Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF)

28 agost 2015

A finals d’abril l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM.) presentava els resultats de l’Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’any 2014. Per la importància de les dades publicades es va valorar la possibilitat d’incorporar algun indicador a la pròxima edició de la publicació que realitza el Perfil de la Ciutat anualment, i que aviat es presentarà a Mollet del Vallès.


La informació de l’EMEF fa referència a la població resident dins de l’àmbit del sistema tarifari integrat de l’àrea de Barcelona i per tant, deixa fora a dos municipis del Perfil de la Ciutat (Girona i Lleida). Aquest fet va fer repensar aquesta possibilitat i finalment no es va creure adient incorporar cap indicador. Tot i així, és una informació prou important i significativa per a dedicar algun article en el blog de la xarxa.

Enquestes de mobilitat

L’EMEF recull informació sobre desplaçaments per motiu de desplaçament, el mode de transport, la distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments, la distribució espacial o la mobilitat diferencial segons segments de la població. Els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner de l’any 2014 es poden consultar aquí.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió

14 agost 2015

El Projecte General Entrepreneurship Monitor (GEM) és un projecte d’investigació sobre la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països, que es va engegar el 1998 pel Babson College i la London Business School. A l’edició 2011-12 ja hi intervenien més de 70 països. Catalunya hi participa des del 2007.

L’informe GEM analitza diferents aspectes que van de l’estimació de la contribució del sector empresarial al creixement econòmic, fins la relació existent entre les oportunitats de creació empresarial i la implicació de la població adulta en aquest procés.

L’informe GEM Catalunya 2014 calcula, entre d’altres, la taxa d’activitat emprenedora (TEA), una taxa per determinar la magnitud de l’emprenedoria i la seva evolució. La TEA estima les iniciatives empresarials de la població d’un determinat territori.

A Catalunya el 2014 la TEA s’ha estimat en un 7,54%,  per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,9%). La TEA per demarcacions nacionals es situa en un 7,30% a Barcelona, un 7,40% a Girona,  un 12,97% a Lleida i un 6,30% a Tarragona. Som doncs, un país prou emprenedor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els preus dels pisos, punt d’inflexió

1 agost 2015

“Existeixen localitzacions on el preu continua baixant, altres en què es manté estable i altres on ja comença a pujar”, és la conclusió segurament més encertada de l’article “Els pisos ja porten un any pujant”. Diari Ara. 10/06/15 més enllà que el titular, per sintètic, mostri una visió parcial de la situació dels preus dels pisos. L’afirmació “Els pisos ja porten un any pujant” està basada en dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), concretament mostren que els preus van pujar un 1,8% interanual a Catalunya el primer trimestre de 2015 i 1,5% a tot l’Estat.

Aprofitant l’exercici realitzat justament fa un any per copsar la mediana dels preus dels pisos i altres quatre percentils (10, 25, 75 i 90) a partir d’un dels principals portals immobiliaris, l’hem repetit en les mateixes condicions. L’hem realitzat amb l’objectiu de veure l’evolució dels preus dels pisos dels municipis de la Xarxa, amb un mètode senzill: ordenant els preus dels pisos i agafant 5 preus la llista, el que correspon a la mediana i els altres percentils esmentats.

Val a dir que s’estan desenvolupant mètodes basats en el web scraping, com el mostrat en aquest mateix bloc recentment.

L’objectiu, a més de veure l’evolució de la mediana dels preus, també consisteix en copsar la dels percentils, el que indica com s’han mogut si més no els preus més alts i els més baixos dels pisos. Els percentils dels preus a juliol de 2015 són els següents:

21.07.15
Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Notes de tall i inserció laboral

17 juliol 2015

El passat 10 de juliol la Secretaria d’Universitats i Recerca feia pública la nota de premsa on informava que més de 47.708 estudiants, un 5,48% més que l’any anterior, s’havien preinscrit per accedir a les universitats públiques  i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. La Secretaria d’Universitats i Recerca defineix la preinscripció universitària com “ un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés i d’admissió al primer curs dels estudis de grau “. Tots els estudiants que vulguin accedir a qualsevol de les 7 universitats públiques catalanes o a la Universitat de Vic-Central de Catalunya han de participar en aquest procés de preinscripció. La UOC i la resta d’universitats privades catalanes tenen el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

El procés de preinscripció universitària té com a resultat les notes de tall, notes mínimes que han d’obtenir els estudiants per accedir al centre sol·licitat en primera opció. Aquestes varien d’un any a un altre depenent de les places de cada centre d’estudis i de les preferències dels futurs universitaris, d’aquí la importància de la nota obtinguda pels aspirants, la seva nota d’accés, resultat de sumar la nota mitjana de l’expedient acadèmic de batxillerat (60%) i de les PAU, més conegudes com a selectivitat (40%).

El percentatge d’aprovats de les PAU ha anat incrementant-se en els darrers anys. El mateix ha succeït amb les notes mitjanes, com es pot veure en la següent taula:

1
Segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquest proper curs, gairebé 7 de cada 10 estudiants podran estudiar l’ensenyament triat en primera preferència. Els centres d’estudi més sol·licitats en 1a preferència en la preinscripció d’aquest any han estat Medicina (UB) amb 1.080 sol·licituds, Psicologia (UB) amb 992 i Administració i direcció d’empreses (UB). Tot i que no sempre coincideixen els centres d’estudi més sol·licitats amb les notes de tall més altes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Raspant dades útils a Internet: Web scraping i informació local

10 juliol 2015

Avui en dia constituiria un exercici poc innovador i atractiu, de cara al lector, abordar l’inici d’aquest article aprofundint en el bast volum d’informació, de tota índole, que l’accés a Internet proporciona als seus usuaris, sigui quina sigui la seva naturalesa, sigui quina sigui la finalitat per la qual hi accedeixen. Simplement, n’hi haurà prou donar una ullada a la següent infografia de Domo per fer-nos una idea de la veritable magnitud d’allò que estem parlant: què hi passa a la Xarxa, en termes de creació de continguts i de trànsit d’informació, en tan sols 60 segons?:

Data never sleeps. Font: www.domo.com

Data never sleeps. Font: Domo

En la mateixa direcció, la pàgina Worldometers.info, en el seu apartat dedicat a la Societat i Mitjans de Comunicació, aventura quina és la progressió en temps real de tota aquella informació que tenim accessible a un sol clic.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Perfil de la Ciutat 1975. “Cuéntame!”

8 juny 2015

cuentame

 

Tal i com diu la introducció d’aquesta coneguda sèrie “Cuéntame tú que has vivido, el despertar de un tiempo que nos cambió …”, des de l’any 1975, en que es van declarar oficials les dades resultants de les renovacions padronals, fins a l’any 2011, en que es va realitzar el darrer Cens, la societat ha registrat canvis importants.

L’Idescat ha publicat certs resultats a nivell municipal de l’explotació estadística d’aquest Padró d’habitants amb diferents variables, com el sexe, l’edat, l’estat civil, el lloc de naixement, el nivell d’instrucció i la relació amb l’activitat econòmica. A continuació oferim una comparativa d’alguns d’aquests resultats, per saber si realment aquest temps ens ha canviat tant … Llegeix la resta d’aquesta entrada »


2008-1014: Evolució de l’estructura del mercat de treball durant la crisi. Un recorregut visual.

25 maig 2015

Ara que les dades del mercat de treball semblen sortir del pou, des de fa algun trimestre, hem cregut convenient fer l’exercici de radiografiar visualment l’evolució de l’estructura sectorial de l’ocupació de tot el període de crisi, des que es va iniciar ja el llunyà 2008. Es tracta de copsar a cop d’ull el sentit dels canvis a l’estructura productiva. No tots els sectors productius evolucionen igual, no tots destrueixen ocupació, ni ho fan amb igual intensitat. Podríem dir que la crisi “va per barris” alhora de parlar de l’estructura productiva. En contra del que podria semblar a partir del discurs dominant, fins i tot en una crisi tant forta hi ha sectors que creixen, i algun ho fa intensament.

Podríem fer exactament el mateix exercici per a qualsevol dels municipis de la xarxa, però aquí partirem de les dades del municipi de Rubí per a comparar les dades estructurals –el pes de cada sector productiu– amb àmbits territorials de pertanyença superiors: la comarca del Vallès Occidental i la Província de Barcelona. Com veurem, l’evolució de l’estructura sectorials al llarg de la crisi és força similar entre els tres nivells territorials (les tres línies discontínues), el municipal, el comarcal i el provincial. Podem aventurar que també seria força similar a la resta dels municipis de la xarxa El Perfil de la Ciutat.

Tot seguit presentem, en forma de gràfic, l’evolució dels sectors econòmics definits a nivell de secció de CCAE per al període en qüestió.

TemaA Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca
TemaB Indústries extractives
TemaC Indústries manufactureres
TemaD Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat
TemaE Subministrament d’aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i descontaminació
TemaF Construcció
TemaG Comerç a l’engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes
TemaH Transport i emmagatzematge
TemaI Hostaleria
TemaJ Informació i comunicacions
TemaK Activitats financeres i d’assegurances
TemaL Activitats immobiliàries
TemaM Activitats professionals, científiques i tècniques
TemaN Activitats administratives i serveis auxiliars
TemaO Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria
TemaP Educació
TemaQ Activitats sanitàries i de serveis socials
TemaR Activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment
TemaS Altres serveis
TemaT Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi
TemaU Organismes extraterritorials

Lectura dels gràfics. L’eix dret representa el nombre de treballadors a Rubí, que és on projecta la la línia contínua de color vermell (entenent treballadors com el conjunt dels ocupats a Rubí: assalariats+ autònoms).  L’eix esquerra es el % dels ocupats a aquell sector sobre el total d’ocupats al mercat de treball en cadascun dels tres àmbits territorials comparats: Rubí, Vallès Occidental i Província. Són les línies discontínues de color vermell (Rubí), blau (Vallès Occidental) i verd (Província de Barcelona).

Evolució de l’ocupació sectorial, i del pes del sector, a les seccions d’activitat del CCAE, durant la crisi:

a_agricultura b_extractives c_industria d_energia e_aigua_residus f_construccio g_comerç h_logistica i_hostaleria j_tics k_financer l_immobiliari m_activ_professionals n_activ_administratives o_admin_publica p_educacio q_sanitat_serveissocials r_oci_cultura s_altresserveist_personaldomestic

Com veiem hi ha una evolució molt diferent en funció del sector d’activitat:

  • Sectors que creixen significativament: hostaleria, tics, sanitat i serveis socials, educació, oci i cultura.
  • Sectors que decreixen significativament: indústria, construcció, aigua i residus, sector financer, logística, comerç, altres serveis personals, administració pública, activitats administratives.
  • Sectors amb evolucions moderades: la resta

Com dèiem al principi, la crisi va per barris. O sectors…

Salut i gràfics,

 

Josep Vives  –  Observatori de la Ciutat – Ajuntament de Rubí

 


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 774 other followers

%d bloggers like this: