Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.
Programa Salvados: “El funcionamiento de la economía financiera”
Segurament amb el títol que he posat a aquesta entrada la meitat dels subscriptors del bloc no llegiran l’article, però sincerament no se m’ha acudit un títol més original.
El que llegireu en aquesta entrada està en part inspirat, per un costat, pel que apareix en el vídeo del programa Salvados que hi ha al principi de l’article (entre el 59” i 1’57”), i per un altre per l’article “Votos en la ONU con R”del bloc Datanalytics.
En primer lloc, donat que apareix en el títol de l’article, crec que és important explicar que és la covariància, especialment pels que no ho recordeu o pels que no ho sabeu. La covariància és un valor que mesura el grau de dispersió conjunta de dues variables aleatòries; en els següents tres enllaços trobareu explicacions de què és la covariància: aquí, aquí i aquí. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Girona Actua és un programa liderat per l’Ajuntament de Girona, en col·laboració amb el Consell de Cohesió i Serveis Socials (CCSS), que inclou 30 entitats del tercer sector i altres agents socials com organitzacions sindicals i patronals que treballen per millorar la situació dels col·lectius en risc de vulnerabilitat.
L’acció s’estructura a partir de 2 eixos de treball: d’una banda, la prospecció d’empreses que podrien contractar els perfils competencials de les persones participants i, de l’altra, les accions de suport i acompanyament al procés d’inserció laboral.
L’Institut d’Estadística de Catalunya [L’Idescat] ha ofert, per primera vegada, dades de població georeferenciades del Registre de població de Catalunya, a 1 de gener de 2014, amb les variables sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Aquí es pot observar el resultat de la mapificació d’aquestes dades amb l’aplicació CartoDB.
Aquest post descriu el tractament d’aquestes dades. L’Idescat les facilita en format Shapefile, a partir del qual es poden mapificar amb una aplicació que reconegui dades georeferenciades (dades associades a coordenades latitud-longitud).
Preguntar les persones, parlar-hi, conversar, fer-les participar de qüestionaris ordenats i lògics és l’ànima més amable i enriquidora de l’estadística i dels estudis socials, aquells que en essència tenen com a finalitat la generació de coneixement útil per a la millora de la qualitat de vida. Endegar una enquesta, executar-la i analitzar els resultats, emprant metodologies clàssiques o més modernes, constitueix una forma de conèixer estats d’ànim i d’opinió, de percepcions i de realitats sobre el territori i una ocasió per a tots per reflexionar-hi. I ho és més encara quan en la seva elaboració s’hi impliquen directament membres de la comunitat local i molt especialment els joves. L’espai fa als qui el vivim.
Alumnes de l’Institut Santa Eulàlia enquestant a una ciutadana (abril 2014)
Una útil iniciativa educativa: l’enquesta “INS Santa Eulàlia”
Aviat farà tres anys de la feliç idea del quadre de professors de l’Institut “Santa Eulàlia”, de Terrassa [1] per la qual, com a un dels actes de celebració del 25è aniversari del centre, es proposaren desenvolupar una activitat diferent amb els alumnes (i de fet amb tota la comunitat educativa). L’activitat consistia en desplegar una enquesta ciutadana que els permetés mostrar-los l’ús pràctic de les matemàtiques, però també s’empraria per endinsar-se en el coneixement de la ciutat i de la seva gent i la seva activitat, i, a la vegada, plantejar l’interès en aspectes que podien ser transcendents per al dia a dia, capturant opinions claus, tal vegada, per orientar polítiques i decisions públiques. Sortir al carrer per a alumnes i professors podia aprofitar-se, per tant, per a un objectiu altament educatiu: conscienciar-se que les tasques comunitàries no només es fan per imposició o per interès propi, sinó que tenien un rerefons didàctic i socialitzador del qual n’aprendrien tant alumnes com professors, tant funcionaris municipals com ciutadans. Conseqüentment, es tractava de la generació d’un cercle virtuós en el qual tots hi col·laboraven i tots hi podien guanyar, o, el què és el mateix, una acció que beneficiava tota la comunitat local.
Un anàlisi de correspondència no consisteix en analitzar el tipus de correus que s’envien o es reben. L’anàlisi de correspondència és una tècnica d’anàlisi exploratori de dades dissenyat per analitzar taules de contingència, i al mateix temps és una tècnica d’anàlisi multivariable de dades utilitzada per la simplificació de dades.
Com ja vàrem esmentar al principi del nostre darrer post (Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL): “… no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals”. I efectivament, continuem, en aquesta entrada utilitzant la MCVL i la seva aplicació en l’àmbit local a través d’un anàlisi de correspondència.
A les ciutats catalanes que disposen de centres històrics degradats es dóna un cert consens entre ciutadania, poders polítics i entitats privades sobre la transcendència de dinamitzar els centres històrics. Tots els programes electorals d’aquestes ciutats apareixen encapçalats per la promesa de dinamitzar el casc antic. I passen quatre anys, i els programes electorals mantenen com a objectiu prioritari dinamitzar el comerç, millorar l’espai públic i rehabilitar habitatges del nucli vell. Fer atractiu el centre històric és la gran aposta d’aquestes ciutats.
Tradicionalment han mancat marcs d’observació i reflexió a l’entorn d’internet i els joves. Així ho havíem fet notar al post del 2013 sobre salut pública a nivell municipal, on fèiem referència a la necessitat d’estudi dels usos de les noves tecnologies. En efecte, sovint han mancat dades estadístiques referents a internet en relació amb l’atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament de propostes de prevenció envers les addiccions, la implementació de projectes específics o l’atenció a realitats emergents i problemes i situacions de caire molt divers. En aquest post es detallen els resultats que en aquest sentit aporta l’estudi que Isidre Plaza i Jordi Bernabéu, dels Serveis d’Educació i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers, han fet analitzant els usos adolescents de l’entorn digital i la seva vessant relacional.
L’estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1 vol ser un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta. L’estudi s’ha fet en el context de la iniciativa SobrePantalles, que és un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. A nivell de metodologia, s’han fet 905 qüestionaris estructurats i heteroadministrats, dirigits a alumnes de 2n i 4t d’ESO, tutors de 2n i 4t d’ESO, famílies d’alumnes de 2n i 4t d’ESO i equips directius. Tota la informació recollida es va complementar amb entrevistes a agents clau delcamp educatiu i a dos grups focals.
Els principals resultats de l’estudi caracteritzen l’ús d’internet entre els joves sota set paràmetres
De tota manera, i sense cap altra pretensió que la de reflexionar sobre el que hauria de ser un instrument d’anàlisi i diagnosi, més que no pas un objectiu en si mateix; semblaria que el sol fet d’existir i estar normativitzat no és raó suficient per adoptar qualsevol sistema d’indicadors que se’ns plantegi, per prometedor que ens sembli el que ofereix en funció de com se l’ha denominat, ni per solvència que ofereixi l’Organisme que l’ha definit.
L’adopció de qualsevol sistema d’indicadors, fa inevitablement necessària una primera reflexió teòrica al voltant del perquè de la proposta, així com també al voltant dels elements conceptuals que s’hi manegen; però encara més en el cas d’un sistema d’indicadors que impliqui consideracions de caire social o que pretengui analitzar les condicions de vida dels ciutadans. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
Així comença el famós poema de Kavafis, amb la traducció de Carles Riba, que glosa el viatge de tornada d’Ulisses a casa seva, Ítaca. Reconec que és agosarat utilitzar aquest preciós poema per parlar d’R i de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), però crec que és un bon símil per explicar l’experiència de Laura Gómez García amb R i amb la MCVL.
Certament no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals (vegeu aquí, aquí, aquí i aquí), però si que és el primer cop que Laura Gómez García, treballadora de l’Ajuntament de Mataró com Pla d’Ocupació, utilitza el software estadístic lliure R (i més concretament la seva IDE R-Studio) i s’endinsa dins de la maresma que implica utilitzar la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL).
En el viatge de tornada d’Ulisses, hi ha tres aspectes rellevants: el destí (Ítaca), el mitja de transport (el vaixell), i el lloc per on transcorre el viatge (la mar Mediterrània). Continuant amb el símil, en el treball que ha fet Laura el destí serien els objectius que se li van encarregar, el mitjà de transport seria el software utilitzat per fer el treball, i el lloc per on transcorre el viatge seria la MCVL. Llegeix la resta d’aquesta entrada »
D'acord amb allò que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de abril, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades formen part del fitxer "Correspondència (mailing) Ajuntament" de l’Ajuntament de Terrassa per al seu tractament informàtic que té per finalitat oferir informació, serveis i recursos en l'àmbit socioeconòmic. Així mateix, us informem de la possibilitat d'exercir els drets d'accés, rectificació, cancel•lació i oposició, en els termes inclosos en la legislació vigent, mitjançant escrit presentat davant el Registre de l'Ajuntament de Terrassa. Finalment, d'acord amb allò que disposa la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic, per deixar de rebre les comunicacions del Perfil de la Ciutat, podeu enviar un correu electrònic a perfilciutat@perfilciutat.net i sol•licitar-nos-en la baixa.
Publicat per perfildelaciutat 
Tradueix al castellà
Tradueix a l'anglès
Tradueix al francès
Tradueix a l'alemany
El Perfil de la Ciutat 