La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

6 Mai 2016

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

lliurament-Infoparticipa-alcaldes

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

A més dels mateixos sistemes reguladors que estableix aquesta nova legislació, arriben les avaluacions externes i públiques que donen visibilitat als resultats de la implantació i desplegament que els ajuntaments, amb major o menor fortuna estan desenvolupant. Un exemple recent ha estat l’atorgament del Segell Infoparticipa, per part del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB (LPCCP). Per primer cop, l’Ajuntament de Rubí ha obtingut el reconeixement en aquesta tercera edició i forma part dels 25 municipis catalans que han assolit el 100% de la puntuació. En total han estat guardonats 67 municipis, 10 menys que l’anterior edició. Però, això vol dir que estem complint amb la transparència?.

diploma-infoparticipa

(Fotografia: Diploma del Segell Infoparticipa)

De fet, aquesta avaluació se centra en l’estudi dels webs municipals i com publiquen una informació –enguany han establert 52 indicadors– relativa a la gestió dels recursos col•lectius, els representants del municipi, formes de participació… Els mateixos organitzadors d’aquest estudi ja ho han manifestat, aquesta avaluació no contempla totes les exigències de la llei de transparència, és a dir, que l’obtenció del guardó no implica que es compleixi amb la Llei sinó amb els criteris d’avaluació del Segell Infoparticipa. Per tant, hauríem de tenir molt clar que ser una administració transparent va molt més enllà de publicar documents al web o al portal de Transparència, si no que queda molta feina a fer. Pròximament sortirà l’avaluació realitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que és l’òrgan designat pel Parlament de Catalunya per valorar l’aplicació de la llei, o també Transparència Internacional Espanya, que periòdicament revisa la transparència de les administracions públiques.

portal-transparencia-rubi

(Fotografía: Portal de Transparència de l’Ajuntament de Rubí: http://transparencia.rubi.cat/)

En definitiva, per complir realment amb la Llei de Transparència cal que les maquinàries municipals funcionin i que, a més, siguin flexibles –cosa de vegades molt difícil– per tal de canviar, modificar i/o crear nous procediments organitzatius que permetin que la transparència formi part de l’ADN de l’ens local. I això què vol dir? Vol dir que no és suficient amb publicar documents en format pdf, vol dir que s’han d’adaptar els registres i els arxius per obrir aquesta informació en format ‘reutilitzable’, que la informació estigui estructurada de forma clara i fàcil de cara a la ciutadania, que els circuits interns flueixin de forma que no es dupliquin procesos. Estem, doncs, davant d’un repte important i una transformació sense precedents a l’administració pública. S’ha acabat el “això sempre s’havia fet així”. Han arribat nous temps i no només la Llei, la ciutadania també exigeix aquesta transparència i facilitat per trobar la informació.

Mar Lobato Díaz. Tècnica de Transparència i Bon Govern-Ajuntament de Rubí

 

 

 

 

 

 

 

 


Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1

8 Març 2016
Tradicionalment han mancat maradolescents-xarxa-internet-usos.jpgcs d’observació i reflexió a l’entorn d’internet i els joves. Així ho havíem fet notar al post del 2013 sobre salut pública a nivell municipal, on fèiem referència a la necessitat d’estudi dels usos de les noves tecnologies. En efecte, sovint han mancat dades estadístiques referents a internet en relació amb l’atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament de propostes de prevenció envers les addiccions, la implementació de projectes específics o l’atenció a realitats emergents i problemes i situacions de caire molt divers. En aquest post es detallen els resultats que en aquest sentit aporta l’estudi que Isidre Plaza i Jordi Bernabéu, dels Serveis d’Educació i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers, han fet analitzant els usos adolescents de l’entorn digital i la seva vessant relacional.

L’estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1 vol ser un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta. L’estudi s’ha fet en el context de la iniciativa SobrePantalles, que és un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. A nivell de metodologia, s’han fet 905 qüestionaris estructurats i heteroadministrats, dirigits a alumnes de 2n i 4t d’ESO, tutors de 2n i 4t d’ESO, famílies d’alumnes de 2n i 4t d’ESO i equips directius. Tota la informació recollida es va complementar amb entrevistes a agents clau delcamp educatiu i a dos grups focals.

Els principals resultats de l’estudi caracteritzen l’ús d’internet entre els joves sota set paràmetres

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


A voltes amb els sistemes d’indicadors

26 Febrer 2016

Una recent experiència a l’entorn de la Norma UNE-ISO 37120 “Desarrollo sostenible de las ciudades. Indicadores para los servicions urbanos y la calidad de vida”, ens ha portat a reflexionar a l’entorn  del que suposa el plantejament de qualsevol sistema d’indicadors, i quina ha de ser la visió que podem aportar des de la perspectiva de la gestió municipal i la seva millora.

En aquest sentit són nombrosos i coneguts els “Sistemes d’Indicadors de qualitat de vida urbana”,  plantejats per d’altres tantes institucions i organitzacions a nivell mundial:  des dels GCI (Global City indicators) definits pel Banc Mundial, passant pels Urban Audit d’Eurostat definits per la UE o els UN – Habitat de l’ ONU.

 De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.

L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 Febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

21 Desembre 2015

PENTAHO

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els residus et diran com està l’economia

14 Desembre 2015
Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

El comportament econòmic d’un territori el mesurem, normalment, a través d’indicadors directes del mercat de treball, com poden ser l’atur o el número de persones afiliades a la seguretat social, per la facturació de les empreses o pels indicadors que m’agrada anomenar de paper (ningú els veu, ningú els toca, ningú acaba sabent ben bé com es defineixen), com poden ser el PIB, IPC, etc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share

4 Desembre 2015

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró i de l’Observatori Econòmic i Social de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, han elaborat l’informe titulat “Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share”. L’objectiu d’aquest post és únicament donar algunes pinzellades sobre el contingut de l’informe, el qual està disponible en aquest enllaç.

En l’informe es fa una aproximació, poc freqüent a casa nostra, que ha de contribuir a millorar el coneixement que tenim de com funciona l’economia a una escala territorial propera. El document analitza trenta-sis sistemes territorials, d’acord amb una delimitació provinent del planejament territorial. Per a cada un, cerca respondre tres preguntes:

Fins a quin punt la dinàmica ocupacional del període 2008-2014 s’explica per factors endògens o bé està fortament marcada pel context català i internacional? Quina ha estat la dinàmica dels sectors econòmics a cadascun dels 36 sistemes territorials de la província? I quina ha estat l’evolució d’un territori en relació amb altres de comparables? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: