Població georeferenciada. Gener 2014

L’Institut d’Estadística de Catalunya [L’Idescat] ha ofert, per primera vegada, dades de població georeferenciades del Registre de població de Catalunya, a 1 de gener de 2014, amb les variables sexe, edat, nacionalitat i lloc de naixement. Aquí es pot observar el resultat de la mapificació d’aquestes dades amb l’aplicació CartoDB.

Aquest post descriu el tractament d’aquestes dades. L’Idescat les facilita en format Shapefile, a partir del qual es poden mapificar amb una aplicació que reconegui dades georeferenciades (dades associades a coordenades latitud-longitud).

Prèviament, van sotmetre la informació a la geocodificació de l’adreça postal utilitzant el servei de geocodificació de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Amb aquest procés van obtenir les coordenades de les adreces postals en un 93% dels casos, que apleguen un 96% de la població. La resta d’adreces postals van ser imputades fent servir com a base de dades el Cadastre urbà, amb una metodologia que es detalla adjunta a la pròpia informació facilitada per l’Idescat.

El nivell de detall espaial en el que es mostren  els valors georeferenciats és el de polígons de 125 o 250 metres (és un estàndard europeu). La resolució màxima, és doncs, de 125 metres, i es mostra quan hi ha un mínim de 17 habitants. En aquells casos en què la població és inferior al valor d’aquest llindar es produeix una agregació a nivell superior (250 metres). A resolució mínima (250 m) i en els casos en què la població és inferior al llindar (17 habitants) els valors associats són nuls.

Amb l’aplicació online www.carto.com es pot obtenir fàcilment una primera versió del mapa, a partir de les dades facilitades en un arxiu ZIP per l’Institut d’Estadística de Catalunya. Un cop donats d’alta a l’aplicació s’importa aquest arxiu ZIP, acció amb la que s’hauria de visualitzar una taula de dades com la següent.

L’aplicació té un camp, “GEO”, que interpreta les dades georeferenciades. Si l’aplicació no ha identificat per defecte el camp/s que contenen les dades de georeferenciació, cal fer clic a l’encapçalament del camp “grd_fixid” de les dades importades i seleccionar l’opció “Georefence…”. Un cop l’aplicació identifica tots els registres georeferenciats es pot visualitzar una primera versió del mapa amb el botó superior “MAP VIEW”.

El mapa es pot millorar amb una sèrie d’eines situades a la dreta de l’aplicatiu: SQL, Wizard, Infowindow, CSS, Legends i Filters. A nivell d’usuari bàsic es poden fer una sèrie de modificacions amb els apartats Wizard, Infowindow i Filters, que es descriuen a continuació. Resultat d’aquestes modificacions és el mapa enllaçat amb anterioritat.

Wizard: es pot escollir com acolorir els polígons amb diverses opcions. L’opció escollida és la segona, “Choropleth”, que ens torna una escala d’intensitat de colors en funció del nombre d’habitants residents als polígons, que sembla l’opció més adient pel tipus d’informació que es vol representar. Altres opcions són per representar categories o variables quantitatives amb bombolles proporcionals als valors, per exemple.

Es pot escollir el nombre de nivells de l’escala, la quantificació de cada nivell, el color, etc. En aquest cas s’han deixat els valors per defecte, en considerar-los adequats pel que es vol mostrar. S’ha escollit com a text de l’etiqueta (label text) el “total de persones”, amb el que a més de l’escala de color, es visualitza aquesta variable.

Infowindow: amb aquest apartat es seleccionen quines variables es vol que es visualitzin quan es fa clic sobre els polígons (Click) i/o quan es passa el ratolí per sobre els polígons (Hover). Es poden ordenar les variables a mostrar, tot seleccionant-les i movent-les, i es pot editar el text de les mateixes.

Fins aquí les opcions utilitzades per visualitzar el mapa enllaçat.

Una opció interessant de l’aplicació és la possibilitat de realitzar filtres (Filters).

A l’hora de publicar el mapa, PUBLISH, hi ha l’opció d’afegir elements (títol, textos, imatges, etc.). Es pot realitzar una previsualització del mapa i, així mateix, exportar-lo.

Com a resultat, doncs, s’obté un mapa en el que es pot visualitzar per qualsevol municipi de Catalunya, el nombre d’habitants residents en quadrícules de 150 metres (250 metres si hi ha menys de 17 habitants).

Tot i destacant el grau de detall de la informació, a banda de l’accessibilitat de la informació i la facilitat de mapificació, semblaria més rellevant la mateixa informació associada a illes d’habitatges, o en el seu defecte, a seccions censals, per poder-les creuar amb altres variables socioeconòmiques.

Observatori econòmic i social

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès