Còctel de metadades de polígons industrials

21 Abril 2017

La nova informació fa possible les noves idees. Aquesta  frase d’en Zig Ziglar, escriptor, venedor i orador motivacional nord americà, recull esplèndidament l’evolució de l’accés i la presentació de dades dels últims anys. En aquest web s’han abordat diferent aspectes de la nova informació, com el recent Big Data, Open Data i Informació Pública; però en comú tenen la capacitat dels nous sistemes informatius de relacional dades o metadades i fer-ho d’una forma molt descriptiva.

metadatoEl concepte de metadades, encara  no forma part dels diccionaris acadèmics de les llengües catalanes i castellanes, no així dels diccionaris anglesos com (Collins English Dictionary – Complete & Unabridged 2012 Digital Edition) que la definineix com: information that is held as a description of stored data. Si s’aborda el significat del metadada en altres webs especialitzades i menys acadèmiques, com: tota aquella informació descriptiva sobre el context, qualitat, condició o característiques d’un recurs, dada o objecte amb la finalitat de facilitar la seva recuperació, autentificació, avaluació, interoperatibilitat i preservació. metadato2Aquest conjunt de dades que s’interrelacionen per oferir als usuaris una major informació i utilitat de la informació té el seu avanç en les bases de dades i serveis en el camp dels catàlegs i fitxers bibliogràfics, i un gran desenvolupament posterior, per la seva aplicabilitat a tota la producció de la informació geogràfica amb la aplicació de recursos informatius de múltiples consultes als seus usuaris en múltiples i diferents camps professionals i, també, d’accés  a aspectes i tasques de la vida quotidiana, com el portal de metadades del Ministeri de Foment.

geometadatos

En aquest punt, no està de més accedir al web Inisig on hi poden trobar un recull de diferents agències cartogràfiques privades i públiques, nacionals i internacionals, que posen els seus recursos al servei de l’usuari.

Però, un dels aspectes més interessants d’aquesta informació de la metadada (sistemes de dades i serveis) geogràfica està en la derivació cap a l’àmbit de la promoció econòmica i amb gran utilitat en la informació i serveis dels polígons industrials. Actualment hi ha diversos sistemes de metadades que ofereixen la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques.  Aquests bases de metadades dels polígons d’activitat econòmica representen una eina imprescindible per a la promoció econòmica i un espai de concertació d’esforços cooperatius on conflueixen els propietaris, els industrials, les empreses de serveis, les administracions i  els treballadors i les treballadores.

sueloindustrialA  nivell espanyol, Sueloindustrial recull la col·laboració de la FEMP i la CEPE per crear una base de dades de sòl industrial que faciliten el coneixement del context on es desenvolupen les empreses. Aquesta base de dades aporta els paràmetres de condicions i preu del sòl, la disponibilitat de recursos humans, la localització geogràfica i infraestructures de l’entorn, els agents dinamitzadors del territori i la qualitat dels serveis, infraestructures i equipaments dels espais industrials; com aprofitar les economies d’escala per la concentració empresarial; i les possibilitats d’interrelacionar amb universitats, administracions públiques i centres de formació.

IDECA Catalunya, la Generalitat té com el referent en aquest camp és sistema de referència és el SIPAE (sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya) és una eina fonamental per a les ciutats que afronten l’activitat econòmica amb nous projectes. El SIPAE és un sistema impulsat des de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, que ofereix una recopilació de dades  dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya. Aquesta extensa de dades ofereix la possibilitat de consultar un conjunt d’informacions sobre els actuals polígons d’activitat econòmica amb la seva ubicació i les seves característiques. Aquest projecte conjuga la disposició d’una base de dades geogràfiques dels polígons industrials de Catalunya de forma cooperativa amb organismes dels territoris que puguin compartir, integrar i actualitzar les seves dades. Amb el projecte, conclòs al 2011, es van geolocalitzar tots els polígons, sobre una escala 1:5.000,  i acordar un codi identificador per oferir les dades de delimitació, i els seus atributs: identificació, localització i entorn geogràfic, mobilitat, tecnologies de la informació, abastament i sanejament, i residus. A l’any 2011 hi estaven recollides les dades de 1930 polígons que representaven 36.231 ha de 540 municipis catalans.

Aquest sistema d’informació dels polígons d’activitat econòmica de Catalunya forma part de les classificacions i dels marcs de treball del conjunt d’administracions i industrials de Catalunya. Bona part dels ajuntaments de la Xarxa Perfil de la Ciutat fan servir aquest sistema en els seus portals de promoció industrials, com per exemple Mataró, Terrassa, Barberà o Mollet.

També, apuntar que hi ha d’altres iniciatives més parcials i territorials que fan aquesta tasca de presentar les dades i serveis dels espais industrials, com el recull una part de l’empresariat català, on estan els polígons de Mollet del Vallés i Vic,  a la  Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC), integrada per entitats que representen polígons industrials de Catalunya, les tretze càmeres de comerç catalanes i el Consell General de Comerç de Catalunya. Ofereix la base de dades de polígons industrials amb la voluntat de millorar aquestes àrees productives, per reduir les deslocalitzacions i, a la vegada, atraient nous inversors.metadato3

Finalment, aquests sistemes de metadades orientades a donar accés als usuaris interessats a la informació i als serveis relacionals, queda molt ben resumida en les paraules de l’actor Chris Hardwick, quan va dir que “Ja no estem a l’era de la informació. Estem a l’era de la gestió de la informació”.

Raúl D. González. Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025. Ajuntament de Mollet del Vallès.


Vers la delimitació d’Unitats Urbanes de Cerdanyola del Vallès; una nova eina municipal

24 febrer 2017

Visor SIG de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès

UNA NOVA EINA MUNICIPAL

Aquest post es planteja com una eina o utilitat principal per reorganitzar la planificació urbanística i estratègica de la ciutat de Cerdanyola del Vallès des dels nous instruments tècnics, tecnològics i geogràfics. Quan es va plantejar iniciar una nova estratègia, mitjançant la necessitat de treballar per un Pla Estratègic de Ciutat, amb un MODEL DE PLANIFICACIÓ més interactiu; el primer a plantejar era quin és el nostre PUNT DE SORTIDA i quines EINES TÈCNIQUES tenim per afrontar aquest repte. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Startups, empreses i nous models de negoci

13 gener 2017

El passat 2016, Creacció va dur a terme un estudi del sector TIC de la comarca d’Osona. En tant que sector transversal, present a la majoria de cadenes de valor i sector potencialment transformador d’empreses i mercats, el sector TIC demana una atenció especial més enllà del pes específic que pugui tenir en la realitat empresarial d’una comarca (en aquest cas un 2% de la facturació de la comarca i un 4% del nombre total d’empreses).

Fruit d’aquest estudi i de les accions de contrast amb el sector es va aconseguir una fotografia acurada del perfil de les 440 empreses tecnològiques presents a Osona, amb algunes singularitats com presència d’un petit subsector d’infrastructures de telecomunicacions únic a Catalunya o un pes del grup Tic-Industrial superior a la mitjana catalana.

L’estudi també posa de manifest algunes febleses i necessitats que calia treballar amb accions alineades amb les oportunitats que presenten tant la comarca com determinades tendències als mercats on apareixen nous models i empreses que estan canviant la manera de produir i consumir productes i serveis. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Big Data, Open Data i informació pública

7 gener 2017

En una sessió formativa recent que tenia per finalitat donar a conèixer el projecte d’implantació del nou sistema integrat d’informació estadística de Catalunya (SIIE) [1], el director de l’Idescat avançava que, a banda de treballar en l’arquitectura d’un nou servidor força més funcional amb les dades generades a partir dels diferents registres administratius (censos, padrons, enquestes i estimacions,… públics), s’estava sospesant la possibilitat d’incorporar al sistema informació estadístiques originàries de fonts privades, tals com bancs, asseguradores, empreses subministradores, empreses de telecomunicacions o grans companyies comercials, etc, com ja ho estaven fent altres instituts d’estadística públics de l’Estat.

El Gran Iceberg de la informació estratègica, a OESST, “Dades: la teva caixa d’eines. L’ús estratègic de la informació per millorar la gestió pública”, conferència a la sèrie Reptes de l’Ajuntament de Terrassa en l’aprenentatge organitzatiu, 25 feb 2014.

El Gran Iceberg de la informació estratègica, a OESST, “Dades: la teva caixa d’eines. L’ús estratègic de la informació per millorar la gestió pública”, conferència a la sèrie Reptes de l’Ajuntament de Terrassa en l’aprenentatge organitzatiu, Terrassa, 25 feb 2014.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Cants de sirena del mercat immobiliari

16 Desembre 2016
ulisses-i-les-sirenes-herbert-james-draper-1910

Odisseu i les Sirenes (Herber James Draper, 1910)

En les darreres setmanes venim sentit i llegint en diferents espais de premsa que el sector i mercat immobiliari s’està recomponent i que els preus mitjans dels pisos s’està recuperant, tirats per l’alça de preus en les grans ciutats. Aquestes publicacions, però, no acostumen a portar al darrera la situació de l’altra part de l’equació, que és la disponibilitat i capacitat de les persones per fer front al pagament dels habitatges.

Ara ja fa més de dos anys vàrem realitzar un petit anàlisi de la situació de l’habitatge en els municipis del Perfil de la Ciutat en el que es creuaven les dades d’ingressos familiars i el cost d’adquirir un lloc on viure. En aquell article volíem veure quin era l’estrès de les famílies en l’obligació de pagar per l’habitatge en el que vivien. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Quant ens gastem en jocs d’atzar?

1 Desembre 2016

euro1Ens trobem ja immersos en aquestes dates de l’any en què la paraula loteria comença a sorgir ben sovint en les converses del dia a dia de diferents àmbits, ja sigui a la feina, a casa, als comerços o fins i tot al carrer. De ben segur que cada un de nosaltres s’ha imaginat com seria la seva vida a partir del moment en que li toqués la loteria, tot i saber que la probabilitat de rebre algun premi és molt baixa (article: Abans et caurà un meteorit al damunt que guanyaràs la Primitiva: la probabilitat en les loteries).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l’Informe 2016

18 Novembre 2016

presentaci-del-perfil-de-ciutat-2016_30917368151_o

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Acte de presentació de l’informe “Perfil de la Ciutat. Edició 2016″ a Rubí

8 Novembre 2016

invitació


Ubicació del Museu Municipal Castell (Rubí): mapa.

Programa:

18:00h Benvinguda i acreditacions

18:15h Inici de l’acte i presentació institucional

18:30h Ponència “Opinió Pública, Opinió Publicada” a càrrec del senyor Gabriel Colomé, professor de Ciència Política i Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB

19:30h Presentació de l’informe 2016, per part del senyor Raúl D. González del Pozo, Director de Cooperació Territorial i Pla Estratègic de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

20:00h Cloenda de l’acte

(Els horaris poden veure’s lleugerament alterats depenent de la participació del públic assistent al final de la ponència i/o de la presentació de l’informe).



Gabriel Colomé

GABRIEL COLOMÉ

Professor titular de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Barcelona. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB/1981). Doctor en Ciència Política (UAB/1988). Director del Màster en Màrqueting Polític de la UAB. Viatge d’estudis convidat pel Departament d’Estat per seguir la campanya presidencial nord-americana de 1988. Assistència al Seminari de la revista Campaigns & Elections a Washington DC, (1996 y 2002). Assistència al Seminari d’anàlisi post-electoral de les eleccions Presidencials organizat per l’Associació Internacional de Consultors Polítics a Washington DC (2000). International Visiting Program del Departament d’Estat per seguir les campanyes primàries americanes de 2000 i de 2008. Membre fundador de la Associació de Comunicació Política (ACOP). Membre del Consell Assessor del CIS (2010-2011). Membre del Consell Assessor de la Fundació Catalunya-Europa. Membre de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración (AECPA). Membre acadèmic de l’American Association of Political Consultants (AACP). Director de la Fundació Rafael Campalans (1996-2004). Secretari de l’Institut Ciències Polítiques i Socials/ICPS (1988-2004). Director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya (2005-2011).



Us preguem confirmació de la vostra assistència o peticions d´informació de l’acte a aquest mateix mail gabinetestudisestadistics@ajrubi.cat o al telèfon 93.588.70.00 ext. 3007/3102.



Escut RubíPerfil de la Ciutat


Fira Avícola Raça Prat: tradició i modernitat

4 Novembre 2016

4_2_3_potablava_1

Al Prat de Llobregat es celebra cada any, pels volts del Nadal, la Fira Avícola Raça Prat. Al voltant d’uns galls i gallines, sempre elegants, la fira esdevé un aparador de la ciutat, però també un signe d’identitat lligat a la tradició de la pagesia del delta i als productes autòctons de qualitat.

El pollastre Raça Prat és el protagonista indiscutible de la fira avícola, que aquest any celebrarà la seva 43a edició. Manuel Vázquez Montalbán va escriure “…De todos los pollos que circulan por ahí, la raza del Prat es la más peculiar y la que no se adapta a una producción en cadena sin dignidad”[1].

La història ens recorda que des de molt antic al Prat va existir un tipus de gallina rústica, mediterrània, de molt bona qualitat, que a finals del segle XIX va ser seleccionada i millorada espontàniament pels pagesos i els primers avicultors de la zona. Amb el temps, aquesta selecció va deixar fixades unes característiques que van definir la raça Prat, una de les poques races d’aus de corral que ens ha arribat sense encreuaments amb altres races híbrides, conservant les seves característiques morfològiques.

Els galls i les gallines de la raça Prat es caracteritzen per les seves plomes d’un viu ros fosc, amb un to més pujat en el gall i en la gallina d’un ros uniforme. Les plomes caudals són de color negre verdós, amb reflexos metàl·lics, ben negres en la gallina. És també molt característic el blau pissarra de les potes i dits, del qual prové el nom amb què les aus són conegudes arreu: pota blava. Al costat de les plomes i potes, destaca el vermell viu de la cresta i el bec fosc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’administració digital ja és una realitat a casa nostra

21 Octubre 2016

imatgee-administraciocasa

Cada vegada són més els tràmits i gestions amb les administracions i entre administracions que es poden fer a través d’internet, sense necessitats que la ciutadania s’hagi de desplaçar i una administració faci un requeriment a una altra. Des de l’aprovació a l’any 2003 de la Llei de firma electrònica i posteriorment a l’any 2007 de la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, s’han assentat les bases per permetre que la relació entre administracions i ciutadania es puguin fer per mitjans electrònics. L’aprovació l’any passat de la les lleis 39 i 40 de 2015 que regulen el procediment administratiu per un cantó i el règim jurídic de les administracions públiques per un altre, han significat un canvi substancial que ha de conduir-nos a la transformació digital de les nostres administracions locals i de les seves relacions amb la ciutadania. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


%d bloggers like this: