Quant ens gastem en jocs d’atzar?

1 Desembre 2016

euro1Ens trobem ja immersos en aquestes dates de l’any en què la paraula loteria comença a sorgir ben sovint en les converses del dia a dia de diferents àmbits, ja sigui a la feina, a casa, als comerços o fins i tot al carrer. De ben segur que cada un de nosaltres s’ha imaginat com seria la seva vida a partir del moment en que li toqués la loteria, tot i saber que la probabilitat de rebre algun premi és molt baixa (article: Abans et caurà un meteorit al damunt que guanyaràs la Primitiva: la probabilitat en les loteries).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l´Informe 2016

18 Novembre 2016

presentaci-del-perfil-de-ciutat-2016_30917368151_o

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

La seva ponència “Opinió pública, opinió publicada” que podeu veure sencera en aquest enllaç i al peu d´aquest paràgraf, la volem analitzar detalladament en aquest article, per a poder extreure’n tot el fonament teòric que va desprendre i desgranar-ne els continguts, de forma ordenada i sintètica, mitjançant l’abstracció d’“IDEES FORÇA”.

Així, en paraules del Dr. Gabriel Colomé:

INDICADORS ESTADÍSTICS I ENQUESTES D’OPINIÓ, L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA NECESSITA DELS DOS MÓNS.

Les ciutats de més de 75.000 habitants necessiten realitzar estudis quantitatius i qualitatius per a testejar quina és la percepció ciutadana de les coses. Per a realitzar les enquestes i estudis qualitatius, cal analitzar acuradament els indicadors estadístics dels que disposem, per tal de realitzar les preguntes adequades.

Pel que fa les enquestes quantitatives, cada vegada existeixen més entrebancs, per començar tenim el problema de les enquestes telefòniques, ja que no tothom té telèfon fix, especialment el segment de 18 a 25 anys, cosa que a EUA resolen combinant-les amb enquestes de telèfon mòbil. Allà funciona però aquí no podem emprar aquesta tècnica, ja que allà es poden comprar a les companyies telefòniques les bases de dades, mentre que aquí la LOPD no ho permet. En canvi les enquestes personals face-to-face són molt complicades a EUA, per l’aïllament i perillositat d’algunes zones, mentre que aquí es poden realitzar amb més facilitat.

Cada vegada s’està optant més per les enquestes qualitatives perquè ens permeten descobrir, seleccionant una mostra representativa acurada, una cosa que les enquestes quantitatives no poden, que és “El clima d’opinió”.

EL CLIMA D’OPINIÓ. EN POLÍTICA LA PERCEPCIÓ ÉS LA REALITAT

Una ciutat pot fer les millors polítiques, però si aquestes no són percebudes pels ciutadans, com a bones polítiques, és que no ho són. Els ciutadans tenen una percepció de la realitat, totalment diferent de la que tenen els que gestionen la ciutat.
No podem confondre el “Clima d’Opinió” amb l’”Opinió Pública”. El Clima d’Opinió és el que fa que ens mantinguem dins del grup, sense sortir-nos-en, per exemple la moda, si volem ser acceptats, intentarem pertànyer al grup, seguint unes directrius. Els Climes d’Opinió en política, en societat, fixen allò que pot convertir-se en Opinió Pública, positiva o negativa. El que pretenem amb els estudis qualitatius és detectar aquests Climes d’Opinió, que poden convertir-se en Opinió Pública positiva o negativa.

Quan ja tens el Clima d’Opinió detectat, ho has de passar a Enquesta Quantitativa, per veure si allò realment té o no, “pes” i si has de començar o no a preveure polítiques per a reconduir les tensions que s’en facin paleses.

Els estudis qualitatius són caríssims, perquè s’ha de segmentar molt acuradament. Tots els segments que apliquem a les enquestes quantitatives i indicadors estadístics, edat, professió, etc., són els mateixos segments a utilitzar, segons necessitat, en els estudis qualitatius per a construir els grups a analitzar.

LA OPINIÓ PUBLICADA, NO ÉS L’OPINIÓ PÚBLICA

No tenen res a veure. La Opinió Publicada són aquells que pensen que són Opinió Pública, però que en realitat el que són és “Creadors d’Opinió”, que és diferent. Els “Todólogos”, el tertulians, els pol.lemistes.

El 1944 el matemàtic i físic, posteriorment sociòleg Paul Felix Lazarsfeld, en l’època que va aparèixer la Ciència Política, la Sociologia, la conducta, l’època del Behaviureisme” o “Conductisme” va començar a fer les primeres enquestes anomenades “Panels”. Els Panels són enquestes que al llarg del temps, es fan als mateixos individus, veient l´evolució de les respostes . Va descobrir amb aquests estudis, que els mitjans de comunicació no canvien el vot dels ciutadans, però sí que fan una cosa molt més important, que és refermar la intenció de vot.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO CANVIEN LA INTENCIÓ DE VOT, PERÒ SÍ LA REFERMEN

Els humans apliquem mecanismes de bloqueig en els temes que creiem que són importants, com per exemple la política, però no ho fem amb altres que pensem intranscendents, com veure una sèrie de televisió i aquí és per on entra el missatge, on ens difon la ideologia. Els mitjans de comunicació fixen, reforcen, la predisposició favorable a votar una o altra cosa.

COMPORTAMENT ELECTORAL: COHESIÓ FAMILIAR EN LA INTENCIÓ DE VOT

Lazarsfeld descobreix també en els seus estudis, que en la correlació de vot, existeix el factor de la cohesió familiar o “Model de Columbia”, que després evolucionarà cap el “Model de Michigan”. Aquests estudis foren molt importants perquè donen lloc als anys 60 al concepte “Cultura Política” o “Cultura Cívica”. Com a exemple dir que si pintem les províncies espanyoles amb els resultats de les darreres eleccions abans de la guerra i amb les primeres de l’any 1977, els colors havien variat relativament molt poc.

La història de les diferents zones d’Espanya està molt marcada pel Carlisme, molt determinada pel recolzament que d’aquest s’hi feia. Isabel II va fer una reforma de l’administració en la qual els “Regnes de les Espanyes” passaven a ser les “Províncies d’Espanya” i els donà el nom de les capital no properes al Carlisme. El País Basc, Navarra, Aragó, País Valencià i Catalunya eren Carlines, la resta no ho eren i per tant no van notar pràcticament el canvi.

A Catalunya la columna vertebral de les ciutats carlines, que va des de Tortosa a la Seu d’Urgell -si les analitzem des del sufragi universal de 1890 fins ara-, mai han votat un partit d’esquerres, mai. Parlem de “Comportament Electoral”. El Comportament Electoral explica perquè canvien els noms dels partits, però no la ideologia en el territori.

Ara bé, a partir de l’arribada de la immigració, el Comportament Electoral es basarà també en el canvi demogràfic, quan la gent canvia el seu lloc de residència de forma massiva, s’emporta la seva ideologia amb ella. Així, quan Catalunya passa de 3 milions d’habitants, a 17 milions, la Cultura Política, fixa el comportament social i el polític de la ciutadania de forma diferent en els municipis amb més immigració que en la resta i això cal tenir-ho també en compte.

UN MANDAT: ESTRATÈGIA, PLANIFICACIÓ I CRONOGRAMA

Totes aquestes anàlisis no serveixen de res si no es converteixen en idees, en propostes, per part dels que gestionen les ciutats. Tot mandat s’ha de composar de 3 potes: Estratègia, Planificació i Cronograma.

Cal fer una estratègia en base a tots aquests indicadors i Climes d’Opinió que has detectat en els estudis quantitatius i qualitatius, pensar quines polítiques faràs, com ho faràs i com ho pautes en el temps durant els 4 anys de govern. Tot això serveix per saber quin Model de Ciutat es vol.

Un alcalde té una avantatge, que si la seva gestió és el seu programa i si té estratègia, la té planificada i pautada en el temps, tot és molt més fàcil.

BIG DATA

Avui en dia el Big Data ho pot pràcticament tot, hi ha campanyes electorals guanyades gràcies a utilitzar-lo com a eina, sense anar més lluny, la primera victòria de Barack Obama, es va construir emprant ingents quantitats de dades per a calcular la intenció de vot.

presentaci-del-perfil-de-ciutat-2016_25369578589_o

Aquestes són les IDEES-FORÇA fonamentals sorgides de la ponència. De totes formes, com que aquesta intervenció fa pensar i molt en moltes coses, cal veure-la sencera, reflexionar i extreure’n cadascú les seves pròpies conclusions, perquè el Dr. Gabriel Colomé amb el seu hilarant humor anglès i com algú em va dir, “no va deixar títere con cabeza”.

Des de l´ajuntament de Rubí fem una valoració molt positiva de l´acte de presentació de l´Informe de la Xarxa El Perfil de la Ciutat 2016 i agraïm a tots els assistents, membres de la Xarxa, ponents i públic en general, la seva presència.

Enrica Bornao i Barceló

GABINET D´ESTUDIS I ESTADÍSTIQUES

AJUNTAMENT DE RUBÍ


La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

6 Mai 2016

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

lliurament-Infoparticipa-alcaldes

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

A més dels mateixos sistemes reguladors que estableix aquesta nova legislació, arriben les avaluacions externes i públiques que donen visibilitat als resultats de la implantació i desplegament que els ajuntaments, amb major o menor fortuna estan desenvolupant. Un exemple recent ha estat l’atorgament del Segell Infoparticipa, per part del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB (LPCCP). Per primer cop, l’Ajuntament de Rubí ha obtingut el reconeixement en aquesta tercera edició i forma part dels 25 municipis catalans que han assolit el 100% de la puntuació. En total han estat guardonats 67 municipis, 10 menys que l’anterior edició. Però, això vol dir que estem complint amb la transparència?.

diploma-infoparticipa

(Fotografia: Diploma del Segell Infoparticipa)

De fet, aquesta avaluació se centra en l’estudi dels webs municipals i com publiquen una informació –enguany han establert 52 indicadors– relativa a la gestió dels recursos col•lectius, els representants del municipi, formes de participació… Els mateixos organitzadors d’aquest estudi ja ho han manifestat, aquesta avaluació no contempla totes les exigències de la llei de transparència, és a dir, que l’obtenció del guardó no implica que es compleixi amb la Llei sinó amb els criteris d’avaluació del Segell Infoparticipa. Per tant, hauríem de tenir molt clar que ser una administració transparent va molt més enllà de publicar documents al web o al portal de Transparència, si no que queda molta feina a fer. Pròximament sortirà l’avaluació realitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que és l’òrgan designat pel Parlament de Catalunya per valorar l’aplicació de la llei, o també Transparència Internacional Espanya, que periòdicament revisa la transparència de les administracions públiques.

portal-transparencia-rubi

(Fotografía: Portal de Transparència de l’Ajuntament de Rubí: http://transparencia.rubi.cat/)

En definitiva, per complir realment amb la Llei de Transparència cal que les maquinàries municipals funcionin i que, a més, siguin flexibles –cosa de vegades molt difícil– per tal de canviar, modificar i/o crear nous procediments organitzatius que permetin que la transparència formi part de l’ADN de l’ens local. I això què vol dir? Vol dir que no és suficient amb publicar documents en format pdf, vol dir que s’han d’adaptar els registres i els arxius per obrir aquesta informació en format ‘reutilitzable’, que la informació estigui estructurada de forma clara i fàcil de cara a la ciutadania, que els circuits interns flueixin de forma que no es dupliquin procesos. Estem, doncs, davant d’un repte important i una transformació sense precedents a l’administració pública. S’ha acabat el “això sempre s’havia fet així”. Han arribat nous temps i no només la Llei, la ciutadania també exigeix aquesta transparència i facilitat per trobar la informació.

Mar Lobato Díaz. Tècnica de Transparència i Bon Govern-Ajuntament de Rubí

 

 

 

 

 

 

 

 


Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1

8 Març 2016
Tradicionalment han mancat maradolescents-xarxa-internet-usos.jpgcs d’observació i reflexió a l’entorn d’internet i els joves. Així ho havíem fet notar al post del 2013 sobre salut pública a nivell municipal, on fèiem referència a la necessitat d’estudi dels usos de les noves tecnologies. En efecte, sovint han mancat dades estadístiques referents a internet en relació amb l’atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament de propostes de prevenció envers les addiccions, la implementació de projectes específics o l’atenció a realitats emergents i problemes i situacions de caire molt divers. En aquest post es detallen els resultats que en aquest sentit aporta l’estudi que Isidre Plaza i Jordi Bernabéu, dels Serveis d’Educació i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers, han fet analitzant els usos adolescents de l’entorn digital i la seva vessant relacional.

L’estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1 vol ser un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta. L’estudi s’ha fet en el context de la iniciativa SobrePantalles, que és un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. A nivell de metodologia, s’han fet 905 qüestionaris estructurats i heteroadministrats, dirigits a alumnes de 2n i 4t d’ESO, tutors de 2n i 4t d’ESO, famílies d’alumnes de 2n i 4t d’ESO i equips directius. Tota la informació recollida es va complementar amb entrevistes a agents clau delcamp educatiu i a dos grups focals.

Els principals resultats de l’estudi caracteritzen l’ús d’internet entre els joves sota set paràmetres

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


A voltes amb els sistemes d’indicadors

26 Febrer 2016

Una recent experiència a l’entorn de la Norma UNE-ISO 37120 “Desarrollo sostenible de las ciudades. Indicadores para los servicions urbanos y la calidad de vida”, ens ha portat a reflexionar a l’entorn  del que suposa el plantejament de qualsevol sistema d’indicadors, i quina ha de ser la visió que podem aportar des de la perspectiva de la gestió municipal i la seva millora.

En aquest sentit són nombrosos i coneguts els “Sistemes d’Indicadors de qualitat de vida urbana”,  plantejats per d’altres tantes institucions i organitzacions a nivell mundial:  des dels GCI (Global City indicators) definits pel Banc Mundial, passant pels Urban Audit d’Eurostat definits per la UE o els UN – Habitat de l’ ONU.

 De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.

L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 Febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

21 Desembre 2015

PENTAHO

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: