totes les persones que van tenir una relació amb la Seguretat Social en l’any de referència de la mostra (el 4% de les persones que formen part de la població de referència). S’anomena continua perquè s’actualitza anualment. I és de vides laborals perquè si bé la població de referència de la mostra és la població cotitzant o pensionista de l’any de referència, la mostra conté tot l’historial anterior de les persones seleccionades per a les variables procedents de la Seguretat Social, remuntant-se cap endarrere fins on es conserven registres informatitzats.

Un dels avantatges que proporciona la MCVL per als municipis, és que permet identificar el municipi de residència de les persones que apareixen en la mostra i també el municipi del centre de cotització, sempre i quan es tracti d’un municipi de més de 40.000 habitants. Així doncs, la MCVL permet tenir una “fotografia” força actualitzada -i també d’un passat més llunyà- de l’estructura del mercat de treball dels municipis grans. Però no només és possible tenir “fotografies” en moments concrets, sinó que també es possible accedir a la “pel•lícula”, ja que com s’ha dit anteriorment en la MCVL es té accés a tot l’historial de relacions amb la Seguretat Social que han tingut les persones que apareixen en la mostra.

Com exemple d’aquesta “pel•lícula” hi ha el gràfic que apareix al principi del post, que fa referència a l’evolució diària de treballadors assalariats que cotitzen al règim general de la Seguretat Social durant al 2009 a Mataró (per veure el gràfic dinàmic dels municipis de més de 50.000 habitants de la província de Barcelona feu clic aquí). El gràfic permet visualitzar situacions puntuals, com per exemple la davallada d’assalariats que es produeix l’1 de maig del 2009 –“Dia internacional dels treballadors” que era divendres-, i com la sèrie remunta el dia 4 de maig –dilluns-. En el gràfic es detecta la finalització del curs escolar, el 23 de juny, i per tant la finalització de contractes de personal de suport dels centres educatius, de monitors de menjador,… També es pot veure clarament com l’agost és el mes de vacances per excel•lència, i l’1 d’agost finalitzen molts contractes i el nivell de treballadors durant el mes d’agost és ostensiblement més baix que en la resta de mesos. La remuntada no es produeix a principis de setembre sinó a mitjans de setembre, més concretament el 14 de setembre, dia d’inici del curs escolar 2009-2010. Una altra situació que mostra el gràfic és el repunt de treballadors assalariats que es produeix en els dies previs a Nadal, possiblement per tal d’afrontar la campanya de compres nadalenca; de fet els valors més baixos d’assalariats del mes de desembre es van registrar entre el divendres 25 de desembre i el diumenge 27 de desembre; en els dies posteriors la sèrie remunta per fer front a la revetlla de cap d’any, però no assoleix, ni molt menys els nivells dels dies previs a Nadal.

En definitiva, el que es vol mostrar en aquest post és que la MCVL és una font d’informació molt valuosa a nivell espanyol i català, però també pot ser-ho per als municipis grans, ja que ajuda a omplir un buit informatiu important del qual no es tenien dades fins al moment a nivell local. No cal oblidar, però, que aquesta font d’informació no dóna sortida a tots els dubtes relacionats amb el mercat de treball sinó a uns quants. Així, per exemple, es continuarà sense saber el nombre de treballadors que hi ha en l’economia submergida o el nombre de desocupats que no estan apuntats a les llistes de l’INEM o de l’OSOC.

Servei d’Estudis i Planificació
Ajuntament de Mataró

Opendata: Obrir les dades estadístiques (I)

Des de fa tres o quatre anys una tendència de fons avança en direcció als serveis estadístics de les administracions públiques: la reclamació, procedent des de diferents àmbits de la societat civil (les empreses, la ciutadania i la comunitat investigadora i acadèmica) de l’obertura de les dades de les administracions públiques. Demanda coneguda com “Opendata”, es refereix a la necessitat d’obrir tota mena de dades públiques. I, entre elles, les dades estadístiques, obviament.

Just fa uns dies ha vist la llum la primera iniciativa significativa a Catalunya en aquest sentit. Es tracta del projecte “Dades Obertes Gencat“, que ha seguit el “Open Data Euskadi“, fet públic tot just fa escassos mesos. Tot sembla indicar que, tard o d’hora, es veuran exemples similars a nivell municipal, com ha passat ja a d’altres ciutats pioneres del món. Explicarem alguns dels “opendata locals” en un segon post a aquest blog. Avui, ens limitarem a revisar alguns dels principals arguments i beneficis, segons els seus partidaris, a favor de tal obertura:

• Drets de ciutadania:  allò que és públic, pagat amb impostos públics,  ha d’estar a l’abast del públic, es diu.

• Transparència i legitimitat democràtica. En la mesura que les dades que inspiren la gestió pública són obertes i avaluables per qualsevol es pot avaluar millor l’acció política i administrativa. Un ciutadà amb més coneixement sobre el su entorn  és un ciutadà que pot tenir més criteri i que pot participar amb més qualitat a l’esfera pública.

• Interoperabilitat, i per tant major eficàcia i eficiència, entre les administracions públiques.  Avui dia la norma és que cada administració, i sovint cada servei dins d’ella, tingui la seva pròpia base de dades, no interconnectada amb les del servei o administració veïna. La interoperabilitat a nivell d’aplicacions i bases de dades és l’excepció, i necessita de la definició d’estàndards i formats de dades comuns, anomenats estàndards. L’obertura de les dades facilitarà, es diu, l’adopció d’estandars oberts.

• Increment exponencial de la generació de coneixement sobre el territori i la població. Un cop obertes les dades tothom pot analitzar-les i extreure’n beneficioses conclusions i orientacions per a la gestió del territori (la ciutat en el nostre cas). Universitats, investigadors acadèmics, consultores, institucions educatives i culturals tenen la possibilitat de generar un coneixement nou, que ha de redundar en benefici del mateix territori.

• Promoció econòmica: l’obertura de les dades genera nous sectors d’economia del coneixement. És un accelerador de l’economia del coneixement. Les dades, si són digitals i accessibles al processament automàtic, són un input (barat i escalable) per a la creació de infinitat de serveis de valor per a empreses i particulars.  Hi ha empreses el model de negoci de les quals és “afegir valor” a les “dades públiques crues” per a convertir-les en coneixements i serveis pràctics i aplicables pels quals altres estan disposats a pagar.

Aprofundim aquí el darrer argument, que és el menys evident segurament, a partir d’un parell d’exemples de generació de valor econòmic i, per tant, d’empreses i ocupació, pel simple fet de fer públiques les dades. Exemples que existeixen des de fa temps, pel cas d’alguns registres definits com a públics i oberts a la consulta pública per la llei actual.

El registre mercantil. Les dades financeres i fiscals de les empreses, es depositen en el registre mercantil. I poden ser consultades per qualsevol empresa o ciutadà, pagant una taxa. Doncs hi ha empreses especialitzades en generar complexes bbdd integrant aquesta informació que el registre sols posa a disposició en paper o, darrerament, en pdf, i empresa a empresa. El negoci d’aquestes empreses que digitalitzen la informació del registre en bbdd és revendre la informació i fer-la més accessible, o convertir-la en coneixement. Són les empreses d’anàlisis comercials, que treballen, o revenen, aquestes dades a bancs i asseguradores (els seus principals clients) i a qualsevol empresa (o institució, o particular) que vulgui saber la situació financera i comptable d’una empresa, o d’un segment d’empreses.

Les microdades estadístiques dels censos de població (centenars de variables a nivell dels registres individuals) que l’INE publica desagregades per seccions censals i fins i tot trams de carrer, són la principal font de informació d’un sector del marketing directe, el geomàrqueting, que orienta el marketing en funció del perfil social i econòmic de la població que resideix en un lloc determinat. Hi ha centenars d’empreses i professionals que s’han dedicat a aquests sector  les darreres dos dècades.

En la mesura que s’obrin altres fonts de dades hi hauran noves aplicacions d’elles que generaran nous sectors i activitats econòmiques. Coneixements i aplicacions comercialitzables. I més avui dia, amb la irrupció vertiginosa de la web 2.0 i les aplicacions que corren sobre smartphones, autèntics ordinadors de butxaca. La generació d’aquesta “economia basada en la dada” és més un tema de creativitat i innovació que de capacitat de inversió. Sorgiran noves aplicacions contínuament. Existeixen ja aplicacions per al mòbil, o el GPS, que informen al conductor en temps real de la densitat de trànsit al seu trajecte (a partir del geoposicionament), o de si està entrant a una zona d’alta accidentalitat. O aplicacions que informen a turistes del nivell d’inseguretat dels barris o carrers que visiten. Aquestes aplicacions treballen sovint amb dades d’origen públic.

Hi ha gran quantitat de bases de dades administratives per obrir. I susceptibles de –convenientment tractades, respectant escrupolosament la legalitat i, de forma molt especial, la privacitat– generar molt coneixement i, també, moltes aplicacions pràctiques. Per exemple, padrons d’habitants, censos d’empreses, bases de dades fiscals (llicències d’activitat, IBI/Catastre, IAE, IRPF, INSS), bases de dades dels sistemes educatius, bases de dades dels cossos de seguretat (delictes, infraccions, accidents), bases de dades urbanístiques, i un llarg etcètera.. Algunes d’elles es gestionen i generen a nivell municipal.

En un post posterior es repassaran alguns dels projectes opendata més exitosos arreu del mon, i algunes casos de bones pràctiques a nivell de municipis i ciutats.