La Transparència, molt més que publicar ‘pdf’

6 maig 2016

Sembla que el 2016 és l’any de la transparència. L’entrada en vigor de dues lleis, la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern de l’estat espanyol, i de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de la transparència, accés a la informació i bon govern del Parlament de Catalunya han obligat les administracions locals a posar l’accelerador per complir aquestes exigències legals. Unes exigències que no són més que pura lògica de cara al retiment de comptes que com a administracions públiques hem de fer cap a la ciutadania de l’ús que es fa dels recursos públics.

lliurament-Infoparticipa-alcaldes

(Fotografía: Els alcaldes i alcaldesses al lliurament del Segell Infoparticipa 2015)

A més dels mateixos sistemes reguladors que estableix aquesta nova legislació, arriben les avaluacions externes i públiques que donen visibilitat als resultats de la implantació i desplegament que els ajuntaments, amb major o menor fortuna estan desenvolupant. Un exemple recent ha estat l’atorgament del Segell Infoparticipa, per part del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural de la UAB (LPCCP). Per primer cop, l’Ajuntament de Rubí ha obtingut el reconeixement en aquesta tercera edició i forma part dels 25 municipis catalans que han assolit el 100% de la puntuació. En total han estat guardonats 67 municipis, 10 menys que l’anterior edició. Però, això vol dir que estem complint amb la transparència?.

diploma-infoparticipa

(Fotografia: Diploma del Segell Infoparticipa)

De fet, aquesta avaluació se centra en l’estudi dels webs municipals i com publiquen una informació –enguany han establert 52 indicadors– relativa a la gestió dels recursos col•lectius, els representants del municipi, formes de participació… Els mateixos organitzadors d’aquest estudi ja ho han manifestat, aquesta avaluació no contempla totes les exigències de la llei de transparència, és a dir, que l’obtenció del guardó no implica que es compleixi amb la Llei sinó amb els criteris d’avaluació del Segell Infoparticipa. Per tant, hauríem de tenir molt clar que ser una administració transparent va molt més enllà de publicar documents al web o al portal de Transparència, si no que queda molta feina a fer. Pròximament sortirà l’avaluació realitzada pel Síndic de Greuges de Catalunya, que és l’òrgan designat pel Parlament de Catalunya per valorar l’aplicació de la llei, o també Transparència Internacional Espanya, que periòdicament revisa la transparència de les administracions públiques.

portal-transparencia-rubi

(Fotografía: Portal de Transparència de l’Ajuntament de Rubí: http://transparencia.rubi.cat/)

En definitiva, per complir realment amb la Llei de Transparència cal que les maquinàries municipals funcionin i que, a més, siguin flexibles –cosa de vegades molt difícil– per tal de canviar, modificar i/o crear nous procediments organitzatius que permetin que la transparència formi part de l’ADN de l’ens local. I això què vol dir? Vol dir que no és suficient amb publicar documents en format pdf, vol dir que s’han d’adaptar els registres i els arxius per obrir aquesta informació en format ‘reutilitzable’, que la informació estigui estructurada de forma clara i fàcil de cara a la ciutadania, que els circuits interns flueixin de forma que no es dupliquin procesos. Estem, doncs, davant d’un repte important i una transformació sense precedents a l’administració pública. S’ha acabat el “això sempre s’havia fet així”. Han arribat nous temps i no només la Llei, la ciutadania també exigeix aquesta transparència i facilitat per trobar la informació.

Mar Lobato Díaz. Tècnica de Transparència i Bon Govern-Ajuntament de Rubí

 

 

 

 

 

 

 

 


Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1

8 març 2016
Tradicionalment han mancat maradolescents-xarxa-internet-usos.jpgcs d’observació i reflexió a l’entorn d’internet i els joves. Així ho havíem fet notar al post del 2013 sobre salut pública a nivell municipal, on fèiem referència a la necessitat d’estudi dels usos de les noves tecnologies. En efecte, sovint han mancat dades estadístiques referents a internet en relació amb l’atenció a les persones adolescents i les seves famílies, el desenvolupament de propostes de prevenció envers les addiccions, la implementació de projectes específics o l’atenció a realitats emergents i problemes i situacions de caire molt divers. En aquest post es detallen els resultats que en aquest sentit aporta l’estudi que Isidre Plaza i Jordi Bernabéu, dels Serveis d’Educació i Salut Pública de l’Ajuntament de Granollers, han fet analitzant els usos adolescents de l’entorn digital i la seva vessant relacional.

L’estudi Adolescents, també a la xarxa. Reptes socioeducatius davant la generació 1×1 vol ser un element d’anàlisi i diagnòstic per a orientar les futures intervencions i facilitar una bona organització tècnica per desenvolupar les iniciatives pertinents que donin resposta a les diferents necessitats que el tema presenta. L’estudi s’ha fet en el context de la iniciativa SobrePantalles, que és un projecte social, educatiu i preventiu al voltant de l’entorn digital. A nivell de metodologia, s’han fet 905 qüestionaris estructurats i heteroadministrats, dirigits a alumnes de 2n i 4t d’ESO, tutors de 2n i 4t d’ESO, famílies d’alumnes de 2n i 4t d’ESO i equips directius. Tota la informació recollida es va complementar amb entrevistes a agents clau delcamp educatiu i a dos grups focals.

Els principals resultats de l’estudi caracteritzen l’ús d’internet entre els joves sota set paràmetres

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La tecnologia aplicada a la qualitat de les dades com a generadores de coneixement. El business intelligence (BI) de l’Ajuntament de Rubí

21 desembre 2015

PENTAHO

En una societat que cada minut genera una quantitat ingent de nova informació, les administracions públiques no poden estar al marge de connectar els indicadors, per tal de generar coneixement útil per a l’organització i els ciutadans en el seu conjunt.

Com deia el desaparegut escriptor Henning Mankell: “Moltes persones cometen l’error de confondre la informació amb el coneixement. No són la mateixa cosa. El coneixement implica la interpretació de la informació (…)”.

És per això que cada cop més administracions locals comencen a treballar en la implantació de sistemes intel•ligents, que permeten gestionar la informació de manera que sigui productiva en si mateixa, que existeixi la retroalimentació de les dades i que se’n puguin generar de noves. Amb tot plegat aconseguim treballar amb un important nivell de qualitat, que pel contrari es dilueix si treballem amb les dades desconnectades o inclús una qualitat que mai no arriben a obtenir. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La narració periodística amb dades

12 desembre 2014

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’escoltar a l’escriptor català, Albert Sànchez Pinyol. Havia anat a un institut a parlar sobre la relació entre la literatura i la pedagogia.

Va explicar que l’ésser humà, des dels inicis de la humanitat, té tres pulsions bàsiques que l’han impulsat a evolucionar com a espècie a diferència de la resta d’animals. Una d’elles, és el menjar: tots els animals necessiten menjar però el nostre camí ens ha portat a crear maneres sofisticades entorn dels plaers gastronòmics; una segona, seria la sexualitat que assegura l’espècie humana mitjançant la reproducció però també hem creat refinades maneres de viure-hi; i, una tercera, és la narrativa. L’ésser humà, mai, ni quan es troba sol, deixa de narrar-se a si mateix. Es narra fins i tot en somnis, cada nit, quan tanca els ulls i la ment entra en el procés imaginatiu de la manca de consciència. I, en aquesta evolució narrativa, l’ésser humà ha passat de la tradició oral (encara vigent en certes tribus) fins a la invenció de la impremta. En els temps actuals, hem creat els primers mitjans escrits, després els audiovisuals i ara, fa uns vint anys, vam acollir Internet amb les seves primeres web. En els darrers decennis hem passat del blanc i negre d’aquelles pàgines estàtiques fins a les visualitzacions de dades més complexes que us pugueu imaginar.

Poso un exemple perquè s’entengui de què parlo. L’any passat, el mitjà independent nord-americà Pro Publica[1] va publicar el reportatge: ‘Dollars for Docs’[2]. La investigació periodística destacava que, del 2009 al 2012, 4 mil milions de dòlars procedents de 17 empreses farmacèutiques havien anat a parar a metges, proveïdors de serveis mèdics i institucions de salut en concepte de comissions, regals, viatges, dietes, etc.

Dollar for docs

Dollar for docs

Totes les dades que ProPublica va fer servir les va posar en una pàgina web que permet a qualsevol ciutadà cercar el seu metge o centre mèdic, per Estats i ciutats, i rebre un llistat de tots els pagaments que s’han fet al seu doctor. També permet buscar per farmacèutiques, categoria i any. I s’anima als pacients que preguntin als seus metges per què han acceptat aquest ‘favor’. Pro Publica va trigar mesos en recopilar i analitzar la informació de cadascuna de les empreses. Tot i així, el reportatge no és complet perquè només van mostrar els resultats de 17 companyies, que ni molt menys és el total de la indústria farmacèutica dels EE.UU. El treball final va fer guanyar a Pro Publica un Premi Pulitzer.

El Periodisme de Dades – pels que encara no hagin agafat el sentit ampli del terme–, no inventa res sinó que és la fusió de diferents tipus de periodisme que s’han experimentat al llarg del darrer segle:

• És una evolució del periodisme de precisió, especialitat que va tenir rellevància als anys setanta i vuitanta del s. XX. El creador del terme, Philip Meyer[3], investigava a partir de dades estadístiques i aplicava mètodes de recerca científics.
• Està lligat a la documentació periodística dedicada a localitzar, gestionar i publicar dades.
• La infografia, tan present en els diaris, ara passa a ser interactiva a través de visualitzacions en format digital.
• Fusiona amb el Fact Checking[4] o comprovació de dades. Als EUA i l’Amèrica Llatina fa anys que triomfa. Politifact[5] és un exemple. A Espanya, el cas més conegut és el programa El Objetivo[6], de la Sexta, on tenen una secció dedicada a analitzar les dades que mencionen els polítics en els seus discursos.
• I, per descomptat, aquest periodisme de dades, beu de les estadístiques, que són unes de les primeres fonts d’informació d’aquesta nova disciplina.

L’any passat va sonar molt per la Xarxa el nom d’un jove estadístic de 32 anys, en Nate Silver[7] , que va revolucionar el món polític nord-americà quan en l’última campanya electoral nord-americana, va predir que Obama tenia un 90,9% de probabilitats de vèncer a l’ex governador de Massachusetts, Mitt Romney, en contra del que els principals diaris del país i les agències de sondejos electorals havien pronosticat. Finalment, va encertar el resultat que havia donat a cadascú dels 50 estats. Quan li van preguntar com s’ho havia fet va respondre: ‘Molt senzill, observant les dades.” Va recollir informació bàsica dels votants, procedència, sexe, situació laboral i va crear un algoritme que li va permetre demostrar la predicció. Immediatament va ser fitxat per escriure en The New York Times i avui dirigeix el seu propi mitjà, Fivethirtyeight[8] , que combina tots els elements esmentats del periodisme de dades.

Nate Silver

Nate Silver

El més aconsellable és practicar el periodisme de dades amb un equip multidisciplinar de professionals, on els estadístics són una peça tan clau com els programadors, els dissenyadors, els sociòlegs, els economistes o els mateixos periodistes per narrar els fets. En aquesta nova modalitat, cadascú té el seu rol: uns interpreten les dades, altres poden crear una aplicació per extreure-les, altres mostrar-les en una visualització interactiva i, altres, construir el relat narratiu, el storytelling, que expliqui els fets. Els grans mitjans internacionals, des del The New York Times o Washington Post fins al The Guardian o el The Times ja tenen grups de professionals mixtos treballant d’aquesta manera des de fa anys.

A Espanya i a Catalunya encara no treballem amb aquest volum de dades, perquè els equips són més reduïts, però no queda tant. Pensant en aquesta evolució, i com a coordinadora de periodisme de dades de l’Open Knowledge Foundation-Spain[9] , vaig co-organitzar les Jornades de Periodisme de Dades i Open Data[10] , que durant el 2013 i enguany, s’han celebrat a Barcelona, Madrid i una tercera ciutat espanyola que ha anat variant. Els periodistes encara hem d’aprendre moltíssim de com fer servir les noves eines que ens permeten aquest periodisme de dades. Per aquest motiu, i durant any i mig, s’han celebrat les sessions mensuals de Periodisme de Dades al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona[11]. Tot plegat ha servit per animar a periodistes a mesclar-se amb altres professionals: estadístics, documentalistes, arxivers, programadors, dissenyadors, etc.

Trobem ja alguns exemples ja de periodisme de dades a aquí. La Fundació Ciutadana Civio va començar amb visualitzacions com ‘Donde van mis impuestos’[12] , per entendre a on se’n van les principals partides econòmiques dels nostres diners; o ‘España en llamas’[13], que permet visualitzar bona part dels 187 mil incendis que han cremat més d’un milió d’hectàrees a Espanya durant una dècada (2001 -2011). Un dels seus darrers treballs és ‘Quién Manda’[14], que vol treure a la llum la informació que consideren que ha de ser pública i accessible. I volen exigir que les agendes dels personatges públics es publiquin.

El Confidencial també comença a treballar amb aquesta metodologia i ha fet algun article basat en periodisme de dades a partir dels pressupostos de l’Estat[15].

Per acabar, vull afegir que el context actual aboca a tothom a tenir un coneixement del significat de les dades, així com saber a on trobar-les i com analitzar-les. Fins a l’any passat, Espanya era l’únic país de la Unió Europea de més d’un milió d’habitants que no disposava d’una Llei de Transparència[16] de la Informació. Ara ja la tenim, i l el passat 10 de desembre es va celebrar el primer aniversari, el que vol dir que les administracions públiques estan obligades a rendir comptes als ciutadans, és a dir, a aplicar el terme anglosaxó ‘accountability’ tant conegut i aplicat als EEUU o a d’altres països europeus que són un referent en la transparència de la informació com Gran Bretanya.

A més ciutadans conscienciats que tinguin al seu abast aquesta informació, a més professionals treballant junts per explicar la realitat a partir de les dades obertes, a més administracions governamentals i locals tenint una relació estreta amb la ciutadania perquè aquesta tregui un profit i rendiment econòmic d’elles, millors solucions podrem prendre entre tots en les nostres decisions quotidianes que ens afectin tant a la vida professional com a la personal.

I aquest és només el començament….

Karma Peiró  //    http://www.karmapeiro.com  //  @kpeiro

[1] http://www.propublica.org/
[2] http://projects.propublica.org/docdollars/
[3] Philip Meyer, http://pmeyer.web.unc.edu/
[4] Fackcheking http://en.wikipedia.org/wiki/Fact_checker
[5] PolitiFact http://www.politifact.com/
[6] Exemple de La Sexta http://www.lasexta.com/programas/el-objetivo/prueba-verificacion/espana-pais-que-mas-crece-zona-euro_2014100500102.html
[7] Nate Silver http://fivethirtyeight.com/contributors/nate-silver/
[8] FiveThirtyeight http://fivethirtyeight.com/
[9] OKFN_es http://okfn.es/
[10] Jornades de Periodisme Dades i Open Data http://periodismodatos.okfn.es/
[11] Periodisme Dades al CCCB http://blogs.cccb.org/lab/es/category/proj/periodismo-datos/
[12] http://dondevanmisimpuestos.es/
[13] http://www.espanaenllamas.es/
[14] http://quienmanda.es/
[15] http://www.elconfidencial.com/espana/2014-10-09/desde-autovias-a-guerra-electronica-estas-seran-las-inversiones-del-estado-en-2015_232245/
[16] Portal de Llei de Transparència del Govern Espanyol http://transparencia.gob.es/

Per un perfil open data?

7 febrer 2014

Els darrers anys ha aparegut amb força dins l’agenda de projectes de molts ajuntaments el desplegament de projectes open data. Aquests s’han agrupat en l’àmbit de govern obert, perseguint valors com la transparència, la col·laboració i la participació.

A Catalunya s’han produït iniciatives destacables, tant a nivell nacional amb “Catalunya dades” com a nivell local. Dins les iniciatives locals Terrassa ha estat pionera i diversos ajuntaments mitjans i grans han impulsat projectes propis. La iniciativa “Cloud Barcelona” és especialment interessant per la voluntat d’establir paràmetres compartits entre diversos ajuntaments. No en va Cloud Barcelona agrupa en un sol portal dades de Badalona, Barcelona, Cornellà de Llobregat, Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona, Viladecans i Manresa.

Els qui comencem partim d’inventaris de dades que inclouen una diversitat important de dades sobre ocupació, formació, naus i solars, padrons, censos, escoles, expedients, informació comptable, llicències, ajuts, plànols i un llarg etcètera. Aquest llarg etcètera és el que ens obliga a prioritzar i a situar la decisió a nivell polític. No obstant, cada vegada més, constatem que el debat entre l’obertura de dades es decanta a nivell tècnic amb l’obertura de dades per defecte (vegeu Alorza)

Amb aquests antecedents tenim un repte important. Com enfoquem el tema de l’obertura de dades des del perfil de la ciutat? Creiem que el treball acumulat es pot capitalitzar obrint dades del perfil i aplegant-les a iniciatives existents. Sumem?

Imagen

Sergi Morera. Servei Planificació estratègica. Ajuntament de Granollers.


El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (II)

28 juny 2013

En l’anterior post és va explicar quina informació conté l’arxiu 11 que es pot descarregar del Cadastre. A continuació s’explicarà la informació que conté la resta d’arxius que es poden descarregar del Cadastre: els arxius 13, 14, 15, 16 i 17.

• L’arxiu 13 conté els registres d’unitats constructives per cada parcel·la cadastral. En línies generals el concepte d’unitat constructiva coincideix amb el d’edifici, tot i que es poden admetre configuracions diferents a l’haver-hi en el mateix edifici diferents unitats constructives si aquest s’ha realitzat en diferents fases de construcció, o si presenta estats de conservació o zones de valors-trams de ponència diferents. A més, cada unitat constructiva potser urbana o rústica, segons la naturalesa del sòl ocupat (i l’any de la ponència). Llegeix la resta d’aquesta entrada »


El Cadastre com a font periòdica de dades urbanes (I)

26 juny 2013

Presentació

En la “I Jornada de Govern Obert de Terrassa” que va tenir lloc el proppassat dia 20 de juny, en el torn de preguntes de la “Taula de debat sobre Open Data: realment s’estan obrint les dades per a ser reutilitzades?” es va comentar que el Cadastre espanyol és un dels millors del món en quant a l’obertura de dades que ofereix, afirmació amb la qual hi van estar d’acord els quatre components de la taula de debat; de la mateixa manera també és va posar el Registre Mercantil com exemple de que no és obertura de dades.

Durant els següents dos posts –el que es publica avui i el que sortirà divendres vinent– el Sr. Antoni Peiret de l’empresa Cylstat, ens donarà una visió general de les possibilitats que ens ofereix l’accés a les dades cadastrals, tant alfanumèriques com cartogràfiques, que es poden obtenir des del Web del Cadastre Virtual.

La possibilitat de disposar d’una informació que s’actualitza els mesos de febrer, juny i octubre, sobre dades relatives a finques, unitats constructives, construccions, immobles, elements comuns o conreus, és d’un gran interès per analitzar l’estructura de les nostres ciutats i els seus entorns periurbans. Més encara si es tracta de dades que es poden creuar amb altres variables. La gran varietat de dades i la seva complexitat, ha fet que s’hagi hagut de publicar en dos posts, per tal de poder donar una mínima visió que inciti a endinsar-nos en aquesta urb de dades que ofereix el Cadastre. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 816 other followers

%d bloggers like this: