Mercat de treball: roda el món i torna al Born

30 abril 2015

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d’origen.

També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te’n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

Del web  rodamots.com

Les primeres dades d’aquest 2015, pel que fa al mercat de treball, consoliden la dinàmica positiva que es ja es començava a intuir l’any 2014: Lenta reducció de l’atur (però reducció al cap i a la fi), augment de la contractació laboral i repunt de l’afiliació (tant dels assalariats com dels autònoms). Ara bé, com es caracteritza aquesta recuperació? Quin escenari ens dibuixa? Analitzem alguns indicadors: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’acollida a un nou indicador

2 abril 2015

Molts dels lectors d’estudis sociodemogràfics acostumen a tenir una certa sensibilitat per les persones i una certa animadversió pels números. Aquest tipus de públic no és amant de gràfiques enrevessades que no s’entenen de forma directa. Cal esperar que un col·lectiu reticent a gràfics de difícil interpretació tan sols es mostri receptiu a xifres directes i indicadors senzills. Però no és ben bé així. El seu comportament amb els indicadors mereix ser analitzat.

Fórmula

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’endeutament municipal 2013

6 març 2015

Com ha evolucionat l’endeutament municipal?

Ara fa 3 anys, en un moment en què es parlava sovint en els mitjans de comunicació dels termes deute sobirà i deute municipal, i es difonien comparatives del nivell d’endeutament dels municipis, vàrem fer un article intentant afinar una mica la lectura d’aquestes comparatives, començant per la més utilitzada i alhora més “elemental”: deute (euros) per habitant.

Qüestionàvem la informació difosa i ens preguntàvem si era adequat imposar mesures generalitzades sobre l’endeutament municipal.

Fent repàs ràpid recordem: que les dades utilitzades per parlar del deute dels ens locals eren les publicades al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH); que si els ajuntaments contrastaven les dades que constaven a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidirien i explicàvem les raons (la principal que el MEH no inclou el deute d’empreses públiques i d’entitats públiques empresarials).

Aleshores (31/12/2010), s’observava una diferència important entre la xifra de deute real de Granollers i la de la publicació del MEH basada en la informació del CIRBE (22% superior el càlcul de l’ajuntament). Actualment la diferència és molt menor i apuntem que la diferència prové de la supressió d’empreses municipals (intent de racionalització de la despesa) i la seva inclusió en els pressupostos de l’ajuntament. Concretament, a Granollers, el Servei de Planificació econòmica informa que el deute viu municipal a 31/12/2013 es xifra en 42.878 milers d’euros, en lloc dels 41.174 milers del MEH. Ens continuem preguntant per què es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent.

Fig deute hab gràfic

Fig deute hab teranyina

Per intentar trobar alguna lògica als resultats proposàvem fer una mirada diferent. Buscar informació Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Punt d’inflexió en ocupació i atur ?

30 gener 2015

L’activitat econòmica i el mercat de treball han tingut un punt d’inflexió en el bienni 2013-2014, atès que s’ha consolidat la disminució de l’atur i s’ha generat ocupació neta, si més no, en els darrers quatre trimestres. Aquest punt d’inflexió serà real quan es confirmin les previsions a mitjà termini. La conjuntura té una tendència ben diferent del que va succeir, per exemple, en 2009, amb significativa destrucció d’ocupació i augment de l’atur gairebé sense precedents; o diferent del que va succeir en 2010, amb menor destrucció d’ocupació i un atur estable. A partir de la conjuntura de 2010 podia fer pensar que en 2011 hi podrien haver taxes netes de generació d’ocupació, però 2011 va suposar una consolidació de la crisi, altre cop amb valors negatius per l’ocupació i de l’atur en alça.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha augmentat a Catalunya clarament en 2014, 2,9%, després que l’any precedent havia disminuït lleugerament, -0,4%. Així mateix s’ha consolidat la disminució de l’atur registrat en el darrer any, -7,8%, que s’havia iniciat amb el -3,4% de l’any previ.

2014 (t)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Un llast del boom immobiliari: l’habitatge desocupat

29 desembre 2014

El mercat de l’habitatge, i especialment el relatiu a l’habitatge de nova construcció o d’obra nova, és segurament un dels àmbits en els quals s’ha deixat sentir amb més força l’impacte associat a la nova conjuntura econòmica lligada a l’esclat de la crisi econòmica.

La caiguda tant de la construcció residencial com del preu de venda d’aquestes noves promocions n’és una de les repercussions més evidents d’aquesta nova conjuntura: a Terrassa, on l’impacte de la crisi en el mercat immobiliari ha resultat especialment cruent, l’alentiment en el ritme constructiu anual ha arribat a assolir l’any 2013 el 95,7% (dels 3.102 habitatges acabats de 2007 als 132 de l’any passat), mentre la davallada de preu, en termes reals, s’ha situat propera al 60% (dels 4.519,6€/m2 assolits en el seu punt culminant als 1.848,3€/m2 d’enguany).

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Habitatges acabats per 1.000 habitats a Catalunya, 1998-2013. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Veure en versió interactiva

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Emigració: crònica de la realitat esperada

23 desembre 2014

Fa més de tres anys varem reflexionar sobre quina era l’emigració de les persones residents en els municipis del Perfil de la Ciutat.

Les dades ens mostraven que des de l’any 2009, el primer amb dades del padró d’habitants residents a l’estranger, fins al 2011 no parava de créixer any rere any el nombre de persones que havien de deixar el seu país de residència.

Doncs bé, un cop ha passat un temps prudencial hem decidit tornar a fer el mateix exercici i veure quina ha estat l’evolució en els anys següents. Primer de tot, creiem important recordar i fer present novament el que recull el registre administratiu del padró d’habitants residents a l’estranger, que trobareu aquí.

Seguint la línia de l’anterior article, al realitzar un breu repàs pels mitjans de comunicació comprovem com es mantenen els titulars que parlen, remarquen i reflexionen sobre el volum migratori exterior de les persones residents a Espanya.

De moment, la primera cerca ens mostra que tot continua igual que ara fa tres anys. Veiem en xifres palpables si es reafirmen les primeres impressions. Modulant la llista de municipis per tal d’adaptar-la a les ciutats membres integrants de la Xarxa del Perfil de la Ciutat en l’actualitat, obtenim els següents resultats:

taula_municipis_2014

Les variacions (2009-2014 i 2013-2014) constaten que lluny de disminuir el número de persones que es veuen obligades a emigrar aquest s’ha incrementat de manera notòria. Destaca l’augment, des de l’any 2009, del nombre de persones emigrants de les ciutats de Vic (+116%), Mollet del Vallès (+106%), Rubí (+87%) i Granollers (+83%), sent els tres primers municipis indicats els que també registren un major increment de migracions en l’evolució interanual de 2013 fins a 2014.

La diferència absoluta a nivell de la Xarxa mostra que hi ha 9.410 persones que abans de la crisi tenien la seva residència en un municipi del Perfil i que ara la tenen a l’estranger, passant el número dels 16.544 en l’any 2009 als 25.954 del 2014.

En el següent enllaç, teniu a la vostra disposició quins són els països de destinació de les persones migrades a data d’1 de gener de 2014. França, Argentina, Alemanya, Andorra i Bèlgica, en aquest ordre, són les principals destinacions que han escollit les persones residents en els municipis del Perfil de la Ciutat.

La informació i les dades que surten en el mapa reflecteixen quina és la situació de l’efecte sortida la tendència de sortida els municipis del Perfil a inicis de 2014. Una aproximació a la tendència migratòria la podem trobar en la següent taula. En ella, comprovem com gairebé la meitat dels catalans han emigrat a algun país de la Unió Europea, i prop d’un 17% a un país d’Europa no pertanyent a la UE. Paral·lelament a això, també observem com de les prop de 26 mil migracions registrades, un 44% d’aquestes responen a un procés de retorn als països de naixement. Aquestes, tot i que la informació aquí disponible no permeti ser totalment contundents, es podrien considerar com a conseqüència de la crisi econòmica que provoca que les poques oportunitats laborals del mercat de treball català i espanyol facin retornar als països d’origen a persones que van immigrar a l’Estat Espanyol en plena bonança econòmica. En contraposició, un 47% de les persones nascudes a territori espanyol han hagut de marxar a d’altres països, segons les dades de 2014.

taula_municipis_2014_2

Les dades ens permeten constatar una cosa: que no sabem si, tal i com diuen algunes veus en les darreres setmanes, la crisi ja va de baixada i l’economia està remuntant, però que el que sí és irrefutable és que cada cop hi ha més persones que fins fa poc vivien en un dels municipis del Perfil de la Ciutat i que ara ho fan en un altre país. Digueu-li ‘esperit d’aventura’, digueu-li ‘mobilitat exterior’. La realitat és que les persones cada cop emigren en major número.

Sergio López Ordovás – Grameimpuls, SA
Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet


Una ullada al Cens lingüístic a Sabadell

19 desembre 2014

llengua

Des de fa unes setmanes estan disponibles a la web de l’Institut d’Estadística de Catalunya els resultats, a escala inframunicipal, del cens lingüístic de 2011. Una gran notícia, la de disposar de dades inframunicipals, atesa la seva escassetat. Així doncs, des de l’Observatori de l’Economia Local de Sabadell hem decidit dibuixar quina és la realitat lingüística del català a la nostra ciutat. I per fer-ho hem utilitzat l’aplicació de Google Fusion Tables, ja emprada en altres posts (On es vota com a Catalunya?) en aquest mateix blog. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 768 other followers

%d bloggers like this: