El cerca-meses…electorals

10 abril 2015

elbuscaminas

Com ja sabreu aquest 2015 serà un any electoral. El proper mes de maig hi ha les eleccions municipals, molt probablement el 27 de setembre hi haurà eleccions al Parlament de Catalunya, i com a molt tard el 20 de desembre tindrà lloc les eleccions a les Corts Generals d’Espanya.

Aprofitant l’avinentesa, i rememorant un antic post que va tenir molt bona acollida entre els lectors del Perfil de la Ciutat —On és vota com Catalunya?–, intentarem fer el mateix però per als comicis municipals, és a dir, veure per cadascun dels 13 municipis del Perfil de la Ciutat a quines meses electorals s’obté un resultat molt similar al del conjunt del municipi. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’acollida a un nou indicador

2 abril 2015

Molts dels lectors d’estudis sociodemogràfics acostumen a tenir una certa sensibilitat per les persones i una certa animadversió pels números. Aquest tipus de públic no és amant de gràfiques enrevessades que no s’entenen de forma directa. Cal esperar que un col·lectiu reticent a gràfics de difícil interpretació tan sols es mostri receptiu a xifres directes i indicadors senzills. Però no és ben bé així. El seu comportament amb els indicadors mereix ser analitzat.

Fórmula

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


And the winner is… “San…joy”

13 març 2015

Els passats dies 24 i 25 de febrer, va tenir lloc al Congrés dels Diputats de Madrid el darrer “Debat de l’Estat de la Nació” de l’actual legislatura. Una de les preguntes habituals després d’aquests debats és: “qui ha guanyat el debat?”

Entre els principals diaris de pagament d’àmbit nacional, habitualment, el guanyador és el que més s’acosta al perfil o a la línia editorial del diari. Així, per a El País i El Periódico, el guanyador del debat va ser Pedro Sánchez; mentre que per a El Mundo, ABC i La Razón el guanyador va ser Mariano Rajoy.

Sigui com sigui, molts mitjans de comunicació, el 27 de febrer, van treure una notícia on es deia que, segons l’enquesta feta pel CIS, Pedro Sánchez havia guanyat a Rajoy en el “Debat de l’Estat de la Nació”. Adjunto uns quants enllaços dels articles apareguts en alguns mitjans de comunicació:

El Mundo: Sánchez ganó por la mínima el Debate sobre el estado de la Nación, según el CIS

eldiario.es: Pedro Sánchez ganó el debate a Rajoy por 7 décimas, según el CIS Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’endeutament municipal 2013

6 març 2015

Com ha evolucionat l’endeutament municipal?

Ara fa 3 anys, en un moment en què es parlava sovint en els mitjans de comunicació dels termes deute sobirà i deute municipal, i es difonien comparatives del nivell d’endeutament dels municipis, vàrem fer un article intentant afinar una mica la lectura d’aquestes comparatives, començant per la més utilitzada i alhora més “elemental”: deute (euros) per habitant.

Qüestionàvem la informació difosa i ens preguntàvem si era adequat imposar mesures generalitzades sobre l’endeutament municipal.

Fent repàs ràpid recordem: que les dades utilitzades per parlar del deute dels ens locals eren les publicades al web del Ministerio de Economía y Hacienda (MEH); que si els ajuntaments contrastaven les dades que constaven a la seva comptabilitat o les comunicades a la Generalitat de Catalunya a efectes de tutela financera, amb les dades publicades pel MEH, difícilment coincidirien i explicàvem les raons (la principal que el MEH no inclou el deute d’empreses públiques i d’entitats públiques empresarials).

Aleshores (31/12/2010), s’observava una diferència important entre la xifra de deute real de Granollers i la de la publicació del MEH basada en la informació del CIRBE (22% superior el càlcul de l’ajuntament). Actualment la diferència és molt menor i apuntem que la diferència prové de la supressió d’empreses municipals (intent de racionalització de la despesa) i la seva inclusió en els pressupostos de l’ajuntament. Concretament, a Granollers, el Servei de Planificació econòmica informa que el deute viu municipal a 31/12/2013 es xifra en 42.878 milers d’euros, en lloc dels 41.174 milers del MEH. Ens continuem preguntant per què es recorre al CIRBE, quan tots els municipis lliuren la informació econòmica i financera a l’Estat, a la Generalitat i als òrgans de control extern, per donar compliment a la normativa reguladora corresponent.

Fig deute hab gràfic

Fig deute hab teranyina

Per intentar trobar alguna lògica als resultats proposàvem fer una mirada diferent. Buscar informació Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’anàlisi del consum d’aigua a la ciutat de Girona

12 febrer 2015

Anualment es duu a terme des de la Unitat Municipal d’Anàlisi Territorial (UMAT) de l’Ajuntament de Girona un estudi que quantifica i localitza el consum d’aigua a la ciutat. El consum d’aigua s’obté a partir del consum dels abonats a l’empresa subministradora del servei d’aigües de Girona, “Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter”.

Aquest estudi, que permet conèixer el consum per cada sector de la ciutat i quin ús es dóna a l’aigua consumida,  és possible gràcies a la coordinació de dades territorials entre l’empresa subministradora.

Des de fa uns anys, es treballa perquè des de l’empresa d’aigües s’utilitzin els codis de referenciació territorial de l’Ajuntament i es puguin localitzar així correctament els comptadors d’aigua.

En un primer moment la tasca va consistir a intentar codificar d’acord amb els codis del Cens d’Edificis i Locals de la ciutat (la base de dades que conté tots els edificis i locals de la ciutat amb indicació de la seva adreça i el seu ús, de la Base de Referència Territorial Municipal, objecte anteriorment d’un altre post) els comptadors ja existents a partir de la seva adreça: l’adreça marca l’edifici, el carrer, la illa i el sector on es troba el comptador. Aquesta és una tasca que no ha finalitzat encara, perquè moltes vegades el fet que l’adreça sigui incompleta o errònia, dificulta la localització del comptador. Malgrat això, per sector, illa i edifici, ja es troben tots localitzats. L’objectiu però, és la localització dels comptadors per local, que és el codi únic de localització territorial del sistema de codificació, i amb això es podria tenir correctament localitzats tots els comptadors i comparar les dades amb la resta de dades corporatives localitzades a aquesta unitat mínima. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Punt d’inflexió en ocupació i atur ?

30 gener 2015

L’activitat econòmica i el mercat de treball han tingut un punt d’inflexió en el bienni 2013-2014, atès que s’ha consolidat la disminució de l’atur i s’ha generat ocupació neta, si més no, en els darrers quatre trimestres. Aquest punt d’inflexió serà real quan es confirmin les previsions a mitjà termini. La conjuntura té una tendència ben diferent del que va succeir, per exemple, en 2009, amb significativa destrucció d’ocupació i augment de l’atur gairebé sense precedents; o diferent del que va succeir en 2010, amb menor destrucció d’ocupació i un atur estable. A partir de la conjuntura de 2010 podia fer pensar que en 2011 hi podrien haver taxes netes de generació d’ocupació, però 2011 va suposar una consolidació de la crisi, altre cop amb valors negatius per l’ocupació i de l’atur en alça.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha augmentat a Catalunya clarament en 2014, 2,9%, després que l’any precedent havia disminuït lleugerament, -0,4%. Així mateix s’ha consolidat la disminució de l’atur registrat en el darrer any, -7,8%, que s’havia iniciat amb el -3,4% de l’any previ.

2014 (t)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


PROJECCIONS DEMOGRÀFIQUES, UN RISC NECESSARI

12 gener 2015

El passat mes de setembre la revista Science va publicar un estudi realitzat conjuntament des de la Universitat de Washington i l’ONU. L’estudi, liderat per Patrick Gerland, afirmava que la població mundial arribarà als 9.600 milions d’habitants l’any 2050 i superarà els 12.000 milions al 2100. És a dir, més de 2.000 milions d’habitants del que fins ara estava previst. Segons Gerland, hi ha un 30 % de possibilitats de que aquest creixement de la població mundial s’aturi a partir de l’any 2100 i no un 85 % com havia sostingut Wolfgang Lutz, de l’Institut de Demografia de Viena.


Els demògrafs s’aventuren a preveure la futura població d’un territori amb les seves projeccions. Una projecció demogràfica és un càlcul probabilístic del futur d’una població en base a unes hipòtesis. Generalment s’estableixen tres escenaris, determinats per la previsió del comportament d’aquella població en base a unes variables; la fecunditat, la mortalitat i les migracions. Tenim un escenari mitjà o tendencial, que és aquell que segueix la dinàmica demogràfica actual, i dos escenaris més, un baix i un alt, en relació a aquest.

En els darrers 20 anys existia el consens que la població augmentaria fins a arribar als 9.000 milions per després estabilitzar-se i deixar de créixer. Ara aquest nou estudi conclou que la població mundial seguirà estable en les regions més desenvolupades, però augmentarà en les regions més pobres. Segons explica Gerland en el seu estudi, serà clau el futur pes demogràfic de l’Àfrica subsahariana on la manca de control de la natalitat i la disminució de la mortalitat per VIH, contribuiran  al ràpid increment de població.

Un parell de mesos després de fer-se públic aquest estudi, l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) va presentar les Projeccions de població 2013-2051 amb escenaris comarcals a curt i mitjà termini per al 2026  i un escenari a llarg termini (any 2051) pel conjunt de Catalunya.  L’estudi preveu una lleugera disminució de població fins a l’any 2018, baixant fins als 7,3 milions d’habitants, seguida d’una recuperació moderada fins al 2026, data en la qual Catalunya possiblement tornarà a arribar al seu màxim històric (7.570.908 habitants), assolit l’any 2012. Malgrat això, també s’afirma que tres de cada quatre comarques tindran menys població que la que tenen en l’actualitat.

Estimacions de població 2013-2051. IDESCAT

A diferència de les esmentades projeccions de població mundial, basades en hipòtesis sobre l’evolució de  l’esperança de vida i la taxa de fecunditat, les projeccions a nivell local ens obliguen a “endevinar” un tercer factor; les migracions. L’evolució de la població catalana dependrà a mitjà i llarg termini del saldo migratori ja que el creixement natural es preveu negatiu fins al 2050.

Segons l’IDESCAT en el seu escenari mitjà,  la immigració seguirà la tendència a la baixa iniciada al 2011 i mantinguda fins a l’any 2018, moment en què hi haurà un punt d’inflexió. A partir del 2026 Catalunya registrarà una immigració de 30.000 persones/any gràcies a la qual arribarà als 8 milions d’habitants al 2051.

Les projeccions de població són una eina bàsica per a la planificació, però el fet que depenguin de hipòtesis sobre migracions pot fer errar la conclusió, més quan aquesta depèn en gran mesura de la conjuntura econòmica del país.  Un exemple d’això és el que va passar en les darreres projeccions d’IDESCAT per a l’horitzó 2009-2018, quan es va preveure que l’onada migratòria es mantindria, donant com a resultat l’errada previsió de 7.915.000 persones per al 2019 a Catalunya.  Certament, és difícil i arriscat donar una xifra futura dels immigrants i emigrants del territori, però d’altra banda imprescindible per realitzar la projecció. Segons l’ONU, actualment hi ha més persones que mai vivint fora del seu país d’origen i la previsió és que aquesta xifra augmenti en el futur.

 Població projectada escenaris IDESCAT

Però potser hem arribat al punt en què ja no és tan important el quant com el com. Les projeccions demogràfiques permeten preveure quina serà l’estructura per edats de la nostra societat. Segons els darrers estudis l’estructura de la població catalana serà similar a la d’altres països europeus. A curt termini hi hauran menys infants, menys joves i més gent gran, i això farà disminuir la població activa, que d’altra banda tindrà el seu gruix en la franja més alta (> 40 anys). L’augment de l’esperança de vida provocarà un envelliment global a llarg termini (més octogenaris, centenaris), un 30,8 % de la població serà major de 65 anys, fet que ens durà a un índex de dependència de creixement sostingut dels mes alts d’Europa. A nivell mundial un 21 % de la població serà major de 60 anys l’any 2050.

Índex de dependència EUROSTAT

Font: Eurostat

És a dir, viurem en una Catalunya demogràficament envellida en un món on la població seguirà augmentant i les migracions seran difícils de preveure. Però això serà bo o serà dolent ? En els darrers anys s’han posat de moda les tesis catastrofistes en vers l’envelliment demogràfic amb arguments com la disminució de la població activa, l’augment de l’índex de dependència, o el perill de l’actual sistema de pensions, i les conseqüències negatives de tot plegat. A l’altra banda de la balança trobem demògrafs com Wofgang Lutz, que proclama en el seu article The truth about aging population , publicat al Harvard Business Review, els avantatges que pot tenir l’envelliment demogràfic amb una planificació a llarg termini que inverteixi esforços en la millora de l’educació: “l’envelliment actiu de la població amb un alt nivell educatiu pot ser un valor i no un problema”.

Un altre demògraf, Julio Pérez Díaz, destaca l´ús abusiu que se n’ha fet de l’envelliment demogràfic per justificar les retallades socials. En un article  publicat al diari El País l’any 2010, ja alertava de l’alarmisme demogràfic i en la mateixa línia que Lutz, afirmava “la clau és la inversió en les persones”. Per a Pérez Díaz, l’envelliment demogràfic és un èxit social conseqüència d’una millora en la qualitat de vida de les persones.

La qüestió és, podem preveure el comportament de 3 generacions futures? Potser no. Però el que si podem fer és planificar a curt termini quins stocks de població tindrem, quines seran les seves necessitats i quin el seu valor. Han de passar encara uns quants anys per esbrinar quina era la teoria correcta, però per si les mosques, invertir en les persones, siguem més o siguem menys, és sempre una aposta segura.

Sandra Álamo Nogueron

Observatori socioeconòmic d’Osona, Creacció


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 756 other followers

%d bloggers like this: