Les trajectòries dels residents a Mataró a través de la Mostra Contínua de Vides Laborals

Ja fa més de dos anys que no parlàvem de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicació a nivell local. Durant en aquests més de dos anys l’Idescat ha començat a publicar informació de la MCVL a nivell local (aquí), però vull recordar que des del Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró venim publicant dades de la MCVL (principalment per l’àmbit del nostre municipi) des del 2010 (aquí), si bé es cert que no ho venim fent de forma regular.

El motiu d’aquesta manca de regularitat en l’explotació de la MCVL és ben senzill; per una administració local, emprendre l’anàlisi d’una base de dades tan gran (més de 9 GB de dades, 5 taules que ocupen 22 fitxers, i més de 20 milions de registres) i tan complicada (més de 130 variables) resulta una tasca titànica, ja que per tal d’analitzar les dades és requereix d’ordinadors prou potents, es requereix de personal amb coneixements de programació i es requereix de temps. Afortunadament per a l’Ajuntament de Mataró la contractació d’un pla d’ocupació, Antoni Braza, amb formació estadística i coneixements avançats de programació ens està permetent afrontar l’estudi de la MCVL de l’any 2013, tant amb l’onada sense dades fiscals com amb dades fiscals.

L’objectiu d’aquesta entrada no és tant veure les trajectòries laborals dels mataronins, com d’una banda insistir en l’ús de la MCVL per analitzar més a fons la situació laboral a nivell local (dels municipis de més de 40.000 habitants), i per altra banda mostrar el paquet TraMineR que permet fer gràfics de les trajectòries d’individus.

El primer que he de dir és que aquest post està “inspirat” amb el paper “A study of the labour market trajectories in the Grand Duchy of Luxemburg” fet per Nicholas Longford i Ionna Salegean.

El que es mostrarà en aquesta entrada és la trajectòria dels individus mostrejats a la MCVL residents a Mataró durant l’any 2013. Una de les dificultats que presenta la MCVL és el fet que un individu pot estar en diferents “estats” al mateix moment (per exemple un individu pot estar cobrant una pensió i estar treballant al mateix temps), una altra dificultat és que no sempre es disposa de la informació necessària per tal ubicar als individus en un dels “estats” possible, i per tant s’han hagut de fer assumpcions: per exemple, tots els treballadors i treballadores del règim general en el sistema especial de llar s’han assignats com a treballadors autònoms, ja que el tipus de relació laboral (variable TRL) que apareix en la MCVL és “no consta”, i el tipus de contracte que hi ha a la mostra també és “no consta”; un altre exemple, en el cas d’un pluriocupat que cotitza com a treballador per compte aliè i també cotitza per compte propi, hem optat per assignar-lo a la situació de treballador per compte aliè. Aquests són només dos exemples de les múltiples i diverses situacions que ens hem trobat a l’hora de caracteritzar en quina situació es troba cada individu.

Com ja s’ha dit anteriorment, per tal d’analitzar les trajectòries dels individus de la MCVL hem utilitzat el software R, i més concretament el paquet TraMineR desenvolupat per Institute for Demographic and Life Course Studies (IDEMO) de la Universitat de Ginebra. Com diuen els creadors de TraMineR en el seu web: “Traminer és un paquet d’R per fer mineria, descrivint i visualitzant seqüències d’estats o esdeveniments, i de forma més en general serveix per analitzar dades discretes seqüencials. El seu objectiu principal és l’anàlisi de dades longitudinals biogràfiques en ciències socials, així com també per analitzar dades que descriuen les carreres o trajectòries familiars. La major part de les seves característiques també es poden aplicar a dades no temporals, com a textos o seqüències d’ADN, per exemple.”

Els gràfics que es presenten en aquesta entrada corresponen als individus de la MCVL de l’any 2013 que estaven empadronats a Mataró, el que dóna un total de 3.237 individus. Val a dir, que algunes situacions no s’han tingut en compte (per exemple viduïtat o orfandat), fet que ha reduït a 3.094 el nombre d’individus sobre els quals es mostrarà la seva trajectòria.

S’han creat un total de 9 situacions per classificar els individus: treballadors amb contracte indefinit a temps complert (Indefinit TC), treballadors amb contracte indefinit a temps parcial (Indefinit TP), treballadors amb contracte temporal a temps complert (Temporal TC), treballadors amb contracte temporal a temps parcial (Temporal TP), treballadors per compte propi (Autònom), desocupats registrats que cobren prestació o subsidi de desocupació (Prestació), persones que cobren la pensió de jubilació (Jubilat), persones que cobren la pensió per incapacitat (Incapacitat), i finalment hi ha les persones no tenen relació amb la Seguretat Social (No cotitza).

Els gràfics que apareixen en aquesta entrada no mostren la situació dels individus cada dia, sinó que es mostra la situació de cada setmana; però no hem agafat un dia concret de cada setmana, sinó que hem agafat la situació més freqüent (la moda) de cada individu en cada setmana de 2013.

El primer gràfic mostra la trajectòria de 3.094 mataronins, setmana a setmana durant el 2013. Els individus estan ordenats per edat, per això la part superior del gràfic apareix pintada de color verd, perquè es tracta d’individus que han cobrat la jubilació durant tot l’any; de la resta del gràfic reconec que l’únic que se’n pot dir és que hi ha moltes i diferents trajectòries.

all sequences

Trajectòria setmanal dels residents a Mataró a la MCVL. 2013

legend

El següent gràfic resulta més aclaridor, ja que mostra el pes de cadascuna de les trajectòries. Més de la meitat de les trajectòries del 2013 corresponen a treballadors amb contracte indefinit a temps complert, o bé a jubilats, o bé a treballadors per compte propi. Si se li afegeixen el treballadors amb contracte indefinit a temps parcial i els desocupats registrats que estan cobrant prestació o subsidi de desocupació, aquestes cinc trajectòries representen el 63,5% de totes les trajectòries dels mataronins i mataronines en el 2013.

acumulate frequences

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL. 2013

Analitzant aquest mateix gràfic, però separat per homes i dones, es pot veure com les dues primeres trajectòries coincideixen en ambdós sexes: treballadors i treballadores a temps complert i persones que cobren la pensió de jubilació al llarg de tot el 2013, són el 47,4% de totes les trajectòries dels homes, i el 45,1% de totes les trajectòries de les dones. El canvi es produeix en la tercera trajectòria, que en els homes correspon als treballadors per compte propi (10,2%), i en les dones a les treballadores amb contracte indefinit a temps parcial (9,1%). La quarta trajectòria més freqüent en els homes és la dels desocupats registrats que cobren prestació o subsidi d’atur (3,6%), i en les dones és la treballadora per compte propi (5,1%).

acumulate frequences by sex

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per sexe. 2013

Per edat també s’observen clares diferències en les trajectòries. Així en els menors de 25 anys destacaria el trajectòria dels que no tenen cap relació amb la Seguretat Social durant tot l’any (cal tenir present que les dades corresponen al valor més freqüent de cada setmana), i també la trajectòria dels que no tenen relació amb la Seguretat Social una part de l’any i després engalzen amb treballs temporals (bàsicament a temps parcial). Entre els majors de 59 anys, destaca clarament la trajectòria de la jubilació durant tot el 2013. En els altres dos grups d’edat destaquen dues tipologies de trajectòries: en primer lloc, la trajectòria de estar tot l’any amb contracte indefinit a temps complert, i en segon lloc estar tot l’any com a treballador autònom.

acumulate frequences by age

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per edat. 2013

En l’anàlisi segons nacionalitat s’observen moltes diferències en funció de si és espanyol o estranger. Els estrangers presenten molta més variabilitat en les seves trajectòries que no pas els espanyols, ja que les tres primeres trajectòries dels estrangers (indefinit a temps complert, autònom i prestació) representen el 30% de totes les trajectòries dels estrangers; mentre que les tres primeres trajectòries dels espanyols (indefinit a temps complert, jubilació, autònom) representen el 57,6% de totes les trajectòries.

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per nacionalitat. 2013

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per nacionalitat. 2013

En l’anàlisi de les trajectòries per nacionalitat no cal perdre de vista que l’estructura d’edat pot condicionar les trajectòries, ja que la població de nacionalitat espanyola té una estructura d’edat més envellida que la població de nacionalitat estrangera. Per això, si fem els mateixos gràfics per nacionalitat però amb la població de menys de 65 anys s’obtenen gràfics que si bé continuen mostrant diferències entre espanyols i estrangers, aquestes s’han reduït degut al fet que han desaparegut bona part de les trajectòries en què les persones estaven tot l’any cobrant la pensió de jubilació, col·lectiu que amb la seva immensa majoria era de nacionalitat espanyola.

acumulate frequences by nacionality and under 65 years

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per nacionalitat dels menors de 65 anys. 2013

Finalment, per acabar, en els següent gràfics es presenten el percentatge de trajectòries en funció del nivell d’instrucció. Cal aclarir que el nivell d’instrucció que apareix a la MCVL s’extreu del padró continu d’habitants, els que hagin treballat la base de dades del padró d’habitants saben que la variable del nivell d’instrucció cal agafar-la amb precaució ja que no és habitual que els empadronats vagin al seu ajuntament a actualitzar el nivell d’instrucció que apareix al padró d’habitants, i per tant de ben segur que està esbiaixada. Malgrat tot creiem que pot resultar interessant veure les trajectòries en funció del nivell d’instrucció. Els gràfics presenten diferències entre els nivells d’instrucció més baixos (sense graduat o inferior i graduat o similars) i els nivells d’instrucció més alts (mitjans i superiors) prou importants.

acumulate frequences by education

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per nivell d’instrucció. 2013

Però com ja passava amb les trajectòries segons nacionalitat, l’estructura d’edat aquí també condiciona els diferents perfils, ja que la població d’edat més avançada té nivells d’instrucció més baixos i està jubilada. Per això si repetim els quatre gràfics anteriors però només per als menors de 65 anys, s’observa com s’atenuen les diferències de trajectòries entre els que tenen estudis més alts i els que tenen estudis més baixos, si bé persisteix el fet que el percentatge de treballadors que tenen contracte indefinit a temps complert durant les 52 setmanes augmenta a mesura que el nivell d’instrucció és més alt.

acumulate frequences by education under 65 years

Pes percentual de les trajectòries setmanals dels residents a Mataró de la MCVL per nivell d’instrucció dels menors de 65 anys. 2013

Conclusions

L’objectiu inicial que m’havia marcat per aquesta entrada és doble: d’una banda reivindicar l’ús de la MCVL a nivell municipal, malgrat les dificultats que suposa explotar una base de dades tan complexa i tan gran com la MCVL; en segon lloc, volia reivindicar l’ús d’R per fer anàlisi de dades, en aquest cas a través del paquet TraMineR que permet analitzar trajectòries d’individus, i del qual només s’ha presentat una petita part de tots els gràfics i taules que permet obtenir TraMineR.

Pel que fa a l’anàlisi de les trajectòries, els gràfics obtinguts segurament no sorprendran a ningú, ja que penso que més o menys tothom intuïa o havia sentit que, per exemple, les dones tenien més contractes a temps parcial que no pas els homes; o que els estrangers tenen molts més canvis laborals al llarg d’un any que no pas els espanyols. Però per això serveixen molts cop les estadístiques, per confirmar (i de vegades per desmentir), aquelles hipòtesis que molts sospitàvem, però de les quals no teníem dades per afirmar-ho.

No cal oblidar, però, que estem analitzant una mostra (tal i com indica el seu nom, mostra contínua de vides laborals), i que per ser totalment curosos amb les afirmacions que hem anat fent al llarg d’aquesta entrada hauríem d’haver dut a terme els pertinents contrastos d’hipòtesi.

Gerard Reverté Calvet i Antoni Braza

Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: