Anàlisi de correspondència de la MCVL

8 abril 2016

Un anàlisi de correspondència no consisteix en analitzar el tipus de correus que s’envien o es reben. L’anàlisi de correspondència és una tècnica d’anàlisi exploratori de dades dissenyat per analitzar taules de contingència, i al mateix temps és una tècnica d’anàlisi multivariable de dades utilitzada per la simplificació de dades.

Com ja vàrem esmentar al principi del nostre darrer post (Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL): “… no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals”. I efectivament, continuem, en aquesta entrada utilitzant la MCVL i la seva aplicació en l’àmbit local a través d’un anàlisi de correspondència.

En aquest cas, explorem i experimentem amb la MCVL, utilitzant com a referència la comunicació presentada en el 10è Congrés de la Federación Española de Sociologia titulada “La Muestra Continua de vidas laborales: posibilidades y limitaciones. Aplicación al estudio de la ocupación de la población inmigrante”, i que va ser realitzada per Pedro López Roldán, Ramon de Alos-Moner Vila, Óscar Molina Romo i Fausto Miguélez Lobo. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Qualificació de la població activa de 25 a 64 anys

12 febrer 2016

En un article d’aquest bloc esmentàvem l’ampli consens existent al voltant de la necessitat de que l’estructura de qualificació la població fos més competitiva. I que per això calia augmentar el nivell de qualificació i formació de la població activa que ara té un nivell relativament acadèmic baix (respecte el centre i nord d’Europa) i potenciar els estudis de formació professional.

En aquell article ens fèiem ressò d’un estudi realitzat a partir de les dades d’Eurostat, realitzat a nivell de regions europees. Pel present escrit hem realitzat una anàlisi a nivell local, pels municipis de la Xarxa Perfil de la Ciutat, per la qual hem partit dels registres del Cens 2011 relatius als estudis de la població.

Estructura de la qualificació de la població activa

Dels tres conceptes que recull el Cens 2011 relatius als estudis (nivell d’instrucció, estudis en curs, tipus d’estudis completats) hem fet servir el de nivell d’instrucció. Hem tingut en compte la població activa, que al Cens està desglossada en els ítems: ocupat, aturat que ha treballat abans i aturat que cerca la seva propera ocupació; i a partir dels 25 anys fins els 64, com a edats estàndard que es fan servir en el cas d’analitzar els estudis de la població activa. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Viatge a Ítaca…amb R i la MCVL

15 gener 2016

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,

has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d’aventures, ple de coneixences.

Així comença el famós poema de Kavafis, amb la traducció de Carles Riba, que glosa el viatge de tornada d’Ulisses a casa seva, Ítaca. Reconec que és agosarat utilitzar aquest preciós poema per parlar d’R i de la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL), però crec que és un bon símil per explicar l’experiència de Laura Gómez García amb R i amb la MCVL.

Certament no és el primer cop, ni serà l’últim, que parlem des de l’Ajuntament de Mataró de la Mostra Contínua de Vides Laborals (vegeu aquí, aquí, aquí i aquí), però si que és el primer cop que Laura Gómez García, treballadora de l’Ajuntament de Mataró com Pla d’Ocupació, utilitza el software estadístic lliure R (i més concretament la seva IDE R-Studio) i s’endinsa dins de la maresma que implica utilitzar la Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL).

En el viatge de tornada d’Ulisses, hi ha tres aspectes rellevants: el destí (Ítaca), el mitja de transport (el vaixell), i el lloc per on transcorre el viatge (la mar Mediterrània). Continuant amb el símil, en el treball que ha fet Laura el destí serien els objectius que se li van encarregar, el mitjà de transport seria el software utilitzat per fer el treball, i el lloc per on transcorre el viatge seria la MCVL. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share

4 desembre 2015

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró i de l’Observatori Econòmic i Social de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, han elaborat l’informe titulat “Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share”. L’objectiu d’aquest post és únicament donar algunes pinzellades sobre el contingut de l’informe, el qual està disponible en aquest enllaç.

En l’informe es fa una aproximació, poc freqüent a casa nostra, que ha de contribuir a millorar el coneixement que tenim de com funciona l’economia a una escala territorial propera. El document analitza trenta-sis sistemes territorials, d’acord amb una delimitació provinent del planejament territorial. Per a cada un, cerca respondre tres preguntes:

Fins a quin punt la dinàmica ocupacional del període 2008-2014 s’explica per factors endògens o bé està fortament marcada pel context català i internacional? Quina ha estat la dinàmica dels sectors econòmics a cadascun dels 36 sistemes territorials de la província? I quina ha estat l’evolució d’un territori en relació amb altres de comparables? Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Emprendre o no emprendre, aquesta és la qüestió

14 agost 2015

El Projecte General Entrepreneurship Monitor (GEM) és un projecte d’investigació sobre la relació que hi ha entre l’activitat emprenedora i el creixement econòmic dels països, que es va engegar el 1998 pel Babson College i la London Business School. A l’edició 2011-12 ja hi intervenien més de 70 països. Catalunya hi participa des del 2007.

L’informe GEM analitza diferents aspectes que van de l’estimació de la contribució del sector empresarial al creixement econòmic, fins la relació existent entre les oportunitats de creació empresarial i la implicació de la població adulta en aquest procés.

L’informe GEM Catalunya 2014 calcula, entre d’altres, la taxa d’activitat emprenedora (TEA), una taxa per determinar la magnitud de l’emprenedoria i la seva evolució. La TEA estima les iniciatives empresarials de la població d’un determinat territori.

A Catalunya el 2014 la TEA s’ha estimat en un 7,54%,  per sobre de la mitjana de la Unió Europea (6,9%). La TEA per demarcacions nacionals es situa en un 7,30% a Barcelona, un 7,40% a Girona,  un 12,97% a Lleida i un 6,30% a Tarragona. Som doncs, un país prou emprenedor. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Notes de tall i inserció laboral

17 juliol 2015

El passat 10 de juliol la Secretaria d’Universitats i Recerca feia pública la nota de premsa on informava que més de 47.708 estudiants, un 5,48% més que l’any anterior, s’havien preinscrit per accedir a les universitats públiques  i a la Universitat de Vic-Central de Catalunya. La Secretaria d’Universitats i Recerca defineix la preinscripció universitària com “ un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés i d’admissió al primer curs dels estudis de grau “. Tots els estudiants que vulguin accedir a qualsevol de les 7 universitats públiques catalanes o a la Universitat de Vic-Central de Catalunya han de participar en aquest procés de preinscripció. La UOC i la resta d’universitats privades catalanes tenen el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

El procés de preinscripció universitària té com a resultat les notes de tall, notes mínimes que han d’obtenir els estudiants per accedir al centre sol·licitat en primera opció. Aquestes varien d’un any a un altre depenent de les places de cada centre d’estudis i de les preferències dels futurs universitaris, d’aquí la importància de la nota obtinguda pels aspirants, la seva nota d’accés, resultat de sumar la nota mitjana de l’expedient acadèmic de batxillerat (60%) i de les PAU, més conegudes com a selectivitat (40%).

El percentatge d’aprovats de les PAU ha anat incrementant-se en els darrers anys. El mateix ha succeït amb les notes mitjanes, com es pot veure en la següent taula:

1
Segons les dades de la Secretaria d’Universitats i Recerca, aquest proper curs, gairebé 7 de cada 10 estudiants podran estudiar l’ensenyament triat en primera preferència. Els centres d’estudi més sol·licitats en 1a preferència en la preinscripció d’aquest any han estat Medicina (UB) amb 1.080 sol·licituds, Psicologia (UB) amb 992 i Administració i direcció d’empreses (UB). Tot i que no sempre coincideixen els centres d’estudi més sol·licitats amb les notes de tall més altes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


2008-2014: Evolució de l’estructura del mercat de treball durant la crisi. Un recorregut visual.

25 maig 2015

Ara que les dades del mercat de treball semblen sortir del pou, des de fa algun trimestre, hem cregut convenient fer l’exercici de radiografiar visualment l’evolució de l’estructura sectorial de l’ocupació de tot el període de crisi, des que es va iniciar ja el llunyà 2008. Es tracta de copsar a cop d’ull el sentit dels canvis a l’estructura productiva. No tots els sectors productius evolucionen igual, no tots destrueixen ocupació, ni ho fan amb igual intensitat. Podríem dir que la crisi “va per barris” alhora de parlar de l’estructura productiva. En contra del que podria semblar a partir del discurs dominant, fins i tot en una crisi tant forta hi ha sectors que creixen, i algun ho fa intensament. Llegeix la resta d’aquesta entrada »


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 815 other followers

%d bloggers like this: