Població georeferenciada. Gener 2014

28 juliol 2016

L’Institut d’Estadística de Catalunya [L’Idescat] ha ofert, per primera vegada, dades de població georeferenciades del Registre de població de Catalunya, a 1 de gener de 2014, amb les variables sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Aquí es pot observar el resultat de la mapificació d’aquestes dades amb l’aplicació CartoDB.

Total habitants amb llegenda

Aquest post descriu el tractament d’aquestes dades. L’Idescat les facilita en format Shapefile, a partir del qual es poden mapificar amb una aplicació que reconegui dades georeferenciades (dades associades a coordenades latitud-longitud).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Enquestes electorals i escopetes de fira

15 juliol 2016

“Les enquestes han fallat!”. Aquesta és segurament la frase que més vaig sentir als amics, la família i als mitjans de comunicació durant les hores i dies següents a les eleccions generals del passat 26 de juny. El programa d’humor Polònia va fer un gag sobre les empreses que fan les enquestes electorals que a mi, personalment, em va fer riure molt.

Estic totalment d’acord amb totes aquestes apreciacions, però en descàrrec de les empreses que fan demoscòpia he de dir que no és gens fàcil preveure el resultat d’unes eleccions, i menys quan hi ha dues noves formacions que passen a formar part del panorama electoral. En la “cuina” de les enquestes electorals s’utilitza bàsicament ––però no únicament– el record del vot per assignar als indecisos a qui votaran, i amb dues noves formacions com Podemos i Ciutadans es més difícil fer les estimacions de a qui votaran els indecisos. A més també cal tenir present que l’abstenció a les eleccions va ser superior al 30%, mentre que en la darrera enquesta electoral del CIS el percentatge d’abstenció no arribava al 20% (aquí, pregunta 6), i que en l’enquesta de El Periódico l’abstenció se situava per sota del 10% (aquí). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La recuperació de la Vinya a Santa Coloma de Gramenet

1 juliol 2016

foto_news_vinya_perfil_1

Catalunya és terra de vinyes, vins i caves i tenim 2.700 anys d’història al voltant d’aquestes. Va arribar al nostre territori pel nord a través dels grecs i romans i pel sud a través dels fenicis. Els romans varen introduir el concepte de casa de pagès voltada de conreus i els cultius mediterranis: cereals, oli i vi, com s’ha trobat en totes les vil·les romanes¹.

A més del vincle que ve de lluny, les dades, tant a nivell de producció com de repercussió econòmica, també ens mostren com el territori català és un referent a nivell nacional pel que fa al conreu de la vinya i la seva explotació. A l’any 2009, per exemple, Catalunya, junt amb Castella – La Manxa, aglutinava el 50% del valor total de les exportacions espanyoles de vi, tenint present, però, que Catalunya era la comunitat que liderava el rànquing en valor (no en volum).

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Enquestes que fan ciutadania

17 juny 2016

Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)

Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”

Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Mobilitat per raó de treball. Aproximació inframunicipal de Sabadell

3 juny 2016

tranvia

El Cens és una operació estadística que, amb periodicitat decennal, proporciona el recompte de la població resident en el territori d’un país i la seva distribució geogràfica. També proporciona informació sobre les principals característiques demogràfiques i socials de la població i de les llars i famílies. A diferència dels censos anteriors, el de 2011 no va ser exhaustiu, fet que no permet obtenir dades amb el mateix nivell de desagregació territorial (per manca de significació en els resultats que s’obtindrien).

Un dels elements que es recull en el cens és la mobilitat obligada, ja sigui per motius de feina o per estudi. En aquest cas, l’Idescat ha publicat recentment les dades de mobilitat obligada per raó de treball i estudi dels municipis de més de 200.000 habitants, segons el codi postal de residència de la població ocupada i dels alumnes, i la localització del centre de treball o estudi.

En la següent anàlisi es presenten els resultats observats a Sabadell en relació a la mobilitat obligada per raó de treball.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El mercat de treball en el sector industrial

20 maig 2016

El Prat IV-7

En aquest temps de crisi moltes han estat les veus que proclamaven que la nostra economia no es podia sustentar en sectors considerats “poc productius” i que es caracteritzen per tenir un creixement de tipus estacional. És així que, desprès de molts anys en els quals va predominar una certa indiferència davant el deteriorament del sector industrial, tothom apunta ara a la necessitat d’incrementar el pes de la indústria com a sector clau per al desenvolupament econòmic. Si més no, la crisi econòmica ha posat de manifest que els països amb una economia essencialment industrial resisteixen millor els efectes de la crisi que els que tenen una economia basada en els serveis.

En aquest context, per primera vegada en molt temps, hi ha un consens polític gairebé unànime que aposta per la reindustrialització a nivell europeu com a mesura per sortir de la crisi i generar ocupació. El gener de 2014 la Comissió Europea va presentar la comunicació Per un renaixement industrial europeu, que marca entre les seves prioritats treballar per invertir la tendència recessiva de la indústria i assolir l’objectiu del 20% del PIB per a les activitats manufactureres l’any 2020.

La indústria ha estat sempre una font de creixement i desenvolupament econòmic. Tradicionalment ha generat ocupació de més qualitat, sous més elevats i una major estabilitat laboral. Tanmateix, és un sector clau, tant en la generació com en l’aplicació d’innovacions tecnològiques.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

6 maig 2016

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

lliurament-Infoparticipa-alcaldes

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

A més dels mateixos sistemes reguladors que estableix aquesta nova legislació, arriben les avaluacions externes i públiques que donen visibilitat als resultats de la implantació i desplegament que els ajuntaments, amb major o menor fortuna estan desenvolupant. Un exemple recent ha estat l’atorgament del Segell Infoparticipa, per part del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB (LPCCP). Per primer cop, l’Ajuntament de Rubí ha obtingut el reconeixement en aquesta tercera edició i forma part dels 25 municipis catalans que han assolit el 100% de la puntuació. En total han estat guardonats 67 municipis, 10 menys que l’anterior edició. Però, això vol dir que estem complint amb la transparència?.

diploma-infoparticipa

(Fotografia: Diploma del Segell Infoparticipa)

De fet, aquesta avaluació se centra en l’estudi dels webs municipals i com publiquen una informació –enguany han establert 52 indicadors– relativa a la gestió dels recursos col•lectius, els representants del municipi, formes de participació… Els mateixos organitzadors d’aquest estudi ja ho han manifestat, aquesta avaluació no contempla totes les exigències de la llei de transparència, és a dir, que l’obtenció del guardó no implica que es compleixi amb la Llei sinó amb els criteris d’avaluació del Segell Infoparticipa. Per tant, hauríem de tenir molt clar que ser una administració transparent va molt més enllà de publicar documents al web o al portal de Transparència, si no que queda molta feina a fer. Pròximament sortirà l’avaluació realitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que és l’òrgan designat pel Parlament de Catalunya per valorar l’aplicació de la llei, o també Transparència Internacional Espanya, que periòdicament revisa la transparència de les administracions públiques.

portal-transparencia-rubi

(Fotografía: Portal de Transparència de l’Ajuntament de Rubí: http://transparencia.rubi.cat/)

En definitiva, per complir realment amb la Llei de Transparència cal que les maquinàries municipals funcionin i que, a més, siguin flexibles –cosa de vegades molt difícil– per tal de canviar, modificar i/o crear nous procediments organitzatius que permetin que la transparència formi part de l’ADN de l’ens local. I això què vol dir? Vol dir que no és suficient amb publicar documents en format pdf, vol dir que s’han d’adaptar els registres i els arxius per obrir aquesta informació en format ‘reutilitzable’, que la informació estigui estructurada de forma clara i fàcil de cara a la ciutadania, que els circuits interns flueixin de forma que no es dupliquin procesos. Estem, doncs, davant d’un repte important i una transformació sense precedents a l’administració pública. S’ha acabat el “això sempre s’havia fet així”. Han arribat nous temps i no només la Llei, la ciutadania també exigeix aquesta transparència i facilitat per trobar la informació.

Mar Lobato Díaz. Tècnica de Transparència i Bon Govern-Ajuntament de Rubí

 

 

 

 

 

 

 

 


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 821 other followers

%d bloggers like this: