L’economia social i cooperativa: una alternativa de futur en una economia globalitzada?

8 maig 2015

cooperacic3b3n-faena-com

En els darrers anys sovint hem escoltat parlar de l’economia social i cooperativa. Sembla ser que aquesta manera singular de fer empresa torna a revifar cada vegada que es produeix una crisi econòmica. Tanmateix no es tracta d’una moda passatgera, la solvència i les bones pràctiques realitzades en el sector justifiquen el reconeixement del valor real aportat per les empreses de l’economia social i cooperativa, com a model empresarial competitiu i d’alt retorn social, plenament vigent en un context econòmic globalitzat i cada vegada més complex com és l’actual.

Què és l’economia social? No existeix una única definició per aquest terme però, en línies generals, sota el concepte d’economia social s’engloben aquelles empreses i entitats que tenen com a finalitat principal el servei als seus associats o a la comunitat, l’autonomia de gestió, els processos de decisió democràtica i la primacia de les persones i del treball   sobre el capital en el repartiment de les rendes. L’economia social es concreta amb models diversos com poden ser les mutualitats, associacions, cooperatives, societats laborals i empreses d’inserció, entre d’altres.

En l’àmbit global de l’economia social, el terme economia cooperativa engloba específicament les empreses constituïdes jurídicament com a societat cooperativa o societat laboral (anònima o limitada), caracteritzades per la propietat conjunta dels socis, els quals són els beneficiaris de l’activitat de l’empresa. Es tracta d’empreses no financeres que tenen com a objectiu la producció de bens i/o serveis destinats a la venda, no existint en aquest sentit, cap diferència respecte a qualsevol altre tipus d’empresa.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Mercat de treball: roda el món i torna al Born

30 abril 2015

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d’origen.

També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te’n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

Del web  rodamots.com

Les primeres dades d’aquest 2015, pel que fa al mercat de treball, consoliden la dinàmica positiva que es ja es començava a intuir l’any 2014: Lenta reducció de l’atur (però reducció al cap i a la fi), augment de la contractació laboral i repunt de l’afiliació (tant dels assalariats com dels autònoms). Ara bé, com es caracteritza aquesta recuperació? Quin escenari ens dibuixa? Analitzem alguns indicadors: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Infants, ciutadania participativa activa a les ciutat.

24 abril 2015

ciutat3ciutat5

Enguany, motivat per la participació de la meva filla al Consell d’Infants de Mollet del Vallès, com a “regidora” d’una de les escoles de la ciutat; he trobat interessant mirar com participaven els infants a les ciutats de la xarxa del perfil de la ciutat.

Aquestes experiències participatives, con els consells d’infants, estan inspirades en el projecte pedagògic a partir del llibre “La ciutat dels infants” del pedagog Francesco Tonucci que va desenvolupar a la ciutat italiana de Fano a l’any 1991. Aquest pedagog, i il·lustrador amb el nom de Frato, és impulsor d’una xarxa de Ciutats dels Infants a més de 200 municipis d’Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina.

Ftonnuc

En el cas de Mollet del Vallès, des de l’any 2006, els representants electes de les classes de 6è de primària dels centres públics i concertats, més l’escola d’educació especial de la ciutat; es reuneixen per  desenvolupar un projecte educatiu a través d’un tema de ciutat que trien ells mateixos. Els anys anteriors han estat el disseny d’un parc; impulsar campanya de convivència i civisme als barris de la ciutat; propostes per avançar en la conservació del medi ambient i protegir el nostre planeta, … Aquest any 2015,  el projecte ha estat posar en valor i coneixement el patrimoni de la ciutat. Van treballar a cada classe de 6è de cada centre, els elements que consideraven més importants del patrimoni material de la ciutat. Després de tres trobades conjuntes dels regidors infantils de quinze centres; van celebrar el 22 de març un ple extraordinari, els regidors i les regidores infantils amb l’alcalde i els portaveus dels grups municipals per acordar que les 10 meravelles de Mollet són:

  • Menhir de Mollet; plaça Plat de la Riba; boscos i conreus de Gallecs; museu i casa del pintor Abelló, indústries històriques, església de Sta. Maria de Gallecs, escultures al carrer, parcs de la ciutat, campanar i església St. Vicenç; i la Casa de la Vila.

Després de la lectura de la llista, els alumnes van presentar una sèrie de propostes, algunes de les quals són la col·locació de plaques identificatives de cada element, creació d’un joc-gincama dirigit a tota la població i basat en el que van realitzar ells al Parc de Can Mulà però estès a tota la ciutat i impulsar visites guiades per conèixer aquest patrimoni. L’alcalde, al ple del Consell d’Infants, va encarregar als regidors i a les regidores infantils la realització d’un  vídeo on els alumnes tinguessin l’oportunitat d’explicar quin és el patrimoni de la ciutat, arran de tot el que van aprendre amb l’experiència, i que aquest mateix vídeo serveixi com element de difusió de Mollet del Vallès. Aquest vídeo, es presenta avui, divendres 24 d’abril al Museu municipal del pintor Joan Abelló. A la resta de municipis del Perfil de Ciutat hi ha projectes i iniciatives molt similars i interessants, en aquest sentit de participació ciutadania infantil. Cert que varia la representació entre alumnes de 10 i 13 anys i  incorporant estudiants de primària i dels primers cursos de secundària. Alguns, inclús més grans, com Lleida que estableix el seu Consell de Joves del Plenari d’Infants i Adolescents de la ciutat.

Curiosament, l’any 2014 va ser un any de naixements de Consells de Ciutat a Mataró, Barberà del Vallès i Rubí. Aquests municipis van iniciar l’aportació de l’opinió infantil sobre la ciutat i el seu funcionament. A Vic, Granollers, Manresa, Mollet, Santa Coloma, Lleida i El Prat el Consell d’Infants té més rodatge i fa més temps que els infants participen de les decisions municipals.

Per la seva intensitat hi destaco les experiències de Santa Coloma de Gramenet i El Prat del Llobregat. Atès que tenen un llarg recorregut del Consell  d’Infants i una dinàmica de trobades mensuals o quinzenals dels seus representants infantils dins d’un projecte pedagògic de participació infantil més ampli de ciutat; com també fan a Vic des de finals del segle XX, el Consistori Infantil de la ciutat, no desenvolupen un únic projecte, sinó que fan d’assessors dels projectes de les regidories

 ciutat2

Aquest treball municipal, també s’estructura en xarxa a través de “Ciutat amb ulls d’infants” o del Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya. Ambdues, durant 2014 van ser acollides per ciutats de la xarxa perfil de ciutat per fer el seu treball de presentació d’experiències i d’elaboració de propostes més territorials.

Granollers va acollir la Quarta trobada “Amb ulls d’infants” de Consells d’Infants i adolescents, que va aplegar representants infantils de Atés, Badalona, Barcelona, Berga, Cardedeu, Castellar del Vallès, Centelles, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, La Garriga, Rubí, Sallent, Sant Cugat de Sesgarrigues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Perpètua de Mogoda, Santpedor, Sitges, Súria i Tiana. Lleida va reunir a finals de 2014, la Comissió Permanent del Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya, que representa a quaranta Consells d’Infants. I el Prat del Llobregat va acollir aquest any, després del treball a Lleida, la primera Assemblea del Consell Nacional d’Infants i Adolescents.

Finalment, les ciutats de Sabadell, Terrassa i Girona tenen uns models de participació infantils diferents dels Consells de Ciutats. La ciutat de Sabadell tenen el programa participatiu “Els nois i les noies tenen la paraula” amb un funcionament vinculat a les dinàmiques de les audiències públiques. Terrassa desenvolupa la seva participació infantil a través de la Taula de Nomenclator dels carrers, places i avingudes de la ciutat; i amb un interessant espai propi infantil a la darrera Enquesta sobre valors ciutadans. Finalment, la capital gironina que  hi va comptar, fa tres anys,  amb un consell d’infants anomenat “l’Ajuntament dels nens i les nenes”, i ara està estructurant un nou òrgan consultiu dins del Pla local de la Infància i l’Adolescència.

ciutat4Per acabar, hi voldria animar a tots a totes els que trobeu interessant aquests pràctiques participatives, a llegir l’article de Jaume Trilla Bernet i Ana María Novella Cámara, Universidad de Barcelona. Facultad de Pedagogía. Departamento de Teoría e Historia de la Educación. Grup de Recerca en Educació Moral (grem). Barcelona,sobre Participació, democràcia i formació per a la ciutadania. Els Consells d’infant. El trobareu a http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_02.pdf., on hi fan un recull de models i experiències de Consell d’infants i quines capacitats participatives i democràtiques es desenvolupen en els nens i les nenes que hi participen.

Raúl D. González

Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025

Ajuntament de Mollet del Vallès


El cerca-meses…electorals

10 abril 2015

elbuscaminas

Com ja sabreu aquest 2015 serà un any electoral. El proper mes de maig hi ha les eleccions municipals, molt probablement el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, i com a molt tard el 20 de desembre tindrà lloc les eleccions a les Corts Generals d’Espanya.

Aprofitant l’avinentesa, i rememorant un antic post que va tenir molt bona acollida entre els lectors del Perfil de la Ciutat —On és vota com Catalunya?–, intentarem fer el mateix però per als comicis municipals, és a dir, veure per cadascun dels 13 municipis del Perfil de la Ciutat a quines meses electorals s’obté un resultat molt similar al del conjunt del municipi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’acollida a un nou indicador

2 abril 2015

Molts dels lectors d’estudis sociodemogràfics acostumen a tenir una certa sensibilitat per les persones i una certa animadversió pels números. Aquest tipus de públic no és amant de gràfiques enrevessades que no s’entenen de forma directa. Cal esperar que un col·lectiu reticent a gràfics de difícil interpretació tan sols es mostri receptiu a xifres directes i indicadors senzills. Però no és ben bé així. El seu comportament amb els indicadors mereix ser analitzat.

Fórmula

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


And the winner is… “San…joy”

13 març 2015

Els passats dies 24 i 25 de febrer, va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid el darrer “Debat de l’Estat de la Nació” de l’actual legislatura. Una de les preguntes habituals després d’aquests debats és: “qui ha guanyat el debat?”

Entre els principals diaris de pagament d’àmbit nacional, habitualment, el guanyador és el que més s’acosta al perfil o a la línia editorial del diari. Així, per a El País i El Periódico, el guanyador del debat va ser Pedro Sánchez; mentre que per a El Mundo, ABC i La Razón el guanyador va ser Mariano Rajoy.

Sigui com sigui, molts mitjans de comunicació, el 27 de febrer, van treure una notícia on es deia que, segons l’enquesta feta pel CIS, Pedro Sánchez havia guanyat a Rajoy en el “Debat de l’Estat de la Nació”. Adjunto uns quants enllaços dels articles apareguts en alguns mitjans de comunicació:

El Mundo: Sánchez ganó por la mínima el Debate sobre el estado de la Nación, según el CIS

eldiario.es: Pedro Sánchez ganó el debate a Rajoy por 7 décimas, según el CIS Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’endeutament municipal 2013

6 març 2015

Com ha evolucionat l’endeutament municipal?

Ara fa 3 anys, en un moment en què es parlava sovint en els mitjans de comunicació dels termes deute sobirà i deute municipal, i es difonien comparatives del nivell d’endeutament dels municipis, vàrem fer un article intentant afinar una mica la lectura d’aquestes comparatives, començant per la més utilitzada i alhora més “elemental”: deute (euros) per habitant.

Qüestionàvem la informació difosa i ens preguntàvem si era adequat imposar mesures generalitzades sobre l’endeutament municipal.

Fent repàs ràpid recordem: que les dades utilitzades per parlar del deute dels ens locals eren les publicades al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH); que si els ajuntaments contrastaven les dades que constaven a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidirien i explicàvem les raons (la principal que el MEH no inclou el deute d’empreses públiques i d’entitats públiques empresarials).

Aleshores (31/12/2010), s’observava una diferència important entre la xifra de deute real de Granollers i la de la publicació del MEH basada en la informació del CIRBE (22% superior el càlcul de l’ajuntament). Actualment la diferència és molt menor i apuntem que la diferència prové de la supressió d’empreses municipals (intent de racionalització de la despesa) i la seva inclusió en els pressupostos de l’ajuntament. Concretament, a Granollers, el Servei de Planificació econòmica informa que el deute viu municipal a 31/12/2013 es xifra en 42.878 milers d’euros, en lloc dels 41.174 milers del MEH. Ens continuem preguntant per què es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent.

Fig deute hab gràfic

Fig deute hab teranyina

Per intentar trobar alguna lògica als resultats proposàvem fer una mirada diferent. Buscar informació Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 768 other followers

%d bloggers like this: