Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL

15 gener 2016

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Així comença el famós poema de Kavafis, amb la traducció de Carles Riba, que glosa el viatge de tornada d’Ulisses a casa seva, Ítaca. Reconec que és agosarat utilitzar aquest preciós poema per parlar d’R i de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), però crec que és un bon símil per explicar l’experiència de Laura Gómez García amb R i amb la MCVL.

Certament no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals (vegeu aquí, aquí, aquí i aquí), però si que és el primer cop que Laura Gómez García, treballadora de l’Ajuntament de Mataró com Pla d’Ocupació, utilitza el software estadístic lliure R (i més concretament la seva IDE R-Studio) i s’endinsa dins de la maresma que implica utilitzar la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL).

En el viatge de tornada d’Ulisses, hi ha tres aspectes rellevants: el destí (Ítaca), el mitja de transport (el vaixell), i el lloc per on transcorre el viatge (la mar Mediterrània). Continuant amb el símil, en el treball que ha fet Laura el destí serien els objectius que se li van encarregar, el mitjà de transport seria el software utilitzat per fer el treball, i el lloc per on transcorre el viatge seria la MCVL. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share

4 desembre 2015

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró i de l’Observatori Econòmic i Social de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, han elaborat l’informe titulat “Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share”. L’objectiu d’aquest post és únicament donar algunes pinzellades sobre el contingut de l’informe, el qual està disponible en aquest enllaç.

En l’informe es fa una aproximació, poc freqüent a casa nostra, que ha de contribuir a millorar el coneixement que tenim de com funciona l’economia a una escala territorial propera. El document analitza trenta-sis sistemes territorials, d’acord amb una delimitació provinent del planejament territorial. Per a cada un, cerca respondre tres preguntes:

Fins a quin punt la dinàmica ocupacional del període 2008-2014 s’explica per factors endògens o bé està fortament marcada pel context català i internacional? Quina ha estat la dinàmica dels sectors econòmics a cadascun dels 36 sistemes territorials de la província? I quina ha estat l’evolució d’un territori en relació amb altres de comparables? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió

14 agost 2015

El Projecte General Entrepreneurship Monitor (GEM) és un projecte d’investigació sobre la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països, que es va engegar el 1998 pel Babson College i la London Business School. A l’edició 2011-12 ja hi intervenien més de 70 països. Catalunya hi participa des del 2007.

L’informe GEM analitza diferents aspectes que van de l’estimació de la contribució del sector empresarial al creixement econòmic, fins la relació existent entre les oportunitats de creació empresarial i la implicació de la població adulta en aquest procés.

L’informe GEM Catalunya 2014 calcula, entre d’altres, la taxa d’activitat emprenedora (TEA), una taxa per determinar la magnitud de l’emprenedoria i la seva evolució. La TEA estima les iniciatives empresarials de la població d’un determinat territori.

A Catalunya el 2014 la TEA s’ha estimat en un 7,54%,  per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,9%). La TEA per demarcacions nacionals es situa en un 7,30% a Barcelona, un 7,40% a Girona,  un 12,97% a Lleida i un 6,30% a Tarragona. Som doncs, un país prou emprenedor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Notes de tall i inserció laboral

17 juliol 2015

El passat 10 de juliol la Secretaria d’Universitats i Recerca feia pública la nota de premsa on informava que més de 47.708 estudiants, un 5,48% més que l’any anterior, s’havien preinscrit per accedir a les universitats públiques  i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. La Secretaria d’Universitats i Recerca defineix la preinscripció universitària com “ un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés i d’admissió al primer curs dels estudis de grau “. Tots els estudiants que vulguin accedir a qualsevol de les 7 universitats públiques catalanes o a la Universitat de Vic-Central de Catalunya han de participar en aquest procés de preinscripció. La UOC i la resta d’universitats privades catalanes tenen el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

El procés de preinscripció universitària té com a resultat les notes de tall, notes mínimes que han d’obtenir els estudiants per accedir al centre sol·licitat en primera opció. Aquestes varien d’un any a un altre depenent de les places de cada centre d’estudis i de les preferències dels futurs universitaris, d’aquí la importància de la nota obtinguda pels aspirants, la seva nota d’accés, resultat de sumar la nota mitjana de l’expedient acadèmic de batxillerat (60%) i de les PAU, més conegudes com a selectivitat (40%).

El percentatge d’aprovats de les PAU ha anat incrementant-se en els darrers anys. El mateix ha succeït amb les notes mitjanes, com es pot veure en la següent taula:

1
Segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquest proper curs, gairebé 7 de cada 10 estudiants podran estudiar l’ensenyament triat en primera preferència. Els centres d’estudi més sol·licitats en 1a preferència en la preinscripció d’aquest any han estat Medicina (UB) amb 1.080 sol·licituds, Psicologia (UB) amb 992 i Administració i direcció d’empreses (UB). Tot i que no sempre coincideixen els centres d’estudi més sol·licitats amb les notes de tall més altes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


2008-2014: Evolució de l’estructura del mercat de treball durant la crisi. Un recorregut visual.

25 maig 2015

Ara que les dades del mercat de treball semblen sortir del pou, des de fa algun trimestre, hem cregut convenient fer l’exercici de radiografiar visualment l’evolució de l’estructura sectorial de l’ocupació de tot el període de crisi, des que es va iniciar ja el llunyà 2008. Es tracta de copsar a cop d’ull el sentit dels canvis a l’estructura productiva. No tots els sectors productius evolucionen igual, no tots destrueixen ocupació, ni ho fan amb igual intensitat. Podríem dir que la crisi “va per barris” alhora de parlar de l’estructura productiva. En contra del que podria semblar a partir del discurs dominant, fins i tot en una crisi tant forta hi ha sectors que creixen, i algun ho fa intensament. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


L’economia social i cooperativa: una alternativa de futur en una economia globalitzada?

8 maig 2015

cooperacic3b3n-faena-com

En els darrers anys sovint hem escoltat parlar de l’economia social i cooperativa. Sembla ser que aquesta manera singular de fer empresa torna a revifar cada vegada que es produeix una crisi econòmica. Tanmateix no es tracta d’una moda passatgera, la solvència i les bones pràctiques realitzades en el sector justifiquen el reconeixement del valor real aportat per les empreses de l’economia social i cooperativa, com a model empresarial competitiu i d’alt retorn social, plenament vigent en un context econòmic globalitzat i cada vegada més complex com és l’actual.

Què és l’economia social? No existeix una única definició per aquest terme però, en línies generals, sota el concepte d’economia social s’engloben aquelles empreses i entitats que tenen com a finalitat principal el servei als seus associats o a la comunitat, l’autonomia de gestió, els processos de decisió democràtica i la primacia de les persones i del treball   sobre el capital en el repartiment de les rendes. L’economia social es concreta amb models diversos com poden ser les mutualitats, associacions, cooperatives, societats laborals i empreses d’inserció, entre d’altres.

En l’àmbit global de l’economia social, el terme economia cooperativa engloba específicament les empreses constituïdes jurídicament com a societat cooperativa o societat laboral (anònima o limitada), caracteritzades per la propietat conjunta dels socis, els quals són els beneficiaris de l’activitat de l’empresa. Es tracta d’empreses no financeres que tenen com a objectiu la producció de bens i/o serveis destinats a la venda, no existint en aquest sentit, cap diferència respecte a qualsevol altre tipus d’empresa.  Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Mercat de treball: roda el món i torna al Born

30 abril 2015

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d’origen.

També: «Rode per on rode, a parar a Albaida» (val.); «Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs» (o «Rodaràs, rodaràs i a casa te’n tornaràs»); «Roda el món i torna a Camprodon».

Del web  rodamots.com

Les primeres dades d’aquest 2015, pel que fa al mercat de treball, consoliden la dinàmica positiva que es ja es començava a intuir l’any 2014: Lenta reducció de l’atur (però reducció al cap i a la fi), augment de la contractació laboral i repunt de l’afiliació (tant dels assalariats com dels autònoms). Ara bé, com es caracteritza aquesta recuperació? Quin escenari ens dibuixa? Analitzem alguns indicadors: Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 802 other followers

%d bloggers like this: