Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share

L’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró i de l’Observatori Econòmic i Social de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, han elaborat l’informe titulat “Els components del creixement a les economies locals de la província de Barcelona. Anàlisi shift-share”. L’objectiu d’aquest post és únicament donar algunes pinzellades sobre el contingut de l’informe, el qual està disponible en aquest enllaç.

En l’informe es fa una aproximació, poc freqüent a casa nostra, que ha de contribuir a millorar el coneixement que tenim de com funciona l’economia a una escala territorial propera. El document analitza trenta-sis sistemes territorials, d’acord amb una delimitació provinent del planejament territorial. Per a cada un, cerca respondre tres preguntes:

Fins a quin punt la dinàmica ocupacional del període 2008-2014 s’explica per factors endògens o bé està fortament marcada pel context català i internacional? Quina ha estat la dinàmica dels sectors econòmics a cadascun dels 36 sistemes territorials de la província? I quina ha estat l’evolució d’un territori en relació amb altres de comparables?

L’anàlisi shift-share descompon en vàries parts (share) les variacions o canvis (shifts) que experimenta una magnitud econòmica referida a un sector productiu regional (o a un conjunt de sectors) integrat en una unitat territorial de referència que és susceptible de dividir-se en vàries unitats “regionals”.

Els tres components que configuren l’anàlisi shift-share són:

  • Dinàmica global, reflexa el creixement (o decreixement) que tindria l’ocupació de la regió j si cada sector i evolucionés d’acord amb el creixement de l’ocupació de la supra-regió. Es podria dir que és la força amb la que empeny la supra-regió a la regió j per crear ocupació.
  • DGEstructura productiva, és el creixement sectorial comparat. Recull la dinàmica d’ocupació d’un sector i de la supra-regió respecte la dinàmica d’ocupació general de la supra-regió.
  • EPDinàmica pròpia, és el component que analitza quina part del creixement del nostre àmbit és atribuïble a la diferència de comportament dels sectors de la regió comparats amb els mateixos sectors de la supra-regió (alguns autors anomenen aquests efecte el component de competitivitat).

DPPrincipals resultats

De 2008 a 2014 la província perd el 9% dels llocs de treball (-221.943). Tots els sistemes territorials destrueixen ocupació llevat de dos: Vallès-Collserola i Anoia oest. La dinàmica global és negativa en els trenta-sis sistemes territorials (-297.742), mentre que en vint-i-un la dinàmica pròpia és positiva (+1.545). L’estructura productiva solament és positiva a Barcelona i Arenys. El pes de Barcelona, que aporta 54.136 llocs de treball, fa que aquest component en la suma provincial sigui positiu (+17.676).

var20082014

Font: elaboració pròpia a partir de dades del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

El gruix de la destrucció d’ocupació registrada en el sexenni es produeix en el període 2008-2012, per tant, la seva radiografia és semblant a la presentada anteriorment. La reducció és de l’11,5% (-280.977). Tots els sistemes territorials perden ocupació llevat d’Anoia oest. La dinàmica global és negativa en tots els sistemes territorials (-288.895), mentre que vint-i-un sistemes presenten una dinàmica pròpia positiva (+1.161). Com s’ha dit, l’estructura productiva solament és positiva a Barcelona i Arenys. Tanmateix, el pes de Barcelona, que aporta 40.922 llocs de treball, fa que aquest component en la suma provincial sigui positiu (12.606).

 Entre els sistemes amb majors pèrdues per volum i pes relatiu destaca Terrassa, amb una reducció del 23% (-26.282) del 2008 al 2012, el doble de la reducció provincial, deguda bàsicament al mal comportament de la seva dinàmica pròpia (-11.208). També destaca el 20% de reducció de Conca d’Òdena (-5.410), deguda al mal comportament tant de la dinàmica pròpia com de l’estructura productiva.

var20082012

Font: elaboració pròpia a partir de dades del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

En el període 2013-2014 la situació canvia completament. L’ocupació s’incrementa un 2,7% (+59.034). Vint-i-sis dels trenta-sis sistemes territorials guanyen ocupació i un la manté (Osona est). Aquest canvi ve degut al bon comportament de la dinàmica global (+63.059), positiva en tots els sistemes, acompanyat pel bon comportament de la dinàmica pròpia (+383) també positiva en vint-i-un sistemes. L’estructura productiva és positiva en sis d’ells (+5.070).

De nou, l’estructura productiva de Barcelona, amb 13.214 llocs de treball compensa el mal comportament de la seva dinàmica pròpia (-13.060) i fa que l’estructura productiva en la suma provincial sigui positiva (5.070).

Entre els nou sistemes que perden ocupació destaquen Vilafranca, amb una disminució del -7,3% (-1.953) i Mediona-Anoia, amb una reducció del -5,6% (-658). En ambdós casos aquestes importants reduccions són degudes, sobretot, al mal comportament de la dinàmica pròpia.

var20132014

Font: elaboració pròpia a partir de dades del programa Hermes de la Diputació de Barcelona i del web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

La dinàmica global és, en general, el component més important per explicar la trajectòria dels mercats de treball. En el període 2008-2012 tots els territoris perden afiliats degut al mal comportament d’aquest component d’abast regional. La crisi de caràcter global té un impacte clar en els territoris. En canvi, en el període 2013-2014 la dinàmica global esdevé un factor de recuperació.

L’estructura productiva (la suma de les diferents activitats econòmiques que tenen lloc en un territori) té un comportament negatiu en el període de contracció. Això és així a tots els territoris llevat de Barcelona i Arenys, però les taxes de caiguda són en general menors que les de la dinàmica global. En el període 2013-2014 les estructures productives es recuperen com a factor de creixement, però ho fan de manera lenta i desigual (les taxes de variació són petites i tenen diferent signe en funció territoris).

La dinàmica pròpia és on es detecten les principals divergències de comportament entre territoris durant la fase de major contracció. La resiliència, per tant, té a veure amb una estratègia completa que afecti el conjunt de factors de desenvolupament. En el període 2008-2012 vint-i-un sistemes territorials generen llocs de treball per la dinàmica pròpia mentre que quinze en perden, però a unes taxes relativament baixes (a excepció de Terrassa i Mura-Talamanca). En la fase de recuperació 2013-2014, novament són vint-i-un sistemes territorials els que presenten increments ocupacionals per aquest component, acompanyat per una dinàmica global positiva en tots els sistemes.

En definitiva, podem dir que la dinàmica global explica bona part de la crisi i també de la recuperació; la dinàmica pròpia és el component que aporta resistència durant el període més profund de la crisi; i l’estructura productiva del municipi de Barcelona és substancialment diferent a la resta i la que explica bona part de la creació dels seus llocs de treball.

Perfils territorials

L’informe estableix patrons de comportament dels territoris en la fase de creació d’ocupació (2013-2014). S’exclou la dinàmica global ja que afecta tots els territoris de la mateixa manera. Aleshores, a partir del signe i magnitud de la dinàmica pròpia i l’estructura productiva (els components interns) és possible identificar sis categories que es presenten al següent mapa.

Sistemes territorials per tipologia de components interns. Període 2013-2014

Sistemes territorials per tipologia de components interns. Període 2013-2014

Font: elaboració pròpia a partir de dades del programa HERMES de la Diputació de Barcelona i del web del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Fortalesa interna. Territoris amb un comportament positiu de la dinàmica pròpia i l’estructura productiva, és a dir, dels dos components interns del creixement. Lògicament, el resultat en afiliats és positiu ja que la dinàmica global és positiva en el bienni 2013-2014. Hi trobem Calella, Delta, Garraf i Vallès Collserola.

Forts en dinàmica pròpia. Territoris amb una dinàmica pròpia positiva i una estructura productiva negativa, però menor que l’anterior. Per tant, la suma dels comportaments interns és positiva, i com que la dinàmica global és positiva tots aquests sistemes creixen. Hi trobem 11 territoris, essent el segon grup més nombrós: Baix Maresme, Granollers-Congost, Llobregat continu, Lluçanès, Mataró, Moianès, Montseny, Pla del Bages, Plana de Vic, Terrassa i Vall del Ges, Orís i Bisaura.

Fortalesa en estructura productiva. Grup només format per Barcelona que té una dinàmica pròpia negativa i un efecte d’estructura productiva positiu. La suma dels comportaments interns és positiva. Aquest patró es reprodueix a nivell provincial.

Debilitat de l’estructura productiva. Territoris amb una dinàmica pròpia positiva i una estructura productiva negativa però, a diferència del que succeïa en el grup anterior, la suma dels dos és negativa. Hi pertanyen sis sistemes: Baix Berguedà, Conca d’Òdena, Ordal-Llobregat, Piera, Riera de Caldes i Tenes Besòs. Val a dir que en aquest grup per a tots els territoris la dinàmica global aconsegueix compensar aquest efecte i són sistemes que guanyen ocupats.

Debilitat de la dinàmica pròpia. Territoris on l’estructura productiva tot i empènyer cap amunt, no és suficient per compensar la pèrdua en dinàmica pròpia. És el que succeeix a Berga i a Mura-Talamanca.

Debilitat interna. Territoris amb un comportament negatiu dels components dinàmica pròpia i estructura productiva. En el cas del Besòs, Cardona, Martorell i Osona est, la dinàmica global atenua aquest efecte combinat de manera que veuen augmentar l’ocupació. En canvi, a l’Alt Berguedà, Anoia Oest, Arenys, Calaf, Mediona-Anoia, Sabadell, Sant Feliu Sasserra i Vilafranca, la dinàmica global no compensa les dues caigudes internes.

Conclusions: quines estratègies?

L’anàlisi shift-share realitzada permet definir un marc estratègic per intervenir des dels territoris. Es tracta d’una metodologia de valoració que es basa en tres eixos de desenvolupament local que, plegats i tenint en compte les característiques del moment, s’associen d’una forma clara a l’anàlisi shift-share.

  • La dinàmica global indica aquella part del creixement d’un territori que s’explica per l’evolució del conjunt de la regió de referència. Les estratègies de vinculació cap a fora es realitzen millorant l’atractivitat (es facilita l’arribada d’empreses, inversions, talent o turistes, es construeixen grans infraestructures, es reforça la reputació exterior, etc.) i la competitivitat (foment de l’emprenedoria, valorització de recursos, etc., actuacions típicament de la promoció econòmica tradicional). En canvi, l’autocentrament consisteix a millorar les capacitats de satisfer necessitats al si d’un territori per mitjà de relacions internes. Hi entren els circuïts curts, l’economia solidària, els serveis residencials, etc. El model de desenvolupament està estretament lligat al pes que s’atorga a cada una d’aquestes tres dimensions.
  • L’evolució de l’estructura econòmica aporta informació sobre el patró d’activitats, això és, el tractament que s’ha d’atorgar als diversos sectors. Els sectors emergents es caracteritzen per creixements ràpids i oferir bones perspectives de futur. Tanmateix, més enllà de la visibilitat que adquireixen alguns casos singulars, cal tenir en compte els grans sectors d’activitat, tant si es requereixen d’una atenció preferent perquè expulsen llocs de treball contínuament com si es troben consolidats mantenint o creixent en assalariats. Sense les polítiques de manteniment empresarial serà molt difícil la recuperació de l’ocupació.

A partir d’aquí, quin patró han d’adoptar els territoris? Entre les limitacions de l’especialització pura en una determinada activitat i la cerca de diversificacions sovint poc arrelades, la varietat relacionada apareix com una via per mantenir i actualitzar les vocacions productives.

  • I això ens porta al tercer dels elements. La dinàmica pròpia ens dóna una idea de quant competitius som, ja que mesura l’evolució l’estructura econòmica d’un territori un cop descomptada la força de la regió i l’impuls dels sectors d’especialització. Les vocacions productives enllacen amb les característiques territorials i la cultura del desenvolupament. En aquest punt, el coneixement actua com a motor d’innovació de les economies locals. Però l’enfocament tradicional centrat en la ciència, la tecnologia i la innovació no és l’únic possible. L’experiència adquirida pels treballadors o la importància creixent de la creativitat ofereixen oportunitats renovades per als diferents perfils territorials.

 

Carlos Pardo. Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà del Vallès

Gerard Reverté. Ajuntament de Mataró

Jordi Boixader. Diputació de Barcelona

Josep Maria Canals. Diputació de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: