El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

8 juny 2015

cuentame

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió …”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


2008-1014: Evolució de l’estructura del mercat de treball durant la crisi. Un recorregut visual.

25 maig 2015

Ara que les dades del mercat de treball semblen sortir del pou, des de fa algun trimestre, hem cregut convenient fer l’exercici de radiografiar visualment l’evolució de l’estructura sectorial de l’ocupació de tot el període de crisi, des que es va iniciar ja el llunyà 2008. Es tracta de copsar a cop d’ull el sentit dels canvis a l’estructura productiva. No tots els sectors productius evolucionen igual, no tots destrueixen ocupació, ni ho fan amb igual intensitat. Podríem dir que la crisi “va per barris” alhora de parlar de l’estructura productiva. En contra del que podria semblar a partir del discurs dominant, fins i tot en una crisi tant forta hi ha sectors que creixen, i algun ho fa intensament.

Podríem fer exactament el mateix exercici per a qualsevol dels municipis de la xarxa, però aquí partirem de les dades del municipi de Rubí per a comparar les dades estructurals –el pes de cada sector productiu– amb àmbits territorials de pertanyença superiors: la comarca del Vallès Occidental i la Província de Barcelona. Com veurem, l’evolució de l’estructura sectorials al llarg de la crisi és força similar entre els tres nivells territorials (les tres línies discontínues), el municipal, el comarcal i el provincial. Podem aventurar que també seria força similar a la resta dels municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat.

Tot seguit presentem, en forma de gràfic, l’evolució dels sectors econòmics definits a nivell de secció de CCAE per al període en qüestió.

TemaA Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
TemaB Indústries extractives
TemaC Indústries manufactureres
TemaD Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat
TemaE Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació
TemaF Construcció
TemaG Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes
TemaH Transport i emmagatzematge
TemaI Hostaleria
TemaJ Informació i comunicacions
TemaK Activitats financeres i d’assegurances
TemaL Activitats immobiliàries
TemaM Activitats professionals, científiques i tècniques
TemaN Activitats administratives i serveis auxiliars
TemaO Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria
TemaP Educació
TemaQ Activitats sanitàries i de serveis socials
TemaR Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
TemaS Altres serveis
TemaT Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi
TemaU Organismes extraterritorials

Lectura dels gràfics. L’eix dret representa el nombre de treballadors a Rubí, que és on projecta la la línia contínua de color vermell (entenent treballadors com el conjunt dels ocupats a Rubí: assalariats+ autònoms).  L’eix esquerra es el % dels ocupats a aquell sector sobre el total d’ocupats al mercat de treball en cadascun dels tres àmbits territorials comparats: Rubí, Vallès Occidental i Província. Són les línies discontínues de color vermell (Rubí), blau (Vallès Occidental) i verd (Província de Barcelona).

Evolució de l’ocupació sectorial, i del pes del sector, a les seccions d’activitat del CCAE, durant la crisi:

a_agricultura b_extractives c_industria d_energia e_aigua_residus f_construccio g_comerç h_logistica i_hostaleria j_tics k_financer l_immobiliari m_activ_professionals n_activ_administratives o_admin_publica p_educacio q_sanitat_serveissocials r_oci_cultura s_altresserveist_personaldomestic

Com veiem hi ha una evolució molt diferent en funció del sector d’activitat:

  • Sectors que creixen significativament: hostaleria, tics, sanitat i serveis socials, educació, oci i cultura.
  • Sectors que decreixen significativament: indústria, construcció, aigua i residus, sector financer, logística, comerç, altres serveis personals, administració pública, activitats administratives.
  • Sectors amb evolucions moderades: la resta

Com dèiem al principi, la crisi va per barris. O sectors…

Salut i gràfics,

 

Josep Vives  –  Observatori de la Ciutat – Ajuntament de Rubí

 


L’economia social i cooperativa: una alternativa de futur en una economia globalitzada?

8 maig 2015

cooperacic3b3n-faena-com

En els darrers anys sovint hem escoltat parlar de l’economia social i cooperativa. Sembla ser que aquesta manera singular de fer empresa torna a revifar cada vegada que es produeix una crisi econòmica. Tanmateix no es tracta d’una moda passatgera, la solvència i les bones pràctiques realitzades en el sector justifiquen el reconeixement del valor real aportat per les empreses de l’economia social i cooperativa, com a model empresarial competitiu i d’alt retorn social, plenament vigent en un context econòmic globalitzat i cada vegada més complex com és l’actual.

Què és l’economia social? No existeix una única definició per aquest terme però, en línies generals, sota el concepte d’economia social s’engloben aquelles empreses i entitats que tenen com a finalitat principal el servei als seus associats o a la comunitat, l’autonomia de gestió, els processos de decisió democràtica i la primacia de les persones i del treball   sobre el capital en el repartiment de les rendes. L’economia social es concreta amb models diversos com poden ser les mutualitats, associacions, cooperatives, societats laborals i empreses d’inserció, entre d’altres.

En l’àmbit global de l’economia social, el terme economia cooperativa engloba específicament les empreses constituïdes jurídicament com a societat cooperativa o societat laboral (anònima o limitada), caracteritzades per la propietat conjunta dels socis, els quals són els beneficiaris de l’activitat de l’empresa. Es tracta d’empreses no financeres que tenen com a objectiu la producció de bens i/o serveis destinats a la venda, no existint en aquest sentit, cap diferència respecte a qualsevol altre tipus d’empresa.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Mercat de treball: roda el món i torna al Born

30 abril 2015

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d’origen.

També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te’n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

Del web  rodamots.com

Les primeres dades d’aquest 2015, pel que fa al mercat de treball, consoliden la dinàmica positiva que es ja es començava a intuir l’any 2014: Lenta reducció de l’atur (però reducció al cap i a la fi), augment de la contractació laboral i repunt de l’afiliació (tant dels assalariats com dels autònoms). Ara bé, com es caracteritza aquesta recuperació? Quin escenari ens dibuixa? Analitzem alguns indicadors: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Infants, ciutadania participativa activa a les ciutat.

24 abril 2015

ciutat3ciutat5

Enguany, motivat per la participació de la meva filla al Consell d’Infants de Mollet del Vallès, com a “regidora” d’una de les escoles de la ciutat; he trobat interessant mirar com participaven els infants a les ciutats de la xarxa del perfil de la ciutat.

Aquestes experiències participatives, con els consells d’infants, estan inspirades en el projecte pedagògic a partir del llibre “La ciutat dels infants” del pedagog Francesco Tonucci que va desenvolupar a la ciutat italiana de Fano a l’any 1991. Aquest pedagog, i il·lustrador amb el nom de Frato, és impulsor d’una xarxa de Ciutats dels Infants a més de 200 municipis d’Itàlia, Espanya i Amèrica Llatina.

Ftonnuc

En el cas de Mollet del Vallès, des de l’any 2006, els representants electes de les classes de 6è de primària dels centres públics i concertats, més l’escola d’educació especial de la ciutat; es reuneixen per  desenvolupar un projecte educatiu a través d’un tema de ciutat que trien ells mateixos. Els anys anteriors han estat el disseny d’un parc; impulsar campanya de convivència i civisme als barris de la ciutat; propostes per avançar en la conservació del medi ambient i protegir el nostre planeta, … Aquest any 2015,  el projecte ha estat posar en valor i coneixement el patrimoni de la ciutat. Van treballar a cada classe de 6è de cada centre, els elements que consideraven més importants del patrimoni material de la ciutat. Després de tres trobades conjuntes dels regidors infantils de quinze centres; van celebrar el 22 de març un ple extraordinari, els regidors i les regidores infantils amb l’alcalde i els portaveus dels grups municipals per acordar que les 10 meravelles de Mollet són:

  • Menhir de Mollet; plaça Plat de la Riba; boscos i conreus de Gallecs; museu i casa del pintor Abelló, indústries històriques, església de Sta. Maria de Gallecs, escultures al carrer, parcs de la ciutat, campanar i església St. Vicenç; i la Casa de la Vila.

Després de la lectura de la llista, els alumnes van presentar una sèrie de propostes, algunes de les quals són la col·locació de plaques identificatives de cada element, creació d’un joc-gincama dirigit a tota la població i basat en el que van realitzar ells al Parc de Can Mulà però estès a tota la ciutat i impulsar visites guiades per conèixer aquest patrimoni. L’alcalde, al ple del Consell d’Infants, va encarregar als regidors i a les regidores infantils la realització d’un  vídeo on els alumnes tinguessin l’oportunitat d’explicar quin és el patrimoni de la ciutat, arran de tot el que van aprendre amb l’experiència, i que aquest mateix vídeo serveixi com element de difusió de Mollet del Vallès. Aquest vídeo, es presenta avui, divendres 24 d’abril al Museu municipal del pintor Joan Abelló. A la resta de municipis del Perfil de Ciutat hi ha projectes i iniciatives molt similars i interessants, en aquest sentit de participació ciutadania infantil. Cert que varia la representació entre alumnes de 10 i 13 anys i  incorporant estudiants de primària i dels primers cursos de secundària. Alguns, inclús més grans, com Lleida que estableix el seu Consell de Joves del Plenari d’Infants i Adolescents de la ciutat.

Curiosament, l’any 2014 va ser un any de naixements de Consells de Ciutat a Mataró, Barberà del Vallès i Rubí. Aquests municipis van iniciar l’aportació de l’opinió infantil sobre la ciutat i el seu funcionament. A Vic, Granollers, Manresa, Mollet, Santa Coloma, Lleida i El Prat el Consell d’Infants té més rodatge i fa més temps que els infants participen de les decisions municipals.

Per la seva intensitat hi destaco les experiències de Santa Coloma de Gramenet i El Prat del Llobregat. Atès que tenen un llarg recorregut del Consell  d’Infants i una dinàmica de trobades mensuals o quinzenals dels seus representants infantils dins d’un projecte pedagògic de participació infantil més ampli de ciutat; com també fan a Vic des de finals del segle XX, el Consistori Infantil de la ciutat, no desenvolupen un únic projecte, sinó que fan d’assessors dels projectes de les regidories

 ciutat2

Aquest treball municipal, també s’estructura en xarxa a través de “Ciutat amb ulls d’infants” o del Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya. Ambdues, durant 2014 van ser acollides per ciutats de la xarxa perfil de ciutat per fer el seu treball de presentació d’experiències i d’elaboració de propostes més territorials.

Granollers va acollir la Quarta trobada “Amb ulls d’infants” de Consells d’Infants i adolescents, que va aplegar representants infantils de Atés, Badalona, Barcelona, Berga, Cardedeu, Castellar del Vallès, Centelles, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, La Garriga, Rubí, Sallent, Sant Cugat de Sesgarrigues, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Perpètua de Mogoda, Santpedor, Sitges, Súria i Tiana. Lleida va reunir a finals de 2014, la Comissió Permanent del Consell Nacional d’Infants i Adolescents de Catalunya, que representa a quaranta Consells d’Infants. I el Prat del Llobregat va acollir aquest any, després del treball a Lleida, la primera Assemblea del Consell Nacional d’Infants i Adolescents.

Finalment, les ciutats de Sabadell, Terrassa i Girona tenen uns models de participació infantils diferents dels Consells de Ciutats. La ciutat de Sabadell tenen el programa participatiu “Els nois i les noies tenen la paraula” amb un funcionament vinculat a les dinàmiques de les audiències públiques. Terrassa desenvolupa la seva participació infantil a través de la Taula de Nomenclator dels carrers, places i avingudes de la ciutat; i amb un interessant espai propi infantil a la darrera Enquesta sobre valors ciutadans. Finalment, la capital gironina que  hi va comptar, fa tres anys,  amb un consell d’infants anomenat “l’Ajuntament dels nens i les nenes”, i ara està estructurant un nou òrgan consultiu dins del Pla local de la Infància i l’Adolescència.

ciutat4Per acabar, hi voldria animar a tots a totes els que trobeu interessant aquests pràctiques participatives, a llegir l’article de Jaume Trilla Bernet i Ana María Novella Cámara, Universidad de Barcelona. Facultad de Pedagogía. Departamento de Teoría e Historia de la Educación. Grup de Recerca en Educació Moral (grem). Barcelona,sobre Participació, democràcia i formació per a la ciutadania. Els Consells d’infant. El trobareu a http://www.revistaeducacion.educacion.es/re2011/re2011_02.pdf., on hi fan un recull de models i experiències de Consell d’infants i quines capacitats participatives i democràtiques es desenvolupen en els nens i les nenes que hi participen.

Raúl D. González

Pla Estratègic de Ciutat Mollet2025

Ajuntament de Mollet del Vallès


El cerca-meses…electorals

10 abril 2015

elbuscaminas

Com ja sabreu aquest 2015 serà un any electoral. El proper mes de maig hi ha les eleccions municipals, molt probablement el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, i com a molt tard el 20 de desembre tindrà lloc les eleccions a les Corts Generals d’Espanya.

Aprofitant l’avinentesa, i rememorant un antic post que va tenir molt bona acollida entre els lectors del Perfil de la Ciutat —On és vota com Catalunya?–, intentarem fer el mateix però per als comicis municipals, és a dir, veure per cadascun dels 13 municipis del Perfil de la Ciutat a quines meses electorals s’obté un resultat molt similar al del conjunt del municipi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’acollida a un nou indicador

2 abril 2015

Molts dels lectors d’estudis sociodemogràfics acostumen a tenir una certa sensibilitat per les persones i una certa animadversió pels números. Aquest tipus de públic no és amant de gràfiques enrevessades que no s’entenen de forma directa. Cal esperar que un col·lectiu reticent a gràfics de difícil interpretació tan sols es mostri receptiu a xifres directes i indicadors senzills. Però no és ben bé així. El seu comportament amb els indicadors mereix ser analitzat.

Fórmula

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 767 other followers

%d bloggers like this: