“Opinió Pública, Opinió Publicada”. La ponència del Dr. Gabriel Colomé a la presentació de l’Informe 2016

 

El passat 15 de novembre es va portar a terme la presentació de l’Informe 2016 El Perfil de la Ciutat al Museu Municipal El Castell de Rubí (MMUC).

Per a completar la presentació de l’Informe 2016 de la Xarxa El Perfil de la Ciutat i com a eix conductor de l’acte, l’Ajuntament de Rubí, que va ser seu i organitzador de l’acte, es va encarregar de convidar el ponent, i va voler donar protagonisme als Estudis d’Opinió, com a part important de la investigació social dels municipis. A tal efecte es va demanar la participació a un ponent de luxe, el Dr. Gabriel Colomé, Professor de Ciència Política i Director del Màster de Màrqueting de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els molts càrrecs que ha ostentat al llarg de la seva trajectòria, podem destacar que va ser qui va fundar i dirigir el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya (CEO) i que és membre del Consell Assessor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). A més és un reconegut expert en processos electorals, destacant en especial, els de les Eleccions Presidencials dels EUA, recent acabat d’arribar de Washington.

La seva ponència “Opinió pública, opinió publicada” que podeu veure sencera en aquest enllaç i al peu d´aquest paràgraf, la volem analitzar detalladament en aquest article, per a poder extreure’n tot el fonament teòric que va desprendre i desgranar-ne els continguts, de forma ordenada i sintètica, mitjançant l’abstracció d’“IDEES FORÇA”.

Així, en paraules del Dr. Gabriel Colomé:

INDICADORS ESTADÍSTICS I ENQUESTES D’OPINIÓ, L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA NECESSITA DELS DOS MÓNS.

Les ciutats de més de 75.000 habitants necessiten realitzar estudis quantitatius i qualitatius per a testejar quina és la percepció ciutadana de les coses. Per a realitzar les enquestes i estudis qualitatius, cal analitzar acuradament els indicadors estadístics dels que disposem, per tal de realitzar les preguntes adequades.

Pel que fa les enquestes quantitatives, cada vegada existeixen més entrebancs, per començar tenim el problema de les enquestes telefòniques, ja que no tothom té telèfon fix, especialment el segment de 18 a 25 anys, cosa que a EUA resolen combinant-les amb enquestes de telèfon mòbil. Allà funciona però aquí no podem emprar aquesta tècnica, ja que allà es poden comprar a les companyies telefòniques les bases de dades, mentre que aquí la LOPD no ho permet. En canvi les enquestes personals face-to-face són molt complicades a EUA, per l’aïllament i perillositat d’algunes zones, mentre que aquí es poden realitzar amb més facilitat.

Cada vegada s’està optant més per les enquestes qualitatives perquè ens permeten descobrir, seleccionant una mostra representativa acurada, una cosa que les enquestes quantitatives no poden, que és “El clima d’opinió”.

EL CLIMA D’OPINIÓ. EN POLÍTICA LA PERCEPCIÓ ÉS LA REALITAT

Una ciutat pot fer les millors polítiques, però si aquestes no són percebudes pels ciutadans, com a bones polítiques, és que no ho són. Els ciutadans tenen una percepció de la realitat, totalment diferent de la que tenen els que gestionen la ciutat.
No podem confondre el “Clima d’Opinió” amb l’”Opinió Pública”. El Clima d’Opinió és el que fa que ens mantinguem dins del grup, sense sortir-nos-en, per exemple la moda, si volem ser acceptats, intentarem pertànyer al grup, seguint unes directrius. Els Climes d’Opinió en política, en societat, fixen allò que pot convertir-se en Opinió Pública, positiva o negativa. El que pretenem amb els estudis qualitatius és detectar aquests Climes d’Opinió, que poden convertir-se en Opinió Pública positiva o negativa.

Quan ja tens el Clima d’Opinió detectat, ho has de passar a Enquesta Quantitativa, per veure si allò realment té o no, “pes” i si has de començar o no a preveure polítiques per a reconduir les tensions que s’en facin paleses.

Els estudis qualitatius són caríssims, perquè s’ha de segmentar molt acuradament. Tots els segments que apliquem a les enquestes quantitatives i indicadors estadístics, edat, professió, etc., són els mateixos segments a utilitzar, segons necessitat, en els estudis qualitatius per a construir els grups a analitzar.

LA OPINIÓ PUBLICADA, NO ÉS L’OPINIÓ PÚBLICA

No tenen res a veure. La Opinió Publicada són aquells que pensen que són Opinió Pública, però que en realitat el que són és “Creadors d’Opinió”, que és diferent. Els “Todólogos”, el tertulians, els pol.lemistes.

El 1944 el matemàtic i físic, posteriorment sociòleg Paul Felix Lazarsfeld, en l’època que va aparèixer la Ciència Política, la Sociologia, la conducta, l’època del “Behaviureisme” o “Conductisme” va començar a fer les primeres enquestes anomenades “Panels”. Els Panels són enquestes que al llarg del temps, es fan als mateixos individus, veient l´evolució de les respostes . Va descobrir amb aquests estudis, que els mitjans de comunicació no canvien el vot dels ciutadans, però sí que fan una cosa molt més important, que és refermar la intenció de vot.

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO CANVIEN LA INTENCIÓ DE VOT, PERÒ SÍ LA REFERMEN

Els humans apliquem mecanismes de bloqueig en els temes que creiem que són importants, com per exemple la política, però no ho fem amb altres que pensem intranscendents, com veure una sèrie de televisió i aquí és per on entra el missatge, on ens difon la ideologia. Els mitjans de comunicació fixen, reforcen, la predisposició favorable a votar una o altra cosa.

COMPORTAMENT ELECTORAL: COHESIÓ FAMILIAR EN LA INTENCIÓ DE VOT

Lazarsfeld descobreix també en els seus estudis, que en la correlació de vot, existeix el factor de la cohesió familiar o “Model de Columbia”, que després evolucionarà cap el “Model de Michigan”. Aquests estudis foren molt importants perquè donen lloc als anys 60 al concepte “Cultura Política” o “Cultura Cívica”. Com a exemple dir que si pintem les províncies espanyoles amb els resultats de les darreres eleccions abans de la guerra i amb les primeres de l’any 1977, els colors havien variat relativament molt poc.

La història de les diferents zones d’Espanya està molt marcada pel Carlisme, molt determinada pel recolzament que d’aquest s’hi feia. Isabel II va fer una reforma de l’administració en la qual els “Regnes de les Espanyes” passaven a ser les “Províncies d’Espanya” i els donà el nom de les capital no properes al Carlisme. El País Basc, Navarra, Aragó, País Valencià i Catalunya eren Carlines, la resta no ho eren i per tant no van notar pràcticament el canvi.

A Catalunya la columna vertebral de les ciutats carlines, que va des de Tortosa a la Seu d’Urgell -si les analitzem des del sufragi universal de 1890 fins ara-, mai han votat un partit d’esquerres, mai. Parlem de “Comportament Electoral”. El Comportament Electoral explica perquè canvien els noms dels partits, però no la ideologia en el territori.

Ara bé, a partir de l’arribada de la immigració, el Comportament Electoral es basarà també en el canvi demogràfic, quan la gent canvia el seu lloc de residència de forma massiva, s’emporta la seva ideologia amb ella. Així, quan Catalunya passa de 3 milions d’habitants, a 17 milions, la Cultura Política, fixa el comportament social i el polític de la ciutadania de forma diferent en els municipis amb més immigració que en la resta i això cal tenir-ho també en compte.

UN MANDAT: ESTRATÈGIA, PLANIFICACIÓ I CRONOGRAMA

Totes aquestes anàlisis no serveixen de res si no es converteixen en idees, en propostes, per part dels que gestionen les ciutats. Tot mandat s’ha de composar de 3 potes: Estratègia, Planificació i Cronograma.

Cal fer una estratègia en base a tots aquests indicadors i Climes d’Opinió que has detectat en els estudis quantitatius i qualitatius, pensar quines polítiques faràs, com ho faràs i com ho pautes en el temps durant els 4 anys de govern. Tot això serveix per saber quin Model de Ciutat es vol.

Un alcalde té una avantatge, que si la seva gestió és el seu programa i si té estratègia, la té planificada i pautada en el temps, tot és molt més fàcil.

BIG DATA

Avui en dia el Big Data ho pot pràcticament tot, hi ha campanyes electorals guanyades gràcies a utilitzar-lo com a eina, sense anar més lluny, la primera victòria de Barack Obama, es va construir emprant ingents quantitats de dades per a calcular la intenció de vot.

Aquestes són les IDEES-FORÇA fonamentals sorgides de la ponència. De totes formes, com que aquesta intervenció fa pensar i molt en moltes coses, cal veure-la sencera, reflexionar i extreure’n cadascú les seves pròpies conclusions, perquè el Dr. Gabriel Colomé amb el seu hilarant humor anglès i com algú em va dir, “no va deixar títere con cabeza”.

Des de l´ajuntament de Rubí fem una valoració molt positiva de l´acte de presentació de l´Informe de la Xarxa El Perfil de la Ciutat 2016 i agraïm a tots els assistents, membres de la Xarxa, ponents i públic en general, la seva presència.

Enrica Bornao i Barceló

GABINET D´ESTUDIS I ESTADÍSTIQUES

AJUNTAMENT DE RUBÍ