Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La sostenibilitat del sistema de pensions

29 gener 2016

L’augment de l’esperança de vida i la davallada de la taxa de natalitat fan preveure un escenari complex per al manteniment i/o sostenibilitat futura de l’actual model de les pensions contributives de la Seguretat Social. En els pròxims deu anys, a més, s’hi afegirà a les pensions per jubilació la generació del “Baby Boom”, fet que el complicarà encara més. Per altra banda, també s’ha de tenir en compte l’efecte de l’actual crisi econòmica la qual ha afectat notòriament l’estat dels comptes de la Seguretat Social amb l’augment de la desocupació (i, per tant, de les contribucions a la caixa), especialment entre les persones més grans de 45 anys.

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Manifestació de pensionistes en protesta contra la pèrdua de poder adquisitiu. Font: Un altre Sant Cugat-Plataforma ciutadana per a Sant Cugat

Davant d’aquest desafiament, l’Estat espanyol va promulgar la Llei 23/2013, de 23 de desembre [1], per la qual s’establien noves fórmules per al càlcul de les pensions. El seu contingut va entrar en vigor parcialment el dia 1 de gener de 2014 i ho farà completament a partir de 2019, tot preveient-se una revisió cada 5 anys. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL

15 gener 2016

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Així comença el famós poema de Kavafis, amb la traducció de Carles Riba, que glosa el viatge de tornada d’Ulisses a casa seva, Ítaca. Reconec que és agosarat utilitzar aquest preciós poema per parlar d’R i de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), però crec que és un bon símil per explicar l’experiència de Laura Gómez García amb R i amb la MCVL.

Certament no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals (vegeu aquí, aquí, aquí i aquí), però si que és el primer cop que Laura Gómez García, treballadora de l’Ajuntament de Mataró com Pla d’Ocupació, utilitza el software estadístic lliure R (i més concretament la seva IDE R-Studio) i s’endinsa dins de la maresma que implica utilitzar la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL).

En el viatge de tornada d’Ulisses, hi ha tres aspectes rellevants: el destí (Ítaca), el mitja de transport (el vaixell), i el lloc per on transcorre el viatge (la mar Mediterrània). Continuant amb el símil, en el treball que ha fet Laura el destí serien els objectius que se li van encarregar, el mitjà de transport seria el software utilitzat per fer el treball, i el lloc per on transcorre el viatge seria la MCVL. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

21 desembre 2015

PENTAHO

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els residus et diran com està l’economia

14 desembre 2015
Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

Font de les dades: residus municipals, Agència de Residus de Catalunya

El comportament econòmic d’un territori el mesurem, normalment, a través d’indicadors directes del mercat de treball, com poden ser l’atur o el número de persones afiliades a la seguretat social, per la facturació de les empreses o pels indicadors que m’agrada anomenar de paper (ningú els veu, ningú els toca, ningú acaba sabent ben bé com es defineixen), com poden ser el PIB, IPC, etc. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share

4 desembre 2015

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró i de l’Observatori Econòmic i Social de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, han elaborat l’informe titulat “Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share”. L’objectiu d’aquest post és únicament donar algunes pinzellades sobre el contingut de l’informe, el qual està disponible en aquest enllaç.

En l’informe es fa una aproximació, poc freqüent a casa nostra, que ha de contribuir a millorar el coneixement que tenim de com funciona l’economia a una escala territorial propera. El document analitza trenta-sis sistemes territorials, d’acord amb una delimitació provinent del planejament territorial. Per a cada un, cerca respondre tres preguntes:

Fins a quin punt la dinàmica ocupacional del període 2008-2014 s’explica per factors endògens o bé està fortament marcada pel context català i internacional? Quina ha estat la dinàmica dels sectors econòmics a cadascun dels 36 sistemes territorials de la província? I quina ha estat l’evolució d’un territori en relació amb altres de comparables? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El 27S a Sabadell

20 novembre 2015

Prenent l’anàlisi dels resultats del 27S pel municipi de Mollet del Vallès que va fer el company Albert del Amor, de l’Observatori del Vallès Oriental, he decidit fer un exercici semblant per la ciutat de Sabadell, tot emprant CartoDB i l’editor de gràfics de Google. De fet, són tan poques les possibilitats de disposar de dades inframunicipals que, per un dia que en tenim, ho farem “bonic”. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 802 other followers

%d bloggers like this: