El mercat de treball en el sector industrial

20 maig 2016

El Prat IV-7

En aquest temps de crisi moltes han estat les veus que proclamaven que la nostra economia no es podia sustentar en sectors considerats “poc productius” i que es caracteritzen per tenir un creixement de tipus estacional. És així que, desprès de molts anys en els quals va predominar una certa indiferència davant el deteriorament del sector industrial, tothom apunta ara a la necessitat d’incrementar el pes de la indústria com a sector clau per al desenvolupament econòmic. Si més no, la crisi econòmica ha posat de manifest que els països amb una economia essencialment industrial resisteixen millor els efectes de la crisi que els que tenen una economia basada en els serveis.

En aquest context, per primera vegada en molt temps, hi ha un consens polític gairebé unànime que aposta per la reindustrialització a nivell europeu com a mesura per sortir de la crisi i generar ocupació. El gener de 2014 la Comissió Europea va presentar la comunicació Per un renaixement industrial europeu, que marca entre les seves prioritats treballar per invertir la tendència recessiva de la indústria i assolir l’objectiu del 20% del PIB per a les activitats manufactureres l’any 2020.

La indústria ha estat sempre una font de creixement i desenvolupament econòmic. Tradicionalment ha generat ocupació de més qualitat, sous més elevats i una major estabilitat laboral. Tanmateix, és un sector clau, tant en la generació com en l’aplicació d’innovacions tecnològiques.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

6 maig 2016

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

lliurament-Infoparticipa-alcaldes

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

A més dels mateixos sistemes reguladors que estableix aquesta nova legislació, arriben les avaluacions externes i públiques que donen visibilitat als resultats de la implantació i desplegament que els ajuntaments, amb major o menor fortuna estan desenvolupant. Un exemple recent ha estat l’atorgament del Segell Infoparticipa, per part del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB (LPCCP). Per primer cop, l’Ajuntament de Rubí ha obtingut el reconeixement en aquesta tercera edició i forma part dels 25 municipis catalans que han assolit el 100% de la puntuació. En total han estat guardonats 67 municipis, 10 menys que l’anterior edició. Però, això vol dir que estem complint amb la transparència?.

diploma-infoparticipa

(Fotografia: Diploma del Segell Infoparticipa)

De fet, aquesta avaluació se centra en l’estudi dels webs municipals i com publiquen una informació –enguany han establert 52 indicadors– relativa a la gestió dels recursos col•lectius, els representants del municipi, formes de participació… Els mateixos organitzadors d’aquest estudi ja ho han manifestat, aquesta avaluació no contempla totes les exigències de la llei de transparència, és a dir, que l’obtenció del guardó no implica que es compleixi amb la Llei sinó amb els criteris d’avaluació del Segell Infoparticipa. Per tant, hauríem de tenir molt clar que ser una administració transparent va molt més enllà de publicar documents al web o al portal de Transparència, si no que queda molta feina a fer. Pròximament sortirà l’avaluació realitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que és l’òrgan designat pel Parlament de Catalunya per valorar l’aplicació de la llei, o també Transparència Internacional Espanya, que periòdicament revisa la transparència de les administracions públiques.

portal-transparencia-rubi

(Fotografía: Portal de Transparència de l’Ajuntament de Rubí: http://transparencia.rubi.cat/)

En definitiva, per complir realment amb la Llei de Transparència cal que les maquinàries municipals funcionin i que, a més, siguin flexibles –cosa de vegades molt difícil– per tal de canviar, modificar i/o crear nous procediments organitzatius que permetin que la transparència formi part de l’ADN de l’ens local. I això què vol dir? Vol dir que no és suficient amb publicar documents en format pdf, vol dir que s’han d’adaptar els registres i els arxius per obrir aquesta informació en format ‘reutilitzable’, que la informació estigui estructurada de forma clara i fàcil de cara a la ciutadania, que els circuits interns flueixin de forma que no es dupliquin procesos. Estem, doncs, davant d’un repte important i una transformació sense precedents a l’administració pública. S’ha acabat el “això sempre s’havia fet així”. Han arribat nous temps i no només la Llei, la ciutadania també exigeix aquesta transparència i facilitat per trobar la informació.

Mar Lobato Díaz. Tècnica de Transparència i Bon Govern-Ajuntament de Rubí

 

 

 

 

 

 

 

 


European Green Leaf, el petit European Green Capital

21 abril 2016

Fa anys que la Unió Europea fa grans esforços en l’avanç mediambiental i en promocionar entorns sostenibles pel conjunt de la seva ciutadania. Un dels projectes més notables han estat els premis i reconeixements municipalistes que des de l’any 2010 s’atorguen a les grans ciutats que són models d’actuació verda i que comparteixen les seves pràctiques amb d’altres ciutat.

El premi European Green Capital va néixer a l’any 2010, i està obert a les ciutats dels vint-i-vuit països de la Unió Europea i als països candidats oficials (Turquia, Montenegro, Macedònia, Sèrbia, Albània, i Islàndia) i als països de l’espai econòmic europeu (Suïssa, Noruega i Liechtenstein). La llista de ciutats premiades comença a l’any 2010 amb la capital sueca Estocolm, a l’any 2011 va ser la ciutat-estat d’Hamburg, l’any 2012 va ser la capital basca Vitòria, l’any 2013 va ser premiada la francesa Nantes, a l’any 2014 va tornar a ser una capital nòrdica com Copenhaguen, a l’any 2015 va ser Bristol, enguany a l’any 2016 és Liubliana i el premi a l’any 2017 serà per a la ciutat alemanya d’Essen. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Anàlisi de correspondència de la MCVL

8 abril 2016

Un anàlisi de correspondència no consisteix en analitzar el tipus de correus que s’envien o es reben. L’anàlisi de correspondència és una tècnica d’anàlisi exploratori de dades dissenyat per analitzar taules de contingència, i al mateix temps és una tècnica d’anàlisi multivariable de dades utilitzada per la simplificació de dades.

Com ja vàrem esmentar al principi del nostre darrer post (Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL): “… no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals”. I efectivament, continuem, en aquesta entrada utilitzant la MCVL i la seva aplicació en l’àmbit local a través d’un anàlisi de correspondència.

En aquest cas, explorem i experimentem amb la MCVL, utilitzant com a referència la comunicació presentada en el 10è Congrés de la Federación Española de Sociologia titulada “La Muestra Continua de vidas laborales: posibilidades y limitaciones. Aplicación al estudio de la ocupación de la población inmigrante”, i que va ser realitzada per Pedro López Roldán, Ramon de Alos-Moner Vila, Óscar Molina Romo i Fausto Miguélez Lobo. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Estudi d’impacte. Metodologia mixta

21 març 2016

A les ciutats catalanes que disposen de centres històrics degradats es dóna un cert consens entre ciutadania, poders polítics i entitats privades sobre la transcendència de dinamitzar els centres històrics. Tots els programes electorals d’aquestes ciutats apareixen encapçalats per la promesa de dinamitzar el casc antic. I passen quatre anys, i els programes electorals mantenen com a objectiu prioritari dinamitzar el comerç, millorar l’espai públic i rehabilitar habitatges del nucli vell. Fer atractiu el centre històric és la gran aposta d’aquestes ciutats.

Impacte

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1

8 març 2016
Tradicionalment han mancat maradolescents-xarxa-internet-usos.jpgcs d’observació i reflexió a l’entorn d’internet i els joves. Així ho havíem fet notar al post del 2013 sobre salut pública a nivell municipal, on fèiem referència a la necessitat d’estudi dels usos de les noves tecnologies. En efecte, sovint han mancat dades estadístiques referents a internet en relació amb l’atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament de propostes de prevenció envers les addiccions, la implementació de projectes específics o l’atenció a realitats emergents i problemes i situacions de caire molt divers. En aquest post es detallen els resultats que en aquest sentit aporta l’estudi que Isidre Plaza i Jordi Bernabéu, dels Serveis d’Educació i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers, han fet analitzant els usos adolescents de l’entorn digital i la seva vessant relacional.

L’estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1 vol ser un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta. L’estudi s’ha fet en el context de la iniciativa SobrePantalles, que és un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. A nivell de metodologia, s’han fet 905 qüestionaris estructurats i heteroadministrats, dirigits a alumnes de 2n i 4t d’ESO, tutors de 2n i 4t d’ESO, famílies d’alumnes de 2n i 4t d’ESO i equips directius. Tota la informació recollida es va complementar amb entrevistes a agents clau delcamp educatiu i a dos grups focals.

Els principals resultats de l’estudi caracteritzen l’ús d’internet entre els joves sota set paràmetres

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


A voltes amb els sistemes d’indicadors

26 febrer 2016

Una recent experiència a l’entorn de la Norma UNE-ISO 37120 “Desarrollo sostenible de las ciudades. Indicadores para los servicions urbanos y la calidad de vida”, ens ha portat a reflexionar a l’entorn  del que suposa el plantejament de qualsevol sistema d’indicadors, i quina ha de ser la visió que podem aportar des de la perspectiva de la gestió municipal i la seva millora.

En aquest sentit són nombrosos i coneguts els “Sistemes d’Indicadors de qualitat de vida urbana”,  plantejats per d’altres tantes institucions i organitzacions a nivell mundial:  des dels GCI (Global City indicators) definits pel Banc Mundial, passant pels Urban Audit d’Eurostat definits per la UE o els UN – Habitat de l’ ONU.

 De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.

L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 817 other followers

%d bloggers like this: