El mercat de treball en el sector industrial

El Prat IV-7

En aquest temps de crisi moltes han estat les veus que proclamaven que la nostra economia no es podia sustentar en sectors considerats “poc productius” i que es caracteritzen per tenir un creixement de tipus estacional. És així que, desprès de molts anys en els quals va predominar una certa indiferència davant el deteriorament del sector industrial, tothom apunta ara a la necessitat d’incrementar el pes de la indústria com a sector clau per al desenvolupament econòmic. Si més no, la crisi econòmica ha posat de manifest que els països amb una economia essencialment industrial resisteixen millor els efectes de la crisi que els que tenen una economia basada en els serveis.

En aquest context, per primera vegada en molt temps, hi ha un consens polític gairebé unànime que aposta per la reindustrialització a nivell europeu com a mesura per sortir de la crisi i generar ocupació. El gener de 2014 la Comissió Europea va presentar la comunicació Per un renaixement industrial europeu, que marca entre les seves prioritats treballar per invertir la tendència recessiva de la indústria i assolir l’objectiu del 20% del PIB per a les activitats manufactureres l’any 2020.

La indústria ha estat sempre una font de creixement i desenvolupament econòmic. Tradicionalment ha generat ocupació de més qualitat, sous més elevats i una major estabilitat laboral. Tanmateix, és un sector clau, tant en la generació com en l’aplicació d’innovacions tecnològiques.

En aquest article volem analitzar la evolució d’alguns indicadors vinculats al mercat de treball en el sector industrial en el període comprès entre 2007 i 2015 i en els municipis membres de la xarxa Perfil de la Ciutat, molts d’ells amb una important presència industrial en la seva estructura productiva. Les dades utilitzades es  corresponen a l’atur registrat i les afiliacions a la Seguretat Social, publicades periòdicament per l’Observatori d’Empresa i Ocupació.

Nombrosos informes i estudis apunten que el sector industrial ja venia arrossegant una pèrdua de pes en l’economia molt abans de l’inici crisi a causa de la forta competència exterior i la deslocalització de les plantes productives cap altres països emergents, els quals produeixen a uns preus molt més baixos. Així entre l’any 2001 i 2007, el pes del sector industrial en el valor afegit (VAB) de l’economia catalana va passar del 26,6% al 21,0%. Podem dir doncs, que la indústria s’ha vist doblement sacsejada en els darrers anys, pel procés de desindustrialització i per la crisi econòmica.

L’any 2007 havia un total de 500.111 treballadors i treballadores afiliats (1) a la Seguretat Social en el conjunt de la xarxa, aglutinant el 15,1% de les afiliacions a Catalunya. El pes de les afiliacions en el sector industrial representaven el 18,1% en els municipis del perfil i el 15,2% sobre el total de Catalunya.

Malgrat la millora en les dades d’afiliació a la Seguretat Social del darrer any, fent balanç des de 2007 a 2015, el nombre de treballadors/ores industrials s’ha reduït un 24,3% (21.902 afiliats menys). Només en un any, el 2009, es van perdre 9.741 llocs de treball. En el mateix període el pes de l’ocupació industrial sobre el total de la xarxa, ha disminuït 2,1 punts percentuals, passant del 18,1% del 2007 al 15,9% al 2015.

Gràfic 1

En termes d’ocupació, la indústria és el segon sector més afectat, únicament superada per la construcció.

Si analitzem l’evolució de les afiliacions en el sector industrial en els diferents municipis que integren la xarxa, es pot observar que tots tenen menys persones afiliades que l’any 2007, tret de Vic on ha augmentat un 17,5%, tal i com es pot veure a la taula següent:

taula 1

Els registres mostren que l’any 2007 hi havia un total de 51.105 persones aturades als municipis del perfil. El pes de l’atur registrat a la indústria era del 30,5% (únicament superat per l’atur al sector serveis), xifra que mostra que la indústria ja venia arrossegant una pèrdua d’ocupació durant el període de creixement econòmic, fruït de les reestructuració i la deslocalització en el sector.

Considerant el període comprès entre 2007 i 2015, l’atur en el sector industrial ha tingut un millor comportament que la resta de sectors i, en finalitzar 2015, el nombre de persones registrades a l’atur en la indústria és gairebé el mateix que havia el desembre de 2007 (10 aturats/ades menys; -0,1%). A l’hora d’analitzar la evolució de l’atur per sectors, cal tenir en compte dos factors. D’una banda, les dades de variació interanual s’han d’interpretar amb cautela atès que una disminució de l’atur pot no respondre a una millora d’un sector sinó que pot estar relacionada amb el moviment d’aturats cap a altres sectors o bé cap a la inactivitat. Això explicaria en part, la davallada de les afiliacions al sector, tot i la evolució de l’atur.  D’altra banda, el sector industrial partia amb un volum d’atur registrat més alt que altres sectors com la construcció, la qual cosa implica que, tot i que les reduccions interanuals de l’atur registrades els darrers dos anys hagin estat menys intenses a la indústria que a la resta de sectors, sigui més fàcil assolir les xifres d’atur prèvies a l’iniciï de la crisi.

Gràfic 2

En el desglossament per municipis, el comportament de l’atur al sector durant el període analitzat, ha estat asimètric tal i com es pot observar a la taula següent:

taula 2

Pel que fa a la contractació en el sector industrial, en el conjunt dels municipis que integren la xarxa Perfil de la Ciutat, el 92,2% dels contractes signats l’any 2015 han estat de tipus temporal i el 7,8% indefinits. Aquestes dades contrasten amb les registrades l’any 2007, quan el percentatge de contractes indefinits es situava en el 29,7%.

En conclusió, durant l’any 2014 i, més intensament, el 2015, es constata una millora en les dades relatives al mercat de treball, amb un descens de l’atur registrat i un increment en el nombre d’afiliacions a la Seguretat Social. Tot i això, el mercat de treball presenta una sèrie de debilitats que el situen encara lluny dels nivells previs a l’iniciï de la crisi.

Si analitzem el perfil de l’atur en el sector industrial, es pot constatar quines són algunes de les debilitats que afecten al mercat de treball; el perfil dels aturats/ades a la indústria és el d’una persona de 45 i més anys (el 67,1% del total), demandant d’una ocupació elemental (el 28,8%) i que acredita un títol d’educació general – estudis secundaris (65,1%). El tret més destacable és l’elevat percentatge de persones que es troben en situació d’atur des de fa més de dos anys, que representen el 45,7% del total de persones aturades a la indústria.

Fonts consultades:

AA.VV. La indústria catalana després de la crisi; Papers d’economia industrial. Generalitat de Catalunya.

http://empresaiocupacio.gencat.cat/

http://www.idescat.cat/es/

 

María Navarrete — Promoció Econòmica, Comerç i Ocupació

Ajuntament del Prat de Llobregat

(1) El nombre total d’afiliacions es correspon al sumatori dels treball assalariat i autònom.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: