Punt d’inflexió en ocupació i atur ?

30 gener 2015

L’activitat econòmica i el mercat de treball han tingut un punt d’inflexió en el bienni 2013-2014, atès que s’ha consolidat la disminució de l’atur i s’ha generat ocupació neta, si més no, en els darrers quatre trimestres. Aquest punt d’inflexió serà real quan es confirmin les previsions a mitjà termini. La conjuntura té una tendència ben diferent del que va succeir, per exemple, en 2009, amb significativa destrucció d’ocupació i augment de l’atur gairebé sense precedents; o diferent del que va succeir en 2010, amb menor destrucció d’ocupació i un atur estable. A partir de la conjuntura de 2010 podia fer pensar que en 2011 hi podrien haver taxes netes de generació d’ocupació, però 2011 va suposar una consolidació de la crisi, altre cop amb valors negatius per l’ocupació i de l’atur en alça.

L’ocupació en termes d’afiliats, assalariats i autònoms, ha augmentat a Catalunya clarament en 2014, 2,9%, després que l’any precedent havia disminuït lleugerament, -0,4%. Així mateix s’ha consolidat la disminució de l’atur registrat en el darrer any, -7,8%, que s’havia iniciat amb el -3,4% de l’any previ.

2014 (t)

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Les trajectòries dels residents a Mataró a través de la Mostra Contínua de Vides Laborals

28 novembre 2014

Ja fa més de dos anys que no parlàvem de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL) i de la seva aplicació a nivell local. Durant en aquests més de dos anys l’Idescat ha començat a publicar informació de la MCVL a nivell local (aquí), però vull recordar que des del Servei d’Estudis de l’Ajuntament de Mataró venim publicant dades de la MCVL (principalment per l’àmbit del nostre municipi) des del 2010 (aquí), si bé es cert que no ho venim fent de forma regular.

El motiu d’aquesta manca de regularitat en l’explotació de la MCVL és ben senzill; per una administració local, emprendre l’anàlisi d’una base de dades tan gran (més de 9 GB de dades, 5 taules que ocupen 22 fitxers, i més de 20 milions de registres) i tan complicada (més de 130 variables) resulta una tasca titànica, ja que per tal d’analitzar les dades és requereix d’ordinadors prou potents, es requereix de personal amb coneixements de programació i es requereix de temps. Afortunadament per a l’Ajuntament de Mataró la contractació d’un pla d’ocupació, Antoni Braza, amb formació estadística i coneixements avançats de programació ens està permetent afrontar l’estudi de la MCVL de l’any 2013, tant amb l’onada sense dades fiscals com amb dades fiscals.

L’objectiu d’aquesta entrada no és tant veure les trajectòries laborals dels mataronins, com d’una banda insistir en l’ús de la MCVL per analitzar més a fons la situació laboral a nivell local (dels municipis de més de 40.000 habitants), i per altra banda mostrar el paquet TraMineR que permet fer gràfics de les trajectòries d’individus. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


La que se avecina…

21 novembre 2014

Un company de la Xarxa d’Observatoris de Desenvolupament Local (XODEL) va enviar a la resta de tècnics que formem part de la XODEL un missatge similar al títol d’aquest post. Bé, el missatge deia literalment el següent: “Que comenci el xou…” i ho deia en relació amb un missatge que havia rebut de l’Observatori d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya en què s’informava de la publicació trimestral d’una taxa d’atur registral a escala municipal. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Detroit(s) *

7 novembre 2014

1374225185_460363_1374227656_album_normal

Ho confesso: he estat assidu d’aquests realities americans de negociants d’articles de segona mà i prestamistes que passaven al canal eXplora els vespres. Saber què fan els personatges, com es comporten, amb quina rampoina tracten, la seva valoració i la intervenció d’especialistes taxadors, com tanquen la negociació, etc, provoca una especial atracció. Pura tafaneria, si es vol: a banda d’una certa emoció pels desenllaços, aparentment no hi sembla haver perdedors, sinó que sovint ambdues parts hi surten satisfetes; si no en el preu, sí en la informació rebuda sobre el valor històric o la utilitat de les peces. Malgrat això, analitzant-ho fredament i ja sigui només pel fet d’haver de desprendre’s amb urgència d’artefactes familiars –alguns carregats d’emotiva memòria–, les escenes que es produeixen no són innòcues: gran part dels clients hi van per necessitat i no per una rara afecció al regateig.

D’aquests programes, el que més crida l’atenció, per espectacular i histriònic, és “Hardcore Pawn” (intitulat en castellà “Empeños a lo bestia”), encarnat per Les Gold i llur fills, Seth i Ashley, que governen amb especial duresa un d’aquests establiments, l’American Jewelry & Loan, situat en una enorme nau a la perifèria de Detroit. El què interessa no és tant els conflictes entre l’equip de venda o la interacció amb el públic (en el qual es fa més èmfasi en aquesta sèrie, que no pas en la importància dels productes sobre els quals transaccionen), sinó la sociologia mateixa del negoci i dels clients. Aquesta sociologia marca la diferència entre les versions de Las Vegas, Chicago i Detroit o amb les més sofisticades de caça-tresors al Canadà o al Middle West dels Estats Units. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Risc de migració d’ocupacions

24 octubre 2014

La disminució de costos en les telecomunicacions i el transport porta a un creixent comerç de tasques internacional. I això ens porta a una nova situació on l’ajustament per avantatges competitius entre països o zones no implicaria sempre o no només deslocalitzacions d’activitats (empresa) sinó també migracions de tasques (ocupacions). En últim terme l’afectació del comerç internacional no sempre afectaria a treballadors poc qualificats. Aquest procés, anomenat offshorability, que es podria traduir per migració d’ocupacions, afecta de forma més intensa a tasques que requereixen un alt nivell de qualificació dels treballadors, procés analitzat en primer terme per autors com Blinder -How Many US Jobs might be offshorable ?- o van Welsun i Reif -Potential offshoring: evidence fron selecter OECD countries-.

Offshorability

Blinder va construir un rànquing subjectiu d’offshorability diferenciant-lo en quatre categories segons el grau d’offshorabilitat (molt offshorable, offshorable, no offshorable i altament no offshorable) puntuant cada ocupació segons diverses variables: en quina mesura l’ocupació es duu a terme dins les fronteres nacionals, distància del treballador i el lloc de treball, si tota la unitat de treball ha d’estar dins les fronteres, etc. Van Welsum i Reif van en la mateixa línia a partir de quatre criteris: ús intensiu de les TIC, de si el producte pot ser objecte de comerç o transmissió basat en les TIC, l’alt contingut de coneixement que es pugui codificar, i el grau de contacte personal directe al públic/client o atenció cara a cara.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’atur de llarga durada

19 setembre 2014

Sembla que l’any 2014 pot registrar un canvi de cicle per a les persones aturades. Els darrers mesos els diaris, la televisió o la ràdio van plens de notícies i referències a la baixada del nombre de desocupats, tant de l’atur registrat com de l’Enquesta de Població Activa (ja s’ha comentat la diferència entre ambdues fonts en posts anteriors). Si bé en termes generals l’evolució de l’atur és positiva i la tendència registrada és a la baixa, s’amaguen moltes realitats en aquestes dades. Avui ens fixarem en una variable en concret: la durada de la demanda d’atur, i en concret l’atur de llarga durada. S’entén per aturat/da de llarga durada aquella persona que es troba en situació d’atur durant 12 mesos o més. Es tracta d’un col·lectiu que requereix especial atenció, ja que com senyalen els estudis del mercat de treball, com més temps està sense treballar una persona, menys possibilitats de trobar una nova ocupació. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


The Beatles, l’atur i Clinton

6 juny 2014

L’any 1968 The Beatles publicaven el tema Revolution. Posteriorment, la tornada d’aquest tema va ser utilitzat per la revista Time al març de l’any 1993 per postular-se en referència al canvi que suposà la victòria del demòcrata Bill Clinton en les eleccions presidencials del gener d’aquell mateix any als Estats Units.

Semblarà potser un pèl rocambolesc, però l’any 1992, Bush Sr.—president estatunidenc aleshores— tenia l’acceptació del 90% de la població dels Estats Units i,malgrat això, en un any de campanya Bill Clinton va capgirar la truita. El lema “The economy, stupid” feia èmfasi en una temàtica transversal com és la taxa d’atur (veure el post La formació, estúpid?). La taxa d’atur superior al 7% i l’esperit renovador i vital que impregnava la campanya de Clinton el van catapultar cap a la Casa Blanca. Hem de tenir en compte que la taxa d’atur actual allà, què es considera de crisi, és un terç de la que tenim tant a Espanya com a Catalunya. L’inici de la dècada dels 90 també suposà un increment de la taxa d’atur espanyola arribant a xifres superiors al 20% a l’Estat espanyol, és a dir, xifres comparables amb les actuals.

 

Font: per a Catalunya i Espanya el web de l'Idescat i per a EUA el web Bureau of Labor Statistics

Font: per a Catalunya i Espanya el web de l’Idescat i per a EUA el web Bureau of Labor Statistics.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 747 other followers

%d bloggers like this: