Les projeccions demogràfiques a curt termini. Un exemple en el cas de Mataró

El diari El Periódico de Catalunya publicava el diumenge 18 de juny de 2000 el titular següent: “la baixa natalitat beneficiarà els joves sense feina el 2011”; i com a subtítol, hi afegia: “el nombre de catalans de 15 a 29 anys haurà disminuït en 503.000 persones”. Ambdues afirmacions havien estat extretes de l’estudi Els joves catalans en el 2011: els canvis que vénen, finançat per la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Poc es podien imaginar els redactors de l’estudi l’intens creixement demogràfic experimentat pel país en la primera dècada del segle XXI en un context d’expansió econòmica. Poc es podien imaginar que aquest creixement demogràfic, en bona part, seria conseqüència d’un intens, sostingut i difícilment previsible flux immigratori de població estrangera extracomunitària que ha afectat els patrons de creixement de la població total i ha comportat canvis importants en la seva estructura afectant, d’aquesta manera, tots els fenòmens demogràfics observats. Poc es podien imaginar que aquest creixement demogràfic, a partir del 2011, es veuria estroncat per una crisi sistèmica que enfonsaria l’activitat econòmica i el mercat laboral per l’impacte i les solucions polítiques donades als excessos especulatius d’un sistema bancari i financer progressivament desregulat des de fa trenta anys. Una situació amb molts indicadors, entre els quals destaca l’esclat brutal de l’atur, amb el grup de joves de 16-29 anys com un dels seus principals damnificats.

En aquest sentit, la incidència determinant de la immigració en l’evolució i l’estructura de la població ha estat el que ha impulsat els instituts d’estadística principals a plantejar-se la necessitat de dur a terme el càlcul de projeccions demogràfiques a curt termini, ja que els mètodes de càlcul adoptats per a projeccions a mitjà i llarg termini no són capaços de fer-se ressò d’aquests canvis, amb la qual cosa les seves previsions es desvirtuen en molt poc temps.

Una projecció de població a curt termini ―aprofitant la definició feta per l’INE― constitueix en una simulació estadística de la grandària i l’estructura demogràfica de la població en els pròxims deu anys, en cas de mantenir-se les tendències i els comportament demogràfics actualment observats. En aquest sentit, l’element distintiu d’aquest tipus de projectes respecte d’altres tipus de projeccions és que habitualment s’actualitzen cada any amb les dades més recents disponibles sobre el comportament i les tendències dels components demogràfics ―naixements, defuncions, altes i baixes― i que alhora es matisen tenint en compte les dades que defineixen la conjuntura socioeconòmica.

Els escenaris futurs ―baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt― són el resultat d’extrapolar tendencialment el comportament demogràfic actual i ponderar-ho d’acord amb un seguit d’hipòtesis qualitatives que són objecte de debat dins de l’equip pel que fa a la seva incidència i intensitat en els canvis dels fenòmens demogràfics. Per exemple, algunes hipòtesis parteixen de qüestions com ara saber quina serà la incidència de les dificultats econòmiques més grans sobre el nombre de naixements o quin pot ser el comportament dels diversos col·lectius de població immigrada si les dificultats per aconseguir una feina s’allarga durant molt de temps. Evidentment, aquests efectes o impactes podrien ser interpretats de maneres diferents per altres institucions o serveis de dins o de fora de l’Ajuntament de Mataró, fet que comportaria l’obtenció d’uns escenaris no necessàriament iguals als que s’obtenen a través d’aquesta projecció.

La metodologia emprada per fer aquest tipus de projeccions és el mètode dels components que consisteix a afegir anualment a la piràmide de partida els components del creixement demogràfic: naixements, defuncions, immigracions i emigracions. Els nascuts vius s’afegeixen a la base de la piràmide i, en totes les edats, s’hi sumen les entrades per immigració i se’n resten les defuncions i les sortides per emigració. En el cas de la projecció de Mataró, la piràmide de partida és la població a 1 de gener de 2011, publicada en l’Estudi de la Població de Mataró i calculada a partir del padró continu. La data de referència de les poblacions projectades és l’1 de gener de cada any i l’horitzó temporal de la projecció és el 2021. Per a l’aplicació concreta d’aquest model d’anàlisi ens hem basat, en part, en la proposta metodològica de l’Idescat per fer projeccions municipals a partir de la metodologia de les projeccions comarcals. Es tracta, d’un procediment que  simplifica les exigències de dades i càlcul dels models de projecció emprats per l’Idescat pel conjunt de Catalunya.

La projecció a curt termini de Mataró pel període 2011-2021

En el cas de mantenir-se les tendències demogràfiques actuals, la projecció dibuixa quatre escenaris: baix, mitjà-baix, mitjà-alt i alt. L’escenari mitjà-alt és el que es considera més probable del creixement i de l’estructura demogràfica de Mataró, si bé no es descarta que en el marc d’un agreujament del context socioeconòmic sigui l’escenari mitjà-baix el que acabi sent el més plausible.

L’escenari mitjà-alt mantindria la tònica de creixement experimentada per Mataró des del final dels anys noranta, però amb uns valors molt per sota dels assolits en la darrera dècada fins a registrar taxes de creixement negatives al final del període. És un escenari que recorda, salvant les distàncies, a l’evolució seguida per la ciutat al llarg de la dècada dels vuitanta. Per al 2021, hom preveu una població de 125.800 habitants, una mica menys de dos mil habitants més en un període de deu anys. En el cas de l’escenari mitjà-baix, la ciutat registraria taxes de creixement negatives a partir de l’any 2015. La població al 2021 seria de 123.193 habitants, una mica per sota de la registrada a 1 de gener del 2011 (123.906).

Els dos escenaris mitjans ―els més probables amb les dades actuals― mostren una evolució similar dels grups d’edat que tan sols varia en intensitat pel que fa al guany o a la pèrdua d’efectius. Així,  respecte del 2011 s’observa una reducció del volum dels grups de joves adults (25-39 anys) i de la base de la piràmide (0-4 anys), un fet força assumible en un context de saldos migratoris negatius i amb una menor incidència de la població de nacionalitat estrangera sobre la natalitat. Per contra, creixen els grups d’adults d’entre 40-49 anys i el grup de nens i adolescents d’entre 10-14 anys. En conjunt, es constata el procés d’envelliment de l’estructura per edat i sexe.

Xavier Posada Arribas

Servei d’Estudis i Planificació

Ajuntament de Mataró

Projeccions demogràfiques, incertes en part

Una de les responsabilitats dels polítics consisteix en decidir en quines infraestructures cal invertir i, a l’hora de fer inversions, diversos aspectes han de ser considerats; vida útil de la infraestructura, cost, ubicació i usuaris potencials en serien uns exemples. Triant aquest últim exemple, usuaris, s’ha de tenir en compte que, des que es contempla fer la inversió fins a que la infraestructura és inaugurada, ha passat un temps, sovint anys, i cal haver fet la inversió en funció de la població del dia de la inauguració (i futura) i no pas del dia en què es va valorar la viabilitat del projecte. Calia, doncs, disposar d’una estimació de la població futura.

L’encert absolut en la població estimada d’un municipi, ja no pas a deu anys vista sinó a un termini de cinc anys vista, a part de ser impossible, no és indispensable. Una projecció de població conté multitud de dades; unes tenen un grau d’encert veritablement elevat i d’altres tenen minses possibilitats de ser encertades amb un interval acceptable. De la projecció demogràfica de Manresa, a l’igual que la de moltes altres ciutats, es desprèn que, en deu anys, el nombre de persones de més de 85 anys augmentarà entorn un 33%. Aquesta dada pertany al grup de dades d’elevada capacitat de ser encertada. Conseqüentment, si a dia d’avui les infraestructures per la gent gran estan en sintonia amb la seva demanda, en tan sols una dècada hi haurà un dèficit d’infraestructures del 33%. També es troba dins el grup de les dades d’elevat encert la població que cursarà ESO l’any 2020. Com que el gruix dels alumnes que faran primer d’ESO l’any 2020 van néixer l’any 2007, aleshores ja podem saber els alumnes de primer. De la mateixa manera sabrem els de segon, tercer i quart d’ESO. A partir d’aquí, tan sols cal comparar les places disponibles als instituts amb la població que s’estima que cursarà ESO i Batxillerat i es sabrà si, en el futur, calen nous instituts o bé si algun d’ells quedarà mig buit.

Un tema d’elevada incertesa és el de les llars d’infants. Una llar d’infants que s’inauguri l’any 2016 estarà plena (o buida) de nens que naixeran els anys 2010, 2011 i 2012. Encertar la població que ha de néixer pot ser difícil, però encertar-la en un context en el qual no es sap si al llarg dels propers anys vindrà gent o en marxarà, resulta una quimera. Dos prestigiosos instituts d’estadística preveuen dades amb signes contraris. L’Instituto Nacional de Estadística preveu que marxaran de Catalunya 73.000 persones al llarg dels propers deu anys; l’Institut d’Estadística de Catalunya preveu, per contra, que n’arribaran 144.000 persones.

 Davant tanta incertesa, els tècnics hem de seguir fent projeccions demogràfiques però hem de saber explicar a quin grup pertany cada dada i, a partir d’aquí, el polític decideix.

 

Ramon Culleré

Sistema d’informació d’activitat econòmica

Ajuntament de Manresa